Vista del pont Nou de Camprodon Foto: Antonio Mora

Arribava a Camprodon -escrit Campus rotundus l’any 901, el topònim com ho recull l’escut de la vila, fa referència a un "camp rodo"- la vigília de Sant Joan, en el camí em creuava amb alguns dels portadors de la Flama del Canigó, que com els atletes olímpics porten la seva torxa -en aquest cas per encendre les fogueres que donen la benvinguda al solstici d’estiu- pel Principat. Per als qui no en teniu coneixement la Flama del Canigó s'escampa un dia a l'any des del cor del nostre Pirineu, per arreu dels Països Catalans, abrandant-los i demostrant –que malgrat la mala voluntat dels nostres veïns- encara som i volem seguir sent.

En aquestes alçades del segle XXI, m’estalviava el pagament del que s’anomenava, portatge o dret de barra o de pontatge, impost que calia satisfer per passar per determinats llocs, en travessar els límits d'una jurisdicció, o en passar un pont. Avui l’anomenen peatge, i com el maltracte a la nostra nació, és un dels mals usos de l’època medieval que perviuen encara.

Se’l coneix com el pont Nou -en alguna ocasió ja he fet referència a la manca d’originalitat: pont Nou, pont Vell i sobretot de rigor històric per que fa a denominar aquestes bellíssimes infraestructures- i és sens dubte per a moltes persones la imatge més característica de Camprodon.

Alguna dada tècnica. D'origen romànic, va ser construït, justament sobre la unió del riu Ter i el Ritort, entre el 1196 i el 1226. Presenta un gran arc central de mig punt i altres arcs auxiliars que es recolzen en les roques del llit del riu, quatre en el costat dret i un en el costat esquerre que actualment queda fora de la llera i representa un dels carrers més turístics de la població, que discorre sota el pont.

Disposa de tallamars a banda i banda del pilar central i el que foren dos antics alleujadors a banda i banda de l'arc central. La seva calçada, encara que asimètrica, és igualment espectacular, dotada d'una més que generosa muralleta i una porta-torre de vigilància en l'entrada a la població, amb matacà i espitllera. Precisament en aquesta porta d'entrada figuren dues dates gravades que fan referència als segles XVI i XVII. Va ser declarat Monument Històric-Artístic el 1976.

Els camprodonins aprofiten el llit del riu prop del pont, per acumular els estris que alimentaran la tradicional foguera de Sant Joan.

Pujada del pont de Camprodon Foto: Antonio Mora

- Secció Racons del Ripollès
- Crònica de l'excursió al bloc Conèixer Catalunya


Mostra el mapa més gran