Jordi Raventós ha traduït el Cançoner de Ripoll Foto: Arnau Urgell

La pluja que queia divendres a la capital del Ripollès no va impedir que la Tralla acollís una interessant vetllada poètica per presentar la traducció del Cançoner de Ripoll . L'acte va comptar amb la presència de Jordi Raventós, traductor de l'obra i director de l'editorial Adesiara, un petit segell editorial de Martorell que aposta per editar els grans clàssics de la literatura universal que no s'han traduït o que cal perfeccionar-se la seva divulgació. En el cas del Cançoner ja hi havia una primera traducció de 1996 del ripollès Ramon Sargatal. A més, van introduir l'obra els professors de literatura medieval de la Universitat de Barcelona, Anton Maria Espadaler i Pere Quetglas.

Per Quetjas el Cançoner és “una obra mestra de la poesia universal” i la “millor de la poesia medieval en llatí”. Però sobretot va destacar el fet que “es va escriure per passar desapercebut”. En aquest sentit, va explicar que “de la seva història atzarosa se'n podria fer un pel·lícula”.

L'origen de tot plegat el trobem al segle X quan un monjo va escriure un còdex -el manuscrit 74- en el qual va deixar fulles de pergamí en blanc. Dos segles més tard, un altre monjo va redactar (o copiar) una sèrie de composicions de temàtica amorosa. “No semblava massa adequat per un monjo” admet Quetglas. De fet, segurament per aquest motiu, no només les va copiar entre altres textos sinó que ho va fer en format de prosa -no va diferenciar els versos- i algunes de les paraules “problemàtiques” les va girar (exemple, en comptes d'amor va escriure roma).

L'any 1923 Nicolau d’Olwer va descobrir els textos i va atribuir-los a Arnau de Mont, un monjo ripollès, basant-se en el fet que la lletra dels poemes era semblant a la d’un altre còdex del mateix monestir que sí que duia signatura -tot i que posteriorment s'ha descartat-. Tanmateix, al llarg del segle XIX el Cançoner hagués pogut desaparèixer. I és que va viure un procés de trasllat lligat a les desamortitzacions entre el Monestir de Ripoll i l'Arxiu de Corona de Ripoll. L'any 1835 la “lògica” hauria suposat que s'hagués cremat al monestir ripollès però una dècada abans un bibliotecari havia "entabanat" als monjos i es va quedar el volum per estudiar-lo i el va dipositar a Sant Pau del Camp. “Que s'hagi conservat ha estat una pura loteria” admet Quetglas.

Per Anton Maria Espadeler el Caçoner esdevé una de les primeres connexions entre la literatura trobadoresca d'arrel popular i la poesia culte en llatí. En aquest sentit incorpora les dues tendències a l'hora d'abordar l'amor: la vessant més idealista -lligada al fet religiós- amb el més “pujat de to”. La vetllada va finalitzar amb la interpretació musical d'alguns dels poemes del Cançoner, a càrrec de Joan Silva.

Presentació del Cançoner de Ripoll a la Tralla. Foto: Arnau Urgell

Fitxa tècnica
Títol: Cançoner de Ripoll
Introducció: Pere J. Quetglas
Traducció: Jordi Raventós
Col·lecció: Aetas
Llengua: llatí/català
Número pàgines: 120
Preu: 12 euros