és més productiu aixo que no pas denunciar que l'alcaldessa fuma però no seria més facil que els interessats ho demanessin al regidor i tecnics de cultura????

Seria més fàcil si l'equip de govern escoltés a la gent però com que no ho fan a vegades cal recórrer a l'oposició que, per cert, ho ha enllestit en un parell de setmanes amb una moció molt ben treballada i em consta que l'equip de govern hi votarà a favor perquè a més no suposarà gastar ni un euro!

Volen montar un tema com el "BOSQUE DE OMA" a EUSKADI??
Pinta be la cosa, pero ull, s'ha de mantenir, no es facil fer-ho, mes amb l'incivisme que tenim per aqui.

No hi deu haver cap terme català per definir aquests espais, hem de fer servir l'anglès, deu ser més "coul", no?. Aquests de CIU són pijos a mort.

Si un passeig en pèssim estat de conservació el guarnim amb unes escultures de dubtós gust, obtindrem un meravellós indret per oferir als nostres visitants. Fem Ripoll!

El Land Art és una tendència de l'art contemporani, que utilitza el marc i els materials de la naturalesa (fusta, terra, pedres, sorra, roques, etc.). Aquesta expressió anglesa s'ha traduït també com a «art de la construcció del paisatge» o «art terrestre». Generalment, les obres es troben en l'exterior, exposades als elements, i sotmeses a l'erosió natural; així doncs, algunes van desaparèixer, quedant d'elles només el record fotogràfic.

Les primeres obres es van realitzar als paisatges desèrtics de l'Oest dels Estats Units d’Amèrica a finals dels anys seixanta. Les obres més imposants, realitzades amb equipaments de construcció com excavadores, s'anomenen earthworks, paraula que pot traduir-se com|com a excavacions, aterraments o desboscaments).

L'art generat a partir d'un lloc, que algunes vegades sembla un encreuament entre escultura i arquitectura, en d'altres un híbrid entre escultura i arquitectura de paisatge on juga un paper cada vegada més determinant en l'espai públic contemporani. En realitat, pot considerar-se com un nou comportament artístic, allunyat de les maneres tradicionals, com altres que van sorgir en els anys seixanta i setanta en resposta a la comercialització de l'objecte artístic tradicional (quadres, escultures). Altres noves modalitats artístiques del mateix tipus serien en bodi-art o l'happening.

La seva finalitat és produir emocions plàstiques en l'espectador que s'enfronta a un paisatge determinat. El principi fonamental del Land Art és alterar, amb un sentit artístic, el paisatge, per produir el màxim d'efectes i sensacions a l'observador. Es pretén reflectir la relació entre l'home i la terra, el medi ambient i el món, expressant alhora el dolor, a causa del deteriorament ambiental del clima que existeix avui en dia. El principal és la interacció de l'home-artista amb el medi ambient.

L'artista del Land Art utilitza com a matèria primera per a les seves obres la terra, el medi ambient. El suport i el material és el propi paisatge existent, tant urbà com rural, el mateix muntanyes, que deserts. La seva principal tècnica és la instal·lació al paisatge, on els seus treballs|feines arriben a interactuar amb el medi ambient ara de forma més directa, modificant una fracció del paisatge. Els artistes del Land art corregeixen la topografia, caven rases, avencs o solcs; fan grans moviments de terres usant excavadores o camions eruga; construeixen enormes rampes o embalen edificis (Christo) o roques; distribueixen colorants en platges o deserts, pinten arbres o pedres... Alguns, com Richard Long, simplement caminen una i altra vegada per marcar un camí, o col·loquen pedres, o fan espirals amb algues.

Aquesta expressió anglesa s'ha traduït també com a «art de la construcció del paisatge» o «art terrestre».

L'art sempre és subjectiu pel que fa a que t'agradi o no; fins i tot si no t'agrada desperta sensacions i sentiments, desperta inquietuds i estímuls... aquesta és la missió de l'art i despertar aquestes emocions la missió de l'artista.
Endavant Eudald Alabau amb el teu art i la teva feina.
Ànims a la resta d'artistes locals amb inquietuds per a sumar-se en aquesta iniciativa singular.

Gràcies pels comentàris d'anim per continuar la meva tasca docent. Centenars d'escolars de Ripoll, han visitat l'espai escultòric experimental, efímer, temporal, i han sortit molt engrescats. Els hi he explicat que el nostres rius, arrosseguent quantitats importants de deixalles degut a la ignorància humana. Hem donat algún pas endavant en temes mediambientals, però encara resta molta feina per fer. Moltes de les meves peces realitzades amb deixalles industrials, pretenen presentarse ordenades, sota control, i no descontrolades tal i com baixen per el riu. Bé estic d'acord en que l'art és subjectiu. Prenc bona nota dels bons comentaris que m'arriben d'arreu del món, a les pàgines del flickr, on hi penjo les fotografies del meu treball. Doncs bé, estic content de que el nostre poble es debatin temes de cultura i que no surtim als diaris per que els de Ripoll ens pixem al riu.Atentament, Eudald Alabau