Una imatge del Ple de Ripoll Foto: Ripolles.info

El ple de Ripoll no va viure dimarts una de les seves sessions més memorables. Front obert entre govern i oposició pel projecte de la variant est de la C-17 i per la valoració del carrer Montgrony. I franctiradors amagats entre el públic que van requerir la intervenció de la Policia Local. Dues hores de plenari i acusacions entre el bipartit governant i CiU de "perplexitat". I un apunt provocat per una pregunta del públic, Teresa Jordà, l'alcaldessa, no descarta insistir en una vegueria que uneixi Osona, Garrotxa i Ripollès.

El culebrot del passatge Montgrony
Finalment, el ple de Ripoll va començar a tancar un dels problemes més insistents dels darrers mesos. La discussió de la titularitat dels terrenys ubicats al passatge Montgrony ha estat objecte d'un procediment administratiu de gairebé mil folis. Dimarts al vespre els regidors van aprovar, amb l'abstenció de CiU, un informe jurídic que avala la titularitat privada d'aquests terrenys. A partir d'aquí s'haurà de veure si s'enceta un procediment de cessió de titularitat o bé una expropiació. Aquesta discussió seran figues d'un altre paner. Però govern i oposició se les van tenir. El regidor Camps va mostrar la seva "perplexitat" per l'abstenció convergent basada en una "banal excusa" com no haver pogut examinar tot l'expedient. Primera perplexitat.

Projecte de la variant est del C-17
Tampoc es va firmar la pau per aprovar l'estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental del projecte de la variant est de Ripoll de la C-17. Eudald Casas (ERC) va proposar unes al·legacions que demanen un redimensionament de la rotonda d'accés de can Villaura, la millora de les connexions entre Ripoll i Vallfogona, el respecte per la via verda fins a la Farga de Bebié, el redreçament de l'entrada del polígon Pintors i una millora de la connexió amb la variant nord.

Jordi Munell, de CiU, va replicar les al·legacions argüint que les seves eren més contundents. Va anunciar el vot en contra a les proposades per l'equip de govern, plantejant-ne quatre de generals. En primer terme, per l'impacte econòmic i l'afectació de llocs de treball que pot provocar la construcció. En segon lloc, l'impacte paisatgístic del projecte. En tercer terme, la no necessitat de la variant  cap a la N-260a per Caganell per connectar amb Vallfogona. I en darrer lloc, reclamen una variant nord urbana per tancar l'anella de Ripoll.

Casas va respondre a Munell amb un altre "estem perplexos". Segons el regidor d'Urbanisme es va celebrar una reunió per consensuar unes al·legacions on el grup municipal de CiU "no va dir res". "Si ho haguèssiu dit abans, podiem haver-ne parlat" va reblar Casas. Jordi Munell va respondre que "prou feines havíen tingut  per veure el projecte".

Resultat, les al·legacions de l'Ajuntament només van ser aprovades pels grups que configuren el govern municipal.

Memòria històrica i el renaixement de la vegueria
A preguntes del públic, concretament d'un ciutadà anomenat Paco, l'alcaldessa Jordà es va comprometre estudiar com dignificar la memòria històrica dels ripollesos que van perdre la vida durant la Guerra Civil i la repressió franquista. Per altra banda, Jordà, va assegurar que un cop acabi l'articulació de la Llei de vegueries, s'encetarà un procés per intentar vertebrar una unió entre el Ripollès, Garrotxa i Osona a fi i efecte de mantenir uns lligams històrics i de comunicació entre les tres comarques. La vegueria de la Catalunya Interior, ressuscita?