Jacint Verdaguer, no té cap escrit sobre El Comte Arnau, en algun cas serà El comte Arnau de Joan Maragall, una versió més suau o potser la versió de Josep Maria de Segarra, del 1928, que és més punyent.

Algú, sap quina versió és?

http://www.xtec.cat/
~evicioso/ripolles/comtepo.htm

LO COMTE ARNAU
J, Verdaguer
Lo comte de Mataplana
ne tenia dos cavalls:
l'un era blanc com la gebre,
l'altre fosc com lo pecat.


Malhaja lo cavall negre,

benhaja lo cavall blanc.

Un matí de la hivernada lo negre feia ensellar;
la comtessa ja li'n deia:
-Per què no enselles lo blanc?
-Perquè fuig dels camins aspres
i a mi em plauen més que els plans.-
La comtessa ja hi tornava:
-Mon marit, no ho fesses pas;
lo negre em sembla el diable,
Déu nos lo tinga allunyat.-
Ell no li torna resposta,
com si sentia tronar:
al negre posa la sella
baldament fos Satanàs.
-Adéu, la comtessa aimada.
-Déu te guie i l'Àngel Sant.-
L'Àngel prou lo guiaria,
mes ell no es deixa guiar,
lo guiaria a l'església
i ell a la vila fa cap,
on hi ha nines que perdre
i pobres per escanyar.


Malhaja lo cavall negre,

benhaja lo cavall blanc.

Quan sortia de la vila
semblava un esperitat:
corria lo cavall negre,
corria com si volàs,
tantost per les altes cimes
com pel fons del xaragall.
Los gumbernesos se senyen
quan lo veuen desbocat.
Los llops d'aquelles muntanyes
lo segueixen udolant,
algun d'ells per simpatia,
los altres olorant carn,
que n'esperen un bon àpat
més amunt o més avall;
sos ulls semblen llumenetes,
llumenetes infernals.
Al sentir sa udoladissa
lo comte s'és esglaiat,
voldria girar lo poltre
mes ja no el pot aturar.


Malhaja lo cavall negre,

benhaja lo cavall blanc.

A la nit, que és fosca fosca, se barreja el temporal,
i els pastors al comte veuen
entremig de trons i llamps
volar d'una cresta a l'altra
del Montgrony vers les afraus.
La tempesta esgarrifosa
a mitjanit fa un esclat;
d'un llampec entre les ales
s'obira lo comte Arnau,
rodelant de l'alta cima
de Santou dins lo Forat
d'on surt entre rius de flama
lo renill del seu cavall.

La comtessa l'esperava
a la porta del palau;
passen hores, passen dies,
passen nits de por i espant;
a la tercera que passa
lo'n veu venir condemnat.
La nit era negra, negra,
més negre era son cavall,
son cavall, que era el diable,
Déu nos lo tinga allunyat.


Malhaja lo cavall negre,

benhaja lo cavall blanc.

En realitat la versió de Manel camp i Joan Crosas fa servir fragments de Verdaguer i de Maragall.

Que bona la foto!!!
han mostrat el palau de l'abadia a la premsa i a gent afina, socialista, no se'n poden estar, premsa i amics socialistes, mireu les fotos i ho veureu, que fort, almenys que s'amaguin ja que jo com a ciutadà de sant joan sóc igual que el senyor socialista que surt a la foto i en canvi m'hauré d'esperar la setmana vinent amb horari d'oficina per anar a veure'l, que sectaris, com es pot ser així ................. ai ai ai ..........
per cert molt bé l'explicació de verdaguer, veig que també estàs informat del comte arnau, poques persones a sant joan en saben tant ...

no m'imaginava mai una discussió de tal magnitud intel·lectual. Acostumat a llegir els tipics piques PSC-ERC, ERC-CIU i CiU-PSC! Visca la cultura!

"En realitat la versió de Manel camp i Joan Crosas fa servir fragments de Verdaguer i de Maragall".

gràcies senyora tallant per contestar.

la discussió intel·lectual ha durat poc. Santa innocència!

doncs continui vostè amb la discussió intelectual, i deixi estar les altres que per vostè son populistes, senyor intelectual.

I què hi fa el senyor Miquel, del cor socialista a les fotos? Perquè és fan diferències i a sobre amb la premsa? No ho trobo bé. Aquest senyor és un ciutadà més i avui no l'hi tocava anar-hi. O hi anem tots o ens esperem tots.

Ramon perquè fas aquestes diferències amb la gent?

El Palau de l'Abadia ha quedat molt bé, i s'ha de felicitar aquest ajuntament i els anterior que ho han fet possible. Però què hi fa en Josep Miquel en una visita per la premsa? Com a exregidor, com a socialista de pro, com a militant actiu contra el referèndum per la independència...?