Presa de cal Gat, a Sant Joan de les Abadesses. Foto: Arnau Urgell

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va treure a exposició pública a finals de gener el Pla zonal d'implantació de cabals de manteniment al Ter superior que afecta el Ripollès i part d'Osona. El document intenta dur a la pràctica mesures per garantir els cabals ecològics definits en el Pla sectorial i que, a causa de la gran quantitat de minicentrals hidroelèctriques, no es compleixen actualment.

Com no podia ser d'altra manera l'ACA considera que el principal impacte als cursos alt i mitjà del Ter són les derivacions de les minicentrals. N'hi ha 85 des de la capçalera fins a Roda de Ter que “converteixen el riu en un continu by pass ”. En aquest sentit malgrat que l'aigua retorna al riu després de passar per la minicentral, mentre transcorre pels canals acostuma a deixar la llera pràcticament seca.

Aplicar el Pla sectorial de cabals de manteniment de manera inflexible suposaria topar amb els drets adquirits de les concessions -i per tant, indemnitzar els titulars- així com deixar aquests municipis amb la seva principal font de producció elèctrica (en el cas del Ripollès suposa el 82% del seu consum). D'aquesta manera el Pla zonal d'implantació aposta per mesures de flexibilització entre les quals destaca adaptar la derivació al cabal circulant. La intenció seria mantenir en molts casos el volum anual d'aigua captada del riu però distribuïda temporalment segons si el Ter baixa més o menys ple.

La intenció seria mantenir en molts casos el volum anual d'aigua captada del riu però distribuïda temporalment segons si el Ter baixa més o menys ple.

Una altra mesura proposada és allargar concessions a canvi de reduir el volum anual. Finalment, en els casos on cap d'aquestes opcions sigui possible i es demostri que l'aplicació del Pla sectorial produeix pèrdues econòmiques, l'ACA s'haurà de posar la mà a la butxaca per indemnitzar a les empreses hidroelèctriques.