Jaume Camps va ser l'encarregat de defensar els números Foto: Arnau Urgell

L'equip de govern de Ripoll va aprovar aquest dimarts els comptes pel 2010. Uns pressupostos que combinen l'austeritat del temps de crisi amb l'horitzó del final de legislatura. I és que per enguany es preveuen acabar alguns dels projectes estrella de l'equip de Teresa Jordà. El pressupost, que no va tenir el suport de CiU, augmenta un 9,3% respecte enguany i sumant-hi l'empresa d'aigües i la Fundació Guifré ascendeix a 16,8 milions d'euros.

Canvi de parella de ball
Els números del consistori ripollès els va desgranar com és habitual el regidor de Serveis Econòmics, Jaume Camps. En aquesta ocasió però no va tenir la seva parella de ball dialèctica habitual, el convergent Josep Maria Creixans, que ha “desistit” de la seva tasca perquè “no el volen escoltar”.  L'encarregada de criticar els números va ser la regidora Núria Charques aprofitant que era el primer ple amb l'horari canviat i que a Ribes de Freser l'havien fet en dilluns.

Per Camps els dos elements que han guiat la confecció dels números han estat “l'austeritat” en la despesa i el “rigor” en preveure ingressos. Fins i tot va advertir que preferien “pecar per excés que per defecte” a l'hora de rebaixar les previsions d'impostos com el de construccions (un 16% menys que el 2009).

Malgrat la crisi els números van a l'alça
El pressupost ascendeix fins a 16,8 milions d'euros dels quals 728.000 són de la societat municipal d'aigües i 1,7 milions de la Fundació Guifré. Si s'obvia aquesta darrera partida -l'any passat es va aprovar a part- els comptes augmenten un 9,3% (de 13,88 a 15,17 milions). Bona part d'aquest increment s'explica per l'execució de les darreres fases de grans projectes com el Museu Etnogràfic, el pavelló i la Llei de barris. En aquest sentit les inversions (sense tenir en compte el FEIL) passen de 2,78 a 4,50 milions. Jaume Camps va destacar que el consistori només ha d'aportar, via crèdit, 520.000 euros mentre que la resta, un 88%, són fruit de subvencions.

En la rèplica, Núria Charques va alertar que la contenció de la despesa estava molt lligada a la baixada dels interessos però que es tracta d'una situació passatgera. En la línia habitual del grup municipal convergent va criticar l'elevat endeutament -Jaume Camps l'havia xifrat en un 105% en un any que pot assolir un topall extra del 125%- i va lamentar que hi hagués una excessiva inversió en grans obres en comptes de dedicar més diners al “dia a dia”. Aquesta afirmació va merèixer la resposta del regidor de Barris, Eudald Casas, que li va recordar que les partides destinades a la brigada municipal no havien augmentat però que en cap cas havien disminuït i que els seus responsables n'estaven “satisfets”.

Charques també va voler fer un avís a navegants i va preguntar a Camps si al llarg de l'any hi hauria alguna nova petició de crèdit. El regidor de Serveis Econòmics ho va negar i va recordar que només engegarien nous projectes sempre que vinguessin acompanyats de subvencions com les del nou FEIL. Respecte la versió 2.0 del denominat Fons Zapatero Jaume Camps va explicar que no esgotaven la partida per despeses ordinàries (pot ser d'un 20%) i que, a més, dedicaven una quantitat equivalent a inversions per tal de no “acostumar-se” a un ingrés que segurament el 2011 no existirà.

Principals inversions de l'Ajuntament de Ripoll (2010)
Pavelló (2a fase): 1.236.340 euros
Museu (projecte museogràfic): 1.034.048 euros
Actuacions d'esponjament i millora del Barri Vell: 888.600 euros
Reforma carrer Pirineus i adjacents: 682.791 euros
Actuacions equipaments culturals: 118.000 euros
Millores al pont de Calatrava: 110.000 euros
Finalització naus de transició de la Barricona: 101.372 euros