Nova entrega de la secció Tribuna indecent, anàlisi sarcàstica de l'actualitat a càrrec de Sergi Belmonte

Sergi Belmonte · Instal·lador elèctric i autor del bloc Indecència 2014

 

Una reflexió a l'entorn de la notícia: Els empadronaments falsos poden acabar amb sancions de fins a 6.000 euros

Assumpte relativament complex el que em proposo avui endinsar-me. Per una banda tenim els consistorials decidits a no deixar passar una, irrevocables a més no poder i ferms a aplicar la llei fins a l'última conseqüència. Però per l'altre costat ens trobem a unes famílies sobresaturades d'impostos, mil factures i deutes per pagar. Pensem que són temps difícils els presents, i tota ocurrència ideada per sostenir l'economia de la llar, -evidentment sempre que un es mantingui dintre uns límits èticament establerts-, resulta legítima i permissiva. No resulta sorprenent doncs, que tan particulars com ajuntaments, no escatimin esforços alhora d'assegurar-se uns ingressos suplementaris. Ja siguin a base d'estratagemes poc legals els uns, i recàrrecs prohibitoris els altres.

Perquè siguem sincers. Quan l'administració domèstica entra en recessió, qui més qui menys busca la manera més senzilla d'estalviar unes míseres monedes. Qui estigui lliure de culpa que llanci la primera pedra. No és el meu interès doncs, jutjar un fet fraudulent quan és la pròpia subsistència de l'individu la que està en joc. Entraríem a valorar aquí, la integritat moral de cada persona per separat, i el punt d'inflexió el qual està disposat a arriscar, per tal de millorar el seu nivell de vida. I aquest no és el meu motiu.

Sí que voldria avaluar però, l'acte delictiu en sí més que la causa. No estaríem parlant en aquest cas en concret, d'una apropiació indeguda dels drets i garanties de les que tenir un fill et comporta? Pensem que no per minoria d'edat, entenem una persona exempte de responsabilitats i aliena a les circumstàncies que el rodegen. Potser preguntar-li abans al menor, si vol començar a delinquir a tan matinera edat, no? És altrament acceptable aprofitar determinades condicions dins el nucli familiar, per treure'n rèdit econòmic? Estaríem davant d'un cas d'explotació infantil a baixa escala?

En qualsevol cas, agafeu-ne bona nota: Si els fills són als pares, com ens han fet creure tota la vida, i són l'exemple a seguir i el mirall amb el que ens hauríem de reflectir, no us sembli estrany llavors quan de grans agafin confiança a tota mena d'activitats clandestines, s'acostumin al furt i a la intimidació, i esdevinguin promotors d'obra pública o directors de banc. O molt pitjor si es dona el cas, homes d'estat o jutges instructors de l'Audiència Nacional. Aleshores potser, ja serà massa tard per aturar-los.

De tal riu, tal aigua.