Vota

Resultat:

22 vots

Redacció | Actualitzat el 10/12/2009 a les 08:41h

Del.icio.us Twitter Facebook Google Buzz

NO N'HI HA UN PAM DE NET!

El comboi de la fotografia és idèntic als combois que circulen per la línia del Cremallera de Montserrat. Fins i tot l'amplada de via és la mateixa: 1 metre. Amb això què vull dir? Doncs que si s'han entestat en que hi ha d'haver-hi canvis a les cabines dels dos combois del Cremallera de Núria, aquests mateixos canvis també s'haurien de fer a tots els combois que pugen i baixen de Montserrat.
Que no se n'adonen de la gran ximpleria que volen fer? A mi no em faran creure que en uns trajectes tan curts el maquinista s'hi trobi incòmode. El què passa és que s'han tornat mol "senyoritingos" i no volen que durant el viatge els viatgers els hi preguntin coses. Què pretenen, anar tancats dins una urna de vidre perquè ningú els emprenyi? Dins a aquesta urna, un cop tancada la porta, es podria omplir amb formol i que s'hi conservin allà dins pels segles dels segles! Què collons s'han cregut aquests i aquestes maquinistes? Que no tenen filles petites i fills petits que els hi agradi anar al davant de tot per veure bé la via?
Si la millora de les cabines comporta que s'hagin d'eliminar els dos seients que actualment hi ha al costat de la cabina de conducció, malament.
S'han aturat a pensar en el mal emotiu i psicològic que poden fer a les persones, petites i grans, al no poder seure en aquests dos seients, des dels quals tan bé es veu la via del davant i el goig que fa veure el tren com puja muntanya amunt? Jo, per exemple, no pujo mai al Cremallera de Montserrat (ni al de Núria) si no puc seure als seients de davant al costat de la cabina de conducció. M'espero que en passi un altre. Direu que estic sonat; doncs no: perquè hi ha moltíssima gent que hi volen anar al davant: ja sigui només per poder contemplar millor el paisatge i el fantàstic creuament dels dos trens a mig camí; ja sigui per engegar la càmera de vídeo o de fotos i no aturar-la fins que s'és a dalt.
Pensin-s'ho abans de fer una ximpleria com aquesta! Els trens de cremallera per pujar a Núria i a Montserrat, són pel gaudi dels qui paguem un bitllet per pujar-hi: no per la comoditat del maquinista! Home! Si el trajecte fos de més de 200 quilòmetres...!!! Però el recorregut del Cremallera de Núria és de 12'5 quilòmetres. I el del Cremallera de Montserrat de 5'2 quilòmetres. Amb aquestes curtes distàncies els i les maquinistes s'hi han de trobar incòmodes? Va ho me va! Són ganes de tocar els collons això, eh! No hi han pas de menjar-hi, ni cantar-hi, ni ballar-hi a dintre la cabina de conducció! Nom´´es s'ha de limitar a menar el tren i posar atenció als senyals de la via i prou! Això és tan difícil i requereix un espai de grans dimensions? No toqueu els collons, home! No toqueu els collons!

Endavant

Tu si que estas sonat, és nota que no tens ni idia de trens,
He tingut la oportunitat de viatgar amb trens de tota Europa i el mon, túristics i no túristics, de cremallera i normals, i no he vist mai però mai un tren que a la part devantera estigues compartida per el maquinista i els viatgers. El tren groc de França tenen dues unitats iguals com les de Núria i la cabina és de vidre i totalment tancada, i la visivilitat dels viatgers és exactament la mateíxa.
Cada any vaig a Núria a esquiar o fer excursions, i en aquest trens hi he pujat moltes vegades, i he vist com els viatgers molestaven al maquinista amb pregutes estúpides, fen cas omís d'un retol que posa NO MOLESTAR AL CONDUCTOR.
El maquinista, a d'estar per la conducció i prestar atenció a les senyals, i no contestar a les preguntes dels pasats, per això ja tenen el revisor.
A més; El maquinista és el màxim responsable de la seguretat dels viatgers, independenmet si el tren és túristic o no,si va 60km/h o 200km/h si el trajecte és de dues o tres hores. Crec que els maquinistes tenen tot el dret de reclemar les millores que siguin necessaries per fer la seva feina amb total seguretat ja que aixó és tradueix amb la seguretat dels viatgers.
Finalment vicençs si vols anar el devant dels trens, tens dues opcions, compra un simulador de trens per l'ordinador qu son molt guais, o treu-te el carnet de maquinista.

cremallera

Sr. Vicenç Marqués. No té rao amb el que diu. Estic plenament d´acord amb el que diu l´anterior comentari. jo no soc maquinista pero tinc amics que ho son (del cremallera) i , apart de tenir tota la raó de reivindicar aquestes millores, ha de saber que estan discriminats respecte als seus colegues de Ferrocarrils de la Generalitat. Fa anys que reivindiquen millors condicions de treball i l´administaració de l´empresa els dona per la llossa. Si no sap de que parla , val mes que calli o s´informi avans de parlar.

Consells

Pot fer vàries coses, les dues que anteriorment s'han dit per aquí o bé pot reclamar al cremallera de nuria que li paguin les hores de psicòleg necessàries per poder superar el problema psíquic causat per poder anar davant del tren

Santa Ignorància !

Quanta raó té una meva companya quan sovint em diu: "la ignorància és molt atrevida". Miri Sr. Vicenç, si és que aquest és el seu nom real, demostra ser molt poc coneixedor del tema: de llarg es nota que no té ni la més mínima idea de les responsabilitats que comporta portar un tren (sigui d'aquí o de Pekín, del que representa per un treballador haver d'estar pendent d'una màquina tant gran i carregada de tantes vides sense poder sentir les intruccions que el responsable de la circulació està donant (a ell mateix o a d'altres agents de la línia), entre d'altres coses. Amb qualsevol persona que pugi parlar li confirmarà que s'estimarà més no poder gaudir del meravellós paissatge del nou túnel: llums espectaculars, senyalitzacions de somni,... però que el conductor del tren pugui fer la seva feina amb totes les mesures de seguretat al 100 per 100! Baixi dels núbols sr, que això no és "La Locomotora Thomas i els seus amics!!!

Digues-m'ho a al cara

Mira Sr.Viçens Marqués de Sabadell,jo sí que sóc un maquinista del cremallera,i si tens tants collons com dius, digues-m'ho a la cara això que ens posaries en formol, que sentirás passar el vent!.
Què t'has pensat!!!

Pensem abans d'escriure!!

No entenc com un diari seriós com aquest publica un comentari despectiu i amenaçador com el del SR Vicenç!!. Tinc un fill fanàtic del Cremallera de Núria que a hores d'ara, està molt amoïnat perquè un "senyor" molt impertinent ha escrit que tancaria als maquinistes a la cabina i els hi posaria formol. Per sort no tots els enamorats del cremallera pensem igual i sí, entenc que nosaltres anem a passar-ho bé, però també que aquestes persones han de poder treballar en condicions favorables.És ben cert que quan el tren va ple fins i tot és impossible poder parlar de tu a tu, com per haver d'estar amb el soroll constant durant tota una jornada laboral. Ens agrada molt a tota la colla poder gaudir del trajecte, però tots coincidim en que encara ens agrada més, comptar amb la seguretat de que el maquinista pot estar el 100 per 100 per la condució.

RENFE

Sr Vicenç Marquès; si és aquest el seu verdader nom, a vostè no ha d'estar en formol voste hauria d'estar a una deixallaria de reciclataje.
Soc maquinista de RENFE, de la linia Barcelona- la tour de Querol, conec personalmet algun maquinista del cremallera de Núria i a vegades quan ens veiem parlem com és llogic de la nostre feina, i s'en posen els pels de punta de lo que m'expliquen d'aquets trens. En primer lloc tenen serioses dificultats per exedir a la cabina, ja que segons l'època de l'any, està plè de maletes, motxilles, botes d'esqui, etc. Un cop a dins no tenen espai ni per deixar l'anorac,i en prou feines poden moure les cames. durant la circulació, i degut el soroll de la gent, no senten el dispositiu de seguretat home mort, que en Vicenç segur que no sap el que és, no senten les instruccions que via radio els hi poguin donar del centre de control, moltes vegades no senten les indicacions del cap d'estació, durant la circulació i si pújan algun grup escolar que no paren de cantar, cridar, fer el burro i jugar amb els seus mobils, afecta la capacitat de concentració del maquinista, i el final del dia acaben amb el cap com un timbal.
Sincerament no entenc que com una empresa pública com FGC tingui els seus treballadors amb aquestes condicions tant patétiques. I d'aqui quatre dies rodalies renfe pasarà a mans d'aquesta gent?. UY,UY,UY. Hem sembla que si van amb aquest plan no serem gaire amics. Ara que; a nolsatres no s'atreviran a fer una cosa aixís, perquè els hi montem un cristo que paralitzem tota l'acivitat ferroviaria del pais.
I perque els nens no tinguin problemes psicologics ferroviaris; poden anar a Les Franqueses de Vallès, Vilanova i la Geltrú, Sabadell. Qui hi han uns circuits de trens ideals per nes i nenes.
Per últim; Com a Maquinsta de tren i en nom de tots els meus companys siguin de la línia que siguin, i de l'empresa que sigui. Condeno les paraules i expresions fetes pert el "senyor" Vicenç Marquès.

al.lucinant

Quina verborrea tant desmessurada i absurda, quina quantitat de linies plenes de vegenades signades per aquest complert desconeixedor de les condicions de feina d´uns professionals del transport de viatgers, que vetllen per la seguretat d´aquests, la qual cosa de vegades pot ser complicada davant l´impossibilitat de sentir avissos,ordres, i altres indicacions provinents del centre de control, caps d´estació, etc. enmig del soroll de l´ambient.Si aquest senyor és amant dels trens i del cremallera en particular, hauria de tenir en compte aquest petit detall...

VOLEU DIR QUE N'HI PER A TANT?

No sóc ferroviari, però sí un gran entusiasta dels ferrocarrils de tota mena. Durant molts anys he fet grans trajectes per tota la Península Ibèrica, menys Portugal, amb trens de tot tipus. He mantingut converses de tota mena amb Caps d'Estació, amb Interventors, amb Maquinistes i Empleats dels ferrocarrils. Ja ho dic més amunt: els trens m'apassionen. Em sé de memòria totes les vicissituds que han passat, que passen i passaran els empleats ferroviaris, en particular els maquinistes i estic totalment a favor d’ells i el que reivindiquen.
El motiu del meu primer escrit podeu cercar-lo en el fet que el tema d’anar al davant, ja sigui en un tren, un autocar o un cotxe, em ve donat pel fet de que, primerament em marejo com un ànec si haig de viatjar als seients del darrera: i segon perquè m’ha agradat sempre, ja des de petit, poder gaudir del paisatge tal qual el gaudeix el maquinista, o el xofer, o el timoner d’una “golondrina” del port de Barcelona.
Ferran, el Vicenç sap des de fa molts anys, i ja en té 64, què és el sistema de seguretat anomenat "home mort": és un sistema el qual el maquinista ha de trepitjar durant tot el trajecte, perquè si lleva el peu el tren s'atura. Sé moltes més coses, però no és pas el moment d’explicar-vos-les.
Tots plegats m'heu deixat com un drap brut i gairebé em voldríeu linxar si estigués davant vostre. No m'ho mereixo, encara que escrivís això del formol que, us ho cregueu o no, no va ser escrit en cap mala intenció. Va ser escrit en segones, intentant fer veure a la gent que els maquinistes o alguns maquinistes, que de tot hi ha a la Vinya del Senyor, són com a uns déus i sense transparència. Dic això, perquè no sempre he pogut parlar, a peu de tren, amb tots els maquinistes que jo he volgut. En canvi d'altres, els que més, molt amablement, m'han deixat pujar a d'alt la cabina de conducció d'una màquina 252, que els de RENFE ja saben quina vull dir. He pujat a la cabina de conducció d'un TGV que havia de fer el trajecte Segovia-Madrid-Chamartín i m'ho han explicat tot. He pujat a la cabina de conducció d'una unitat 470, 440, 446 i 447. El dia que vaig pujar a una cabina d'una 470 o 440, no n'estic segur quina sèrie era, va ser per anar de Puigcerdà fins a la Tor de Querol i el maquinista, molt amablement, però a la vegada molt emprenyat, em va explicar les «excel•lències» de la via des de Puigcerdà fins a La Tor de Querol que es veu que hi ha de pujar i baixar sense senyals o alguna cosa semblant. En tinc moltes d'anècdotes per explicar que m'han ocorregut a dalt de molts trens. Moltes de bones, altres no tant.
Vull dir amb això, que res hi tinc en contra de la majoria de maquinistes. Sempre que he parlat amb ells, mai ha estat motiu de distracció per part d'ells. I també vull dir amb això que, tret d'algun maquinista d'aquí aquesta pàgina que m'ha posat verd i em sembla que fins i tot em voldria assassinar, tot el que vaig escriure va ser sense ànim de molestar a ningú. Si algú s'ha molestat, sincerament li demano les més expressives disculpes. I, cosa que no fan molts que escriuen a pàgines d'opinió o a fòrums de debat, jo em dic veritablement tal qual ho anuncio i visc on visc. No tinc perquè amagar-me de res, perquè crec que res dolent he fet. M'agrada polemitzar i, potser, algunes vegades no rumio prou el que escric, però escrigui el què escrigui, sempre ha estat amb ganes de no molestar a ningú. Però penseu que n'hi ha de pitjors que, a més, tenen el insult per bandera. Jo encara no he arribat tan baix.
En preneu bona nota amics opinadors?

AGRAÏM LES DISCULPES

Sr. Vicenç com a maquinista del cremallera agraeixo les seves disculpes, perquè mai està de més fer-ho quan un diu les coses amb la boca massa grossa. Per poder opinar de tot això ho hauria de viure desde dintre. Perquè desde fora arrai, que tot pot semblar com vostè diu. No és un viatge de 12'5 km. sinó que ho ha de multiplicar per quatre que són els viatges que fem al dia. I tot això amb les conseqüències que porta, quan puges o baixes amb el tren ple de gent o pitjor, de canalla que no paren de cridar, cantar o jugar amb els mòbils.
Sents pitos que et distreuen de l'home mort, no sents bé les emissores....et tiren fotos...que jo no vull fotos que no soc un personatge públic, que no visc de la meva imatge. Jo vull conduir tranquil.lament sense que em desconcentrin, que la meva feina és de molta responsabilitat i ara dins del tunel tenim un grapat de semàfors i em d´estar molt alertes. Doncs bé, fora seients del davant i cabines tancades amb vidre perquè no es perdi detall ni vostè ni cap nen petit i que cridin i xarrin tant com vulguin però sense posar-nos el cap com un timbal

Si, n'hi per tant

Benvolgut senyor Vicenç Marquès: Permeti que hem presenti.
El meu nom és Xavier Formatger, i soc maquinista del cremallera de Núria desde fa més de vint anys, soc secretari general de la secció sindical de CCOO i del comitè d'empresa, delegat de prevenció de riscos laborals de Vall de Núria,i membre de l'executiva intercomarcal de CCOO del Ripollès.

Voldria fer unes valoracions al respecte dels seus comentaris.
En primer lloc voldria transmetre-li en nom dels meus companys i companyes la nostra més profunda decepció a les injustes i desafortunades manifestacións expresades en contra del nostre col-lectiu en el seu primer comentari.
Vostè no té cap dret per dir-nos que som uns senyoritingos, i que hauriem d'estar tancats a dins a la cabina amb formol quan no coneix els detalls de la nostra feina. Perquè s'en faci una ideia li diré que sóc el principal artífex i instigador del tancament de les cabines dels trens GTW2/6, i no hem fet per tocar els collons a ningú, ni perquè els nens vagin al psicoleg, ho hem fet per treballar amb unes condicions una mica dignes, decents, i òptimes, en funció de la nostra responsabilitat per nosaltres, i també per els nostres clients. És tan greu això?
Vostè no sap com patim aquestes cabines quan ens toca treballar amb aquests trens, Sap que alguna vegada algun company a hagut de demanar el relleu del servei perquè portava un grup de nens que no paravan de cridar i li va provocar tanta tensió que no es veia capaç de continuar? i com aquest exemple en diría molts d'altres. Vostè creu que aquestes són maneres de treballar?
Entenc que vostè com afeccionat els trens li agradi anar el devant, i com vostè molta gent. Tot i així i malgrat les dificultats, intentem sempre que els nostres clients es trobin a gust, disfrutin del viatge i del paisatge, i sempre intentem atendre a la gent de la millor manera possible informant-los i aclarint els seus possibles dubtes.
Per tant i desprès de llegir el segon comentari, li dic que en nom de tota la plantilla li acceptem les seves disculpes però li recomanem que un altre dia reflexioni i mesuri les seves paraules ja que que desprès com ja a pogut comprovar li cau llenya per tot arreu.

GRÀCIES A DÉU, TOT ACLARIT!

Benvolguts anònim de les 23:34, i Xavier:

Un cop aclarides més o menys les coses, convindran amb mi que, si tot el que vostès dos relaten i tan bé expliquen en llurs articles, s’hagués explicat abastament en l’article inicial donant noticia de les millores a les cabines en el diari digital El Ripollès.info, potser un servidor no hauria reaccionat de la manera que ho vaig fer en el meu primer article motiu d’aquest debat que, sigui dit de passada, mai m’hagués imaginat que havia de portar tanta polèmica. Reconec que si les coses no es diuen com cal, poden passar coses com les que han succeït.
Amb tot el que han explicat (vostè, anònim de les 23:34, i vostè Xavier), jo els hi garanteixo que dono literalment la volta al mitjó a tot el que vaig escriure inicialment.
Que n’és de diferent vist des d’una perspectiva o des d’una altra! Evidentment tenen tota la raó i, com a gran afeccionat als trens i soci de l’Associació d’Amics del Cremallera de Montserrat, subscric amb vostès totes les queixes i reivindicacions esperant i desitjant que es solucionin favorablement.
Les persones som com som. Les persones ens equivoquem. Però també les persones sabem rectificar i reconèixer els nostres errors. Jo n’he comés un de greu al no estar degudament informat. Ara que ja ho estic amb poso del cantó de vostès i, sempre que en tingui ocasió, defensaré la seva causa com si d’un maquinista més es tractés.

Rebin una cordial salutació i una forta encaixada.

Nota/: A pesar de tot el que ha passat, m’agradaria que si algun dia ens trobem dins d’un tren cremallera i arribem a conèixer-nos personalment, puguem saludar-nos sense cap rancúnia vers la meva persona. A pesar de les aparences, sóc un home de bé, de pau i de bones maneres i no m’agrada estar enemistat amb ningú i amb vostès i tot el col•lectiu de maquinistes encara menys.