La veu de Nació

La participació, la clau de volta

«Si finalment la participació és alta, a ningú li importarà que els comuns hagin donat un suport (o un rebuig) tebi a l'1-O»

| 11/07/2017 a les 22:04h
La convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre ha greixat de nou les màquines mediàtiques i ha disparat la tensió entre el bloc pro-referèndum i el govern espanyol. En aquest context, el bloc dels comuns ha decidit qualificar el referèndum com una acció de mobilització sense una capacitat vinculant. La cerca durant mesos del suport dels comuns ha pretès traslladar a l’àmbit polític allò que succeeix entre la ciutadania, i fins i tot entre els seus propis votants: que la convocatòria del referèndum tingui un suport transversal, amb el suport de persones d’ideologia diferent.

En última instància, la cerca insistent del suport dels comuns i haver-los convertit en un actor pivotal pel referèndum buscava atorgar a la convocatòria una legitimitat àmplia. De la mateixa manera que unes eleccions no les posa en dubte ningú i el guanyador (i el perdedor) resultant és percebut com a legítim, un referèndum acceptat per (quasi) tots tindria un resultat també acceptat per tothom.

La clau de volta de la legitimitat del resultat, però, no és tant el suport dels comuns, sinó la participació global que s’aconseguirà. Tal com desenvolupava Marc Guinjoan la setmana passada, l’experiència comparada recomana no establir límits legals de participació per declarar el resultat com a vàlid, atès que això incentivaria l’abstenció dels contraris a la independència. A partir d’aquí, per tant, el gran dubte de l’1-O és si s’aconseguirà una participació necessària perquè el resultat es llegeixi com a vinculant, tant a nivell intern com a nivell internacional.

La participació del procés de participació del 9-N va ser de 2,3 milions de persones, la qual cosa va representar al voltant del 40% del cens electoral (en funció de si tenim o no en compte que els joves de 16 i 17 anys i la població immigrada també hi tenien dret a vot). Si es volgués arribar al límit del 55% de participació que el referèndum de Montenegro requeria, això significa que caldria, com a mínim, un milió de vots més que el 9-N. Si el referèndum es fa “com sempre”, hi haurà alguns efectes mecànics que faran que la participació pugi, com el fet de tenir més col·legis electorals arreu del territori o que els partits facin una campanya més intensa. En última instància, però, el fet que la gent participi o no dependrà de dues dimensions crucials que la literatura en ciència política ha assenyalat com a crucials.

En primer lloc, la gent participa en unes eleccions, o en un referèndum, per una qüestió expressiva. Votar comporta expressar una opció, una preferència, una ideologia o una pertinença a un grup. Implica una afirmació positiva, en el sentit que es tracta d’una acció que té un significat per ella mateixa, independentment de si aquesta acció té un efecte concret o no. Els experts acostumen a assenyalar el vot nul o blanc com una acció expressiva: s’emet com a senyal de protesta (o d’acceptació), però sense cap repercussió concreta (com l’elecció d’un diputat o diputada). La participació en la consulta del 9-N va ser, en termes generals, això: una acció afirmativa, de protesta o d’acceptació, de pertinença a un grup o de rebuig. Molt probablement, aquest component expressiu hi seguirà sent l’1-O, però l’organització del referèndum ha de seguir insistint amb què la consulta oferirà un espai de debat als del sí, als del no, i fins i tot als que promocionen l’abstenció. Tothom ha de poder dur a terme el seu comportament expressiu. En aquest sentit, la comissió del no és més necessària que mai.

El segon punt que caldria tenir en compte és allò que la literatura especialitzada anomena com l’aspecte instrumental. La gent vota per expressar, però també perquè s’implementin certes polítiques o perquè les coses canviïn. Per exemple, la gent renuncia sovint al partit que vol votar i opta al que té més opcions d’aconseguir la victòria (allò que es coneix com a vot estratègic, o vot útil en termes populars). Aquesta lògica és precisament la que li mancava a la consulta del 9-N. Pocs sabien què passaria ni què canviaria després. Traslladat al referèndum significa que l’1-O ha de servir per alguna cosa, més enllà de la d’oferir una plataforma perquè la gent expressi la seva “opinió”. Fer creïble la idea que el resultat serà vinculant i que el govern català n’aplicarà els resultats acabarà empenyent la participació a l’alça de manera inevitable.

Dit d’una altra manera, el 1-O no només ha d’oferir una plataforma de protesta sinó un instrument vinculant perquè les coses canviïn. Si finalment la participació és alta, a ningú li importarà que els comuns hagin donat un suport (o un rebuig) tebi a l'1-O. Per sort, la ciutadania no sempre segueix les seves elits polítiques.

COMENTARIS

D'on treurem aquest millió ?
Anònim, 12/07/2017 a les 08:39
+1
-1
El 9-N ja va enir el suport d'ICV i no sembla que els seus votants hi fessin molt de cas, no crec que canvii gaire ara encara que tinguem el suport dels comuns. I els unionistes saben que el que mes pot empipar-nos es no anar-hi a votar. Com molt bé dius, votarien si veiessin efectivitat en el resultat però amb la prohibició que s'espera del Tribunal Constitucional ,les apelacions a no anar a votar de Pedro Sánchez, PP i els dubtes d'Iglesias precisament perquè una baixa participació desligitima els resultats no veig com arrivarem al 50% dels vots. I tindrem declaracions de líders internacionals negant validesa al referéndum; ara Rajoy està amb molt bona relació amb els líders mundials.

Necessitem als del no però ho veig molt difícil, se desde els nostres mitjans i en els comentaris d' aquest mateix diari els diem colons, traidors i anticatalans perquè voten PSOE,PP o C´s i a la vegada volem que vinguin a votar el nostre referèndum. No es senten interpelats al procès, ho veuen com una cosa dels independentistes només. Potser no som conscients del seu rebuig al procès i a tot l'entorn que l'envolta.
Si señor!
Anònim, 12/07/2017 a les 10:17
+1
-1
Todo con tal de conseguir lo que una parte de los ciegos de conveniencia quieren ver.
Argumentos sin consistencia, todos encaminados en la misma dirección. La única dirección.
Los que no opinen igual no tienen cabida en la democracia que solo queremos para nosotros, lo otro ni es democracia.
La negación absoluta de una inmensa mayoría que se sabe que no irá a votar, es lo que hay que combatir. Con total desprecio a su existencia.
No existe nada mas que nuestro punto de vista. Lo otro es fascismo.
No nos queremos dar cuenta que la negación de otras ideas, la voluntad de una parte mayoritaria, la intransigencia, el insulto constante a las ideas contrarias, la decisión de no escuchar lo que no nos conviene, de no ver lo que no queremos, de no asumir que hay otras formas de pensar..., eso es el principio del fascismo .Ese que solo queremos ver en los demás, cuando lo practicamos nosotros.
Alguien tendría que asumir de una vez que en esta Catalunya, hay quien quiere ser europeo, est no costaría demasiado, ya que está vinculado a nuestra propia geografía, sin querer ver que no solo se trata de temas geográficos el estar o no dentro. pero también quien por el mismo sentido, quiere ser español, por lo mismo que de igual forma, sigo siendo español, al igual que europeo y claro está, sin renunciar por mucho que quieran los tontos de turno, en seguir siendo catalán, que es lo que soy.
En los medios que se supone han de informar de forma imparcial, tendrían que tener cabida las opiniones contrarias. En este medio nunca las hay. A sus dirigentes les pusieron unas orejeras de asno solo para mirar en un único sentido y aún tienen la desfachatez de decir que esa es su democracia.


La Constitució EUROPEA es va aprovar amb una participació del 40%
Niel Puig, 12/07/2017 a les 10:26
+1
-1
I els vots afirmatius van ser un 26% del cens. Si més no des d'Europa ningú no podrà dir res si, a l'1-O, els resultats són similars.

Extrapolant dades sobre el cens actual d'uns 5,6 milions, això voldria dir que haurien de votar, si fa no fa, els mateixos que el 9-N -és a dir uns 2,3 milions- i els vots afirmatius haurien de ser al voltant dels 1,5 milions. Cal tenir present que a les darreres eleccions el vot independentista va fregar els 2 milions de vots.

Conclusió: Ells sabran el que fan però l'única forma que tenen de provar d'impedir la victòria del SÍ -tancs i solucions autoritàries similars a banda- és aconseguint una participació massiva. I probablement així tampoc no se'n sortirien. En tot cas, el boicot no els porta enlloc. Van en la direcció contrària. Felicitem-nos.
Montenegro
Vigia, 12/07/2017 a les 20:28
+1
-1
El referèndum de Montenegro no exigia una participació del 55%, sinó una participació del 50% i que dels votants, els favorables a la independència representessin almenys el 55%.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Rodon
Politòleg de London School of Economics (Londres) i coautor de la pàgina "El Pati Descobert". A twitter @elpatidescobert.
Joan Ignasi Elena, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
L'exdirigent del PSC va presidir el Pacte Nacional pel Referèndum i declararà en nom de tota l'executiva, que s'ha negat a fer-ho voluntàriament | L'institut armat investiga l'1 d'octubre i cita dirigents polítics a la seva caserna
Cues a l'aerport del Prat | ACN
01/01/1970
​El sector del taxi posa en marxa l'"Operació De la Serna" per paralitzar infraestructures clau mentre que Aena continua sense seure a la taula de negociacions
L'incendi a Bellprat | Bombers de la Generalitat
01/01/1970
En l'extinció del foc hi han treballat 22 vehicles i cinc mitjans aeris i ha començat poc després de les dues del migdia
01/01/1970
La policia considera que l'autor material dels tres homicidis és un home de 40 anys | Els altres detinguts estan vinculats a activitats il·lícites associades al tràfic de drogues