La veu de Nació

La participació, la clau de volta

«Si finalment la participació és alta, a ningú li importarà que els comuns hagin donat un suport (o un rebuig) tebi a l'1-O»

| 11/07/2017 a les 22:04h
La convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre ha greixat de nou les màquines mediàtiques i ha disparat la tensió entre el bloc pro-referèndum i el govern espanyol. En aquest context, el bloc dels comuns ha decidit qualificar el referèndum com una acció de mobilització sense una capacitat vinculant. La cerca durant mesos del suport dels comuns ha pretès traslladar a l’àmbit polític allò que succeeix entre la ciutadania, i fins i tot entre els seus propis votants: que la convocatòria del referèndum tingui un suport transversal, amb el suport de persones d’ideologia diferent.

En última instància, la cerca insistent del suport dels comuns i haver-los convertit en un actor pivotal pel referèndum buscava atorgar a la convocatòria una legitimitat àmplia. De la mateixa manera que unes eleccions no les posa en dubte ningú i el guanyador (i el perdedor) resultant és percebut com a legítim, un referèndum acceptat per (quasi) tots tindria un resultat també acceptat per tothom.

La clau de volta de la legitimitat del resultat, però, no és tant el suport dels comuns, sinó la participació global que s’aconseguirà. Tal com desenvolupava Marc Guinjoan la setmana passada, l’experiència comparada recomana no establir límits legals de participació per declarar el resultat com a vàlid, atès que això incentivaria l’abstenció dels contraris a la independència. A partir d’aquí, per tant, el gran dubte de l’1-O és si s’aconseguirà una participació necessària perquè el resultat es llegeixi com a vinculant, tant a nivell intern com a nivell internacional.

La participació del procés de participació del 9-N va ser de 2,3 milions de persones, la qual cosa va representar al voltant del 40% del cens electoral (en funció de si tenim o no en compte que els joves de 16 i 17 anys i la població immigrada també hi tenien dret a vot). Si es volgués arribar al límit del 55% de participació que el referèndum de Montenegro requeria, això significa que caldria, com a mínim, un milió de vots més que el 9-N. Si el referèndum es fa “com sempre”, hi haurà alguns efectes mecànics que faran que la participació pugi, com el fet de tenir més col·legis electorals arreu del territori o que els partits facin una campanya més intensa. En última instància, però, el fet que la gent participi o no dependrà de dues dimensions crucials que la literatura en ciència política ha assenyalat com a crucials.

En primer lloc, la gent participa en unes eleccions, o en un referèndum, per una qüestió expressiva. Votar comporta expressar una opció, una preferència, una ideologia o una pertinença a un grup. Implica una afirmació positiva, en el sentit que es tracta d’una acció que té un significat per ella mateixa, independentment de si aquesta acció té un efecte concret o no. Els experts acostumen a assenyalar el vot nul o blanc com una acció expressiva: s’emet com a senyal de protesta (o d’acceptació), però sense cap repercussió concreta (com l’elecció d’un diputat o diputada). La participació en la consulta del 9-N va ser, en termes generals, això: una acció afirmativa, de protesta o d’acceptació, de pertinença a un grup o de rebuig. Molt probablement, aquest component expressiu hi seguirà sent l’1-O, però l’organització del referèndum ha de seguir insistint amb què la consulta oferirà un espai de debat als del sí, als del no, i fins i tot als que promocionen l’abstenció. Tothom ha de poder dur a terme el seu comportament expressiu. En aquest sentit, la comissió del no és més necessària que mai.

El segon punt que caldria tenir en compte és allò que la literatura especialitzada anomena com l’aspecte instrumental. La gent vota per expressar, però també perquè s’implementin certes polítiques o perquè les coses canviïn. Per exemple, la gent renuncia sovint al partit que vol votar i opta al que té més opcions d’aconseguir la victòria (allò que es coneix com a vot estratègic, o vot útil en termes populars). Aquesta lògica és precisament la que li mancava a la consulta del 9-N. Pocs sabien què passaria ni què canviaria després. Traslladat al referèndum significa que l’1-O ha de servir per alguna cosa, més enllà de la d’oferir una plataforma perquè la gent expressi la seva “opinió”. Fer creïble la idea que el resultat serà vinculant i que el govern català n’aplicarà els resultats acabarà empenyent la participació a l’alça de manera inevitable.

Dit d’una altra manera, el 1-O no només ha d’oferir una plataforma de protesta sinó un instrument vinculant perquè les coses canviïn. Si finalment la participació és alta, a ningú li importarà que els comuns hagin donat un suport (o un rebuig) tebi a l'1-O. Per sort, la ciutadania no sempre segueix les seves elits polítiques.

COMENTARIS

D'on treurem aquest millió ?
Anònim, 12/07/2017 a les 08:39
+1
-1
El 9-N ja va enir el suport d'ICV i no sembla que els seus votants hi fessin molt de cas, no crec que canvii gaire ara encara que tinguem el suport dels comuns. I els unionistes saben que el que mes pot empipar-nos es no anar-hi a votar. Com molt bé dius, votarien si veiessin efectivitat en el resultat però amb la prohibició que s'espera del Tribunal Constitucional ,les apelacions a no anar a votar de Pedro Sánchez, PP i els dubtes d'Iglesias precisament perquè una baixa participació desligitima els resultats no veig com arrivarem al 50% dels vots. I tindrem declaracions de líders internacionals negant validesa al referéndum; ara Rajoy està amb molt bona relació amb els líders mundials.

Necessitem als del no però ho veig molt difícil, se desde els nostres mitjans i en els comentaris d' aquest mateix diari els diem colons, traidors i anticatalans perquè voten PSOE,PP o C´s i a la vegada volem que vinguin a votar el nostre referèndum. No es senten interpelats al procès, ho veuen com una cosa dels independentistes només. Potser no som conscients del seu rebuig al procès i a tot l'entorn que l'envolta.
Si señor!
Anònim, 12/07/2017 a les 10:17
+1
-1
Todo con tal de conseguir lo que una parte de los ciegos de conveniencia quieren ver.
Argumentos sin consistencia, todos encaminados en la misma dirección. La única dirección.
Los que no opinen igual no tienen cabida en la democracia que solo queremos para nosotros, lo otro ni es democracia.
La negación absoluta de una inmensa mayoría que se sabe que no irá a votar, es lo que hay que combatir. Con total desprecio a su existencia.
No existe nada mas que nuestro punto de vista. Lo otro es fascismo.
No nos queremos dar cuenta que la negación de otras ideas, la voluntad de una parte mayoritaria, la intransigencia, el insulto constante a las ideas contrarias, la decisión de no escuchar lo que no nos conviene, de no ver lo que no queremos, de no asumir que hay otras formas de pensar..., eso es el principio del fascismo .Ese que solo queremos ver en los demás, cuando lo practicamos nosotros.
Alguien tendría que asumir de una vez que en esta Catalunya, hay quien quiere ser europeo, est no costaría demasiado, ya que está vinculado a nuestra propia geografía, sin querer ver que no solo se trata de temas geográficos el estar o no dentro. pero también quien por el mismo sentido, quiere ser español, por lo mismo que de igual forma, sigo siendo español, al igual que europeo y claro está, sin renunciar por mucho que quieran los tontos de turno, en seguir siendo catalán, que es lo que soy.
En los medios que se supone han de informar de forma imparcial, tendrían que tener cabida las opiniones contrarias. En este medio nunca las hay. A sus dirigentes les pusieron unas orejeras de asno solo para mirar en un único sentido y aún tienen la desfachatez de decir que esa es su democracia.


La Constitució EUROPEA es va aprovar amb una participació del 40%
Niel Puig, 12/07/2017 a les 10:26
+1
-1
I els vots afirmatius van ser un 26% del cens. Si més no des d'Europa ningú no podrà dir res si, a l'1-O, els resultats són similars.

Extrapolant dades sobre el cens actual d'uns 5,6 milions, això voldria dir que haurien de votar, si fa no fa, els mateixos que el 9-N -és a dir uns 2,3 milions- i els vots afirmatius haurien de ser al voltant dels 1,5 milions. Cal tenir present que a les darreres eleccions el vot independentista va fregar els 2 milions de vots.

Conclusió: Ells sabran el que fan però l'única forma que tenen de provar d'impedir la victòria del SÍ -tancs i solucions autoritàries similars a banda- és aconseguint una participació massiva. I probablement així tampoc no se'n sortirien. En tot cas, el boicot no els porta enlloc. Van en la direcció contrària. Felicitem-nos.
Montenegro
Vigia, 12/07/2017 a les 20:28
+1
-1
El referèndum de Montenegro no exigia una participació del 55%, sinó una participació del 50% i que dels votants, els favorables a la independència representessin almenys el 55%.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Rodon
Politòleg de London School of Economics (Londres) i coautor de la pàgina "El Pati Descobert". A twitter @elpatidescobert.
Marc Sanjaume
01/01/1970
«L’entrada en vigor el 2 d’octubre de la Llei de transitorietat no és només una baula de seguretat jurídica sinó que representa la garantia d’obertura d’un procés constituent català i aclareix les conseqüències institucionals del 'sí'»
La gent ha tornat a omplir el passeig marítim de Cambrils | Jonathan Oca
Toni Rodon | 2 comentaris
01/01/1970
L’equidistant amoral hi és sempre per recordar-nos que el punt intermedi entre dos extrems no és el centre, sinó la seva proposta, la qual, lògicament, està per sobre del centre i dels extrems.
Els Mossos, dimecres en la concentració al Departament d'Economia | Adrià Costa
01/01/1970
El conseller Joaquim Forn adverteix que aquesta "ingerència" de l'Estat "se salta tots els òrgans" existents per coordinar la seguretat | Afirma que els serveis jurídics d'Interior estudien la resposta i garanteix a la ciutadania que la policia catalana "no renunciarà mai" a exercir les seves competències
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 18:12 VÍDEO Estelades i crits d'«independència», també al minut 17.14 del partit Alabès-Reial Madrid.
 17:59 Puigdemont demana mantenir la serenor malgrat «provocacions i sobreactuacions». Forcadell es posa al costat dels Mossos "davant les ingerències injustificades i arbitràries de l'Estat".
 17:32 El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ja ha traslladat als comandaments del cos que no accepta el control de l'Estat.
 17:01 Els Mossos no accepten el control de l'Estat. El conseller Joaquim Forn adverteix que aquesta "ingerència" de l'Estat "se salta tots els òrgans" existents per coordinar la seguretat. Afirma que els serveis jurídics d'Interior estudien la resposta i garanteix a la ciutadania que la policia catalana "no renunciarà mai" a exercir les seves competències.
 16:29 TV3 emetrà durant part de la tarda les notícies del 324: "L'actualitat informativa fa que canviem la programació de TV3 i emetrem tota la tarda en simultani amb el 324", anuncien.
 
 16:19 Qui és el coronel de la Guàrdia Civil nomenat per controlar els Mossos? Diego Pérez de los Cobos és el director del gabinet de coordinació i estudis de la secretaria d'estat de seguretat i germà de l'expresident del Tribunal Constitucional.
 15:32 Més de 300 persones juren la bandera espanyola a Figueres en un acte militar a una setmana de l'1-O. Les entitats independentistes han respost amb una concentració de protesta.
 15:08 ÚLTIMA HORA Els Mossos no accepten el control de l'Estat.
 15:06 Forn ha anunciat que els serveis jurídics de la Generalitat estudiaran la instrucció que permet a l'Estat coordinar els Mossos.
 15:03 Joaquim Forn compareix per avisar que els Mossos d'Esquadra no acceptaran que l'Estat prengui el control de la policia catalana.
 14:50 El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, reitera per enèsima vegada que «no hi haurà referèndum». Rajoy ha estat rebut a Palma amb estelades al carrer.
 14:42 El conseller d'Interior, Joaquim Forn, farà una declaració institucional a les 15.00 h després que l'Estat hagi pres el control dels Mossos d'Esquadra.
 
 14:14 El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, creu que el control estatal dels Mossos d'Esquadra prova la "suspensió automàtica de l'autonomia" de Catalunya, segons ha dit en la presentació d'un manifest que signen representants d'esquerres d'arreu de l'Estat espanyol en defensa del referèndum català i en contra de la "repressió" de l'Estat.
 14:10 El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, a la Guàrdia Civil: «Som gent honrada, els que ordenen detencions no».
 13:59 L'històric polític sobiranista gallec Xosé Manuel Beiras defensa: «No podem tolerar que s'imposi el terrorisme d'estat». Representants d'esquerres d'arreu de l'estat espanyol signen un manifest en defensa del referèndum català i en contra de la "repressió" de l'Estat; explica Sara González.
 13:46 El president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, assegura que "treure el comandament dels Mossos" no silenciarà l'independentisme, després que l'Estat hagi pres el control dels Mossos. "Ens podran treure el comandament dels Mossos, acusar-nos de sediciosos i ofegar les institucions catalanes. Però no ens silenciaran. Guanyarem!", ha publicat en el seu compte de Twitter.
 
 13:34 El govern espanyol tindrà dimecres a Catalunya 10.000 agents preparats per actuar. El Ministeri de l'Interior preveu que ja disposarà llavors dels 4.000 efectius desplaçats d'altres punts d'Espanya per reforçar la plantilla de la policia i la Guàrdia Civil.
 13:33 129 alcaldes de la Catalunya Nord, contra la "repressió" dels batlles del sud. Els primers edils reivindiquen la demanda del poble català a "expressar-se democràticament per mitjà de les urnes" l'1-O.
 13:10 El Ministeri de l'Interior espanyol rebaixa a «mecanisme de coordinació» la intervenció dels Mossos d'Esquadra.
 13:08 L'Estat pren el control dels Mossos. El fiscal en cap sol·licita la coordinació per part del Ministeri de l'Interior de la policia catalana, la Guàrdia Civil i la policia nacional espanyola; informa Joan Serra Carné.
 13:07 El líder del PSOE, Pedro Sánchez, adverteix Rajoy que les il·legalitats s'han de perseguir però "els drets no es retallen".
 13:02 Junqueras carrega contra el govern espanyol per intervenir l’autogovern català: “Què té veure la factura d’un Paracetamol amb la democràcia? Què té a veure la factura dels medicaments dels nostres avis amb la democràcia? No poden aturar la democràcia tancant el finançament dels nostres centres de recerca!”.
 13:01 Oriol Junqueras s’adreça a la Guàrdia Civil en castellà: “Les persones a les quals vau detenir són gent honrada, honesta i bones persones que pertanyen a una organització política amb 86 anys d’història i cap cas de corrupció. Aquells que ordenen aquestes detencions no poden dir el mateix”.
 12:39 El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, canvia de discurs i alerta ara de la vulneració de drets fonamentals. En concret, assegura que és legítim que l'Estat intenti impedir la celebració de l'1-O però, en cap cas, la limitació de drets fonamentals. Ni entén que es prohibeixin actes públics ni que s'acusi de sedició als promotors de manifestacions. "No podem aparèixer al costat dels que volen limitar drets", ha assegurat en un acte de partit en presència del líder del PSOE, Pedro Sánchez.
 12:29 Josep Lluís Trapero, major dels Mossos, presentarà a la reunió una al·legació per evitar que l'Estat prengui el control dels Mossos d'Esquadra, segons el 324. La policia catalana defensa que és una extralimitació perquè l'ordre públic a Catalunya està controlat i argumenten que la coordinació dels cossos policials no és una competència de la Fiscalia.
 12:19 L'estratègia de l'Estat per controlar els Mossos d'Esquadra passa per aplicar dos articles de la llei de cossos de seguretat del 1986.
 12:07 L'Estat vol prendre el control dels Mossos. El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, ha citat a les dotze del migdia els comandaments de Policia, Guàrdia Civil, Mossos i la Guàrdia Urbana per comunicar-ho; explica Joan Serra Carné.
 12:06 Els col·lectius de cristians progressistes Església Plural i l'Associació Cristianisme al Segle XXI han fet públic un comunicat conjunt de rebuig de la dinàmica "repressiva i autoritària" de l'Estat per aturar el referèndum de l'1-O.
 11:39 ENTREVISTA Joan Josep Queralt: «A l'Estat hi ha molts llicenciats en dret per la universitat de Guantánamo». Queralt és catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona i expert en Dret Constitucional, i sosté que "una riuada de participació seria les absoltes del règim del 78", en una entrevista de Pep Martí.
 11:35 Els Mossos d'Esquadra investiguen l'agressió de militants d'extrema dreta a un jove independentista davant de la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona.
 
 11:21 VÍDEOS Els tractors surten al carrer en defensa del referèndum. Els pagesos de Lleida i Osona anticipen aquest dissabte les tractorades que se celebraran arreu del país el proper 29 de setembre.
 11:15 La consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, nega que s'estigui adoctrinant nens a les escoles o que se'ls porti a manifestacions i ha acusat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, d'"insultar la dignitat dels directors", després que els hagi enviat una carta on amenaçava els directors d'institut de responsabilitats "penals" si col·laboren amb l'1-O. També assegura que seran responsables de l'administració els qui obriran els locals de votació.
 11:10 Els alcaldes de la Garrotxa signen un manifest en defensa de la democràcia i la dignitat. Hi afirmen de forma conjunta que el referèndum convocat pel govern de la Generalitat de Catalunya no s’aturarà.
 11:06 Desenes de tractors s'apleguen al Sucre de Vic per realitzar una marxa per la capital d'Osona "en defensa de la democràcia i la llibertat".
 10:52 La intervenció del pressupost de la Generalitat atura més de 30 actuacions de Cultura; explica Esteve Plantada.
 10:51 El contundent i divertit missatge d'un alcalde en defensa de la democràcia: Àlex Mases, batlle de Linyola, assegura que Catalunya té un projecte de vida lluny de "l'enterrament de l'estat espanyol" i insta a menjar bé i a "fer l'amor"; per Àlvar Llobet.
 10:47 Investiguen un programador per duplicar el web del referèndum. Oriol Ferràndez rep la notificació a casa seva per declarar el dilluns a la comissaria de la Verneda de la policia nacional espanyola; informa Jordi Bes.
 10:37 FILIPRIM A favor de TV3; l'anàlisi de Toni Vall de la cobertura televisiva de les mobilitzacions pel referèndum. «TV3 no manipula, no desinforma, no proposa una mirada voluntàriament esbiaixada sobre la realitat que retrata. Cosa que sí fan totes les altres emissores generalistes estatals», opina Vall.
 10:16 Dissabte amb tractorades a Osona i les comarques de Ponent "en defensa de la democràcia i la llibertat".
 09:35 VÍDEO La policia espanyola envia una tanqueta amb canó d'aigua a Catalunya. El vehicle, que no s'ha utilitzat mai, té capacitat per “disparar” 7.000 litres d'aigua.
 09:22 VÍDEOS Violència ultra en una manifestació contra el referèndum. Militants d'extrema dreta van agredir un independentista i van escopir conductors.
 09:02 ÚLTIMA HORA Puigdemont desafia el TSJC i anuncia un nou web amb els punts de votació. Ahir el tribunal en va ordenar el tancament a la Guàrdia Civil.
 08:51 Aquest diumenge tornaran a desplegar la senyera més gran del món al municipi osonenc de Malla.
 08:34 ENTREVISTA Núria Picas: «Portar l'estelada no és cap provocació». La corredora de muntanya reflexiona sobre el referèndum, el compromís polític dels esportistes i la disputa de l'Ultra Pirineu aquest dissabte en una entrevista d'Aida Morales des de Berga.
 07:54 Joan Josep Nuet: «Potser dimecres ens quedem sense TV3». El diputat de Catalunya Sí que es Pot contempla la possibilitat que la Guàrdia Civil prengui el control de la televisió pública. En un col·loqui assegura que no votarà "no", però no diu si ho farà pel "sí".
 07:43 VÍDEOS El vídeo de l'agressió ultra a un jove que cridava independència. Els manifestants d'ultradreta es van desplaçar des de la seu de l'ANC a la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia.
 07:24 Uns 300 estudiants passen la primera nit a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. La mobilització, "en defensa de la democràcia i el referèndum", és permanent.
 07:06 PORTADES «La maquinaria de injerencias rusa penetra la crisis catalana», a la portada d'El País. Recull dels principals diaris de paper espanyols i catalans.
 06:51 Brogit policial i judicial contra l'1-O per amagar la supressió encoberta de l'autonomia; crònica de Ferran Casas i Joan Serra Carné. Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos. El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial.
 23:30 OPINIÓ «La taca creix», l'article de Jordi Bianciotto. 
Entrades anteriors »
01/01/1970
El president espanyol, rebut a Palma amb estelades al carrer, defensa que "cap democràcia pot acceptar que es liquidi la Constitució i la sobirania nacional"
01/01/1970
El vicepresident de la Generalitat demana “ovacionar l’Espanya democràtica” i crida per “l’oportunitat de fer-se valer i nàixer que té l’1-O”