La Veu de Nació

Mínims de participació als referèndums

«Un dels temes més controvertits és no demanar un mínim de participació per considerar-lo vinculant. És la forma més habitual de procedir en referèndums»

| 04/07/2017 a les 22:02h
Aquest dimarts s'ha presentat la de llei de referèndum d’autodeterminació, primer al Parlament i més tard al Teatre Nacional de Catalunya. Una de les principals novetat del nou referèndum en comparació amb el proces participatiu del 9-N és la determinació dels grups parlamentaris que li donen suport de dotar-lo de caràcter vinculant i, d’acord amb aquest principi, obrar en conseqüència l’endemà de la seva celebració. És a dir, si surt que "sí", proclamar la independència.

Centrant-nos en les característiques del referèndum, un dels temes més controvertits és el de no demanar un mínim de participació per considerar-lo vinculant. Aquest procediment, criticat per alguns com a senyal de baixa qualitat democràtica, és la forma més habitual de procedir en referèndums. De fet, tal i com ens explicava Toni Rodon a principis d’any amb dades del projecte Varieties of Democracy, des de la Segona Guerra Mundial i fins al 2015 s’han celebrat 309 referèndums constitucionals, dels quals només 35 han requerit algun tipus de participació per declarar-los com a vàlids.

Si ens fixem en l’exigència d’un mínim de vots favorables per donar una votació com a vàlida, tampoc present en el referèndum previst per l’1-O, veiem com aquest és un procediment igualment poc comú. De fet, arreu del món només ho preveuen 18 països, i centrant-nos en el cas d’Europa tan sols Dinamarca requereix que el número de votants del sí representin més del 40% de l’electorat. Finalment, la combinació de mínims de participació i de vots favorables només es donen a set països del món (Rússia, Polònia, Taiwan, Mongòlia, la República Dominicana, Tadjikistan i Lituània).

I per què és poc habitual l’establiment de llindars? Tal i com ens explicava Marc Sanjaume fa tres anys i en vistes del 9-N, la Comissió de Venècia recomana actualment en el seu codi de bones pràctiques no imposar llindars a fi i efecte d’evitar el boicot dels contraris al canvi constitucional. De fet, els politòlegs portuguesos Luís Aguilar-Conraria i Pedro Magalães han mostrat que quan l’opció del canvi té altes possibilitats de guanyar, els partidaris de l’statu quo tenen la temptació de no acudir a les votacions i d’aquesta manera evitar que s’arribi a la participació mínima establerta.

Així doncs, tot i que els mínims de quòrum estan pensats com a una manera d’evitar que minories actives puguin imposar les seves decisions i per augmentar la legitimitat dels resultats (com es va fer en el cas de Montenegro), aquests generen efectes perversos que poden arribar a permetre que unes minories inactives imposin el seu relat.

En aquest sentit, per evitar tant que unes minories bloquegin el canvi constitucional o que d’altres minories el forcin, l’alternativa és el requerir un mínim de vots favorables no sobre el total de participació sinó sobre el total de l’electorat. Aquest per exemple és el cas dels referèndums a Hongria i a Lituània, on es requereix que els vots favorables superin el 25% i el 50% del cens, respectivament, o el ja mencionat cas de Dinamarca, amb 40% de vots favorables sobre el total del cens. Un acord complex com aquest, però, requeriria d’un bon consens entre les institucions que promouen el referèndum que, en el cas català de cara a l’1-O, no sembla que a hores d’ara es pugui donar.

COMENTARIS

Exemples de casa nostra
Anònim, 04/07/2017 a les 22:23
+23
-12
Referèndum per Estatut 2006: 48,85 % de participació. Guanya el SI amb els vots del 35% del cens.
Referèndum de ratificació de la Constitució Europea (2005): 42,32% de participació. Guanya el Si amb els vots del 32% del cens.

No crec que el 1-O tingui una participació tan baixa i penso que el SI s'imposarà per un percentatge bastant més elevat que aquests exemples de referèndums validats per tots els organismes.
Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 04/07/2017 a les 22:36
+12
-10
Doncs si aquest es el problema, que es pregunti si es vol que Catalunya continui formant part d'Espanya, i llestos. Si guanya el No, doncs independencia. Quina ximpleria.
Suïssa
JRRiudoms, 04/07/2017 a les 22:44
+8
-4
L'autor s'oblida de Suïssa.

Atentament
"mencionat"?
Anònim, 05/07/2017 a les 00:26
+13
-11
Suposo que vols dir "esmentat".

Per altra banda, el que no vota no vota perquè no li dona la gana, així que es compromet a acceptar el resultat. Una de les dues opcions no pot guanyar "no presentant-se", cosa que pot passar quan no donar validesa al resultat del referendum i per tant seguir igual (no independitzar-nos) equival a una de les dues opcions (en aquest cas, la del "no").
"Al Estado le bastan 24 horas..."
Anònim, 05/07/2017 a les 02:21
+4
-4
PODEROSA SORAYA!
El ESTADO SOY YO!!
Sota mínims
Anònim, 05/07/2017 a les 07:18
+13
-14
Doncs si no hi ha mínims necessaris deixem-nos de comèdies. Que es trobin el Puigdemon, la Gabriel i el Junqueras el 1-O per fer uns cigalons en dejú, votin els tres i es proclami la independència de manera immediata. Els diners de les urnes es poden destinar a sufragar despeses mèdiques i obrir quiròfans a les tardes, ja que els casinos no paguen
NOOOOO
Anònim, 05/07/2017 a les 10:04
+14
-22
El no asistir a una obra de teatro no significa el no participar en ella.
Una cosa es unas votaciones consensuadas y si no quieres ir, aceptarás la voluntad de la mayoría que asista, el no asistir por que no es mas que un teatro, no significa que hayas de aceptar lo que los asistentes hagan.
No juguemos con la inocencia de la gente, que no somos tan tontos como nos pintas. Mas bien sois vosotros los ilusos.
Podemos hacer unas votaciones para que los jugadores del Barça vistan de blanco, pero no servirá si no se consensua con quien tiene la decisión de hacer esa consulta, el club.
Para hacer una consulta, se ha de contar con la voluntad de todos, quien quiera ir o los que no, pero todos han de estar de acuerdo. Aquí solo se ha contado con quien quiere ir, con quien quiere votar y con quien quiere votar SI. Que son los mismos
Mestretites
Anònim, 05/07/2017 a les 10:28
+3
-3
mencionar


v. tr. [LC] Parlar breument (d’algú o d’alguna cosa). Ningú no va mencionar que el president s’havia casat.
Precedent
Anònim, 05/07/2017 a les 10:31
+12
-6
La constitució escanyola va ser aprovada amb una llei de referèndums que no estableix una participació mínima i que diu que el sí ha de superar el 50% més 1 dels vots vàlids emesos. És ha dir, hi han d'haver més sí que la suma de no i en blanc. Punt.
Ah si!!
Eugeni Sedó Rius, 05/07/2017 a les 11:38
+12
-11
Clar, i si el referèndum no és reconegut per ningú i es mou fora la il·legalitat constitucional, quants han de votar llavors?
Avisat...
Anònim, 05/07/2017 a les 13:27
+4
-1
Ja heu avisat que l´endemá del 1-O, a la ONU, OTAN, UE, G7, perque vinguin a validar el resultat, o diran que es un afer intern, ara que les USA i els de Corea del Nord, que estan llançan misils a tort i a dret, seria una bona opció, apart el Junqueras ja ha dit que esta preparat per apretar el botó nuclear...
Delirante
Patufito, 05/07/2017 a les 15:00
+3
-2
En dos palabras como el Jesulín no, solo con una:DELIRANTE. Que queden cuatro amigotes de esos de barra y tapa y echen la papela en una barretina y ya tenemos decidido el destino de todos los burros que no estaban por ir al bar a darle al trago. DELIRANTE.
A la taula del Bernat que no hi és no és comptat...
Anònim, 05/07/2017 a les 20:25
+2
-1
A la taula del Bernat que no hi és no és comptat. Diu la dita catalana. Els que són tan exigents el que han de fer es votar que nos costa tant i si no ho fan pitjor per a ells.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marc Guinjoan
Politòleg de la UAB i coautor de la pàgina "El Pati Descobert".
Miguel Blesa i Rodrigo Rato, a la banqueta dels acusats | EP
01/01/1970
Des de les privatitzacions de les grans empreses públiques fins a la llotja del Bernabéu passant per la conquesta del poder financer espanyol, l'etapa de govern aznarià va bastir un entramat d'interessos que els escàndols de corrupció han deixat en evidència
01/01/1970
Els xàfecs podran deixar més de 20 litres en 30 minuts i anar acompanyats de calamarsa o pedra | Les pluges més intenses afectaran sobretot les Terres de l’Ebre, interior de Tarragona, Lleida i Pirineu Central i Oriental