La Veu de Nació

El PSOE, atrapat entre dues aigües

«Amb el PSC en hores baixes, l’equip dirigent del PSOE va valorar que la qüestió territorial els havia dessagnat i es va entregar a la seva ànima més jacobina»

| 16/05/2017 a les 22:03h
A cinc dies de la tria del proper secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), la cursa sembla més oberta que mai. Tot i el suport dels barons i de bona part de l’establishment mediàtic (vegeu sinó la campanya a bombo i plateret que li ha organitzat ‘El País’), Susana Díaz no ha trobat precisament un camí de roses i ha hagut de veure com Pedro Sánchez, defenestrat fa uns mesos, li trepitjava els talons en el número d’avals recollits i, qui sap, li pot acabar robant el lideratge del partit.

L’ex-secretari general de la formació socialista ha jugat molt bé les seves cartes, la qual cosa li ha permès renéixer del que semblava la fi de la seva carrera política. Ha maldat per presentar-se, paradoxalment, com el candidat anti-establishment, com la persona que ho tenia tot en contra i només seguia gràcies al suport de la militància. En uns temps en què anar contra “els de dalt” sembla donar un plus, Sánchez ha fet seu un “frame” que, de fet, és semblant al que criticava a Podem durant la campanya electoral de les últimes generals. Així mateix, les enquestes publicades durant aquestes setmanes han anat donant munició a Sánchez: l’exsecretari és el candidat preferit de la població, entre els votants del PSOE i fins i tot sembla que trauria millors resultats electorals que Susana Díaz. Sánchez també es va apressar a demanar el vot “útil” dels partidaris de Patxi López, presentant l’elecció entre una qüestió de dos candidats.

Com acostuma a passar cada cop que hi ha certa trifulca en l’àmbit de l’esquerra, certes veus s’han apressat a criticar la tendència atàvica d’aquest sector ideològic a la divisió. No obstant això, hi ha raons per creure que el faccionalisme recent a les files socialistes no és una causa, sinó més aviat una conseqüència de la situació política actual, i que respondria com a mínim a dos motius.

En primer lloc, a la ja clàssica qüestió territorial, que ha tornat a tensionar internament el partit. Quan el graner de vots dels socialistes catalans representava un percentatge important del total, les dues ànimes socialistes es mantenien en una certa calma tensa. Els socialistes catalans acostumaven a estirar el carro de les demandes de descentralització i, tot i que els plantejaments eren tímids, se solien a acceptar com a línies programàtiques generals (degudament descafeïnades). Amb el PSC en hores baixes, l’equip dirigent del PSOE va valorar que la qüestió territorial els havia dessagnat i es va entregar a la seva ànima més jacobina. Després dels habituals tambors d’expulsió o de creació de la Federació Catalana del PSOE, el PSC va ser cridat a files i, amb la inestimable voluntat de Miquel Iceta, finalment alineat amb el partit. Tanmateix, l’entrega de la formació al seu sector més centralista ha provocat, de retruc, una conseqüència no del tot esperada: l’alienació d’altres territoris, com els del País Valencià o les Illes Balears, augmentat les tensions territorials en el si de la formació.

El segon factor de tensió, molt més important, té a veure amb l’aposta estratègica que representen les dues ànimes. El PSOE (i també altres partits, com Podem) afronta un dilema estratègic de difícil resolució i que és producte directe del nou context multipartidista que les urnes van establir. Un conflicte de fons real que es podria resumir amb la pregunta següent: què constitueix una amenaça més gran pel projecte socialista, col·laborar amb Podem o amb el PP? Un pacte amb l’equip d’Iglesias significaria donar visibilitat a un rival polític directe amb el potencial avantatge que el peix gran s’acabi menjant el petit. Per contra, pactar amb el PP els situa, a ulls d’una part important de la ciutadania espanyola, com un partit centrat, allunyat de maximalismes i com a alternativa de govern, amb el risc potencial d’alienar els seus propis votants, part de la seva militància i difuminar encara més el seu projecte ideològic.

Un dilema estratègic i un dilema territorial que difícilment se solucionaran amb la tria del secretari general aquest diumenge.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Rodon
Politòleg de London School of Economics (Londres) i coautor de la pàgina "El Pati Descobert". A twitter @elpatidescobert.
Caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona on s'han fet els interrogatoris | Adrià Costa
01/01/1970
La Guàrdia Civil interroga una desena de testimonis per la campanya relacionada amb el registre de catalans a l'exterior i pel web del Pacte Nacional | El govern espanyol intensifica la pressió sobre els treballadors públics en una estratègia destinada a fer fracassar la consulta vinculant
Marcelino Martín-Blas sortint de l'Audiència Nacional espanyola | Europa Press
01/01/1970
L'excomissari d'Afers Interns manté un enfrontament personal amb Villarejo des que una de les seves investigacions va esquitxar un fill del polèmic agent | El cas Nicolás va suposar la judicialització del conflicte que també ha implicat l'exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino
01/01/1970
Els concerts, teatre, dansa, toros i entrades a les discoteques passaran del 21% al 10% | El BOE publica els Pressupostos Generals de l'Estat
01/01/1970
El Departament d'Afers Socials i Famílies ha detectat un brot de sarna al centre | Les famílies dels usuaris havien alertat de les "pèssimes" condicions de les instal·lacions
L'excomissari Jaime Barrado, en un fotograma del documental | Youtube
01/01/1970
El documental produït per Mediapro aprofundeix en l'ús partidista de la policia des del ministeri de l'Interior destapat a partit de la gravació de Fernández Díaz i De Alfonso | Jaume Roures destaca que "les clavegueres d'Interior" són una "estructura que ve de lluny" més enllà de l'operació contra el sobiranisme
01/01/1970
El regidor Gerard Ardanuy, que la presideix, preveu que es faran sis sessions i remarca que "no serà decisòria" | El vot d'aquest edil és clau per al projecte, i planteja que la seva postura se sotmeti a consulta dels militants de Demòcrates