La Veu de Nació

El CIS i la letargia espanyola

«Els canvis reals a l’estat espanyol, promesos des de certs sectors, trigaran encara alguns anys a arribar»

| 09/05/2017 a les 22:04h
El CIS ha publicat aquest dimarts els resultats del seu darrer baròmetre, corresponent a l’abril del 2017. Observem pocs canvis substancials (el que en termes estadístics anomenem canvis significatius) en les principals actituds i comportaments dels ciutadans a l’Estat. De fet, potser la notícia més rellevant és que, en cas de celebrar-se eleccions generals pròximament, el PP podria perdre fins a un punt i mig percentual en la seva intenció de vot respecte de l’enquesta de gener (en què havia pujat). Amb tot, aquests resultats permetrien al partit conservador reeditar els obtinguts en els comicis del 26 de juny.

El PP sembla, doncs, que està ben assentat en el panorama polític espanyol i que poques coses el poden pertorbar. Tanmateix, una mirada més acurada en l’enquesta ens permet veure que hi ha probablement dos fenòmens relacionats amb el moment polític en el qual vivim i que podrien estar empenyent el suport als conservadors en dues direccions oposades. Per una banda, els casos de corrupció que, tot i que majoritàriament descomptats pels votants del PP (ja des d’abans del serial d’eleccions del 2015 i 2016), podrien estar mínimament desgastant els populars. 

Per altra banda, la situació econòmica. Les darreres enquestes del CIS ens mostren un encara lent però sistemàtic increment en la valoració que els ciutadans fan de la situació econòmica de l’Estat (si ens fixem en les expectatives, aquestes són una mica millors). Aquest factor, encara que pugui semblar totalment desconnectat amb l’evolució del suport del partit de govern, s’ha demostrat des de la ciència política com a altament rellevant a l’hora d’explicar el suport electoral. Així doncs, tot i que un element podria estar potencialment deprimint el suport al PP -la corrupció-, l’altre el podria estar potenciant -l'economia-, cancel·lant-se així l’impacte global observat.

Tal com comentàvem al principi, l’enquesta ens deixa però pocs titulars, més enllà d’una certa caiguda de Podem i les confluències, que podria estar beneficiant al PSOE. En tot cas, el que queda ben clar és que la situació política a Catalunya no té ara mateix cap tipus d’impacte sobre la política a escala estatal. De fet, si ens fixem en quines són les tres principals problemàtiques percebudes pels ciutadans, tan sols un 2,6% menciona algun tema relacionat amb Catalunya, percentatge que no varia substancialment de l’observat en les darreres enquestes. Entre les principals preocupacions hi destaquen l’atur (69,6%), la corrupció (42%) els polítics (20,9%), la sanitat (12,6%), l’educació (10,4%), les pensions (4,5%) o la immigració (4%).

Així doncs, mentre la maquinària del Govern de la Generalitat i la de l’Estat treballen a tot gas per, respectivament, promoure i frustrar la celebració d’un referèndum que permetés finalment als catalans expressar la seva opinió sobre el model de país, la política espanyola viu submergida en una letargia, totalment aliena al conflicte territorial. Sembla que els canvis reals a l’estat espanyol promesos des de certs sectors trigaran encara alguns anys a arribar. Malgrat tot, hi ha qui no es cansa d’esperar.

COMENTARIS

Estàs del tot segur?
Anònim, 10/05/2017 a les 03:26
+1
-5
que "la maquinària del Govern de la Generalitat i la de l’Estat treballen a tot gas"??

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marc Guinjoan
Politòleg de la UAB i coautor de la pàgina "El Pati Descobert".
Oriol Junqueras i Cristóbal Montoro, en una reunió del consell de política fiscal i financera | ACN
01/01/1970
La intervenció de les finances catalanes és la mesura més directa que ha pres fins ara Mariano Rajoy per controlar que la Generalitat no impulsi l'1-O | L'ofensiva judicial i contra el patrimoni dirigida a càrrecs sobiranistes fa mesos que està en marxa; el Tribunal de Comptes l'ha accelerat aquesta setmana pel 9-N | L'"operació Catalunya" també ha format part dels mecanismes de la Moncloa per frenar el procés independentista
01/01/1970
El grup BonPreu ha creat l'Observatori Bonpreu i Esclat del Consum Alimentari a Catalunya per estudiar les dinàmiques alimentàries i els hàbits de consum de les famílies
Loquillo, en una imatge d'arxiu | NacióDigital
01/01/1970
El ple ha aprovat el guardó amb el vot de tots els grups excepte la CUP