La Veu de Nació

El CIS i la letargia espanyola

«Els canvis reals a l’estat espanyol, promesos des de certs sectors, trigaran encara alguns anys a arribar»

| 09/05/2017 a les 22:04h
El CIS ha publicat aquest dimarts els resultats del seu darrer baròmetre, corresponent a l’abril del 2017. Observem pocs canvis substancials (el que en termes estadístics anomenem canvis significatius) en les principals actituds i comportaments dels ciutadans a l’Estat. De fet, potser la notícia més rellevant és que, en cas de celebrar-se eleccions generals pròximament, el PP podria perdre fins a un punt i mig percentual en la seva intenció de vot respecte de l’enquesta de gener (en què havia pujat). Amb tot, aquests resultats permetrien al partit conservador reeditar els obtinguts en els comicis del 26 de juny.

El PP sembla, doncs, que està ben assentat en el panorama polític espanyol i que poques coses el poden pertorbar. Tanmateix, una mirada més acurada en l’enquesta ens permet veure que hi ha probablement dos fenòmens relacionats amb el moment polític en el qual vivim i que podrien estar empenyent el suport als conservadors en dues direccions oposades. Per una banda, els casos de corrupció que, tot i que majoritàriament descomptats pels votants del PP (ja des d’abans del serial d’eleccions del 2015 i 2016), podrien estar mínimament desgastant els populars. 

Per altra banda, la situació econòmica. Les darreres enquestes del CIS ens mostren un encara lent però sistemàtic increment en la valoració que els ciutadans fan de la situació econòmica de l’Estat (si ens fixem en les expectatives, aquestes són una mica millors). Aquest factor, encara que pugui semblar totalment desconnectat amb l’evolució del suport del partit de govern, s’ha demostrat des de la ciència política com a altament rellevant a l’hora d’explicar el suport electoral. Així doncs, tot i que un element podria estar potencialment deprimint el suport al PP -la corrupció-, l’altre el podria estar potenciant -l'economia-, cancel·lant-se així l’impacte global observat.

Tal com comentàvem al principi, l’enquesta ens deixa però pocs titulars, més enllà d’una certa caiguda de Podem i les confluències, que podria estar beneficiant al PSOE. En tot cas, el que queda ben clar és que la situació política a Catalunya no té ara mateix cap tipus d’impacte sobre la política a escala estatal. De fet, si ens fixem en quines són les tres principals problemàtiques percebudes pels ciutadans, tan sols un 2,6% menciona algun tema relacionat amb Catalunya, percentatge que no varia substancialment de l’observat en les darreres enquestes. Entre les principals preocupacions hi destaquen l’atur (69,6%), la corrupció (42%) els polítics (20,9%), la sanitat (12,6%), l’educació (10,4%), les pensions (4,5%) o la immigració (4%).

Així doncs, mentre la maquinària del Govern de la Generalitat i la de l’Estat treballen a tot gas per, respectivament, promoure i frustrar la celebració d’un referèndum que permetés finalment als catalans expressar la seva opinió sobre el model de país, la política espanyola viu submergida en una letargia, totalment aliena al conflicte territorial. Sembla que els canvis reals a l’estat espanyol promesos des de certs sectors trigaran encara alguns anys a arribar. Malgrat tot, hi ha qui no es cansa d’esperar.

COMENTARIS

Estàs del tot segur?
Anònim, 10/05/2017 a les 03:26
+1
-5
que "la maquinària del Govern de la Generalitat i la de l’Estat treballen a tot gas"??

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marc Guinjoan
Politòleg de la UAB i coautor de la pàgina "El Pati Descobert".
Toni Rodon
01/01/1970
Aquesta "quarta via" encarnada per Macron, Justin Trudeau, Matteo Renzi, Mark Rutte o Sadiq Khan dona per morta la ideologia esquerra-dreta, però al mateix temps aposta per mesures de to social-liberal
Marine Le Pen, aquest dissabte a Perpinyà | Josep Maria Montaner
Marc Guinjoan
01/01/1970
Les vies clàssiques de generació d'opinió, des dels mitjans seriosos a les elits culturals, han deixat de tenir incidència en el potencial votant populista
Theresa May i Nicola Sturgeon | Europa Press
Marc Sanjaume
01/01/1970
«Les demandes d’Edimburg no semblen ara tan fàcils d’incorporar a l’agenda de Westminster com ho van ser la legislatura passada»
Ada Colau el dia de la seva investidura | Ivan Giménez Costa
01/01/1970
La minoria al consistori i les negatives d'altres poders han frenat l'agenda transformadora del govern municipal, però algunes renúncies són imputables a BComú | Colau ha aconseguit marcar l'agenda i convèncer que cal actuar davant la massificació turística, la contaminació i la bombolla del lloguer | L'alcaldessa no pot defraudar a l'hora de garantir el dret a l'habitatge si vol aspirar a guanyar unes segones eleccions
01/01/1970
Terrassa també ha sol·licitat un procés de revisió al Ministeri d'Hisenda, que significarà un increment del valor de gairebé el 25% | Els dos ajuntaments han anunciat mesures a través de les ordenances fiscals per pal·liar els efectes de la pujada en impostos com l'IBI, segons publica “El Periódico”
01/01/1970
L'Agència Tributària ha enviat l'expedient a la Fiscalia, que arxivarà el cas o decidirà si es tracta d'un delicte fiscal o una infracció administrativa | El cas és semblant al de Messi, pel qual ha estat condemnat a 21 mesos de presó
01/01/1970
La fragmentació dels plenaris, la gestió dels serveis públics i el procés marquen l'equador d'un mandat en què alcaldes i partits emergents conviuen amb els tradicionals. També són protagonistes el col·lapse del Prat, la programació del TNC, Germà Gordó i Anna Gabriel, Star Wars i Tito Rabat
Àngel Llàcer i Joel Joan, protagonistes de «Frankestein» | David Ruano / TNC
01/01/1970
Pasqual Maragall, Joel Joan, Àngel Llàcer, la crisi econòmica, Oscar Wilde i Sarah Kane, entre els destacats de la temporada 2017-2018
01/01/1970
Van ser ajuts de lliure concurrència per dur a terme projectes arxivístics i per conservar i difondre patrimoni documental