La veu de Nació

May busca legitimitat a les urnes

«El principal risc és l’autocomplaença i que l’oposició aconsegueixi una remuntada que a hores d’ara sembla quasi impossible»

| 18/04/2017 a les 22:04h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot i haver-ho negat en nombroses ocasions, la primera ministra del Regne Unit, Theresa May, va sorprendre (gairebé) tothom ahir amb l’anunci d’eleccions generals, que se celebrarien el proper dijous 8 de juny. De moment, es tracta d’un anunci en condicional, atès que caldrà superar l’obstacle de la Fixed-Term Parliaments Act, una llei aprovada per l’expremier David Cameron i l’exvicepremier Nick Clegg que estableix uns terminis “a l’americana”: les eleccions al Regne Unit s’haurien de celebrar el primer dijous de maig de cada cinc anys (per tant, els propers comicis no estaven previstos fins al 2020). May necessita les dues terceres parts de la Cambra dels Comuns per fer efectives les eleccions anticipades. El líder laborista, Jeremy Corbyn, ja ha anunciat que hi donarà suport, tot i que els rumors de fons en les files de la formació perquè reconsideri la decisió ja han començat a circular.

Si les eleccions finalment es confirmen, el Regne Unit anirà a les urnes un mes i un dia després que els francesos i uns quatre mesos abans que Alemanya. Així, en pocs mesos, i amb el permís de la sorprenent Itàlia, que podria afegir-s’hi ben aviat, els timoners d’Europa ratificaran o reformaran les seves cares polítiques més visibles.

A diferència de la resta de comicis, però, l’anunci d’eleccions anticipades al Regne Unit ha agafat tothom a contrapeu. En general, els governs convoquen eleccions anticipades quan esperen treure’n un rendiment electoral, la qual cosa ha convertit aquest mecanisme en un instrument àmpliament utilitzat. La literatura especialitzada en ciència política ha mostrat que és un mecanisme que funciona. Així, després d’analitzar 318 eleccions en 27 països europeus, els politòlegs Shleiter i Tavits han mostrat que les eleccions anticipades atorguen al partit del govern un suport electoral cinc punts percentuals superior.

La paradoxa de la qüestió britànica, però, és que, si bé és millorable, la situació dels conservadors no deixa de ser actualment molt positiva. Amb 330 escons, la majoria absoluta a la Cambra dels Comuns i un Partit Laborista amb un suport electoral a mínims històrics, la primera ministra britànica obra el meló d’una convocatòria que li podria reportar molts beneficis (segons els primers càlculs, guanyaria uns 50 escons), però també més d’un cost i, sobretot, una elevada incertesa. Per aquest motiu, la lògica de les eleccions anticipades va molt més enllà del càlcul d’escons i de vots (que matemàticament no necessita) i respon, en essència, a tres grans factors.

En primer lloc, al tsunami polític derivat del Brexit. Amb l’adéu de David Cameron, Theresa May va assumir les regnes del país i del partit, però ho va fer sense legitimitat i havent d’aplicar un full de ruta que ni havia dissenyat ni, molt probablement, havia pensat. Les contradiccions de la posició britànica a Brussel·les han anat erosionant la posició de la premier i l’han situat com un actor feble en les negociacions. Al número 10 de Downing Street encara couen les reaccions, entre el sarcasme i la incredulitat, de les cancelleries europees al seu speech sobre el Brexit que va fer el passat mes de gener. Amb una victòria electoral rotunda (que és, en definitiva, el que pretén), May busca obtenir la legitimitat suficient per presentar-se a Europa amb el seu pla sobre el Brexit sobre la taula i obtenir l’aquiescència més o menys immediata del club europeu.

El segon factor, i no menys important, té a veure amb els conflictes interns dins del propi Partit Conservador. Tot i la victòria en el referèndum del Brexit i la majoria àmplia a la Cambra dels Comuns, les dues ànimes dels conservadors respecte a Europa (la hard i la soft) han mostrat evidents signes de tensió. Des del referèndum, els punts de fricció fa temps que es manifesten, però s’han fet més evidents que mai després que Theresa May activés l’article 50 per marxar d’Europa (i, per tant, iniciés el procés formal de dos anys per sortir-ne). Els que volen una sortida “dura” acusen la premier d’agenollar-se a les exigències de la vella Europa, mentre els “tous”, amb la pressió laborista, intenten situar el Regne Unit fora d’Europa, però amb mig peu dins (o tot sencer). Una majoria més àmplia permetrà a May obtenir el crèdit polític per negociar un Brexit que tot fa preveure que serà dur de negociar.

Finalment, l’anunci de la primera ministra britànica posa en pausa la demanda escocesa per a un nou referèndum. El més probable és que la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, i el parlament de Holyrood hi segueixin insistint, però les dinàmiques electorals i l’inevitable desenvolupament de les negociacions del Brexit acabaran apartant o amagant aquest tema de l’agenda política britànica i escocesa.

A dia d’avui, les enquestes mostren una majoria sòlida pel Partit Conservador i una derrota històrica dels laboristes. En el seu discurs d’anunci de les eleccions, la pròpia May ha menyspreat la posició dels seus rivals afirmant que l’única manera de governar que tenen és a través d’una coalició. May ja ha rebutjat participar en debats televisats i diuen que aspira, en secret, a obtenir els 470 escons que va aconseguir Baldwin el 1931, els últims comicis en què un partit va aconseguir més del 50% dels vots i que es van celebrar en dijous. I aquest és precisament el seu principal perill: l’autocomplaença i que l’oposició aconsegueixi una remuntada que a hores d’ara sembla quasi impossible.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Rodon
Politòleg de London School of Economics (Londres) i coautor de la pàgina "El Pati Descobert". A twitter @elpatidescobert.
Marc Guinjoan / Toni Rodon
01/01/1970
Per què la policia nacional o la guàrdia civil va anar a uns municipis concrets? Les dades indiquen que la seva actuació va ser aleatòria i que buscava, en gran mesura, generar por entre la ciutadania
Marc Guinjoan / Toni Rodon
01/01/1970
En aquells municipis on va actuar la policia nacional o la guàrdia civil, la participació va ser quasi 7 punts percentuals més baixa
Marc Sanjaume
01/01/1970
«L’entrada en vigor el 2 d’octubre de la Llei de transitorietat no és només una baula de seguretat jurídica sinó que representa la garantia d’obertura d’un procés constituent català i aclareix les conseqüències institucionals del 'sí'»
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació de l'article 155
 10:05 

Les Marxes de la Dignitat han convocat una concentració aquest diumenge, a partir de les 19 hores, a la Puerta del Sol de Madrid per exigir la llibertat "immediata i sense càrrecs" dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La plataforma, que va organitzar multitudinàries mobilitzacions per demanar "pa, sostre i feina" per als més desfavorits, veuen algunes semblances amb la seves reivindicacions: "Aquesta bàrbara repressió desfermada sobre un poble que només pretenia votar és la mateixa que es va exercir sobre les Marxes de la Dignitat al març de 2014".

 09:58 VÍDEO Pau Casals, a l'ONU: «I'm a catalan». El violoncelista va morir el 22 d'octubre de 1973, avui fa 44 anys. El recordem amb el seu emotiu discurs a l'ONU, més actual que mai.
 09:10 
 08:59 La ruptura de Colau amb el PSC pel 155: una amenaça difícil de fer efectiva, per Jordi Bes. L'alcaldessa de Barcelona pressiona els socialistes per evitar que avalin la suspensió de l'autonomia, però un trencament del pacte de govern faria encara més ingovernable l'Ajuntament. L'oposició no està disposada a facilitar-li la gestió, i Colau s'abocaria a arribar al 2019 sense haver acordat ni un dels quatre pressupostos del mandat.
 08:08 L'unionisme carrega contra el Barça. Albiol i Girauta critiquen a Twitter el suport del president blaugrana, Josep M. Bartomeu, a les institucions catalanes després de l'activació de l'article 155.
 07:41 L'alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, ha demanat al president de a Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que convoqui eleccions la propera setmana, informa Àlvar Llobet. En un missatge a les xarxes socials, el paer en cap ha indicat que aquesta decisió seria la millor manera de respectar les institucions d'autogovern.
 07:34 La resposta dels Mossos al govern espanyol per l'activació de l'article 155
 07:20 PORTADES La premsa espanyola aplaudeix el 115 que «rescatarà» Catalunya. Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
 07:03 El Secretari d'Organització del PSC de Manresa, Xavier Vera, plega pel suport del PSOE al 155.
 23:13 El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, considera que "el PSC no pot estar ni un minut més al govern de la capital de Catalunya", i demana que Colau reuneixi els grups contraris al 155 per trobar una sortida democràtica davant "el cop contra les institucions catalanes".
 23:06 Convergència Democràtica Aranesa alerta que el 155 paralitzarà «de facto» el govern aranès. El partit mostra el "total rebuig i condemna a la interpretació de la democràcia en aquests termes totalitaris".
 22:36 Catalá insta Puigdemont a actuar amb «responsabilitat» i avisa que la justícia és «eficaç». El ministre de Justícia critica Carme Forcadell per apuntar que l'aplicació del 155 sigui un "cop d'estat".
 22:30 Societat Civil Catalana (SCC) veu "positiva" la decisió del govern espanyol de recórrer a l'article 155 i reclama que s'apliquin "el més aviat possible les mesures per tornar a la normalitat institucional". L'entitat defensa que l'aplicació del 155 "garanteix l'autogovern de Catalunya i fa una crida a la convivència i la concòrdia".
 22:24 Un noi i una noia han estat detinguts a Barcelona per intentar agredir un agent de la Policia Nacional espanyola davant la delegació del govern espanyol. Els fets han passat minuts després de finalitzar-se la concentració en suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 22:20 El líder del PP català, Xavier García Albiol, acusa Carme Forcadell d'"apallissar" més de la meitat dels catalans pel tracte a l'oposició. També titlla de "provocació" que Puigdemont parli de vulneració de l'estat de dret per l'activació de l'article 155.
 22:09 DOCUMENT Puigdemont equipara Rajoy amb Franco i demana activar el Parlament per declarar la independència. Llegeix el discurs íntegre del president de la Generalitat.
 21:54 El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, veu "lògic" que una querella per rebel·lió contra Carles Puigdemont suposi "mesures cautelars severes".
 21:52 ÀUDIO Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio: «Seguirem treballant amb el mateix compromís i rigor».
 21:46 El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, considera que l'activació de l'article 155 suposa "un veritable cop d'estat contra un Govern i un Parlament legítims" que sempre han actuat a partir del principi democràtic i "emparats pel mandat popular" del 27-S i de l'1-O. "Ens pertoca defensar la democràcia i la República", ha defensat en declaracions a TV3.
 21:40 JxSí i la CUP pacten celebrar divendres el ple del Parlament que respondrà al 155 i que pot declarar la independència.
 21:35 Milers de lleidatans també surten al carrer en contra de la suspensió de l'autonomia catalana; per Àlvar Llobet.
 21:33 Milers de persones tornen a omplir el Mercadal de Reus per exigir l'alliberament dels "presos polítics"; explica Jonathan Oca.
 21:13 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, equipara Rajoy amb Franco i demana activar el Parlament per declarar la independència; per Oriol March.
 21:11 L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, dimiteix de la direcció del PSOE després de l'aplicació de l'article 155; informa Sara González.
 21:09 Carles Puigdemont acaba el seu discurs amb un "visca Catalunya".
 21:07 
 21:06 Carles Puigdemont anuncia que demanarà un ple del Parlament "per debatre i decidir sobre l'intent de liquidar l'autogovern i la democràcia" de Catalunya.
 21:06 Carles Puigdemont: "Les institucions catalanes i el poble de Catalunya no podem acceptar aquest atac".
 21:03 Carles Puigdemont critica que el govern espanyol "s'ha proclamat de manera il·legítima el responsable de la voluntat dels catalans".
 21:02 Carles Puigdemont considera l'aplicació de l'article 155 com "la liquidació de l'augotogovern i la voluntat democràtica dels catalans".
 21:01 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, critica que totes les propostes de diàleg al govern espanyol han tingut la mateixa resposta: "O el silenci o la repressió".
 20:41 Unes 500 persones són a la plaça Sant Jaume de Barcelona a l'espera de la declaració institucional de Carles Puigdemont, que es veurà a través de TV3.
 20:35 Rajoy agreuja el conflicte amb el 155, destaca la premsa internacional. Els mitjans d'arreu del món també es fan ressò de la resposta ciutadana en forma de manifestació a Barcelona.
 20:31 L'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero afirma que el Govern encara pot "rectificar" com a "acte polític intel·ligent" i convocar eleccions.
 20:06 El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, titlla de "penós" veure el socialista Pedro Sánchez amb Mariano Rajoy i Albert Rivera pel seu suport a l'article 155. "Si s'ha oblidat de les seves bases, cap canvi democràtic serà amb ell, sinó a pesar seu", defensa.
 
 19:58 Carme Forcadell es compromet a defensar la sobirania del Parlament: «No farem cap pas enrere». La presidenta de la cambra catalana compareix amb els representants sobiranistes de la mesa i acusa el president espanyol de completar "un cop d'estat de facto". "Ens comprometem avui, en l'atac més greu a les institucions catalanes, a defensar la sobirania del Parlament de Catalunya", afirma Forcadell.
 19:56 Carme Forcadell es compromet a defensar la sobirania del Parlament. "Rajoy pretén que el Parlament deixi de ser un parlament democràtic i això no ho permetrem", ha garantit.
 19:54 Carme Forcadell assegura que l'article 155 "no els permet fer el que volen fer", i adverteix que cauran "en la més flagrant inconstitucionalitat". Segons Forcadell, "no els acompanya ni la legalitat, ni la legitimitat política, ni compten amb el suport de la majoria de catalans i catalanes".
 19:49 
 19:51 Carme Forcadell critica que Rajoy "ha traspassat tots els límits" i l'acusa d'haver fet "un cop d'estat de facto ."Ara ens volen prendre el Parlament que ha votat la ciutadania", assegura la presidenta del Parlament.
 19:49 Els treballadors de Catalunya Ràdio no reconeixeran un director imposat per Madrid. TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN reivindiquen la seva independència davant les mesures anunciades per Rajoy.
 19:48 
 19:36 
 19:21 Guardiola, sobre el 155: «És un dia molt trist per a la democràcia». L'entrenador del Manchester City critica la decisió del govern espanyol i demana que no hi hagi "violència": "L'únic que volíem fer era votar"
 19:04 Col·lectius d'advocats recullen firmes per denunciar que s'ha empresonat Cuixart i Sànchez fent un "ús ideològic del dret". 
 19:04 Parlon, Ballart i Mayoral demanen al PSC que es demarqui del PSOE pel 155. Els alcaldes socialistes s'oposen de manera "radical" a la decisió de Madrid i insten el Govern a no fer cap acció unilateral que agreugi les dificultats d'entesa.
 18:51 VÍDEO Les llàgrimes de Xavier Domènech a la manifestació per la llibertat de Cuixart i Sànchez. El líder d'En Comú Podem s'emociona al final de la manifestació.
 18:50 ACTUALITZACIÓ «Som milions, som les nostres institucions»: clam massiu per la llibertat i contra el 155. Unes 450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, planten cara a la repressió de l'Estat i exigeixen l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 
 18:43 Ada Colau reclama al líder del PSOE, Pedro Sánchez, que no doni suport a l'aplicació de l'article 155 i que junts facin "un front comú" en defensa dels drets i les llibertats.
 18:36 Unes 450.000 persones participen a la manifestació per demanar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona.
 
Entrades anteriors »
Carles Puigdemont, durant el discurs institucional d'aquest dissabte al Palau de la Generalitat | Govern
01/01/1970
El sobiranisme preveu celebrar el proper ple divendres vinent, coincidint amb la sessió del Senat que validarà l'article 155 de la Constitució i liquidarà l'autonomia
Cal Drapaire | Adrià Costa
01/01/1970
Allò que pot semblar contradictori és el nom: “Cal drapaire” o “Les cases del drapaire” per a una obra de dimensions en aquell moment faraòniques, i no, no ve de cap broma ni joc de paraules