La veu de Nació

Síria, atzucac de difícil sortida

«Una intervenció militar dels EUA a gran escala és poc recomanable, i els nord-americans en són conscients després dels conflictes de l'Afganistan i l'Iraq»

| 11/04/2017 a les 22:04h
Després de la caiguda de l’estratègica Alep, bastió dels rebels sirians des de l’inici de la guerra, en mans de les tropes de president Baixar Al-Assad el desembre passat, alguns indicis semblaven indicar que, després de 6 anys, més de 500.000 morts i un nombre incomptable de refugiats i desplaçats, la guerra s’encaminava cap a un final previsible que consolidaria en el poder al règim d'Al-Assat. Els mals pronòstics que alguns ja havien vaticinat, tanmateix, s’han acomplert i la setmana passada Síria va retornar a les nostres pantalles arran d’un mortífer atac amb armes químiques que el règim sirià va perpetrar contra un territori encara en mans dels rebels sirians.

Les notícies que se n’han derivat en els darrers dies són ben conegudes, amb el bombardeig per part de l’exèrcit dels EUA contra una base militar de les tropes governamentals sirianes sota comandament d’Al-Assad. L’entrada en escena dels EUA en aquesta guerra (que, tanmateix, ja estaven establerts al terreny lluitant contra l’Estat Islàmic) s’afegeix a les accions militars russes que, des de setembre de 2015, han estat bombardejant tant als rebels sirians com a Estat Islàmic. L’atac americà ha provocat fortes reaccions de desaprovació del propi president Vladimir Putin i ha posat en estat d’alerta l’Iran, el principal aliat a l’Orient Mitjà del règim de Damasc.

Per analitzar bé les possibles vies de resolució d’aquest conflicte hem d’intentar entendre, en primer lloc, perquè els Estats Units (o més ben dit, el seu president) han atacat el règim sirià sense previ avís i després de tant de temps dels inicis de les hostilitats. Ahir en Pep Martí ja ens apuntava unes quantes raons. Intenem desgranar-les breument.

En primer lloc, l’atac podria ser un simple senyal intern de Donald Trump per intentar fer reflotar els seus nivells de popularitat, en mínims històrics. En aquest sentit, Trump s’hauria valgut d’un tema que sembla que genera molt de consens dintre de les files republicanes i que no té una oposició molt forta dels demòcrates. Segon, en clau també interna podria ser un senyal per distanciar el seu govern del de Vladimir Putin, després que aquest darrer hagi estat acusat d’haver interferit en els resultats de les eleccions presidencials americanes. Tercer, i encara en clau interna, el raid aeri podria ser una estratègia per justificar la necessitat d’incrementar el pressupost militar del país, com ja ha promès en diverses ocasions, en un moment en què sembla que Estat Islàmic sembla que comença a anar de retirada. Quart, l’atac podria ser una estratègia per pressionar el govern irianià –màxim avalador juntament amb Rússia del president Al-Assad– o fins i tot de desestabilitzar-lo de cara a les eleccions del proper 19 de maig. I cinquè, la darrera explicació podria estar lligada amb una voluntat ‘noble’ de Donald Trump que el poble sirià es vegi alliberat d’un tirà que en diverses ocasions ha perpetrat atacs químics contra la població civil del propi país.

En aquest cas, hi haurien jugat un paper clau les dures imatges de la població atacada difoses els darrers dies i que el mateix Trump va reconèixer que li havien afectat molt. De fet, aquest no seria el primer cas d’un president dels EUA que, commogut per les imatges, desitja tirar endavant atacs bèl·lics –li va passar a George Bush pare el 1991 amb el bombardeig de població kurda per part del règim de Saddam Hussein o amb les imatges de nens morint-se de gana a Somàlia el 1992; així com també amb les imatges de neteges ètniques que van dur Bill Clinton a intervenir militarment a Bòsnia el 1995 i a Kosovo el 1999. No cal infravalorar, per tant, el que en l’argot especialitzat es coneix com a l’efecte CNN.

Al final, doncs, la implicació que el nou president dels EUA vulgui donar al conflicte pot determinar en bona mesura el seu desenllaç (aquí tenim un petit indici de cap a on poden anar les coses). Així, una intervenció militar a gran escala no semblaria per res del món una opció gens recomanable, i els americans en són ben conscients després de l’eternització dels conflictes a l’Afganistan i a l’Iraq. Per altra banda, la total desinhibició del govern dels EUA en l’assumpte portaria a la consolidació del poder d’Al-Assad i una més que probable rendició de comptes fulgurant contra l’oposició a l’actual president. Una solució intermèdia òptima passaria perquè Al-Assad fos derrocat, jutjat i que es convoquessin eleccions al país.

De totes maneres, però, si ens fixem en les investigacions existents en ciència política, podem veure com aquesta probabilitat és extremadament remota. L’aparent alt suport del president dins de la pròpia població siriana (recordem que gairebé ha guanyat la guerra) i la inestimable ajuda de Rússia i l’Iran farien pràcticament impossible aquesta opció. En canvi, tal i com apunta el politòleg català Abel Escribà en un recent article coautorat amb Daniel Krcmaric a la prestigiosa revista Journal of Politics, garantir l’exili als dictadors ha facilitat habitualment el canvi polític i la resolució de conflictes. Aquest va ser, per exemple, el cas del dictador ugandès Idi Amin, que es va exiliar a Líbia; o Jean-Claude Duvalier, que va emigrar a França després que un alçament popular l’apartés del poder d’Haití.

En aquest cas, l’exili de Baixar Al-Assad podria obrir una finestra d’oportunitat per una hipotètica reconciliació al país, tot i que evidentment faria altament improbable que el tirà acabés rendint comptes per les atrocitats perpetrades. Ho faria improbable no tan sols perquè el dictador marxaria amb tota probabilitat a un país amic (com ens explica l’article d’Escribà i Krcmaric) sinó perquè fins i tot en l’eventual cas que finalment –i al cap d’uns anys– es pogués portar Al-Assad davant dels tribunals, la cooperació del propi govern sirià seria crucial per determinar l’èxit de l’operació. I si no, fixem-nos en la resolució aquesta mateixa setmana del judici dels Khmers Rojos de Cambodja (acusats d’assassinar 2 milions de persones, gairebé el 25% de la població del país), que onze anys després i més de 300 milions de dòlars gastats, les pressions del propi govern cambodjà han acabat condemnant a tan sols 3 dels seus líders.

COMENTARIS

I les proves que justifiquen l'atac de Trump?
Pati Cobert, 12/04/2017 a les 10:41
+2
-3
I per què es dóna com a veraç que l'atac va ser de les forces de l'exèrcit sirià i no que va esclatar una bomba en un magatzem d'armes químiques dels jihadistes?
Hi ha proves? O és com a Iraq? I aquí nyam nyam nyam

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marc Guinjoan
Politòleg de la UAB i coautor de la pàgina "El Pati Descobert".
Marc Sanjaume
01/01/1970
«L’entrada en vigor el 2 d’octubre de la Llei de transitorietat no és només una baula de seguretat jurídica sinó que representa la garantia d’obertura d’un procés constituent català i aclareix les conseqüències institucionals del 'sí'»
La gent ha tornat a omplir el passeig marítim de Cambrils | Jonathan Oca
Toni Rodon | 2 comentaris
01/01/1970
L’equidistant amoral hi és sempre per recordar-nos que el punt intermedi entre dos extrems no és el centre, sinó la seva proposta, la qual, lògicament, està per sobre del centre i dels extrems.
Els Mossos, dimecres en la concentració al Departament d'Economia | Adrià Costa
01/01/1970
El conseller Joaquim Forn adverteix que aquesta "ingerència" de l'Estat "se salta tots els òrgans" existents per coordinar la seguretat | Afirma que els serveis jurídics d'Interior estudien la resposta i garanteix a la ciutadania que la policia catalana "no renunciarà mai" a exercir les seves competències
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 18:12 VÍDEO Estelades i crits d'«independència», també al minut 17.14 del partit Alabès-Reial Madrid.
 17:59 Puigdemont demana mantenir la serenor malgrat «provocacions i sobreactuacions». Forcadell es posa al costat dels Mossos "davant les ingerències injustificades i arbitràries de l'Estat".
 17:32 El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ja ha traslladat als comandaments del cos que no accepta el control de l'Estat.
 17:01 Els Mossos no accepten el control de l'Estat. El conseller Joaquim Forn adverteix que aquesta "ingerència" de l'Estat "se salta tots els òrgans" existents per coordinar la seguretat. Afirma que els serveis jurídics d'Interior estudien la resposta i garanteix a la ciutadania que la policia catalana "no renunciarà mai" a exercir les seves competències.
 16:29 TV3 emetrà durant part de la tarda les notícies del 324: "L'actualitat informativa fa que canviem la programació de TV3 i emetrem tota la tarda en simultani amb el 324", anuncien.
 
 16:19 Qui és el coronel de la Guàrdia Civil nomenat per controlar els Mossos? Diego Pérez de los Cobos és el director del gabinet de coordinació i estudis de la secretaria d'estat de seguretat i germà de l'expresident del Tribunal Constitucional.
 15:32 Més de 300 persones juren la bandera espanyola a Figueres en un acte militar a una setmana de l'1-O. Les entitats independentistes han respost amb una concentració de protesta.
 15:08 ÚLTIMA HORA Els Mossos no accepten el control de l'Estat.
 15:06 Forn ha anunciat que els serveis jurídics de la Generalitat estudiaran la instrucció que permet a l'Estat coordinar els Mossos.
 15:03 Joaquim Forn compareix per avisar que els Mossos d'Esquadra no acceptaran que l'Estat prengui el control de la policia catalana.
 14:50 El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, reitera per enèsima vegada que «no hi haurà referèndum». Rajoy ha estat rebut a Palma amb estelades al carrer.
 14:42 El conseller d'Interior, Joaquim Forn, farà una declaració institucional a les 15.00 h després que l'Estat hagi pres el control dels Mossos d'Esquadra.
 
 14:14 El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, creu que el control estatal dels Mossos d'Esquadra prova la "suspensió automàtica de l'autonomia" de Catalunya, segons ha dit en la presentació d'un manifest que signen representants d'esquerres d'arreu de l'Estat espanyol en defensa del referèndum català i en contra de la "repressió" de l'Estat.
 14:10 El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, a la Guàrdia Civil: «Som gent honrada, els que ordenen detencions no».
 13:59 L'històric polític sobiranista gallec Xosé Manuel Beiras defensa: «No podem tolerar que s'imposi el terrorisme d'estat». Representants d'esquerres d'arreu de l'estat espanyol signen un manifest en defensa del referèndum català i en contra de la "repressió" de l'Estat; explica Sara González.
 13:46 El president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, assegura que "treure el comandament dels Mossos" no silenciarà l'independentisme, després que l'Estat hagi pres el control dels Mossos. "Ens podran treure el comandament dels Mossos, acusar-nos de sediciosos i ofegar les institucions catalanes. Però no ens silenciaran. Guanyarem!", ha publicat en el seu compte de Twitter.
 
 13:34 El govern espanyol tindrà dimecres a Catalunya 10.000 agents preparats per actuar. El Ministeri de l'Interior preveu que ja disposarà llavors dels 4.000 efectius desplaçats d'altres punts d'Espanya per reforçar la plantilla de la policia i la Guàrdia Civil.
 13:33 129 alcaldes de la Catalunya Nord, contra la "repressió" dels batlles del sud. Els primers edils reivindiquen la demanda del poble català a "expressar-se democràticament per mitjà de les urnes" l'1-O.
 13:10 El Ministeri de l'Interior espanyol rebaixa a «mecanisme de coordinació» la intervenció dels Mossos d'Esquadra.
 13:08 L'Estat pren el control dels Mossos. El fiscal en cap sol·licita la coordinació per part del Ministeri de l'Interior de la policia catalana, la Guàrdia Civil i la policia nacional espanyola; informa Joan Serra Carné.
 13:07 El líder del PSOE, Pedro Sánchez, adverteix Rajoy que les il·legalitats s'han de perseguir però "els drets no es retallen".
 13:02 Junqueras carrega contra el govern espanyol per intervenir l’autogovern català: “Què té veure la factura d’un Paracetamol amb la democràcia? Què té a veure la factura dels medicaments dels nostres avis amb la democràcia? No poden aturar la democràcia tancant el finançament dels nostres centres de recerca!”.
 13:01 Oriol Junqueras s’adreça a la Guàrdia Civil en castellà: “Les persones a les quals vau detenir són gent honrada, honesta i bones persones que pertanyen a una organització política amb 86 anys d’història i cap cas de corrupció. Aquells que ordenen aquestes detencions no poden dir el mateix”.
 12:39 El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, canvia de discurs i alerta ara de la vulneració de drets fonamentals. En concret, assegura que és legítim que l'Estat intenti impedir la celebració de l'1-O però, en cap cas, la limitació de drets fonamentals. Ni entén que es prohibeixin actes públics ni que s'acusi de sedició als promotors de manifestacions. "No podem aparèixer al costat dels que volen limitar drets", ha assegurat en un acte de partit en presència del líder del PSOE, Pedro Sánchez.
 12:29 Josep Lluís Trapero, major dels Mossos, presentarà a la reunió una al·legació per evitar que l'Estat prengui el control dels Mossos d'Esquadra, segons el 324. La policia catalana defensa que és una extralimitació perquè l'ordre públic a Catalunya està controlat i argumenten que la coordinació dels cossos policials no és una competència de la Fiscalia.
 12:19 L'estratègia de l'Estat per controlar els Mossos d'Esquadra passa per aplicar dos articles de la llei de cossos de seguretat del 1986.
 12:07 L'Estat vol prendre el control dels Mossos. El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, ha citat a les dotze del migdia els comandaments de Policia, Guàrdia Civil, Mossos i la Guàrdia Urbana per comunicar-ho; explica Joan Serra Carné.
 12:06 Els col·lectius de cristians progressistes Església Plural i l'Associació Cristianisme al Segle XXI han fet públic un comunicat conjunt de rebuig de la dinàmica "repressiva i autoritària" de l'Estat per aturar el referèndum de l'1-O.
 11:39 ENTREVISTA Joan Josep Queralt: «A l'Estat hi ha molts llicenciats en dret per la universitat de Guantánamo». Queralt és catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona i expert en Dret Constitucional, i sosté que "una riuada de participació seria les absoltes del règim del 78", en una entrevista de Pep Martí.
 11:35 Els Mossos d'Esquadra investiguen l'agressió de militants d'extrema dreta a un jove independentista davant de la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona.
 
 11:21 VÍDEOS Els tractors surten al carrer en defensa del referèndum. Els pagesos de Lleida i Osona anticipen aquest dissabte les tractorades que se celebraran arreu del país el proper 29 de setembre.
 11:15 La consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, nega que s'estigui adoctrinant nens a les escoles o que se'ls porti a manifestacions i ha acusat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, d'"insultar la dignitat dels directors", després que els hagi enviat una carta on amenaçava els directors d'institut de responsabilitats "penals" si col·laboren amb l'1-O. També assegura que seran responsables de l'administració els qui obriran els locals de votació.
 11:10 Els alcaldes de la Garrotxa signen un manifest en defensa de la democràcia i la dignitat. Hi afirmen de forma conjunta que el referèndum convocat pel govern de la Generalitat de Catalunya no s’aturarà.
 11:06 Desenes de tractors s'apleguen al Sucre de Vic per realitzar una marxa per la capital d'Osona "en defensa de la democràcia i la llibertat".
 10:52 La intervenció del pressupost de la Generalitat atura més de 30 actuacions de Cultura; explica Esteve Plantada.
 10:51 El contundent i divertit missatge d'un alcalde en defensa de la democràcia: Àlex Mases, batlle de Linyola, assegura que Catalunya té un projecte de vida lluny de "l'enterrament de l'estat espanyol" i insta a menjar bé i a "fer l'amor"; per Àlvar Llobet.
 10:47 Investiguen un programador per duplicar el web del referèndum. Oriol Ferràndez rep la notificació a casa seva per declarar el dilluns a la comissaria de la Verneda de la policia nacional espanyola; informa Jordi Bes.
 10:37 FILIPRIM A favor de TV3; l'anàlisi de Toni Vall de la cobertura televisiva de les mobilitzacions pel referèndum. «TV3 no manipula, no desinforma, no proposa una mirada voluntàriament esbiaixada sobre la realitat que retrata. Cosa que sí fan totes les altres emissores generalistes estatals», opina Vall.
 10:16 Dissabte amb tractorades a Osona i les comarques de Ponent "en defensa de la democràcia i la llibertat".
 09:35 VÍDEO La policia espanyola envia una tanqueta amb canó d'aigua a Catalunya. El vehicle, que no s'ha utilitzat mai, té capacitat per “disparar” 7.000 litres d'aigua.
 09:22 VÍDEOS Violència ultra en una manifestació contra el referèndum. Militants d'extrema dreta van agredir un independentista i van escopir conductors.
 09:02 ÚLTIMA HORA Puigdemont desafia el TSJC i anuncia un nou web amb els punts de votació. Ahir el tribunal en va ordenar el tancament a la Guàrdia Civil.
 08:51 Aquest diumenge tornaran a desplegar la senyera més gran del món al municipi osonenc de Malla.
 08:34 ENTREVISTA Núria Picas: «Portar l'estelada no és cap provocació». La corredora de muntanya reflexiona sobre el referèndum, el compromís polític dels esportistes i la disputa de l'Ultra Pirineu aquest dissabte en una entrevista d'Aida Morales des de Berga.
 07:54 Joan Josep Nuet: «Potser dimecres ens quedem sense TV3». El diputat de Catalunya Sí que es Pot contempla la possibilitat que la Guàrdia Civil prengui el control de la televisió pública. En un col·loqui assegura que no votarà "no", però no diu si ho farà pel "sí".
 07:43 VÍDEOS El vídeo de l'agressió ultra a un jove que cridava independència. Els manifestants d'ultradreta es van desplaçar des de la seu de l'ANC a la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia.
 07:24 Uns 300 estudiants passen la primera nit a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. La mobilització, "en defensa de la democràcia i el referèndum", és permanent.
 07:06 PORTADES «La maquinaria de injerencias rusa penetra la crisis catalana», a la portada d'El País. Recull dels principals diaris de paper espanyols i catalans.
 06:51 Brogit policial i judicial contra l'1-O per amagar la supressió encoberta de l'autonomia; crònica de Ferran Casas i Joan Serra Carné. Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos. El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial.
 23:30 OPINIÓ «La taca creix», l'article de Jordi Bianciotto. 
Entrades anteriors »
01/01/1970
El president espanyol, rebut a Palma amb estelades al carrer, defensa que "cap democràcia pot acceptar que es liquidi la Constitució i la sobirania nacional"
01/01/1970
El vicepresident de la Generalitat demana “ovacionar l’Espanya democràtica” i crida per “l’oportunitat de fer-se valer i nàixer que té l’1-O”