Procés català

L’1-O a anàlisi (1): La pressió policial va empènyer la participació a la baixa

En aquells municipis on va actuar la policia nacional o la guàrdia civil, la participació va ser quasi 7 punts percentuals més baixa

Arxivat a: Política catalana, procés català, referèndum, política catalana
Dies abans del referèndum de l’1 d’octubre, un dels grans interrogants era el de la participació. D’una banda, la percepció era que l’entorn sobiranista estava altament mobilitzat. De l’altra, hi havia el dubte de com respondrien aquelles persones que consideraven el referèndum com a no legal, però entenien que era un instrument legítim de mobilització. Els agents sobiranistes van insistir en què la ciutadania catalana s’havia de “fer seu” el referèndum i una participació elevada podia ser un bon senyal d’aquest acte de sobirania. Finalment, van participar en el referèndum 2.286.217 persones, el 43,03% del cens electoral. 

El debat de la legalitat i la legitimitat, però, es va veure superat ràpidament per l’actuació policial. Les detencions prèvies al referèndum o les càrregues indiscriminades durant el dia de la votació, per no parlar del sabotatge internauta que van patir la majoria de col·legis, va fer entrar el referèndum de l’1 d’octubre en un altre escenari. Cal recordar que la policia va deixar 844 ferits i va tancar uns 90 col·legis (per la seva banda, els mossos en van tancar uns 140). De seguida, un dels grans dubtes que es respirava en l’ambient va ser l’efecte que l’actuació policial va tenir en la participació. D’una banda, les imatges de violència que s’escampaven per les xarxes i la televisió podrien haver mobilitzat a indecisos. Així, persones que no volien participar en el referèndum es podrien haver sentit cridades a votar fruit de l’actuació policial. D’una altra banda, la violència podria haver tingut l’efecte contrari: directament, perquè molts col·legis van tancar-se fruit de l’actuació policial i, indirectament, perquè la por hauria desmobilitzat a un segment de població concret, molt probablement aquells que tenien una voluntat de participar ja baixa. De fet, és fins i tot probable que tots dos factors actuessin al mateix temps. Ara bé, quin va predominar? L’actuació policial va empènyer a l’alça o a la baixa la participació?
 
L’establiment del cens universal, anunciat a les 8 del matí del mateix dia, fa difícil estudiar la qüestió. A primera hora del matí, i fruit dels atacs dels hackers, el sistema informàtic no va funcionar, la qual cosa va fer que una bona part de col·legis anotessin els vots a mà en llistes (per a posteriorment introduir-los al sistema). En alguns casos, el cos policial espanyol es va emportar tot aquest material. En d’altres, el col·legi es va tancar tant aviat que va dificultar enormement el vot en aquell municipi. És cert que els votants es podien haver desplaçat en un altre municipi, però aquesta és una opció costosa i que, probablement, només els més mobilitzats van exercir.
 
Per tant, i tenint en compte tota aquesta casuística, hem explorat l’efecte que la presència policial va tenir en la participació d'aquell municipi. Les dades ens indiquen (veure nota metodològica) que l’actuació policial va tenir un efecte negatiu en la quantitat de gent que hi va anar a votar. Més concretament, allà on la policia nacional o la guàrdia civil va fer acte de presència, la participació va ser de quasi 7 punts percentuals més baixa. Dit d’una altra manera, fem l’exercici d’imaginar-nos dos municipis de la mateixa vegueria, semblants en població, estructura econòmica, pes del sobiranisme, estructura sociodemogràfica i amb un alcalde del mateix partit, entre d’altres. Un d’ells, però, va rebre la visita de la policia i, en canvi, l’altre no ho va fer. En aquest cas, la participació del primer va ser set punts percentuals menor que en el segon. Per exemple, a Sant Julià de Ramis, municipi on votava el president, Carles Puigdemont, es van emportar les urnes i el material a primera hora del matí. La participació final al municipi va ser del 22,6%. A pocs quilòmetres, a Celrà, sense intervenció de la policia, es va registrar una participació del 64,8%.
 


Les dades encara ens deixen oberta la incògnita de si la reducció de la participació en els llocs on va actuar la policia es va veure compensada amb l’augment de la participació en municipis de l’entorn (una qüestió que explorarem en un altre article). Tanmateix, però, de moment la majoria d’elements semblen indicar que, allà on es va produir una actuació policial, la participació va ser significativament més baixa.
 

Nota metodològica: l’estimació il·lustrada al gràfic prové d’un model estadístic (regressió lineal) en què el percentatge de participació és la variable a explicar. Com a variables de control, s’han utilitzat indicadors sociodemogràfics (estructura econòmica, percentatge de persones desocupades...), polítics (color polític de l’alcalde, pes del sobiranisme...) i geogràfics (mida de la població...). El model, a més, inclou efectes fixos per vegueria i errors estàndards robustos. S’han realitzat diferents especificacions estadístiques, així com operacionalitzacions de variables diverses. Tots els models ens mostren la mateixa relació.

D'altra banda, busquem testimonis directes de l'actuació policial de l'1-O. Si és el cas, us animem a respondre aquesta enquesta.

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Marc Guinjoan / Toni Rodon
01/01/1970
Per què la policia nacional o la guàrdia civil va anar a uns municipis concrets? Les dades indiquen que la seva actuació va ser aleatòria i que buscava, en gran mesura, generar por entre la ciutadania
Marc Guinjoan / Toni Rodon
01/01/1970
En aquells municipis on va actuar la policia nacional o la guàrdia civil, la participació va ser quasi 7 punts percentuals més baixa
Marc Sanjaume
01/01/1970
«L’entrada en vigor el 2 d’octubre de la Llei de transitorietat no és només una baula de seguretat jurídica sinó que representa la garantia d’obertura d’un procés constituent català i aclareix les conseqüències institucionals del 'sí'»
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació del 155
 19:36 
 19:21 Guardiola, sobre el 155: «És un dia molt trist per a la democràcia». L'entrenador del Manchester City critica la decisió del govern espanyol i demana que no hi hagi "violència": "L'únic que volíem fer era votar"
 19:04 Col·lectius d'advocats recullen firmes per denunciar que s'ha empresonat Cuixart i Sànchez fent un "ús ideològic del dret". 
 19:04 Parlon, Ballart i Mayoral demanen al PSC que es demarqui del PSOE pel 155. Els alcaldes socialistes s'oposen de manera "radical" a la decisió de Madrid i insten el Govern a no fer cap acció unilateral que agreugi les dificultats d'entesa.
 18:51 VÍDEO Les llàgrimes de Xavier Domènech a la manifestació per la llibertat de Cuixart i Sànchez. El líder d'En Comú Podem s'emociona al final de la manifestació.
 18:50 ACTUALITZACIÓ «Som milions, som les nostres institucions»: clam massiu per la llibertat i contra el 155. Unes 450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, planten cara a la repressió de l'Estat i exigeixen l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 
 18:43 Ada Colau reclama al líder del PSOE, Pedro Sánchez, que no doni suport a l'aplicació de l'article 155 i que junts facin "un front comú" en defensa dels drets i les llibertats.
 18:36 Unes 450.000 persones participen a la manifestació per demanar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona.
 
 18:35 Ada Colau redobla la pressió sobre els socialistes, ja que veu "incomprensible" el seu suport a l'article 155.
 18:33 
 18:33 VÍDEOS «Què volen aquesta gent»: el record més emocionant per a Sànchez i Cuixart. Maria del Mar Bonet emociona la manifestació amb "Què volen aquesta gent".
 18:29 Acaba l'acte per demanar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart amb Els Segadors.
 
 18:29 El coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, s'emociona amb la cançó de Què volen aquesta gent?.
 18:25 La cantant Maria del Mar Bonet interpreta la cançó Què volen aquesta gent?.
 18:22 
 18:19 Les entitats sobiranistes anuncien que es continuaran mobilitzant al carrer.
 18:14 Xiulada monumental quan es pronuncia el nom del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en la lectura del manifest.
 18:13 
 18:10 Acaben els parlaments dels portaveus de l'ANC i Òmnium. Comença la lectura del manifest.
 18:10 Agustí Alcoberro: "Aquesta escala repressiva de l'estat espanyol ha fet un nou pas aplicant la versió inventada del 155. Es volen carregar el sistema d'autogovern i liquidar Catalunya com a nació. Això no passarà. Ho impedirem".
 18:08 Agustí Alcoberro: "Volen escapçar les entitats i atemorir tota la gent que lluita per la República catalana. No aconseguiran escapçar el nostre moviment".
 18:07 
 18:03 El vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Agustí Alcoberro, defensa que "a la presó hi ha dos homes plens de raó". Alcoberro afegeix: "Són presos polítics".
 18:03 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, parla per telèfon al mig de la manifestació.
 18:00 Marcel Mauri: "No passaran". Els manifestants reprodueixen el crit del portaveu d'Òmnium.
 18:00 
 17:59 Marcel Mauri: "Amb repressió i violència no podreu aconseguir res. Som un poble de pau. Ja n'hi ha prou".
 17:58 "Tres partits que a les últimes eleccions varen sumar zero senadors a Catalunya proposaran al Senat destituir el govern votat pels catalans", destaca Albert Royo, secretari general del Diplocat.
 17:59 Marcel Mauri: "Les institucions d'aquest país som nosaltres. Ningú ens ho pot prendre".
 17:58 
 17:57 Marcel Mauri: "No estem sols". Milers de ciutadans repeteixen el crit del portaveu d'Òmnium.
 17:56 El portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, afirma: "Sànchez i Cuixart són dos presos polítics a qui no perdonen haver defensat la independència des del carrer".
 17:56 El Grup Barnils "condemna rotundament" la intervenció dels mitjans públics.
 17:55 Comença la lectura del manifest de la manifestació per demanar l'alliberament de Sànchez i Cuixart.
 17:53 A l'escenari es llegeixen escrits enviats per Sànchez i Cuixart des de la presó. "Estem bé, estem forts. No afluixeu, a favor del diàleg i la independència", ha escrit Sànchez.
 
 17:49 
 17:42 
 17:36 
 17:36 Les entitats de la Taula per la Democràcia despleguen una pancarta a l'escenari amb el lema "Llibertat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En defensa dels drets i les llibertats".
 17:34 
 17:29 
 17:27 García Albiol celebra l'aplicació de l'article 155. "És la millor garantia per tornar a trobar la normalitat en l'autogovern de Catalunya", assegura el líder popular.
 17:23 
 17:22 
 17:22 
 17:16 
 17:10 
 17:08 Puigdemont “clarificarà els tempos” del procés en la declaració institucional prevista per aquest vespre a les 21.00, segons ha pogut saber NacióDigital.
 17:07 
 17:02 Anonymous bombardeja webs de l'Estat durant 24 hores en defensa de Catalunya. Els hacktivistes expliquen a NacióDigital l'estratègia de la campanya #opCatalunya. Les pàgines de la Guàrdia Civil, el Tribunal Constitucional, la del PP, la de la Fundació Francisco Franco i la de Banca March han estan tombades durant hores.
Entrades anteriors »
El passeig de Gràcia ple per denunciar el 155 | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, planten cara a la repressió de l'Estat i exigeixen l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Carles Puigdemont i el Govern en ple han encapçalat la massiva marxa al passeig de Gràcia
01/01/1970
L'entrenador del Manchester City critica la decisió del govern espanyol i demana que no hi hagi "violència": "L'únic que volíem fer era votar"