L’equidistància amoral

L’equidistant amoral hi és sempre per recordar-nos que el punt intermedi entre dos extrems no és el centre, sinó la seva proposta, la qual, lògicament, està per sobre del centre i dels extrems.

| 21/08/2017 a les 12:38h
Arxivat a: Política catalana
La gent ha tornat a omplir el passeig marítim de Cambrils | Jonathan Oca
Profundament impactat pels esdeveniments de la Segona Guerra Mundial i com una mena de Voltaire del segle XX, el filòsof francès, Jean-Paul Sartre, va esmerçar tota la seva vida a cobrir, amb passió, totes les causes que li van semblar justes. Implicat en l’acció i cultivador incessant de la raó, Sartre va estar sempre preocupat per entendre (i evitar) les condicions que havien desencadenat una de les pitjors massacres de la història, essent una de les seves preocupacions principals la d’entendre per què una certa indiferència moral havia permès l’auge del terror arreu d’Europa.

En aquest sentit, va il·lustrar part del dilema imaginant situacions en què calia decidir entre opcions moralment equilibrades. En un famós passatge, per exemple, explica la història d’un jove francès atribolat entre quedar-se a casa ajudant la seva mare malalta o anar a lluitar per França a la guerra. Hauria el jove d’abandonar el deure de defensar el seu país o això representaria anar en contra els desitjos de la seva mare? Quina opció és moralment més justificable? Sartre ens acaba advertint que, en situacions de moralitat equilibrada, la decisió es podrà criticar, però no en base a la moralitat, atès que el jove és moralment indiferent entre ambdues.
 
Cal recordar que, en general, la indiferència moral es justifica quan es compleixen un seguit de condicions. En primer lloc, en un escenari en què les diferents opcions a triar són moralment equivalents, la tria ha de ser plenament arbitrària. Escollir entre beure una orxata o una llet merengada és (per a alguns) moralment equivalent i, per tant, la indiferència moral, i la tria arbitrària que se’n deriva, és plenament justificable. En segon lloc, hi ha certes situacions en què és justificable ser moralment indiferent i, tot i així, es pot seguir efectuant una decisió basada en termes morals. Si ets al mig del desert i et donen de triar entre aigua o suc de taronja, pots ser indiferent a nivell moral entre un o l’altre, però escollir triar una de les opcions segueix sent una opció moral, atès que, si no hi ha tria, el resultat és morir de set. Finalment, ser indiferent en una tria concreta no justifica que, en el mateix escenari, tots els escenaris estiguin moralment justificats. Triar entre un cotxe blanc o vermell és moralment indiferent, però la tria entre el color del cotxe i robar el cotxe no situa les opcions en plans moralment equivalents.
 
Els equidistants amorals

Aquesta reflexió m’ha vingut al cap arran dels terribles atemptats succeïts a Catalunya dijous passat i, sobretot, arran d’algunes de les reaccions que es van produir. I és que, a Catalunya i a l’estat espanyol, hi ha una espècie de personatges que, de forma constant, actuen i reflexionen com si s’autoproclamessin els campions de l’equidistància moral. Ho fan, lògicament, sense dir-ho ni anunciar-ho, però persisteixen en l’intent. Per sort, són una minoria, però molt activa, ben connectada i influent i sempre disposada a oferir dosis d’“equidistància” quan els convé.
 
Els equidistants amorals són coneguts per les seves accions però, sobretot, per les seves omissions. No volen promoure el “peixbollidisme” social, com l’indiferent moral, sinó recordar-nos allò que és i no és important. Són campions en la crítica als partits sobiranistes (i ben fet que fan, si així ho creuen convenient) i extremament el·lusius quan es tracta de criticar les expressions d’intolerància lingüística, cultural o social vers la cultura, la societat o la política catalana.
 
Els equidistants amorals, a més, ho fan sovint des d’una posició d’esquerres (il·lustrades) i critiquen amb vehemència (i ben fet que fan, si així ho creuen convenient) les polítiques socials, culturals o polítiques, sobretot les conservadores. Són capaços de fer un article, un tuit o un comentari segons després que passin el fets, però callen ràpidament quan les polítiques toquen aquells temes que (d’acord amb el seu criteri) causen polarització. Temes que, curiosament, no són d’altres que aquells relacionats amb el model territorial espanyol, la federalització o el debat independentista.
 
Apaivagar el conflicte

L’apel·lació a la necessitat d’apaivagar el conflicte és, precisament, una altra de les característiques dels equidistants amorals. Quan hi ha un tema que no volen discutir (el territorial, perquè gairebé sempre és el mateix), apel·len a la necessitat de reduir el conflicte, d’apaivagar la polarització o de buscar el consens. L’equidistant amoral hi és sempre per recordar-nos que el punt intermedi entre dos extrems no és el centre, sinó la seva proposta, la qual, lògicament, està per sobre del centre i dels extrems. A l’equidistant moral li és igual si en un dels extrems hi ha un Estat (en majúscules) i a l’altre un tuitaire o un regidor: en el tema en qüestió (el territorial, esclar), tots són iguals. I ells, evidentment, per sobre.
 
Aquests dies, arran dels atemptats, han fet un pas més i han estat capaços de posar en un mateix pla moral les mostres de racisme lingüístic o d´“onzemaïtzació” dels atacs i les respostes (també existents i igualment condemnables) aprofitades d’alguns actors de la societat catalana. Era difícil posar en un mateix pla, moralment equiparable, els diferents comportaments, però ho han aconseguit. I ho han fet, com és habitual, des de la seva atalaia corcada, omnipresent, però que, com l’ase de Buridan, es va enfonsant en les profunditats de la baixesa moral.

COMENTARIS

Aquest article se l'hauriend de llegir....
Anònim, 21/08/2017 a les 14:32
+11
-0
XAVIER FINA, JOAN BOADA, BERTA BARBET, LA CÚPULA D'ICV, POLITIKONEROS, CTXTEROS, ETC.
Una mica d'empanada
Anònim, 21/08/2017 a les 16:01
+3
-9
no?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Marc Sanjaume
01/01/1970
«L’entrada en vigor el 2 d’octubre de la Llei de transitorietat no és només una baula de seguretat jurídica sinó que representa la garantia d’obertura d’un procés constituent català i aclareix les conseqüències institucionals del 'sí'»
La gent ha tornat a omplir el passeig marítim de Cambrils | Jonathan Oca
Toni Rodon | 2 comentaris
01/01/1970
L’equidistant amoral hi és sempre per recordar-nos que el punt intermedi entre dos extrems no és el centre, sinó la seva proposta, la qual, lògicament, està per sobre del centre i dels extrems.
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, mostrant una papereta de votació de l'1-O. | Òmnium
01/01/1970
Els estudiants de la UB reparteixen 100.000 paperetes de votació de l'1-O en el marc de la Marató per la Democràcia que se celebra aquest diumenge, mentre que l'ANC i Òmnium en distribueixen 900.000 arreu de Barcelona
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 13:59 Tot i que la concentració per la «Marató de democràcia» a Tarragona s'ha posposat fins a les 19 h, per no coincidir amb actes festius de Santa Tecla, més de tres-centes persones s'han personat a la plaça de la Font. L'ANC de Tarragona acaba d'anunciar que els han arribat 1.000.000 de paperetes per anar a votar l'1-O.
 13:57 Xavier Domènech denuncia des de Saragossa que s'està aplicant l'article 155 "per la porta del darrere" i avisa que les llibertats de Catalunya "són les d'Espanya".
 13:46 Pengen una pancarta de democràcia a la façana de la rectoria de Vallgorguina dies després que el rector obligués a retitar una banderola del Sí d'una finestra de l'Associació Cultural Vallgorguina.
 13:45 VÍDEO Augmenta la tensió a Saragossa i la policia argumenta que li falten reforços perquè «són a Catalunya»; informa Sara González. 
 13:34 La CUP Manresa celebrarà dilluns l'acte central pel referèndum amb Ebri Knight. 
 13:34 FOTOS Mobilització massiva al territori per defensar el referèndum. Imatges d'Adrià Costa i Juanma Peláez.
 13:34 El líder del PSC a l'Ajuntament de Barcelona i segon tinent d'alcalde, Jaume Collboni, considera, davant la crida al seny de Joan Josep Omella, que "no hi ha cap altra solució que no sigui el diàleg", i discrepa de C's i PP quan critiquen que s'ha polititzat la Mercè: "No crec que s'hagi polititzat. És senzillament un reflex del que en aquests moments està passant en aquest país".
 13:28 Ada Colau felicita els barcelonins per combinar "perfectament" el dret a la protesta amb el dret a la festa. Afirma que la crida al seny de Joan Josep Omella és compartida "amb la immensa majoria de la població que s'està expressant lliurement", i subratlla que els veïns reivindiquin la independència "però des del respecte a la diversitat i els altres" que no pensen el mateix.
 13:22 El portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, dona les gràcies a Pablo Iglesias i avisa que "s'estan creuant totes les línies vermelles inimaginables".
 13:21 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, destaca "la participació massiva" a les festes de la Mercè i que no s'ha produït "cap incident remarcable".
 13:21 El líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, critica "aquells que volen politzar-la i convertir-la en element de confrontació", i defensa que el seny que ha demanat l'arquebisbe, Joan Josep Omella, és "allò obligat per a qualsevol responsable públic".
 13:20 Un miler de blanencs es mobilitzen en la Marató per la Democràcia.
 13:15 Els independentistes del Baix Montseny tornen a omplir les places.
 13:14 Granollers i el Vallès Oriental tornen a sortir al carrer per la Marató de la Democràcia.
 13:14 Carina Mejías adverteix a l'ANC i Òmnium que "qui comet il·legalitats i es comporta com un delinqüent haurà d'assumir les responsabilitats que li corresponen", davant del fet que es reparteixin paperetes del referèndum.
 13:13 La líder de C's a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, critica que "s'ha intentat politizar" les festes de la Mercè perquè l'alcaldessa, Ada Colau, "s'ha sumat al full de ruta de Junqueras i Puigdemont". Celebra la crida al seny de Joan Josep Omella, però creu que l'única sortida que veu ara és "si Puigdemont rectifica" i desconvoca el referèndum.
 13:13 El líder del grup Demòcrata a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias (PDECat), afirma que el seny és "bàsic", i que Joan Josep Omella "fa bé" de demanar-ne. Segons Trias, no significa renunciar a les pròpies creences.
 13:07 El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, considera que "el seny és democràcia, votar és seny". En la seva opinió, "resoldre les coses a les urnes és una manera molt assenyada de resoldre les coses", segons afirma en resposta a l'homilia de la Mercè de l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que ha demanat actuar amb "seny" davant l'1-O.
 13:07 Mas i els encausats pel 9-N deleguen en els advocats la citació al Tribunal de Comptes.
 12:42 Lluís Rabell, president de CSQEP: "No es pot emmordassar tot un poble. No hi haurà democràcia a Espanya si les llibertats dels catalans són trepitjades".
 12:37 La plaça Sant Jaume de Barcelona crida "independència" després de cantar els Segadors.
 12:35 Miguel Urbán, eurodiputat de Podem, crida a la vaga general de Catalunya el dia 3 d'octubre.
 12:33 Ernest Urtasun, a l'assemblea d'electes de Saragossa: "El que passa a Catalunya és una crisi profunda d'Espanya. D'aquesta, o en sortim junts o no en sortim".
 12:29 L'Audiència Nacional investiga el diputat de la CUP Albert Botran per «enaltiment del terrorisme».
 12:28 En el tradicional brindis amb les cases regionals, representants de comunitats autònomes i províncies de fora de Catalunya, Ada Colau destaca que són "símbol de la diversitat de la ciutat". Colau afegeix: "Estimem molt la llibertat, els drets i la diversitat, que és característica essencial i que ens fa ser la ciutat que som".
 12:27 La plaça Sant Jaume de Barcelona, de gom a gom, també entona "votarem" quan Carles Puigdemont i Ada Colau han sortit al balcó de l'Ajuntament.
 12:26 Els sobiranistes responen massivament a la convocatòria per encartellar i bustiar Manresa. La plaça Major s'omple de voluntaris que fan cua per recollir material per treballar.
 12:14 Crida de les entitats a la desobediència pacífica: «Votarem per dignitat»; per Roger Tugas. 
 12:14 Més de 3.000 persones desborden la plaça del Vi de Girona responent la crida de la Marató per la Democràcia.
 12:03 
 12:03 VÍDEO Crits de "votarem" davant la basílica de la Mercè durant l'actuació castellera.
 11:58 Puigdemont, Forcadell, Colau, Millo i Forn es troben fora de la basílica de la Mercè abans del seguici d'autoritats.

Les autoritats a l'exterior de la basílica de la Mercè Foto: Jordi Bes

 12:02 
 11:53 VÍDEO Els periodistes desplaçats a Saragossa, víctimes d'insults d'ultres amb banderes espanyoles. Una trentena de persones els increpen al crit de "xusma" o "traïdors".
 
 11:42 Resposta massiva dels terrassencs i terrassenques a la crida de les entitats sobiranistes per defensar l'1-O. El raval de Montserrat, desbordat. No hi cap ni una agulla. Ara, enganxada de cartells i cercavila fins al Parc de Vallparadís, on es conclourà la jornada amb un acte d'Òmnium Cultural.
 11:41 L’Audiència Nacional obre diligències contra quatre militants de Poble Lliure. L’organització ho considera un nou atac a la llibertat d’expressió.
 11:38 Els universitaris tancats a la UB repartiran un milió de paperetes de votació de l'1-O entre els assistents a la Marató de la Democràcia perquè es facin córrer per Barcelona.
 11:36 "La nostra arma més perillosa són les urnes i els cartells", assegura Cuixart, que demana repartir paperetes de l'1-O. "No podran contra la nostra democràcia!", exclama el president d'Òmnium Cultural.
 11:33 
 11:32 Cuixart, en una intervenció especialment abrandada, ha garantit que no aconseguiran posar un comandant espanyol al capdavant dels Mossos d'Esquadra, i ha advertit l'Estat que tampoc podrà situar Enric Millo com a president de la Generalitat.
 11:32 
 11:30 El president de l'ANC insisteix que l'1-O es votarà perquè així ho ha garantit el Govern, i reclama "no caure en provocacions". Torn ara per a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural.
 11:29 Sànchez assegura que el delicte de sedició prové del codi penal franquista de l'any 1973 i insisteix que l'1-O, al vespre, "Catalunya serà els vots i les urnes que haguem col·locat".
 11:28 Omella crida a actuar amb «seny» davant del referèndum; informa Jordi Bes. 
 11:27 "Ens volen provocar, volen que sortim al carrer per generar incidents, però només tenim un camí: caminar directament cap a l'1-O", assenyala Sànchez.
 11:25 Sànchez assegura que el delicte de sedició "prové del codi penal franquista", i destaca que el relat de la Fiscalia és "ple de falsedats". "Sabem que la setmana vinent podem tenir situacions gens agradables", avisa el president de l'ANC.
 11:25 "Perseguir les urnes és antidemocràtic, per tant vostès [el govern espanyol] són antidemocràtics", manifesta el president de l'ANC.
 11:22 Sànchez posa de manifest que la Guàrdia Civil encara no ha trobat les urnes, i avisa l'Estat que Catalunya disposa no només de les urnes, sinó també d'un "poble alçat".
 11:23 Els ultres concentrats a la porta de l'assemblea d'electes de Saragossa increpen els periodistes. La policia obliga els periodistes a entrar i no els deixa informar. 
 11:21 "Mentre nosaltres volem votar, ells actuen per la porta del darrere. Rajoy no ha tingut la valentia ni l'honor d'anar al Congrés dels Diputats, amagat de la gent. El que estan fent és un autèntic cop d'estat, són ells els qui estan enderrocant l'estat de les autonomies", assenyala el dirigent independentista.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Jordi Puigneró, secretari de Telecomunicacions, Coberseguretat i Societat Digital, es queixa per carta al comissari europeu d'aquest àmbit