Entrevistes:

«No es podrà fer un canvi de model energètic sense el territori»

Verònica Kuchinow, presidenta  del Comitè organitzador del II Congrés Rural Smart Grids , ens explica els continguts i la importància d’aquest esdeveniment. Aquesta trobada tindrà lloc a Lleida els propers 7 i 8 de novembre de 2013 i se centrarà en la relació entre aigua i energia. L’esdeveniment està organitzat pel Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, l’Institut Català d’Energia, Localret i la Fundació del Món Rural.

L'energia després de Fukushima

El nou llibre de Cristina Narbona i Jordi Ortega, que s'ha presentat el 2 de juliol a Barcelona, vol contribuir a un debat profund sobre els veritables costos de l'opció nuclear i la transició energètica cap les energies renovables.
Vés a: «Al món s'han produït 2.423 explosions nuclears experimentals»

«Al món s'han produït 2.423 explosions nuclears experimentals»

Entrevista amb el periodista ecologista Jordi Bigues sobre la imminent publicació del llibre "Avui actius…, o demà radioactius", que revela dades inèdites de la complexitat atòmica d'una forma didáctica i eminentment gràfica

Roger Lloret. Els vessaments de residus salins als rius Llobregat i Cardener

Efectes del trencament del col·lector i del vessament de la salmorra damunt d'un camp de cereals al pla de les Hortes, a Súria. (MontSalat.)Roger Lloret ha participat en l’elaboració del documental gravat l’estiu passat titulat ‘La Sal de la Mort’, que tracta dels vessaments de residus salins als rius Llobregat i Cardener originats per Iberpotash, empresa explotadora de les mines de potassa del Bages. Lloret forma part de MontSalat, una plataforma que denuncia l’abocament diari de sal als immensos runams salins des d’on s’escampa Llobregat avall i que registra unes concentracions que superen diverses vegades les que trobem a l’aigua de mar i els devastadors vessaments del col·lector de salmorres. El grup dóna a conèixer el documental mitjançant projeccions públiques. 


Joan Carranza. Un cor ple de bosc

Joan Carranza i Xavier Garcia a Ascó el 1983.Joan Carranza i Balsebre (Ascó [Ribera d’Ebre], 1928 – Santa Coloma de Farners [la Selva], 1997), sastre de professió, home de riu i de bosc al seu Ebre natal i coautor amb Maria Font, de la Fatarella (Terra Alta), de nou fills, va ser el primer alcalde democràtic d’Ascó (19791983) i l’home que, des de 1974, amb altres veïns del poble que formaven el Consell Parroquial, sobretot amb el capellà Miquel Redorat, el cronista Carmel Biarnés i el pagés Ramon Tarragó– formaren el nucli local i comarcal d’un moviment original, genuí i inèdit encara aleshores, el moviment antinuclear, que aviat s’expandí arreu del país. Aquest abril fa dotze anys que va morir a Santa Coloma de Farners, en un exili autoimposat i decidit abans que comencés a funcionar la primera nuclear d’Ascó, el 1983. Els qui el vam conèixer i estimar no l’oblidem.


Conversa amb Odina Capo «El meu pare era l`apòstol del naturisme»

Odina Capo (© 2005, Userda).Nicolas Capo es va casar amb Ramona Perera (1904-1981), filla de les Borges Blanques, que també havia emigrat amb la seva família, a l’Argentina. Es van conèixer al número 20 del carrer de Sors, a Gràcia, i van tenir tres fills: Apolo, que més tard seria metge, Edeina –tots dos ja morts– i Odina, que regenta des de fa divuit anys, junt amb les seves dues filles, el restaurant vegetarià L’Hortet, al carrer del Pintor Fortuny de Barcelona. L’ Odina (Barcelona, 1935), és una dona generosa, viva, vegetariana i naturista des que va néixer, autèntica filla del seu pare, les idees del qual ha seguit i ha intentat propagar de sempre. 

 

Serge Latouche: profeta del decreixement

Serge Latouche.Nat a Vannes, a Bretanya, el 12 de gener de 1940, Serge Latouche és economista i filòsof de formació i antropòleg per experiència –no endebades va estudiar a les universitats de Lille i de París els sabers de l’economia, les ciències polítiques i la filosofia–, i actualment exerceix de professor emèrit de ciències econòmiques a la Universitat de París-Sud (XI-Sceau/Orsay), fet que compagina amb la presidència de La Ligne d’Horizon i de l’Institud d’Estudis Econòmics i Socials per al Decreixement Sostenible, fundat per Nicholas-Georgescu Roegen, des d’on editen, junt amb Casseurs du Pub, la revista La Décroissance (Journal de la joie de vivre), que també compta amb una redacció a Itàlia. En els últims vint-i-cinc anys, aquest «objector de creixement» –com a ell li agrada de definir-se– ha contribuït, com molt pocs d’altres intel·lectuals, a la clarificació i a la maduració del concepte entorn el qual s’han bastit els nous moviments globals. Durant els anys setanta va passar-ne molts a l’Àfrica occidental, des d’on va madurar el seu pensament, que de les posicions marxistes tradicionals el van menar a una crítica radical de la ideologia del «progrés» i del «desenvolupament», fins i tot en les seves versions d’esquerres. Aquesta maduració el va portar, el 1981, a fundar amb Allain Caillé el MAUSS (Moviment AntiUtilitarista en les Ciències Socials) i la revista homònima (que també compta amb una edició italiana).
 
Vés a: «Qui pensa només en transvasaments i dessalinització, s’ha quedat en el segle XIX»

«Qui pensa només en transvasaments i dessalinització, s’ha quedat en el segle XIX»

En una entrevista de Rosa Martínez per a la Universitat de Barcelona, Narcís Prat, professor d’Ecologia i expert en gestió de l’aigua, insisteix que l’aigua no és només un recurs sinó també un vehicle ambiental.
Vés a: Eva Caballé. Rere del silenci s'amaguen els interessos de la indústria química i farmacèutica

Eva Caballé. Rere del silenci s'amaguen els interessos de la indústria química i farmacèutica

Eva Caballé és una economista barcelonina de 37 anys afectada per la SQM (sensibilitat química múltiple), antiga treballadora bancària, ex membre del grup de rock Lefthanded i autora del llibre de pròxima aparició a El Viejo Topo: Desaparecida. Una vida rota por la sensibilidad química múltiple. 

Carlos Taibo: El decreixement és el futur

No podem continuar produint a costa dels recursos limitats del planeta, dels ciutadans del Tercer Món o incrementant el canvi climàtic. Decréixer és necessari i suposa un canvi de valors, com desenvolupa Carlos Taibo en el seu llibre En defensa del decrecimiento (Editorial Catarata). Us oferim la versió catalana de l'entrevista que Marta Iglesias li ha fet per a la Revista Fusión.

La crisi existent se centra en l'economia, però no és la més important a la que assistim. Què hi ha més enllà del daltabaix financer?

Crec que hi ha pel cap baix tres altres crisis importants. La primera s'anomena canvi climàtic, que és un procés ja actiu que no té cap conseqüència saludable.

Les meves converses ecologistes: Ramon Margalef, savi català de la Ciència Ecològica

EDWARD GOLDSMITH, EDITOR DE THE ECOLOGIST, AMB EL DOCTOR RAMON MARGALEF, EL 1989.Confesso d’entrada que tinc una disposició admirativa cap al doctor Ramon Margalef. De pares prioratins, de Capçanes, Margalef va néixer a Barcelona el 1919 i, per tant, ja deu ser a punt de repicar els 85 anys [la conversa va ser feta per a la revista Userda poc abans de la mort de Margalef l'any 2004] en el campanar de la seva vida. L’he escoltat diverses vegades, l’he entrevistat altres tantes, he intentat no perdre’m entre els seus papers i he procurat seguir les seves aparicions públiques –normalment escasses, perquè no és home donat a condecoracions–, la darrera l’octubre de 2003 quan va rebre, de mans del president Pujol, la Medalla d’Or de la Generalitat.

Jim Merkel i la simplicitat radical

Jim Merkel en el seu viatge «No Oil» per terres catalanes l'estiu de 2005 (foto:Fundacio Terra).Aquell matí , mentre anava amb metro cap a la Fundació Terra per entrevistar Jim Merkel, al carrer d’Avinyó de Barcelona –el de les «senyoretes» que va pintar Picasso–, em vaig fixar que molts dels viatgers que compartien el vagó del comboi metropolità s’havien dutxat; en un moment infinitessimal vaig calcular la petjada ecològica que totes aquelles dutxes podien haver produït al nostre planeta!… Sense gairebé adonar-me’n, doncs, després d’un dies immergit en la lectura del llibre d’en Jim, Simplicidad radical (Huellas pequeñas en una tierra finita), editat per la Fundació Terra, havia contret el «virus» que, evidentment, l’autor d’aquesta mena de manual sobre l’austeritat ecològica volia encomanar-nos: ser conscients –i actuar en conseqüència– de la nostra petjada ecològica, és a dir, de la quantitat d’espai terrestre i marítim que fa falta per proporcionar tot el que consumim i absorbir els residus produïts. Arreu on va a explicar què és això de la simplicitat radical i l’empremta ecològica, Merkel, que viu amb menys de 5.000 euros a l’any, predica tothora amb l’exemple, cosa que no es pot dir de tants ecologistes «de debò». 
 
Pàgina 1 de 1
  

«No es podrà fer un canvi de model energètic sense el territori»

Verònica Kuchinow, presidenta  del Comitè organitzador del
II Congrés Rural Smart Grids , ens explica els continguts i la importància d’aquest esdeveniment. Aquesta trobada tindrà lloc a Lleida els propers 7 i 8 de novembre de 2013 i se centrarà en la relació entre aigua i energia. L’esdeveniment està organitzat pel Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, l’Institut Català d’Energia, Localret i la Fundació del Món Rural.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 191
Vés a: Sánchez: «La consulta no es pot celebrar perquè no és legal»

Sánchez: «La consulta no es pot celebrar perquè no és legal»

El líder socialista tanca files amb Mariano Rajoy després de tres hores d'entrevista a la Moncloa

Vés a: La DUI costaria 5.000 milions al mes

La DUI costaria 5.000 milions al mes

El CATN presenta els 8 darrers informes i conclou que la independència seria completament viable econòmicament| El Consell calcula una caiguda del 2% del PIB en cas de boicot

Vés a: Jaume Matas ingressa a la presó

Jaume Matas ingressa a la presó

L'expresident balear i exministre de Medi Ambient ha entrat al centre penitenciari de Segòvia per complir nou mesos per tràfic d'influències

Vés a: Les rates ocupen els jardins del museu de Louvre de París

Les rates ocupen els jardins del museu de Louvre de París

Els serveis municipals no donen l'abast i culpen els turistes per llençar deixalles arreu

Vés a: El País Valencià, condemnat a noves retallades pel dèficit

El País Valencià, condemnat a noves retallades pel dèficit

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal considera "molt improbable" l'u per cent previst i augura un desviament "substancial"

Vés a: Homs avisa de presa de «decisions» a CDC pel cas Pujol

Homs avisa de presa de «decisions» a CDC pel cas Pujol

El partit estudia actuacions que concretarà en les pròximes hores, segons ha declarat el conseller de Presidència i portaveu del Govern

Agenda
No hi ha cap acte previst a l'agenda
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: