Entrevistes:

Vés a: Pascal Hardy: «No es pot separar l’smart city i l’smart rural»

Pascal Hardy: «No es pot separar l’smart city i l’smart rural»

Pascal Hardy és membre de l'EIC (Conseil Ecologie Industrielle) a França, un expert en models de negoci sostenibles i en economia circular. Ell explicarà la seva experiència en la ponència sobre «Models de negoci en energies renovables i xarxes intel·ligents, amb el rerefons de l’economia circular» el proper 19 de novembre en el 3r Rural Smart Grids, «Smart Rural & City: Un concepte, dues realitats», a Barcelona.

«No es podrà fer un canvi de model energètic sense el territori»

Verònica Kuchinow, presidenta  del Comitè organitzador del II Congrés Rural Smart Grids , ens explica els continguts i la importància d’aquest esdeveniment. Aquesta trobada tindrà lloc a Lleida els propers 7 i 8 de novembre de 2013 i se centrarà en la relació entre aigua i energia. L’esdeveniment està organitzat pel Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, l’Institut Català d’Energia, Localret i la Fundació del Món Rural.
Vés a: «Qui pensa només en transvasaments i dessalinització, s’ha quedat en el segle XIX»

«Qui pensa només en transvasaments i dessalinització, s’ha quedat en el segle XIX»

En una entrevista de Rosa Martínez per a la Universitat de Barcelona, Narcís Prat, professor d’Ecologia i expert en gestió de l’aigua, insisteix que l’aigua no és només un recurs sinó també un vehicle ambiental.
Vés a: Eva Caballé. Rere del silenci s'amaguen els interessos de la indústria química i farmacèutica

Eva Caballé. Rere del silenci s'amaguen els interessos de la indústria química i farmacèutica

Eva Caballé és una economista barcelonina de 37 anys afectada per la SQM (sensibilitat química múltiple), antiga treballadora bancària, ex membre del grup de rock Lefthanded i autora del llibre de pròxima aparició a El Viejo Topo: Desaparecida. Una vida rota por la sensibilidad química múltiple. 

Carlos Taibo: El decreixement és el futur

No podem continuar produint a costa dels recursos limitats del planeta, dels ciutadans del Tercer Món o incrementant el canvi climàtic. Decréixer és necessari i suposa un canvi de valors, com desenvolupa Carlos Taibo en el seu llibre En defensa del decrecimiento (Editorial Catarata). Us oferim la versió catalana de l'entrevista que Marta Iglesias li ha fet per a la Revista Fusión.

La crisi existent se centra en l'economia, però no és la més important a la que assistim. Què hi ha més enllà del daltabaix financer?

Crec que hi ha pel cap baix tres altres crisis importants. La primera s'anomena canvi climàtic, que és un procés ja actiu que no té cap conseqüència saludable.

Les meves converses ecologistes: Ramon Margalef, savi català de la Ciència Ecològica

EDWARD GOLDSMITH, EDITOR DE THE ECOLOGIST, AMB EL DOCTOR RAMON MARGALEF, EL 1989.Confesso d’entrada que tinc una disposició admirativa cap al doctor Ramon Margalef. De pares prioratins, de Capçanes, Margalef va néixer a Barcelona el 1919 i, per tant, ja deu ser a punt de repicar els 85 anys [la conversa va ser feta per a la revista Userda poc abans de la mort de Margalef l'any 2004] en el campanar de la seva vida. L’he escoltat diverses vegades, l’he entrevistat altres tantes, he intentat no perdre’m entre els seus papers i he procurat seguir les seves aparicions públiques –normalment escasses, perquè no és home donat a condecoracions–, la darrera l’octubre de 2003 quan va rebre, de mans del president Pujol, la Medalla d’Or de la Generalitat.

Jim Merkel i la simplicitat radical

Jim Merkel en el seu viatge «No Oil» per terres catalanes l'estiu de 2005 (foto:Fundacio Terra).Aquell matí , mentre anava amb metro cap a la Fundació Terra per entrevistar Jim Merkel, al carrer d’Avinyó de Barcelona –el de les «senyoretes» que va pintar Picasso–, em vaig fixar que molts dels viatgers que compartien el vagó del comboi metropolità s’havien dutxat; en un moment infinitessimal vaig calcular la petjada ecològica que totes aquelles dutxes podien haver produït al nostre planeta!… Sense gairebé adonar-me’n, doncs, després d’un dies immergit en la lectura del llibre d’en Jim, Simplicidad radical (Huellas pequeñas en una tierra finita), editat per la Fundació Terra, havia contret el «virus» que, evidentment, l’autor d’aquesta mena de manual sobre l’austeritat ecològica volia encomanar-nos: ser conscients –i actuar en conseqüència– de la nostra petjada ecològica, és a dir, de la quantitat d’espai terrestre i marítim que fa falta per proporcionar tot el que consumim i absorbir els residus produïts. Arreu on va a explicar què és això de la simplicitat radical i l’empremta ecològica, Merkel, que viu amb menys de 5.000 euros a l’any, predica tothora amb l’exemple, cosa que no es pot dir de tants ecologistes «de debò». 
 

L'energia després de Fukushima

El nou llibre de Cristina Narbona i Jordi Ortega, que s'ha presentat el 2 de juliol a Barcelona, vol contribuir a un debat profund sobre els veritables costos de l'opció nuclear i la transició energètica cap les energies renovables.
Vés a: «Al món s'han produït 2.423 explosions nuclears experimentals»

«Al món s'han produït 2.423 explosions nuclears experimentals»

Entrevista amb el periodista ecologista Jordi Bigues sobre la imminent publicació del llibre "Avui actius…, o demà radioactius", que revela dades inèdites de la complexitat atòmica d'una forma didáctica i eminentment gràfica

Roger Lloret. Els vessaments de residus salins als rius Llobregat i Cardener

Efectes del trencament del col·lector i del vessament de la salmorra damunt d'un camp de cereals al pla de les Hortes, a Súria. (MontSalat.)Roger Lloret ha participat en l’elaboració del documental gravat l’estiu passat titulat ‘La Sal de la Mort’, que tracta dels vessaments de residus salins als rius Llobregat i Cardener originats per Iberpotash, empresa explotadora de les mines de potassa del Bages. Lloret forma part de MontSalat, una plataforma que denuncia l’abocament diari de sal als immensos runams salins des d’on s’escampa Llobregat avall i que registra unes concentracions que superen diverses vegades les que trobem a l’aigua de mar i els devastadors vessaments del col·lector de salmorres. El grup dóna a conèixer el documental mitjançant projeccions públiques. 


Joan Carranza. Un cor ple de bosc

Joan Carranza i Xavier Garcia a Ascó el 1983.Joan Carranza i Balsebre (Ascó [Ribera d’Ebre], 1928 – Santa Coloma de Farners [la Selva], 1997), sastre de professió, home de riu i de bosc al seu Ebre natal i coautor amb Maria Font, de la Fatarella (Terra Alta), de nou fills, va ser el primer alcalde democràtic d’Ascó (19791983) i l’home que, des de 1974, amb altres veïns del poble que formaven el Consell Parroquial, sobretot amb el capellà Miquel Redorat, el cronista Carmel Biarnés i el pagés Ramon Tarragó– formaren el nucli local i comarcal d’un moviment original, genuí i inèdit encara aleshores, el moviment antinuclear, que aviat s’expandí arreu del país. Aquest abril fa dotze anys que va morir a Santa Coloma de Farners, en un exili autoimposat i decidit abans que comencés a funcionar la primera nuclear d’Ascó, el 1983. Els qui el vam conèixer i estimar no l’oblidem.


Conversa amb Odina Capo «El meu pare era l`apòstol del naturisme»

Odina Capo (© 2005, Userda).Nicolas Capo es va casar amb Ramona Perera (1904-1981), filla de les Borges Blanques, que també havia emigrat amb la seva família, a l’Argentina. Es van conèixer al número 20 del carrer de Sors, a Gràcia, i van tenir tres fills: Apolo, que més tard seria metge, Edeina –tots dos ja morts– i Odina, que regenta des de fa divuit anys, junt amb les seves dues filles, el restaurant vegetarià L’Hortet, al carrer del Pintor Fortuny de Barcelona. L’ Odina (Barcelona, 1935), és una dona generosa, viva, vegetariana i naturista des que va néixer, autèntica filla del seu pare, les idees del qual ha seguit i ha intentat propagar de sempre. 

 

Serge Latouche: profeta del decreixement

Serge Latouche.Nat a Vannes, a Bretanya, el 12 de gener de 1940, Serge Latouche és economista i filòsof de formació i antropòleg per experiència –no endebades va estudiar a les universitats de Lille i de París els sabers de l’economia, les ciències polítiques i la filosofia–, i actualment exerceix de professor emèrit de ciències econòmiques a la Universitat de París-Sud (XI-Sceau/Orsay), fet que compagina amb la presidència de La Ligne d’Horizon i de l’Institud d’Estudis Econòmics i Socials per al Decreixement Sostenible, fundat per Nicholas-Georgescu Roegen, des d’on editen, junt amb Casseurs du Pub, la revista La Décroissance (Journal de la joie de vivre), que també compta amb una redacció a Itàlia. En els últims vint-i-cinc anys, aquest «objector de creixement» –com a ell li agrada de definir-se– ha contribuït, com molt pocs d’altres intel·lectuals, a la clarificació i a la maduració del concepte entorn el qual s’han bastit els nous moviments globals. Durant els anys setanta va passar-ne molts a l’Àfrica occidental, des d’on va madurar el seu pensament, que de les posicions marxistes tradicionals el van menar a una crítica radical de la ideologia del «progrés» i del «desenvolupament», fins i tot en les seves versions d’esquerres. Aquesta maduració el va portar, el 1981, a fundar amb Allain Caillé el MAUSS (Moviment AntiUtilitarista en les Ciències Socials) i la revista homònima (que també compta amb una edició italiana).
 
Pàgina 1 de 1
  
Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 319
Vés a: Realitat augmentada, molt més que un joc

Realitat augmentada, molt més que un joc

Pokemon Go ha popularitzat una tecnologia que ja té aplicacions en el turisme, la indústria, la medicina i l'educació

Vés a: Interceptats en un pis de Barcelona 718 llaunes de cervesa i  «mojitos» per la venda al carrer

Interceptats en un pis de Barcelona 718 llaunes de cervesa i «mojitos» per la venda al carrer

La Guàrdia Urbana, que va trobar les begudes dimecres, remarca que les condicions de l'habitatge eren insalubres

Vés a: ​Indemnitzaran amb 30.000 euros els legionaris per desnonar-los de Sant Andreu

​Indemnitzaran amb 30.000 euros els legionaris per desnonar-los de Sant Andreu

El projecte de les antigues casernes de Sant Andreu obligarà a desnonar els legionaris del seu local | La indemnització la pagarà el Consorci de la Zona Franca, una empresa pública que es finança només amb recursos propis | El consorci segueix sense anul·lar la cessió del terreny de casernes on desfilen els legionaris malgrat que ho demana Colau

Vés a: L'exalcalde de l'Ametlla de Mar surt de la presó després de pagar la fiança

L'exalcalde de l'Ametlla de Mar surt de la presó després de pagar la fiança

Fonts de la investigació apunten que algú hauria posat a disposició d'Andreu Martí els 600.000 euros necessaris per aconseguir la llibertat provisional

Vés a: Els joves catalans destinen el 64% del sou a la hipoteca

Els joves catalans destinen el 64% del sou a la hipoteca

Un informe de la sectorial juvenil de la UGT alerta que els preus dels lloguers s'han disparat un 17% a Barcelona | Només un 23% dels menors de 30 anys estan emancipats i el seu salari mig és de menys de 1.000 euros nets al mes

Vés a: Marc Pérez compleix el somni i queda primer a la Trail Catllaràs

Marc Pérez compleix el somni i queda primer a la Trail Catllaràs

Ernest Ausiró i Tina Bes aconsegueixen la primera posició a l'Ultra Trail | L'atleta de la Pobla de Lillet realitza una competitiva cursa desafiant a Sergi Masip i Marc Vilà

Vés a: Els Bombers rescaten una dona ferida en una via ferrada de Montserrat

Els Bombers rescaten una dona ferida en una via ferrada de Montserrat

L'afectada, de 50 anys, ha caigut a la via de les Dames i s'ha fet un esquinç al turmell

Vés a: Artur Mas: «Catalunya no abaixarà el cap davant dels tribunals»

Artur Mas: «Catalunya no abaixarà el cap davant dels tribunals»

L'expresident de la Generalitat ha fet aquestes declaracions a Sant Esteve de Palautordera en el marc de l'Escola d'Estiu de la JNC

Vés a: Tres detinguts acusats d'explotar transvestis i transsexuals arreu de l'estat espanyol

Tres detinguts acusats d'explotar transvestis i transsexuals arreu de l'estat espanyol

Les víctimes, la majoria provinents de zones deprimides de Veneçuela, havien d'eixugar un deute mínim de 8.000 euros

Vés a: La primera olímpica catalana: Rosa Torras trenca esquemes

La primera olímpica catalana: Rosa Torras trenca esquemes

La tenista barcelonina va fer història en participar als Jocs de París el 1924 | Una bronquitis va marcar la seva actuació en tres modalitats: individual, dobles i mixtos | Fins al 1960, a Roma, cap altra dona catalana va tornar a ser olímpica

Agenda
No hi ha cap acte previst a l'agenda
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: