Redacció | Actualitzat el 24/03/2017 a les 12:26h

Seguiment i avaluació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic

En aquest informe de l'OCCC s'hi destaca que el sector privat no s'implica prou en la implementació de mesures d’adaptació

L'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic determina, en el seu apartat 6.1.1, que amb una periodicitat màxima de tres anys l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic reportarà a la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic un informe del seguiment i avaluació de l'Estratègia.

L'objectiu doncs, del document tècnic Seguiment i avaluació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (Febrer 2017) és informar a la Comissió Interdepartamental de l’estat de l’adaptació als impactes del canvi climàtic a Catalunya o, el que és el mateix, el grau d’implementació de l’ESCACC. D’acord amb aquest objectiu, el document s’estructura en quatre capítols: l’actualització del coneixement sobre els impactes del canvi climàtic a Catalunya des de finals del 2012 ençà, el seguiment de les 182 mesures d’adaptació contingudes a l’ESCACC, l’avaluació de les mesures i, finalment, les conclusions.

Així mateix, la documentació tècnica s'acompanya amb un conjunt d'infografies sobre els impactes del canvi climàtic en els sectors socieconòmics i els sistemes naturals i també, sobre el seguiment i avaluació de les mesures de l'ESCACC per cada sector i sistema.

Conclusions de l'informe

Cal subratllar que quan el govern de la Generalitat aprovà l’ESCACC, el mes de novembre del 2012, les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic tot just si començaven a prendre protagonisme en el context mundial de la lluita contra el canvi climàtic. De fet, no fou fins just un any després que Europa no aprovà la seva estratègia d’adaptació. Quatre anys després, i fruit d’aquest document sobre el seguiment i avaluació de l’ESCACC, hi ha una primera conclusió evident: a Catalunya ha augmentat significativament el coneixement sobre els impactes del canvi climàtic. Són diversos els indicadors que confirmen aquesta constatació:

  Un 83% de les mesures genèriques i un 72% de les mesures específiques han estat iniciades.

  Només un 14% de les mesures genèriques i un 12% de les mesures específiques no han estat iniciades.

  Les mesures genèriques de l’objectiu transversal RDI mostren una evolució força satisfactòria, així com també les corresponents a l’objectiu transversal NORM, sobretot gràcies a l’aprovació del projecte de llei de canvi climàtic. Val a dir que no succeeix el mateix amb les mesures genèriques de l’objectiu transversal OPOR, amb un grau d’avenç encara insuficient.
 


  Tres dels onze sectors avaluats obtenen una qualificació satisfactòria pel que fa a les mesures corresponents a la generació i transferència del coneixement (gestió forestal, salut, i urbanisme i habitatge); sis sectors han avançat però els manca millorar; i només en dos sectors hom pot considerar que la feina encara ha de començar (indústria, serveis i comerç, i turisme). Com ja ha estat esmentat, les valoracions insuficients de determinats sectors no pretenen assenyalar ningú, sinó subratllar les deficiències i les oportunitats de millora.

Conseqüència de la primera conclusió, hom en constata una altra: la traducció del coneixement en capacitat adaptativa, és a dir, en accions concretes que redueixin la vulnerabilitat del nostre territori i de les activitats socioeconòmiques que s’hi desenvolupen va més endarrerida. Difícilment aquest endarreriment té causa en la incertesa associada a les projeccions dels impactes del canvi climàtic atès que la constatació evident dels impactes és ja una realitat contrastada; les causes cal cercar-les en el temps que es necessita des de la transferència del coneixement a la implicació dels sectors, per una banda, i als horitzons diferents de prioritat entre el sector privat i el sector públic, per l’altra. És per això, que l’augment de la capacitat adaptativa mostra uns avenços clarament insuficients malgrat els centenars d’accions concretes que il·lustren moltes de les mesures. Són també diversos els indicadors que confirmen aquesta segona conclusió:

 Només en gestió de l’aigua s’ha avançat satisfactòriament en l’augment de la capacitat adaptativa; en cinc sectors manca millorar i en els altres cinc l’avenç és imperceptible.

  Si bé cap dels departaments competents en les diverses matèries ha desenvolupat plans sectorials d’adaptació tal i com l’acord de govern establia en l’aprovació de l’ESCACC, algunes planificacions sectorials, com la forestal i la urbanística, ja han començat a considerar els aspectes de l’adaptació al canvi climàtic com a factors clau a tenir en compte els propers anys. A més, es constata una clara implicació del sector públic en la multitud de mesures i accions empreses; el sector de la salut és un clar exemple. En una part molt substantiva, la integració definitiva de l’adaptació en les polítiques sectorials públiques vindrà amb l’aprovació al Parlament de la llei de canvi climàtic.

  Hi ha una manca evident d’implicació del sector privat en la implementació de mesures d’adaptació que redueixin la vulnerabilitat dels sectors als impactes del canvi climàtic. És el cas del turisme, del sector energètic, d’indústria, serveis i comerç, i de mobilitat i infraestructures, precisament uns àmbits on el pes del sector privat és considerable. Probablement la crisi econòmica i financera, així com la priorització per línies d’actuació més adreçades a la mitigació expliquen aquest comportament.

  L’aposta per una indústria agroalimentària competitiva i exportadora, amb una absència clara d’internalització dels costos ambientals que genera, les restriccions pressupostàries en les polítiques de conservació dels espais naturals, i factors de canvi global com la sobreexplotació pesquera, serien causes determinants en l’avenç insatisfactori de la capacitat adaptativa d’aquests sectors.

De les dues conclusions anteriors, se’n desprèn una tercera: l’objectiu estratègic de l’ESCACC a l’horitzó de l’any 2020, esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic, roman inalterable perquè si bé la capacitat adaptativa de Catalunya necessita millorar, és evident que el coneixement adquirit en els darrers anys entorn els impactes del canvi climàtic, i la multitud de mesures i accions iniciades en aquest període de temps analitzat no fan sinó confirmar la validesa d’aquest instrument de planificació.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 353
Vés a: Raül Romeva: «No hi ha alternativa al referèndum»

Raül Romeva: «No hi ha alternativa al referèndum»

El conseller d'Exteriors assegura que la votació es farà amb totes les "garanties internacionals" necessàries i afirma que el Govern té l'"obligació" d'"implementar el resultat" | Manté que les responsabilitats que es derivin de la consulta vinculant seran assumides de manera col·lectiva per l'executiu, i treu ferro a les pugnes entre el PDECat i ERC | Subratlla que "ningú" de les institucions europees ha negat el dret de Catalunya a poder votar

Vés a: Unes 300 persones defensen la caça a Camprodon, al Ripollès

Unes 300 persones defensen la caça a Camprodon, al Ripollès

El sector es mostra "indignat" perquè asseguren que se'ls ha imputat un fet "molt greu" que no va ser responsabilitat seva

Vés a: VIDEOANÀLISI Un Sant Jordi amb el millor guió possible

VIDEOANÀLISI Un Sant Jordi amb el millor guió possible

Més enllà d'haver estat la diada més polititzada i compromesa dels darrers anys, la jornada de diumenge també ha demostrat la recuperació del sector editorial

Vés a: Piqué torna a la càrrega: incendia Twitter amb una piulada celebrant la victòria i Sant Jordi

Piqué torna a la càrrega: incendia Twitter amb una piulada celebrant la victòria i Sant Jordi

El central blaugrana publica una fotografia de Messi celebrant el tercer gol

Vés a: Piqué contesta Sergio Ramos: «Quan vegi la jugada per televisió, se'n penedirà»

Piqué contesta Sergio Ramos: «Quan vegi la jugada per televisió, se'n penedirà»

El central del Barça creu que el Madrid està acostumat a un arbitratge "més permissiu"

Vés a: El metro fa aturades parcials els dilluns a partir d'aquesta setmana

El metro fa aturades parcials els dilluns a partir d'aquesta setmana

TMB recomana buscar mitjans de transport alternatius, ja que els intervals de pas dels trens oscil·laran entre els 8 i els 44 minuts durant les hores de vaga | Els treballadors van decidir convocar les mobilitzacions com a mesura de pressió sobre la negociació del conveni

Vés a: Messi tira d'èpica per reenganxar el Barça a la Lliga (2-3)

Messi tira d'èpica per reenganxar el Barça a la Lliga (2-3)

Un gol de l'astre blaugrana al 93 dona els tres punts al conjunt de Luis Enrique

Vés a: Macron: «A partir d'aquesta nit he d'unir tots els francesos»

Macron: «A partir d'aquesta nit he d'unir tots els francesos»

El candidat d'En Marxa assenyala que té quinze dies per presidir el país convertint-se en el cap de files de "tots els ciutadans" i referma el compromís europeista

Vés a: Xavier Bosch: «Em sento com Messi fent un hat-trick»

Xavier Bosch: «Em sento com Messi fent un hat-trick»

L'autor de "Nosaltres dos" ha estat el més venut aquest Sant Jordi

Vés a: VÍDEO El cop de colze de Marcelo que ha fet sagnar Messi (i que l'àrbitre no ha sancionat)

VÍDEO El cop de colze de Marcelo que ha fet sagnar Messi (i que l'àrbitre no ha sancionat)

El jugador del Madrid ha clavat el colze a la cara de l'astre blaugrana i l'ha deixat mig noquejat

Vés a: Macron i Le Pen competiran per liderar una França que enterra la vella classe política

Macron i Le Pen competiran per liderar una França que enterra la vella classe política

Els francesos elegiran entre la tecnocràcia de l'exministre d'Economia i la dreta extrema, populista i xenòfoba del Front Nacional | François Fillon i Benoît Hamon ja han demanat el vot per a l'exministre d'Economia

Vés a: La novel·la negra i «Lo diccionari lleidatà», protagonistes del Sant Jordi a Ponent

La novel·la negra i «Lo diccionari lleidatà», protagonistes del Sant Jordi a Ponent

Els llibres de gènere negre com "Seixanta-vuit" de Ramon Usall o "Tan tuyo como tu muerte" d'Emili Bayo, a les travesses dels més venuts entre els autors lleidatans

Agenda

» Del 13/05/2017 al 14/05/2017, De 10 a 20 h

IX Fira Lactium, Fira de formatge artesà
 Parc de Jaume Balmes (Vic)

» De l'11/02/2017 al 21/05/2017, Acte d'inauguració: el dissabte 11 de febrer a les 12 h

Exposició "El Fluvià, tres comarques i un riu"
 Museu de la Garrotxa (Sala Oberta) (C. de l'Hospici, 8, Olot)

» 21/05/2017, 18 h

Projecció de la pel·lícula Ocells de pas
 Sala La Cate (Rda. del Rector Arolas, 4, Figueres)

» De l'11/03/2017 al 28/05/2017, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Relarts. De la tradició artesana a la innovació contemporània"
 Museu dels Sants (C. de Joaquim Vayreda, 9, Olot)

» Del 24/03/2017 al 06/06/2017, Cada dia: de 10 a 14 h i de 16 a 18 h

Exposició "Jocs i joguines a l'antiguitat"
 Conjunt arqueològic d'Empúries (sala d'exposicions temporals) (L'Escala)

» De l'11/04/2017 a l'11/06/2017, De dimarts a dissabtes: de 10.30 a 13.30 h i de 16 a 18.30 h, diumenges: de 10.30 a 14 h
Pel que fa a d'altres festius i dates especials (Setmana Santa), heu de fer la consulta als Museus de Banyoles.

Exposició "Life Potamo Fauna"
 Museu Darder-Espai d'Interpretació de l'Estany (Pl. dels Estudis, 2, Banyoles)

» Del 28/01/2017 al 18/06/2017, De dimarts a diumenges: de 10 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Donem la benvinguda al llop!"
 Museu dels Volcans (Av. de Santa Coloma, 43 (Parc Nou, Torre Castanys), Olot)

» Del 10/04/2017 al 25/08/2017

Cursos de capgrossos de cartró pedra
 Taller de gegants i capgrossos Ventura & Hosta (C. Ordis, 25, Navata)

» Del 21/01/2017 a l'01/10/2017

Exposició "Empordà industrial"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: