Redacció | Actualitzat el 24/03/2017 a les 12:26h

Seguiment i avaluació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic

En aquest informe de l'OCCC s'hi destaca que el sector privat no s'implica prou en la implementació de mesures d’adaptació

L'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic determina, en el seu apartat 6.1.1, que amb una periodicitat màxima de tres anys l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic reportarà a la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic un informe del seguiment i avaluació de l'Estratègia.

L'objectiu doncs, del document tècnic Seguiment i avaluació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (Febrer 2017) és informar a la Comissió Interdepartamental de l’estat de l’adaptació als impactes del canvi climàtic a Catalunya o, el que és el mateix, el grau d’implementació de l’ESCACC. D’acord amb aquest objectiu, el document s’estructura en quatre capítols: l’actualització del coneixement sobre els impactes del canvi climàtic a Catalunya des de finals del 2012 ençà, el seguiment de les 182 mesures d’adaptació contingudes a l’ESCACC, l’avaluació de les mesures i, finalment, les conclusions.

Així mateix, la documentació tècnica s'acompanya amb un conjunt d'infografies sobre els impactes del canvi climàtic en els sectors socieconòmics i els sistemes naturals i també, sobre el seguiment i avaluació de les mesures de l'ESCACC per cada sector i sistema.

Conclusions de l'informe

Cal subratllar que quan el govern de la Generalitat aprovà l’ESCACC, el mes de novembre del 2012, les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic tot just si començaven a prendre protagonisme en el context mundial de la lluita contra el canvi climàtic. De fet, no fou fins just un any després que Europa no aprovà la seva estratègia d’adaptació. Quatre anys després, i fruit d’aquest document sobre el seguiment i avaluació de l’ESCACC, hi ha una primera conclusió evident: a Catalunya ha augmentat significativament el coneixement sobre els impactes del canvi climàtic. Són diversos els indicadors que confirmen aquesta constatació:

  Un 83% de les mesures genèriques i un 72% de les mesures específiques han estat iniciades.

  Només un 14% de les mesures genèriques i un 12% de les mesures específiques no han estat iniciades.

  Les mesures genèriques de l’objectiu transversal RDI mostren una evolució força satisfactòria, així com també les corresponents a l’objectiu transversal NORM, sobretot gràcies a l’aprovació del projecte de llei de canvi climàtic. Val a dir que no succeeix el mateix amb les mesures genèriques de l’objectiu transversal OPOR, amb un grau d’avenç encara insuficient.
 


  Tres dels onze sectors avaluats obtenen una qualificació satisfactòria pel que fa a les mesures corresponents a la generació i transferència del coneixement (gestió forestal, salut, i urbanisme i habitatge); sis sectors han avançat però els manca millorar; i només en dos sectors hom pot considerar que la feina encara ha de començar (indústria, serveis i comerç, i turisme). Com ja ha estat esmentat, les valoracions insuficients de determinats sectors no pretenen assenyalar ningú, sinó subratllar les deficiències i les oportunitats de millora.

Conseqüència de la primera conclusió, hom en constata una altra: la traducció del coneixement en capacitat adaptativa, és a dir, en accions concretes que redueixin la vulnerabilitat del nostre territori i de les activitats socioeconòmiques que s’hi desenvolupen va més endarrerida. Difícilment aquest endarreriment té causa en la incertesa associada a les projeccions dels impactes del canvi climàtic atès que la constatació evident dels impactes és ja una realitat contrastada; les causes cal cercar-les en el temps que es necessita des de la transferència del coneixement a la implicació dels sectors, per una banda, i als horitzons diferents de prioritat entre el sector privat i el sector públic, per l’altra. És per això, que l’augment de la capacitat adaptativa mostra uns avenços clarament insuficients malgrat els centenars d’accions concretes que il·lustren moltes de les mesures. Són també diversos els indicadors que confirmen aquesta segona conclusió:

 Només en gestió de l’aigua s’ha avançat satisfactòriament en l’augment de la capacitat adaptativa; en cinc sectors manca millorar i en els altres cinc l’avenç és imperceptible.

  Si bé cap dels departaments competents en les diverses matèries ha desenvolupat plans sectorials d’adaptació tal i com l’acord de govern establia en l’aprovació de l’ESCACC, algunes planificacions sectorials, com la forestal i la urbanística, ja han començat a considerar els aspectes de l’adaptació al canvi climàtic com a factors clau a tenir en compte els propers anys. A més, es constata una clara implicació del sector públic en la multitud de mesures i accions empreses; el sector de la salut és un clar exemple. En una part molt substantiva, la integració definitiva de l’adaptació en les polítiques sectorials públiques vindrà amb l’aprovació al Parlament de la llei de canvi climàtic.

  Hi ha una manca evident d’implicació del sector privat en la implementació de mesures d’adaptació que redueixin la vulnerabilitat dels sectors als impactes del canvi climàtic. És el cas del turisme, del sector energètic, d’indústria, serveis i comerç, i de mobilitat i infraestructures, precisament uns àmbits on el pes del sector privat és considerable. Probablement la crisi econòmica i financera, així com la priorització per línies d’actuació més adreçades a la mitigació expliquen aquest comportament.

  L’aposta per una indústria agroalimentària competitiva i exportadora, amb una absència clara d’internalització dels costos ambientals que genera, les restriccions pressupostàries en les polítiques de conservació dels espais naturals, i factors de canvi global com la sobreexplotació pesquera, serien causes determinants en l’avenç insatisfactori de la capacitat adaptativa d’aquests sectors.

De les dues conclusions anteriors, se’n desprèn una tercera: l’objectiu estratègic de l’ESCACC a l’horitzó de l’any 2020, esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic, roman inalterable perquè si bé la capacitat adaptativa de Catalunya necessita millorar, és evident que el coneixement adquirit en els darrers anys entorn els impactes del canvi climàtic, i la multitud de mesures i accions iniciades en aquest període de temps analitzat no fan sinó confirmar la validesa d’aquest instrument de planificació.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 363
Vés a: Dos anys amb Colau a l'alcaldia: anatomia d'un canvi a mig fer

Dos anys amb Colau a l'alcaldia: anatomia d'un canvi a mig fer

La minoria al consistori i les negatives d'altres poders han frenat l'agenda transformadora del govern municipal, però algunes renúncies són imputables a BComú | Colau ha aconseguit marcar l'agenda i convèncer que cal actuar davant la massificació turística, la contaminació i la bombolla del lloguer | L'alcaldessa no pot defraudar a l'hora de garantir el dret a l'habitatge si vol aspirar a guanyar unes segones eleccions

Vés a: VÍDEO HBO fa públic el tràiler de la setena temporada de «Joc de Trons»

VÍDEO HBO fa públic el tràiler de la setena temporada de «Joc de Trons»

La nova temporada de la sèrie s'estrenarà el dia 16 de juliol a l'Estat

Vés a: Romeva rep el suport de Gerry Adams al procés català en una reunió a Irlanda

Romeva rep el suport de Gerry Adams al procés català en una reunió a Irlanda

El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència inaugura el grup de discussió del parlament irlandès sobre la qüestió catalana | El dirigent sobiranista reclama a Espanya que entengui que els catalans "decidiran democràticament el seu futur"

Vés a: Puigdemont avisa Rajoy que no esperarà «més de tres setmanes» a rebre una resposta

Puigdemont avisa Rajoy que no esperarà «més de tres setmanes» a rebre una resposta

En una entrevista a 8TV, el president considera "un abús i una exageració" les reaccions del govern espanyol a la seva conferència i la proposta de pactar el referèndum

Vés a: La nova edició d'«Operación Triunfo» es farà a Terrassa

La nova edició d'«Operación Triunfo» es farà a Terrassa

Tant l'Acadèmia com el plató estaran situats al Parc Audiovisual de Catalunya

Vés a: Puigdemont i el fiscal general de l'Estat topen per la judicialització del procés en una reunió a Palau

Puigdemont i el fiscal general de l'Estat topen per la judicialització del procés en una reunió a Palau

El president de la Generalitat, el dia després de sol·licitar formalment diàleg amb Madrid per negociar la consulta, es reuneix amb José Manuel Maza al costat del conseller de Justícia, Carles Mundó | Els dos dirigents li han fet saber que les querelles per frenar el procés són una "via equivocada" i un error" | El ministeri públic assegura que es limita a complir amb les funcions que li encomana la llei

Vés a: Ada Colau, la «intrusa» més institucional

Ada Colau, la «intrusa» més institucional

La victòria contra pronòstic de Barcelona en Comú, que va sorprendre l'"establishment" polític, econòmic i mediàtic, va impulsar l'activista a l'alcaldia, un tomb electoral sense precedents | La rapidesa amb què va assumir el rol d'alcaldessa va sorprendre col·laboradors i rivals, que observen com Colau ja pensa en un segon mandat

Vés a: ​Les cinc millors frases de la mutació de l'alcaldessa

​Les cinc millors frases de la mutació de l'alcaldessa

Colau ha modulat en els dos anys de mandat el discurs que verbalitzava en campanya i quan era activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH)

Vés a: VÍDEO «A Barcelona encara no s'albira una alternativa a Colau»

VÍDEO «A Barcelona encara no s'albira una alternativa a Colau»

Joan Serra Carné, cap de Política de NacióDigital, analitza els primers dos anys de mandat de l'alcaldessa de la capital catalana

Vés a: Minories absolutes, mocions de censura i qüestions de confiança: geografia d'uns plenaris agitats

Minories absolutes, mocions de censura i qüestions de confiança: geografia d'uns plenaris agitats

Les grans capitals del país no han estat exemptes d'inestabilitat, però els canvis més polèmics s'han produït en municipis petits i mitjans com Palafrugell, Sentmenat, Monistrol de Calders i el Catllar

Vés a: Els ajuntaments marquen l'agenda: assagen coalicions i replantegen la relació amb el sector privat

Els ajuntaments marquen l'agenda: assagen coalicions i replantegen la relació amb el sector privat

El gir a l'esquerra en l'àmbit municipal es tradueix en l'intent de fomentar la gestió pública de serveis | La irrupció de noves formacions ha implicat uns plens més atomitzats que obliguen a intensificar el diàleg per forjar acords | El sobiranisme manté el pols i és àmpliament majoritari a escala local

Vés a: Els alcaldes parlaran a NacióDigital en l'equador del mandat

Els alcaldes parlaran a NacióDigital en l'equador del mandat

El diari entrevistarà els alcaldes de Girona, Lleida, Badalona, Tortosa, Sabadell i Terrassa, entre altres, en un monogràfic coincidint amb el segon aniversari de les municipals del 2015

Vés a: Agricultura busca una solució al conflicte creat pel sacrifici de la vaca Margarita

Agricultura busca una solució al conflicte creat pel sacrifici de la vaca Margarita

El departament de Meritxell Serret assegura que el trasllat sense autorització de l'animal a un santuari animalista del Priorat "complica" la situació

Agenda

» De l'11/03/2017 al 28/05/2017, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Relarts. De la tradició artesana a la innovació contemporània"
 Museu dels Sants (C. de Joaquim Vayreda, 9, Olot)

» Del 24/03/2017 al 06/06/2017, Cada dia: de 10 a 14 h i de 16 a 18 h

Exposició "Jocs i joguines a l'antiguitat"
 Conjunt arqueològic d'Empúries (sala d'exposicions temporals) (L'Escala)

» De l'11/04/2017 a l'11/06/2017, De dimarts a dissabtes: de 10.30 a 13.30 h i de 16 a 18.30 h, diumenges: de 10.30 a 14 h
Pel que fa a d'altres festius i dates especials (Setmana Santa), heu de fer la consulta als Museus de Banyoles.

Exposició "Life Potamo Fauna"
 Museu Darder-Espai d'Interpretació de l'Estany (Pl. dels Estudis, 2, Banyoles)

» Del 28/01/2017 al 18/06/2017, De dimarts a diumenges: de 10 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Donem la benvinguda al llop!"
 Museu dels Volcans (Av. de Santa Coloma, 43 (Parc Nou, Torre Castanys), Olot)

» Del 10/04/2017 al 25/08/2017

Cursos de capgrossos de cartró pedra
 Taller de gegants i capgrossos Ventura & Hosta (C. Ordis, 25, Navata)

» Del 21/01/2017 a l'01/10/2017

Exposició "Empordà industrial"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: