Redacció | Actualitzat el 24/03/2017 a les 12:26h

Seguiment i avaluació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic

En aquest informe de l'OCCC s'hi destaca que el sector privat no s'implica prou en la implementació de mesures d’adaptació

L'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic determina, en el seu apartat 6.1.1, que amb una periodicitat màxima de tres anys l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic reportarà a la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic un informe del seguiment i avaluació de l'Estratègia.

L'objectiu doncs, del document tècnic Seguiment i avaluació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (Febrer 2017) és informar a la Comissió Interdepartamental de l’estat de l’adaptació als impactes del canvi climàtic a Catalunya o, el que és el mateix, el grau d’implementació de l’ESCACC. D’acord amb aquest objectiu, el document s’estructura en quatre capítols: l’actualització del coneixement sobre els impactes del canvi climàtic a Catalunya des de finals del 2012 ençà, el seguiment de les 182 mesures d’adaptació contingudes a l’ESCACC, l’avaluació de les mesures i, finalment, les conclusions.

Així mateix, la documentació tècnica s'acompanya amb un conjunt d'infografies sobre els impactes del canvi climàtic en els sectors socieconòmics i els sistemes naturals i també, sobre el seguiment i avaluació de les mesures de l'ESCACC per cada sector i sistema.

Conclusions de l'informe

Cal subratllar que quan el govern de la Generalitat aprovà l’ESCACC, el mes de novembre del 2012, les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic tot just si començaven a prendre protagonisme en el context mundial de la lluita contra el canvi climàtic. De fet, no fou fins just un any després que Europa no aprovà la seva estratègia d’adaptació. Quatre anys després, i fruit d’aquest document sobre el seguiment i avaluació de l’ESCACC, hi ha una primera conclusió evident: a Catalunya ha augmentat significativament el coneixement sobre els impactes del canvi climàtic. Són diversos els indicadors que confirmen aquesta constatació:

  Un 83% de les mesures genèriques i un 72% de les mesures específiques han estat iniciades.

  Només un 14% de les mesures genèriques i un 12% de les mesures específiques no han estat iniciades.

  Les mesures genèriques de l’objectiu transversal RDI mostren una evolució força satisfactòria, així com també les corresponents a l’objectiu transversal NORM, sobretot gràcies a l’aprovació del projecte de llei de canvi climàtic. Val a dir que no succeeix el mateix amb les mesures genèriques de l’objectiu transversal OPOR, amb un grau d’avenç encara insuficient.
 


  Tres dels onze sectors avaluats obtenen una qualificació satisfactòria pel que fa a les mesures corresponents a la generació i transferència del coneixement (gestió forestal, salut, i urbanisme i habitatge); sis sectors han avançat però els manca millorar; i només en dos sectors hom pot considerar que la feina encara ha de començar (indústria, serveis i comerç, i turisme). Com ja ha estat esmentat, les valoracions insuficients de determinats sectors no pretenen assenyalar ningú, sinó subratllar les deficiències i les oportunitats de millora.

Conseqüència de la primera conclusió, hom en constata una altra: la traducció del coneixement en capacitat adaptativa, és a dir, en accions concretes que redueixin la vulnerabilitat del nostre territori i de les activitats socioeconòmiques que s’hi desenvolupen va més endarrerida. Difícilment aquest endarreriment té causa en la incertesa associada a les projeccions dels impactes del canvi climàtic atès que la constatació evident dels impactes és ja una realitat contrastada; les causes cal cercar-les en el temps que es necessita des de la transferència del coneixement a la implicació dels sectors, per una banda, i als horitzons diferents de prioritat entre el sector privat i el sector públic, per l’altra. És per això, que l’augment de la capacitat adaptativa mostra uns avenços clarament insuficients malgrat els centenars d’accions concretes que il·lustren moltes de les mesures. Són també diversos els indicadors que confirmen aquesta segona conclusió:

 Només en gestió de l’aigua s’ha avançat satisfactòriament en l’augment de la capacitat adaptativa; en cinc sectors manca millorar i en els altres cinc l’avenç és imperceptible.

  Si bé cap dels departaments competents en les diverses matèries ha desenvolupat plans sectorials d’adaptació tal i com l’acord de govern establia en l’aprovació de l’ESCACC, algunes planificacions sectorials, com la forestal i la urbanística, ja han començat a considerar els aspectes de l’adaptació al canvi climàtic com a factors clau a tenir en compte els propers anys. A més, es constata una clara implicació del sector públic en la multitud de mesures i accions empreses; el sector de la salut és un clar exemple. En una part molt substantiva, la integració definitiva de l’adaptació en les polítiques sectorials públiques vindrà amb l’aprovació al Parlament de la llei de canvi climàtic.

  Hi ha una manca evident d’implicació del sector privat en la implementació de mesures d’adaptació que redueixin la vulnerabilitat dels sectors als impactes del canvi climàtic. És el cas del turisme, del sector energètic, d’indústria, serveis i comerç, i de mobilitat i infraestructures, precisament uns àmbits on el pes del sector privat és considerable. Probablement la crisi econòmica i financera, així com la priorització per línies d’actuació més adreçades a la mitigació expliquen aquest comportament.

  L’aposta per una indústria agroalimentària competitiva i exportadora, amb una absència clara d’internalització dels costos ambientals que genera, les restriccions pressupostàries en les polítiques de conservació dels espais naturals, i factors de canvi global com la sobreexplotació pesquera, serien causes determinants en l’avenç insatisfactori de la capacitat adaptativa d’aquests sectors.

De les dues conclusions anteriors, se’n desprèn una tercera: l’objectiu estratègic de l’ESCACC a l’horitzó de l’any 2020, esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic, roman inalterable perquè si bé la capacitat adaptativa de Catalunya necessita millorar, és evident que el coneixement adquirit en els darrers anys entorn els impactes del canvi climàtic, i la multitud de mesures i accions iniciades en aquest període de temps analitzat no fan sinó confirmar la validesa d’aquest instrument de planificació.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 377
Vés a: El forat negre de les comissions d'investigació de l'«operació Catalunya»

El forat negre de les comissions d'investigació de l'«operació Catalunya»

PP, PSOE i Ciutadans s'han aliat al Congrés per vetar les compareixences més polèmiques i no indagar en la guerra bruta contra el sobiranisme | A Catalunya, el problema ha estat la negativa dels personatges més rellevants a explicar-se al Parlament per determinar responsabilitats polítiques

Vés a: El Barça B ja és equip de Segona Divisió

El Barça B ja és equip de Segona Divisió

Els de Gerard López completen la feina contra el Racing de Santander

Vés a: VÍDEO: «La guerra bruta ja es gira en contra dels que la van impulsar»

VÍDEO: «La guerra bruta ja es gira en contra dels que la van impulsar»

Ferran Casas, subdirector de NacióDigital, analitza els efectes polítics de l'«operació Catalunya» contra l'independentisme, que el govern del PP no ha volgut que el Parlament i el Congrés investiguin

Vés a: Villarejo, més descansat que acorralat (amb cameo de Doña Croqueta)

Villarejo, més descansat que acorralat (amb cameo de Doña Croqueta)

«Un va tenir la sensació que el tal Villarejo es va quedar més descansat que no pas acorralat, que va dir el que li interessava dir i que de gotes de suor freda pel front li’n van regalimar més aviat poques»

Vés a: «El director de la Policia em va ordenar investigar els Pujol»... i quatre revelacions més de Villarejo a «Salvados»

«El director de la Policia em va ordenar investigar els Pujol»... i quatre revelacions més de Villarejo a «Salvados»

En una entrevista al programa de Jordi Évole a la Sexta, l'excomissari de la Policia Nacional espanyola, ara jubilat, admet que es va desplaçar a Catalunya per investigar la família de l'expresident i s'esplaia sobre la casa reial, el CNI i el PP

Vés a: José Manuel Villarejo: el costat fosc de la policia

José Manuel Villarejo: el costat fosc de la policia

L'excomissari de la Policia Nacional espanyola és el personatge més controvertit de l'escàndol destapat per les converses entre l'exministre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso | El seu nom apareix per primer cop envoltat de polèmica arran de l'"informe Veritas" de 1994 sobre les investigacions del jutge Garzón contra els GAL

Vés a: VÍDEO «Les clavegueres d'Interior», el documental de MediaPro sobre l'«operació Catalunya»

VÍDEO «Les clavegueres d'Interior», el documental de MediaPro sobre l'«operació Catalunya»

Els diputats d'Esquerra i d'Units Podem han demanat reproduir-lo al Congrés quan encara no ha estat emès a cap televisió

Vés a: Els Bombers controlen un incendi en una zona de matolls a Sant Llorenç Savall

Els Bombers controlen un incendi en una zona de matolls a Sant Llorenç Savall

Sis dotacions del cos han treballat per apagar les flames, que han afectat una superfície "reduïda"

Vés a: VÍDEO Els passatgers d'un vol d'AirAsia, aterrits per les brutals sacsejades de l'avió

VÍDEO Els passatgers d'un vol d'AirAsia, aterrits per les brutals sacsejades de l'avió

Els viatgers expliquen que l'aeronau es movia amb la mateixa intensitat que una rentadora | El vol ha sortit aquest diumenge de Perth amb destinació a Kuala Lumpur, però ha acabat tornant a la ciutat australiana

Vés a: Retencions quilomètriques en l'operació tornada de Sant Joan

Retencions quilomètriques en l'operació tornada de Sant Joan

L'AP-7, en direcció Barcelona, és la via on es registren més congestions | La C-31 i la C-65 també presenten trams de circulació lenta

Vés a: Ferit greu un motorista de 45 anys després de patir un accident a Toses

Ferit greu un motorista de 45 anys després de patir un accident a Toses

L'home ha estat evacuat en helicòpter a l'Hospital Vall d'Hebron

Vés a: El Gaudí Centre de Reus celebra els deu anys exposant la maqueta acabada de la Sagrada Família

El Gaudí Centre de Reus celebra els deu anys exposant la maqueta acabada de la Sagrada Família

L'equipament fa una jornada de portes obertes, coincidint amb els 165 anys del naixement de l'arquitecte i la Festa Major

Vés a: Els participants a la macrofesta il·legal en un bosc protegit de Querol abandonen la zona

Els participants a la macrofesta il·legal en un bosc protegit de Querol abandonen la zona

El consistori denuncia que aquesta matinada ha estat més sorollosa i multitudinària que la de dissabte

Agenda

» Del 10/04/2017 al 25/08/2017

Cursos de capgrossos de cartró pedra
 Taller de gegants i capgrossos Ventura & Hosta (C. Ordis, 25, Navata)

» Del 21/01/2017 a l'01/10/2017

Exposició "Empordà industrial"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: