Redacció | Actualitzat el 17/03/2017 a les 09:32h

L'excés de fòsfor amenaça els ecosistemes aquàtics arreu del món

Les zones més densament poblades en presenten valors molt alts i descompensats entre nitrogen i fòsfor. Això n'altera el funcionament, en dificulta la conservació i redueix la qualitat de l’aigua

El llac eutrofitzat Dianchi, a la Xina. L’estat de l’aigua la feia inservible per al consum i l’ús agrícola i industrial. Foto: Greenpeace China (CC BY 2.0).


La vida depèn, entre altres coses, de la proporció de nitrogen (N) i fòsfor (P) que hi ha al medi. Normalment hi ha molt més nitrogen disponible que fòsfor, i les espècies han evolucionat per viure en aquestes condicions. Però, si aquesta proporció s’altera, els organismes redueixen la seva capacitat de creixement i manteniment de les funcions vitals.

Un estudi publicat a la revista Ecology Letters, en el qual han col·laborat Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, i Jordi Sardans, investigador del CREAF, ha analitzat la proporció de nitrogen i fòsfor en diferents ecosistemes d’aigua dolça del món. Els investigadors han constatat que aquesta proporció s’està alterant en les conques fluvials on l’activitat humana és més intensa i on hi ha més població.

“Si un riu o un llac es troben en bon estat, el més habitual és que trobem força més nitrogen que fòsfor, de manera que, si les algues i les plantes aquàtiques no creixen més, és sobretot per manca de fòsfor”, explica Peñuelas. Però, amb l’abocament continu de detergents, pesticides, fertilitzants i aigües residuals urbanes i industrials a moltes conques fluvials del món estem afegint-hi quantitats desorbitades de fòsfor, que s’està acumulant molt més ràpidament que el nitrogen (i que altres elements, com el potassi). Així, el fòsfor ha passat de ser un nutrient desitjable a ser un contaminant a les regions urbanes més densament poblades i a les àrees amb agricultura intensiva.

De forma natural, les algues tenen en els seus teixits set vegades més nitrogen que fòsfor, i en plantes terrestres aquesta proporció augmenta fins a unes quinze vegades més. “La major part de sòls i roques contenen baixes quantitats de fòsfor, un element que, a més, és molt poc soluble en aigua. Per això, les espècies d’aigües continentals s’han adaptat per acumular fòsfor i reciclar-lo eficientment”, explica Sardans. El problema és que ara, amb la contaminació dels rius i llacs, aquestes espècies s’estan trobant enormes quantitats de fòsfor al seu abast i n’acumulen molt més del que necessitarien. Segons l’anàlisi de les dades disponibles dels últims 30-40 anys, aquesta situació s’agreuja com més activitat humana i més densitat de població hi ha a prop de les conques fluvials.

Més nitrogen i més fòsfor vol dir menys oxigen

Les aportacions excessives de nitrogen i de fòsfor afavoreixen un procés que es coneix com a ‘eutrofització’ de l’aigua. Consisteix en una fertilització que origina un creixement desmesurat d’algunes espècies d’algues en superfície que acaben per impedir el pas de la llum, de manera que les algues del fons no poden fer la fotosíntesi i l’aigua acaba perdent gairebé tot l’oxigen. A més, aquesta contaminació de nitrogen i fòsfor afecta també les plantes aquàtiques que viuen submergides o surant a l’aigua. “Pensem que aquestes algues i plantes aquàtiques juguen un paper fonamental en el manteniment de la qualitat de l’aigua i de la biodiversitat en els ecosistemes d’aigua dolça, ja que són a la base alimentària d’una gran xarxa d’organismes”, comenta Josep Peñuelas.

Jordi Sardans adverteix també que, si continuem amb aquesta situació, els problemes poden passar a altres ecosistemes propers i afectar zones de vital importància pels humans, a més de reduir la disponibilitat d’aigua per al nostre ús. ”Per tant, cal seguir millorant en la gestió global d’aquests nutrients”, conclou.

La Xina hauria de millorar molt la gestió de les aigües residuals

L’estudi assenyala la necessitat de limitar les aportacions de fòsfor i nitrogen als ecosistemes aquàtics. A partir de l’any 1990, Europa i els Estats Units van establir polítiques ambientals més restrictives, i també van deslocalitzar moltes de les seves indústries. El resultat ha estat que  d’ençà llavors la contaminació per nitrogen i fòsfor s’ha reduït.
 

La Xina aplica el triple de nitrogen i de fòsfor (aquest en forma d’anhídrid fosfòric) amb els fertilitzants que els Estats Units, i el doble que Europa. El país asiàtic també aboca 15 vegades més d’aigües residuals als ecosistemes aquàtics que Europa. Foto: CREAF.



En canvi, la Xina ha viscut el procés contrari: ha acollit gran part de la producció industrial mundial, no té polítiques tan efectives des del punt de vista ambiental i segueix fent servir fertilitzants i pesticides rics en fòsfor. ”A la Xina s’aplica el triple de nitrogen i de fòsfor en forma de fertilitzants que als Estats Units, i més del doble que a Europa”, lamenta Peñuelas. Pel que fa a les aigües residuals no tractades n’arriben a les conques fluvials quinze vegades més a la Xina que a Europa.

La solució al conflicte, però, és un repte difícil d’aconseguir mentre el consum dels béns procedents de la Xina segueixi creixent tant a Europa com als EUA. ”No podem oblidar que una part poc o molt important de la contaminació xinesa es produeix per fabricar béns que consumim a casa nostra“, recorda Sardans.

Article

Yan, Z., Peñuelas, J., Sardans, J., et al. (2016). “Phosphorus accumulates fester than nitrogen globally in freshwater ecosystems under anthropogenic impacts”. Ecology Letters. 19: 1237–1246. DOI: 10.1111/ele.12658.
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 347
Vés a: L'atacant de Londres, un britànic de 52 anys i sense antecedents per terrorisme

L'atacant de Londres, un britànic de 52 anys i sense antecedents per terrorisme

La Policia de Londres identifica l'autor de l'atemptat com a Khalid Masood, nascut a Kent | Anteriorment, la primera ministra Theresa May havia assegurat que l'MI5 l'havia investigat per qüestions "perifèriques"

Vés a: Sis ferits en un xoc frontal a la C-35 a Hostalric

Sis ferits en un xoc frontal a la C-35 a Hostalric

La via ha quedat tallada al trànsit durant dues hores i mitja

Vés a: Les incògnites de la transformació educativa amb el suport de la tecnologia

Les incògnites de la transformació educativa amb el suport de la tecnologia

L'ITWorldEdu, coincidint amb el Saló de l'Ensenyament, debat sobre com les TIC poden millorar la tasca educativa | “En dos anys, la selectivitat hauria d’incorporar elements digitals per avaluar la prova", assegura el professor Jordi Musons

Vés a: El Parlament qüestiona la capacitat del TC per arbitrar en el procés sobiranista

El Parlament qüestiona la capacitat del TC per arbitrar en el procés sobiranista

La CUP i Junts pel Sí aproven una moció en la qual demanen al Síndic de Greuges que intervingui contra la "politització" del tribunal per poder recórrer al Consell d'Europa | Els anticapitalistes denuncien que el nou president del TC és "homòfob"

Vés a: Salvament Marítim detecta indicis d'un cos en el pesquer enfonsat a Barcelona

Salvament Marítim detecta indicis d'un cos en el pesquer enfonsat a Barcelona

El robot submarí intentarà recuperar i confirmar que es tracta del cos d'un dels dos pescadors desapareguts en el naufragi | El jutge ha citat a declarar per un delicte d'imprudència el capità i el primer oficial del mercant rus

Vés a: Una pista d'atletisme, l'última novetat a la polèmica «superilla» del Poblenou

Una pista d'atletisme, l'última novetat a la polèmica «superilla» del Poblenou

L'Ajuntament l'ha dibuixat al tram del carrer Almogàvers entre Roc Boronat i Ciutat de Granada

Vés a: Guia per preinscriure els fills a l'escola sense perdre els nervis

Guia per preinscriure els fills a l'escola sense perdre els nervis

Aquest dijous s'obre el termini per presentar les sol·licituds, que es tancarà el 4 d'abril | Ensenyament ha introduït alguns canvis al procés, que incorpora noves mesures de control i modificacions en les llistes d'espera

Vés a: Els sindicats es despullen perquè Foment «es renta les mans» amb les baixades de sous

Els sindicats es despullen perquè Foment «es renta les mans» amb les baixades de sous

Prop de 700 treballadors de diversos sectors reclamen la recuperació dels drets socials | Els convocants consideren que la recuperació econòmica "no arriba ni a les condicions laborals ni als salaris"

Vés a: Puigdemont reclama a la Fiscalia que investigui els «favors» de Margallo per actuar contra el procés

Puigdemont reclama a la Fiscalia que investigui els «favors» de Margallo per actuar contra el procés

El president de la Generalitat considera "impresentable" que es fessin servir recursos públics per "anar en contra dels interessos dels catalans" | El PDECat i ERC exigeixen la compareixença de l'exministre per tal que s'expliqui al Congrés

Vés a: CSQEP demana frenar la publicació dels pressupostos per les «incongruències» sobre el referèndum

CSQEP demana frenar la publicació dels pressupostos per les «incongruències» sobre el referèndum

Coscubiela diu que si la mesa no dirimeix la contradicció entre l'esmena de la CUP i la seva significaria que "el Parlament funciona sense lleis i sense normes" | La mesa no admet a tràmit la petició de reconsideració de Ciutadans per aturar la ponència conjunta que pretén facilitar la desconnexió exprés

Vés a: Imputats el capità i el primer oficial del vaixell rus que va enfonsar un pesquer al port de Barcelona

Imputats el capità i el primer oficial del vaixell rus que va enfonsar un pesquer al port de Barcelona

El jutge els ha citat a declarar per un delicte d'imprudència | Salvament Marítim continua sense èxit la recerca dels dos pescadors desapareguts en el naufragi

Vés a: Front comú al Pallars per a la millora del port de Comiols

Front comú al Pallars per a la millora del port de Comiols

Els consells comarcals del Jussà i el Sobirà uneixen forces per recuperar el projecte presentat per la Generalitat l'any 2009 | L'obra suposaria reduir uns 10 minuts el trajecte entre Tremp i Artesa de Segre amb la construcció d'alguna variant

Agenda
No hi ha cap acte previst a l'agenda
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: