Jaume Badia / Nació Pallars | Actualitzat el 28/12/2016 a les 20:05h

La sorprenent evolució dels nostres boscos

El biòleg pallarès especialitzat en ecologia, Jaume Badia, aprofundeix en l'evolució del paisatge pallarès dels nostres avis al de l'actualitat

El paisatge és dinàmic, canvia constantment, i durant la història recent nosaltres, els éssers humans, som els principals causants d'aquest canvi. Un dels més preocupants que estem causant al paisatge és la pèrdua del bosc. D'acord amb la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Aliment i l'Agricultura), hem perdut un 3% del total de superfície de bosc de la Terra en els últims 25 anys. Ara bé, les estadístiques mostren que aquesta pèrdua no ha sigut uniforme arreu del nostre planeta, com es mostra en el mapa de sota aquestes línies. Mentre que l'Amazones i altres boscs i selves tropicals han disminuït de manera alarmant, a Europa ha sigut tot just el contrari: la superfície de bosc ha augmentat de manera important.
 

 


Per què tenim més bosc a casa nostra?

A Catalunya i al Pallars, la tendència ha sigut la mateixa que a tota Europa: tenim clarament més bosc que el segle passat. Les imatges que trobareu més a baix mostren com ha canviat el mateix paisatge a la serra del Montseny entre els anys 1935 i 1981. S'hi pot observar perfectament com el bosc s'ha expandit fins fer de les muntanyes una massa verda, boscosa i uniforme. Però quins són els motius d'aquest canvi?

Nombrosos estudis ens mostren que té molt a veure amb l'abandonament del món rural. En primer lloc, el retrocés de l'agricultura ha portat al desús de molts camps de conreu, que han sigut colonitzats progressivament per boscos. En el mateix sentit, els ramats, que són clau a l'hora de frenar l'expansió i la densificació dels boscos, han disminuït considerablement. En alguns casos, la manca de ramats ha causat que alguns boscs s'hagin anat densificant fins el punt d'esdevenir gairebé impenetrables.

Un altre element clau que ha portat a l'expansió i densificació del bosc és la caiguda en picat de la producció de fusta i carbó al territori, i és que aquestes activitats, que en un passat sortien rentables, actualment han gairebé desaparegut.
 

 


Al Pallars, tot és una mica més complex

En concret, a les conques del Pallars Jussà, existeix un factor afegit que ha augmentat la superfície de bosc: les plantacions. La construcció de grans embassaments com el de Sant Antoni o el de Terradets va venir acompanyada de la plantació de pinedes en llocs estratègics de les conques.

Òbviament, tot això tenia un motiu: la força de pluges, barrancs i rius erosiona el territori, i arrossega terres i altres materials de les parts altes fins els fons de les conques, on trobem els nostres embassaments. L'objectiu de les plantacions, per tant, era frenar aquesta erosió, evitant així que els nostres cursos d'aigua anessin farcint els embassaments de terra i materials fent que, a la llarga, aquests s'acabessin convertint en aiguamolls i fangars.

Malgrat aquesta estratègia, el propi pantà de Terradets actualment ja acumula un gran volum de materials al seu interior. A les imatges adjuntes sota aquestes línies es pot veure com en només un quart de segle la zona de la desembocadura de la Noguera Pallaresa al pantà s'omple de materials fins el punt de formar terra emergida, així com la desembocadura del barranc de Barcedana. 
 

De fet, a la que mostrem a continuació, presa l'any 2006, també podem veure que l'acumulació de materials en aquest pantà està assolint una alçada que fa que un dels ponts que creuen l'embassament cada dia tingui menys sentit. 
 

Malauradament, no tot és tan bonic com sembla

Així doncs, degut a tots els factors mencionats, sembla ser que tenim molt més bosc ara que fa un segle. Això, que a priori semblaria una notícia genial, també té les seues repercussions negatives.

En primer lloc, l'expansió i la densificació del bosc podria estar relacionada amb la pèrdua de cabal d'alguns cursos d'aigua del sud del Pallars, com el mateix riu de Conques o el barranc de Barcedana. Això és degut a que els arbres dels nostres boscos absorbeixen i consumeixen aigua per al seu creixement i la seua supervivència, fent que aquesta mateixa aigua no acabi arribant a aquests rius, barrancs o fonts.

D'altra banda, la densificació dels boscos augmenta el risc de propagació d'incendis. Si a això hi afegim que el canvi climàtic portarà més períodes de sequera, la possibilitat de veure grans incendis al Pallars en les pròximes dècades podria ser força alta.

Què hi podem fer?

Davant d'aquesta realitat, llavors, què hauríem de fer? Hem de talar més, com anys enrere, o hem de pensar que els boscs són sagrats i no es poden tocar? Segons suggereixen diversos experts, la resposta correcta podria ser un punt intermedi, lluny de l'explotació intensa que se'n feia dècades enrere, però lluny també de l'abandonament actual.

En diversos estudis, s'ha vist com gestionar el bosc de manera sostenible, amb tales selectives i desbrossaments puntuals, pot augmentar la diversitat d'animals i plantes dels boscs a la vegada que redueix el risc d'incendi, augmenta el cabal de rius i barrancs i permet obtenir recursos com la pròpia fusta. Sens dubte, seria un win-win que ens aporta beneficis a nosaltres, als nostres boscos, als nostres cursos d'aigua i a la gran diversitat de fauna i flora del nostre territori.

COMENTARIS

+0
-0
Cap sorpresa
Joanromer, 02/01/2017 a les 18:50
L'expansió dels nostres boscos al llarg del segle XX no és pas sorprenent, sinó ben lògica, tal com diu l'article en exposar els motius que hi han portat. El que jo trobo sorprenent és que no en sapiguem treure profit.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 413
Vés a: Puigdemont adverteix Rajoy: «L'1 d'octubre es farà el referèndum que tenim convocat»

Puigdemont adverteix Rajoy: «L'1 d'octubre es farà el referèndum que tenim convocat»

El president de la Generalitat assegura que hi ha "plans de contingència" previstos i crida a la participació davant dels "abusos" del PP | "Ja no és una qüestió de decidir un vincle polític amb l'Estat, sinó de si volem viure en un règim plenament democràtic", assenyala en un discurs institucional

Vés a: La Fundació ACE homenatja als voluntaris que participen en la recerca per l'Alzheimer

La Fundació ACE homenatja als voluntaris que participen en la recerca per l'Alzheimer

Tret de sortida a la campanya Regala Memòria 2017, que busca sensibilitzar la societat

Vés a: Montserrat Tura, premi Carles Rahola amb una reivindicació del catalanisme rabassaire

Montserrat Tura, premi Carles Rahola amb una reivindicació del catalanisme rabassaire

Els Premis Literaris de Girona també guardonen David Nel·lo amb el Premi Prudenci Bertrana, Albert Garcia amb el Premi Miquel de Palol, i Xavier Gual amb el Premi Ramon Muntaner

Vés a: El sobiranisme es conjura per «deixar-s'hi la pell» fins a l'1-O

El sobiranisme es conjura per «deixar-s'hi la pell» fins a l'1-O

Les entitats demanen als milers de concentrats que facin costat als detinguts aquest divendres a la Ciutat de Justícia, a més de mantenir la mobilització a Arc de Triomf | També animen a autoorganitzar-se en petits grups per imprimir els cartells i pancartes per suplir els que la Guàrdia Civil està requisant

Vés a: El sector de la comunicació fa pinya davant la repressió de l'1-O

El sector de la comunicació fa pinya davant la repressió de l'1-O

Mònica Terribas i Jordi Évole llegeixen un manifest que demana respecte als mitjans que han emès publicitat o rebut coaccions per informar del referèndum

Vés a: Rufián, als detinguts per l'1-O: «Sou la dignitat del país»

Rufián, als detinguts per l'1-O: «Sou la dignitat del país»

El diputat d’ERC converteix l’acte a Cerdanyola en un homenatge als investigats i defensa que “quan imprimir és un delicte, autodeterminar-se és un deure”

Vés a: Borràs garanteix als sindicats que blindarà la seguretat jurídica dels funcionaris en l'1-O

Borràs garanteix als sindicats que blindarà la seguretat jurídica dels funcionaris en l'1-O

La Generalitat subscriu amb la IAC, CCOO i UGT un text en què reclamen "el cessament immediat de les detencions i la immediata posada en llibertat de les persones que encara estiguin detingudes"

Vés a: Els funcionaris de la Generalitat cobren la nòmina després que Hisenda ho autoritzi

Els funcionaris de la Generalitat cobren la nòmina després que Hisenda ho autoritzi

La intervenció de les finances ha obligat el Govern a certificar que la partida no està vinculada a l'1-O

Vés a: El jutge investiga si la Generalitat ha gastat 6,2 milions en el referèndum

El jutge investiga si la Generalitat ha gastat 6,2 milions en el referèndum

Segons ha avançat "El País", el jutge demana intervenir tota la documentació relacionada amb l'1-O i la posada en marxa d'estructures d'estat

Vés a: Ramírez Sunyer, l'ariet de la judicatura contra el referèndum

Ramírez Sunyer, l'ariet de la judicatura contra el referèndum

El titular del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona s'ha guanyat l'animadversió dels sectors antisistema dictant presó amb escassetat de proves | Va admetre una querella contra el director dels Mossos per una xiulada al Camp Nou i va ser condecorat en el Dia de les Esquadres de l'any passat

Vés a: Llibertat provisional per a vuit dels detinguts pels preparatius de l'1-O

Llibertat provisional per a vuit dels detinguts pels preparatius de l'1-O

Després de l'empresari Pau Ferriol i un càrrec d'Exteriors, han quedat lliures a l'espera de ser citades pel jutge dues càrrecs més de Vicepresidència

Vés a: VÍDEO «Som!», dels Xeic, posa música a la recta final cap al referèndum

VÍDEO «Som!», dels Xeic, posa música a la recta final cap al referèndum

El videoclip de la cançó s'aproxima a les 150.000 reproduccions a Facebook i ha estat compartit més de 4.500 cops

Vés a: La Mercè 2017: la guia d'actes imprescindibles

La Mercè 2017: la guia d'actes imprescindibles

Tots els actes, concerts i activitats més destacats de les festes de Barcelona, en viu des del divendres 22 al dilluns 25 de setembre: del pregó al Piromusical, passant pel correfoc, els concerts, el seguici o la diada castellera

Agenda

» Del 20/06/2017 al 24/09/2017

Viu el patrimoni. Programa d'activitats als museus, monuments i jaciments
 Reial Monestir de Santes Creus (Pl. de Jaume el Just, s/n, Aiguamúrcia)

» Del 30/06/2017 al 30/09/2017, De dilluns a diumenges: de 10 a 20 h

Exposició "Empúries, la gran empresa arqueològica de Josep Puig i Cadafalch (1908-1923)"
 Conjunt arqueològic d'Empúries (sala d'exposicions temporals) (L'Escala)

» Del 21/01/2017 a l'01/10/2017

Exposició "Empordà industrial"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)

» Del 21/10/2017 al 22/10/2017, Inauguració: divendres dia 14, a les 18 h
Dissabte i diumenge: de 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h

Fira del Vent del Pla de Santa Maria
 Pavelló Poliesportiu (El Pla de Santa Maria)

» Del 07/04/2017 al 31/10/2017, Vegeu l'apartat d'horaris en el web de l'Ecomuseu-Farinera.

Exposició "Empuriabrava, 50 anys"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)

» De l'01/04/2017 al 31/10/2017

Programa de rutes "Indrets Verdaguerians"
 Santuari de la Mare de Déu del Mont (Albanyà)

» Del 18/06/2017 al 28/01/2018, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: d'11 a 14 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte"
 Museu dels Sants (C. Joaquim Vayreda, 9, Olot)

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: