Xavier Borràs | Actualitzat el 30/11/2016 a les 12:11h

Apoderar les dones ens capacitarà per afrontar la crisi ecològica

Deixar de veure les dones i altres col·lectius desfavorits com a simples víctimes i potenciar la seva incorporació en la presa de decisions sobre la gestió de recursos naturals és fonamental per afrontar el canvi climàtic global

Una dona ranxera de l'estat d'Arizona, amb el seu fill petit en braços, participa en les tasques de gestió de bestiar. Foto: Sarah King.


La revista científica Ambio acaba de publicar un volum especial en el qual per primera vegada es relacionen les desigualtats de gènere amb els canvis climàtics i ambientals. La investigació analitza com les conseqüències d'aquests canvis i les possibles respostes a ells són diferents entre homes i dones, amb què és imprescindible que tots dos gèneres tinguin les mateixes oportunitats i drets dins de les seves comunitats.

"Perquè les societats humanes siguin capaces d'adaptar-se millor al canvi ambiental global serà necessari eliminar aquestes diferències i empoderar les dones, i a altres col·lectius desfavorits, en les seves comunitats", explica Federica Ravera, investigadora del CREAF i del Insituto de Ciências Agrárias e Ambientais Mediterrânicas (ICAAM) de Portugal, i coordinadora principal d'aquest número de la revista.

Les autores de la publicació també destaquen que la capacitat de recuperar-se, adaptar-se o innovar per a respondre als canvis ambientals és molt diferent per a cada grup social. Per això cal considerar la interacció del gènere amb altres múltiples elements de discriminació com són l'edat, la posició social i econòmica, l'ètnia o l'educació, la sexualitat o les discapacitats. "Així podrem detectar i entendre els casos de persones i comunitats més desfavorides i transformar la visió que tenim d'elles, de víctimes a agents de canvi. A més, considerant conjuntament aquests factors es podran replantejar les polítiques actuals, habitualment molt generals i simples, i desenvolupar-ne d’altres més eficaces i inclusives per a cada realitat”, comenta Ravera.

Una col·lecció de nou casos d'estudi internacionals sobre diferents societats i ecosistemes
 

Mapa dels casos d'estudi, i que mostra la diversitat de les temàtiques i enfocaments abordats en la publicació. Foto: CREAF.



La publicació, coordinada conjuntament pel CREAF, la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), el Basque Centre for Climate Change (BC3) al País Basc, i la Universitat Leuphana de Lüneburg, a Alemanya, recull dos editorials, dos articles teòrics i nou casos d'estudi. Aquests nou abasten diverses societats i ecosistemes: des dels vaquers texans i les pastures dels Estats Units fins a la Suècia dels indígenes sami i els seus rens; les comunitats ramaderes i agrícoles d'Àfrica; l'ús i el coneixement de plantes medicinals en comunitats indígenes de l'Amazònia; l'estudi de la diversitat de cultius i varietats agrícoles a l'Índia, o els pescadors de les Illes Salomó.

En els nou casos d’estudi, s'ha avaluat la vulnerabilitat a algun tipus de canvi ambiental, la capacitat per recuperar-se’n, o la d’adaptar-se a ell, depenent de cada context. Així s'ha demostrat que com més equitatives siguin la divisió del treball i els rols que els individus exerceixen en cada comunitat, les responsabilitats en la presa de decisions, les relacions de poder en la gestió de recursos naturals i l'accés al coneixement, millor es podrà respondre a aquests canvis ambientals.

Des d’Amèrica del Nord a Suècia, passant per Àfrica, Àsia i fins les illes Salomó

Per exemple, hi ha comunitats com els indígenes sami, dedicats al pasturatge de rens a Suècia, o els ramaders texans del sud dels EUA, on les dones juguen un paper absolutament invisible però fonamental en els seus grups. A més d'encarregar-se de diverses tasques en la gestió del bestiar, en tots dos estudis es destaca que són elles les responsables de transmetre el coneixement dins del seu grup i entre generacions, una cosa absolutament necessari per assegurar la seva supervivència.

Un altre estudi, realitzat amb comunitats de l'altiplà d'Etiòpia, destaca que les dones solen tenir menys accés a les institucions locals i a les preses de decisions dins les seves comunitats, cosa que pot afectar la resposta davant crisis ambientals. En aquests grups, la gestió de les pastures comunals correspon exclusivament als homes, que en èpoques de sequera prefereixen vendre el seu bestiar. En canvi, les dones apliquen estratègies a més llarg termini i prioritzen l'alimentació de vaques lleteres i ovelles per a tenir aliment per als nens i els vedells.

La publicació també inclou un estudi liderat des de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) on es demostra que les dones de la tribu amazònica Tsimane coneixen una major diversitat de plantes útils per a tractar malalties. No obstant això, el fet que tots dos gèneres coneguin diferents plantes per a un mateix remei suggereix que unint aquests coneixements, els Tsimane poden ser molt més capaços de recuperar-se i adaptar-se als canvis que pateix l'Amazònia.

No només el gènere explica les desigualtats i la resposta als canvis

D'altra banda, l'estudi que ha liderat Federica Ravera a l'Índia, mostra un dels missatges clau de tota la publicació. Les investigadores han vist que altres factors a més del gènere, com la casta, l'educació, la classe social, o l'accés a la terra, són definitoris a l'hora d'intentar mitigar i adaptar-se als canvis ambientals. En les mateixes comunitats de l'Himàlaia, només les dones amb major accés a la terra i a l'educació són capaces de conservar la biodiversitat agrícola i la capacitat de resposta a canvis ambientals. Això passa en particular quan elles mantenen un control sobre la presa de decisions i les activitats agrícoles, unint forces en feines col·lectives i teixint xarxes socials d'intercanvi. També, a les planes del Ganges només les dones de casta més alta són les que poden accedir a innovacions agroecològiques, mentre que moltes són relegades a treballar exclusivament com a obreres agràries, suplint el treball dels homes emigrats.

Un nou enfocament feminista i multidisciplinari per a la investigació socioecològica

"Aquesta és la primera vegada que una col·lecció d'estudis aplica una aproximació feminista a l'estudi sobre el canvi ambiental global", explica la coordinadora de la publicació. Per a fer-ho, ha estat necessari obrir la investigació a diferents disciplines, mètodes i tècniques tant de les ciències naturals com socials. Així, en el conjunt de la investigació han intervingut ecòlogues, sociòlogues, economistes, antropòlogues, etnobotàniques i politòlogues, la majoria d'elles dones.

“Aquesta voluntat, alhora que necessitat, demostra el canvi de paradigma en la investigació socioecològica actual. Històricament, els efectes dels canvis ambientals i les crisis ecològiques sobre boscos, conreus o pesqueries s'han enfocat únicament sobre alguna de les seves dimensions. Ara, per a incrementar la capacitat d'adaptació i recuperació per part d'aquests ecosistemes necessitem incloure les dinàmiques socials acoblades a ells", conclou Federica Ravera.

PUBLICACIÓ

Ravera, F., Iniesta-Arandia, I., Martín-López, B., Pascual, U., Bose, P. (ed.) (2016). Special Issue: Gender perspectives in resilience, vulnerability and adaptation to global environmental change. Ambio, Volume 45, Issue 3 Supplement. ISSN: 0044-7447 (Print) 1654-7209 (Online).

XARXES SOCIALS

Les diferents autores i institucions vinculades amb aquesta publicació han creat l'etiqueta #genderGEC per parlar sobre això a les xarxes socials. Us convidem a seguir-la i utilitzar-la lliurement.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 347
Vés a: Domènech fitxa Vicenç Navarro i no compta amb dirigents de Podem per liderar el partit dels «comuns»

Domènech fitxa Vicenç Navarro i no compta amb dirigents de Podem per liderar el partit dels «comuns»

L'arquitecte de la nova formació presentarà, segurament dissabte, la seva proposta d'executiva i incorporarà l'economista que va assessorar Iglesias en el programa de Podem | Albano Dante Fachin no ha concretat si presentarà una llista alternativa a la de Domènech però els dirigents crítics del partit ja se n'han desmarcat

Vés a: Miracle Sala i Santi Valldepérez guanyen els premis Món Rural de narrativa i periodisme

Miracle Sala i Santi Valldepérez guanyen els premis Món Rural de narrativa i periodisme

La categoria d'assaig i recerca ha estat per a l'equip d'investigadors de la UAB Carles Guirado, Antoni F. Tulla i Natàlia Valldeperas

Vés a: Rescatat el cos del segon mariner desaparegut en el pesquer enfonsat a Barcelona

Rescatat el cos del segon mariner desaparegut en el pesquer enfonsat a Barcelona

Salvament Marítim va trobar dijous a la tarda el primer cos d'un dels dos pescadors desapareguts en el naufragi d'El Fairell | El jutge cita a declarar per un delicte d'imprudència el capità i el primer oficial del mercant rus que va enfonsar el vaixell de pesca

Vés a: Rescatat el cos del segon mariner desaparegut en el pesquer enfonsat a Barcelona

Rescatat el cos del segon mariner desaparegut en el pesquer enfonsat a Barcelona

Salvament Marítim va trobar dijous a la tarda el primer cos d'un dels dos pescadors desapareguts en el naufragi d'El Fairell | El jutge cita a declarar per un delicte d'imprudència el capità i el primer oficial del mercant rus que va enfonsar el vaixell de pesca

Vés a: «Corredisses per ser els primers a dur els comptes al TC», a la portada d'«El Punt Avui»

«Corredisses per ser els primers a dur els comptes al TC», a la portada d'«El Punt Avui»

L'atemptat de Londres i el referèndum, a les portades de diaris de paper catalans i espanyols

Vés a: El dilema de triar carrera: «El que vull és saber si algun dia tindré feina»

El dilema de triar carrera: «El que vull és saber si algun dia tindré feina»

Milers de joves passegen pels estands del Saló de l'Ensenyament explorant opcions acadèmiques que els obrin les portes del món laboral | "El que més els preocupa és si després d'estudiar es podran inserir al mercat de treball", explica una de les voluntàries que ofereix informació als visitants

Vés a: ​Seat reforçarà l'«ofensiva» SUV amb un tercer model

​Seat reforçarà l'«ofensiva» SUV amb un tercer model

Seguint les passes del Skoda Kodiak o VW AllSpace , el nou SUV de Martorell també podrà tenir 7 places

Vés a: S'eleva a cinc el nombre de morts en l'atemptat a Londres

S'eleva a cinc el nombre de morts en l'atemptat a Londres

La policia informa que un home de 75 anys ferit aquest dimecres en l'atac ha mort a l'hospital

Vés a: L'estrella que va alliberar el Barça del franquisme

L'estrella que va alliberar el Barça del franquisme

El fitxatge de l'holandès va coincidir amb l'etapa agònica de la dictadura | Quan va ser fitxat pel club, el 1973, tota l'estructura del futbol estava sotmesa a la secretaria general del Movimiento

Vés a: L'holandès i la ciutat fecundada

L'holandès i la ciutat fecundada

«El 1970 encara li quedaven coses importants a fer amb l’Ajax, guanyar tres copes d’Europa consecutives, per exemple, però ja sabia que el Barça era el seu destí. En blanc i negre lluminós se’l veu jove i feliç. Que maques són les fotos antigues»

Vés a: El pare i Cruyff

El pare i Cruyff

La personalitat de l'holandès va impactar en la vida de molts culers, que es van entregar a l'obra d'un revolucionari, capaç de modernitzar el futbol dos cops, a la gespa i la banqueta

Vés a: La dreta xenòfoba aprofita l'atemptat de Londres per atacar la política migratòria

La dreta xenòfoba aprofita l'atemptat de Londres per atacar la política migratòria

Nigel Farage assegura que "tenim una cinquena columna en els països europeus" | Le Pen clama per controlar les fronteres i tancar mesquites, mentre la primera ministra polonesa diu que Varsòvia fa bé d'impedir l'entrada de refugiats

Agenda
No hi ha cap acte previst a l'agenda
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: