Xavier Borràs | Actualitzat el 30/11/2016 a les 12:11h

Apoderar les dones ens capacitarà per afrontar la crisi ecològica

Deixar de veure les dones i altres col·lectius desfavorits com a simples víctimes i potenciar la seva incorporació en la presa de decisions sobre la gestió de recursos naturals és fonamental per afrontar el canvi climàtic global

Una dona ranxera de l'estat d'Arizona, amb el seu fill petit en braços, participa en les tasques de gestió de bestiar. Foto: Sarah King.


La revista científica Ambio acaba de publicar un volum especial en el qual per primera vegada es relacionen les desigualtats de gènere amb els canvis climàtics i ambientals. La investigació analitza com les conseqüències d'aquests canvis i les possibles respostes a ells són diferents entre homes i dones, amb què és imprescindible que tots dos gèneres tinguin les mateixes oportunitats i drets dins de les seves comunitats.

"Perquè les societats humanes siguin capaces d'adaptar-se millor al canvi ambiental global serà necessari eliminar aquestes diferències i empoderar les dones, i a altres col·lectius desfavorits, en les seves comunitats", explica Federica Ravera, investigadora del CREAF i del Insituto de Ciências Agrárias e Ambientais Mediterrânicas (ICAAM) de Portugal, i coordinadora principal d'aquest número de la revista.

Les autores de la publicació també destaquen que la capacitat de recuperar-se, adaptar-se o innovar per a respondre als canvis ambientals és molt diferent per a cada grup social. Per això cal considerar la interacció del gènere amb altres múltiples elements de discriminació com són l'edat, la posició social i econòmica, l'ètnia o l'educació, la sexualitat o les discapacitats. "Així podrem detectar i entendre els casos de persones i comunitats més desfavorides i transformar la visió que tenim d'elles, de víctimes a agents de canvi. A més, considerant conjuntament aquests factors es podran replantejar les polítiques actuals, habitualment molt generals i simples, i desenvolupar-ne d’altres més eficaces i inclusives per a cada realitat”, comenta Ravera.

Una col·lecció de nou casos d'estudi internacionals sobre diferents societats i ecosistemes
 

Mapa dels casos d'estudi, i que mostra la diversitat de les temàtiques i enfocaments abordats en la publicació. Foto: CREAF.



La publicació, coordinada conjuntament pel CREAF, la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), el Basque Centre for Climate Change (BC3) al País Basc, i la Universitat Leuphana de Lüneburg, a Alemanya, recull dos editorials, dos articles teòrics i nou casos d'estudi. Aquests nou abasten diverses societats i ecosistemes: des dels vaquers texans i les pastures dels Estats Units fins a la Suècia dels indígenes sami i els seus rens; les comunitats ramaderes i agrícoles d'Àfrica; l'ús i el coneixement de plantes medicinals en comunitats indígenes de l'Amazònia; l'estudi de la diversitat de cultius i varietats agrícoles a l'Índia, o els pescadors de les Illes Salomó.

En els nou casos d’estudi, s'ha avaluat la vulnerabilitat a algun tipus de canvi ambiental, la capacitat per recuperar-se’n, o la d’adaptar-se a ell, depenent de cada context. Així s'ha demostrat que com més equitatives siguin la divisió del treball i els rols que els individus exerceixen en cada comunitat, les responsabilitats en la presa de decisions, les relacions de poder en la gestió de recursos naturals i l'accés al coneixement, millor es podrà respondre a aquests canvis ambientals.

Des d’Amèrica del Nord a Suècia, passant per Àfrica, Àsia i fins les illes Salomó

Per exemple, hi ha comunitats com els indígenes sami, dedicats al pasturatge de rens a Suècia, o els ramaders texans del sud dels EUA, on les dones juguen un paper absolutament invisible però fonamental en els seus grups. A més d'encarregar-se de diverses tasques en la gestió del bestiar, en tots dos estudis es destaca que són elles les responsables de transmetre el coneixement dins del seu grup i entre generacions, una cosa absolutament necessari per assegurar la seva supervivència.

Un altre estudi, realitzat amb comunitats de l'altiplà d'Etiòpia, destaca que les dones solen tenir menys accés a les institucions locals i a les preses de decisions dins les seves comunitats, cosa que pot afectar la resposta davant crisis ambientals. En aquests grups, la gestió de les pastures comunals correspon exclusivament als homes, que en èpoques de sequera prefereixen vendre el seu bestiar. En canvi, les dones apliquen estratègies a més llarg termini i prioritzen l'alimentació de vaques lleteres i ovelles per a tenir aliment per als nens i els vedells.

La publicació també inclou un estudi liderat des de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) on es demostra que les dones de la tribu amazònica Tsimane coneixen una major diversitat de plantes útils per a tractar malalties. No obstant això, el fet que tots dos gèneres coneguin diferents plantes per a un mateix remei suggereix que unint aquests coneixements, els Tsimane poden ser molt més capaços de recuperar-se i adaptar-se als canvis que pateix l'Amazònia.

No només el gènere explica les desigualtats i la resposta als canvis

D'altra banda, l'estudi que ha liderat Federica Ravera a l'Índia, mostra un dels missatges clau de tota la publicació. Les investigadores han vist que altres factors a més del gènere, com la casta, l'educació, la classe social, o l'accés a la terra, són definitoris a l'hora d'intentar mitigar i adaptar-se als canvis ambientals. En les mateixes comunitats de l'Himàlaia, només les dones amb major accés a la terra i a l'educació són capaces de conservar la biodiversitat agrícola i la capacitat de resposta a canvis ambientals. Això passa en particular quan elles mantenen un control sobre la presa de decisions i les activitats agrícoles, unint forces en feines col·lectives i teixint xarxes socials d'intercanvi. També, a les planes del Ganges només les dones de casta més alta són les que poden accedir a innovacions agroecològiques, mentre que moltes són relegades a treballar exclusivament com a obreres agràries, suplint el treball dels homes emigrats.

Un nou enfocament feminista i multidisciplinari per a la investigació socioecològica

"Aquesta és la primera vegada que una col·lecció d'estudis aplica una aproximació feminista a l'estudi sobre el canvi ambiental global", explica la coordinadora de la publicació. Per a fer-ho, ha estat necessari obrir la investigació a diferents disciplines, mètodes i tècniques tant de les ciències naturals com socials. Així, en el conjunt de la investigació han intervingut ecòlogues, sociòlogues, economistes, antropòlogues, etnobotàniques i politòlogues, la majoria d'elles dones.

“Aquesta voluntat, alhora que necessitat, demostra el canvi de paradigma en la investigació socioecològica actual. Històricament, els efectes dels canvis ambientals i les crisis ecològiques sobre boscos, conreus o pesqueries s'han enfocat únicament sobre alguna de les seves dimensions. Ara, per a incrementar la capacitat d'adaptació i recuperació per part d'aquests ecosistemes necessitem incloure les dinàmiques socials acoblades a ells", conclou Federica Ravera.

PUBLICACIÓ

Ravera, F., Iniesta-Arandia, I., Martín-López, B., Pascual, U., Bose, P. (ed.) (2016). Special Issue: Gender perspectives in resilience, vulnerability and adaptation to global environmental change. Ambio, Volume 45, Issue 3 Supplement. ISSN: 0044-7447 (Print) 1654-7209 (Online).

XARXES SOCIALS

Les diferents autores i institucions vinculades amb aquesta publicació han creat l'etiqueta #genderGEC per parlar sobre això a les xarxes socials. Us convidem a seguir-la i utilitzar-la lliurement.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 377
Vés a: El forat negre de les comissions d'investigació de l'«operació Catalunya»

El forat negre de les comissions d'investigació de l'«operació Catalunya»

PP, PSOE i Ciutadans s'han aliat al Congrés per vetar les compareixences més polèmiques i no indagar en la guerra bruta contra el sobiranisme | A Catalunya, el problema ha estat la negativa dels personatges més rellevants a explicar-se al Parlament per determinar responsabilitats polítiques

Vés a: El Barça B ja és equip de Segona Divisió

El Barça B ja és equip de Segona Divisió

Els de Gerard López completen la feina contra el Racing de Santander

Vés a: VÍDEO: «La guerra bruta ja es gira en contra dels que la van impulsar»

VÍDEO: «La guerra bruta ja es gira en contra dels que la van impulsar»

Ferran Casas, subdirector de NacióDigital, analitza els efectes polítics de l'«operació Catalunya» contra l'independentisme, que el govern del PP no ha volgut que el Parlament i el Congrés investiguin

Vés a: Villarejo, més descansat que acorralat (amb cameo de Doña Croqueta)

Villarejo, més descansat que acorralat (amb cameo de Doña Croqueta)

«Un va tenir la sensació que el tal Villarejo es va quedar més descansat que no pas acorralat, que va dir el que li interessava dir i que de gotes de suor freda pel front li’n van regalimar més aviat poques»

Vés a: «El director de la Policia em va ordenar investigar els Pujol»... i quatre revelacions més de Villarejo a «Salvados»

«El director de la Policia em va ordenar investigar els Pujol»... i quatre revelacions més de Villarejo a «Salvados»

En una entrevista al programa de Jordi Évole a la Sexta, l'excomissari de la Policia Nacional espanyola, ara jubilat, admet que es va desplaçar a Catalunya per investigar la família de l'expresident i s'esplaia sobre la casa reial, el CNI i el PP

Vés a: José Manuel Villarejo: el costat fosc de la policia

José Manuel Villarejo: el costat fosc de la policia

L'excomissari de la Policia Nacional espanyola és el personatge més controvertit de l'escàndol destapat per les converses entre l'exministre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso | El seu nom apareix per primer cop envoltat de polèmica arran de l'"informe Veritas" de 1994 sobre les investigacions del jutge Garzón contra els GAL

Vés a: VÍDEO «Les clavegueres d'Interior», el documental de MediaPro sobre l'«operació Catalunya»

VÍDEO «Les clavegueres d'Interior», el documental de MediaPro sobre l'«operació Catalunya»

Els diputats d'Esquerra i d'Units Podem han demanat reproduir-lo al Congrés quan encara no ha estat emès a cap televisió

Vés a: Els Bombers controlen un incendi en una zona de matolls a Sant Llorenç Savall

Els Bombers controlen un incendi en una zona de matolls a Sant Llorenç Savall

Sis dotacions del cos han treballat per apagar les flames, que han afectat una superfície "reduïda"

Vés a: VÍDEO Els passatgers d'un vol d'AirAsia, aterrits per les brutals sacsejades de l'avió

VÍDEO Els passatgers d'un vol d'AirAsia, aterrits per les brutals sacsejades de l'avió

Els viatgers expliquen que l'aeronau es movia amb la mateixa intensitat que una rentadora | El vol ha sortit aquest diumenge de Perth amb destinació a Kuala Lumpur, però ha acabat tornant a la ciutat australiana

Vés a: Retencions quilomètriques en l'operació tornada de Sant Joan

Retencions quilomètriques en l'operació tornada de Sant Joan

L'AP-7, en direcció Barcelona, és la via on es registren més congestions | La C-31 i la C-65 també presenten trams de circulació lenta

Vés a: Ferit greu un motorista de 45 anys després de patir un accident a Toses

Ferit greu un motorista de 45 anys després de patir un accident a Toses

L'home ha estat evacuat en helicòpter a l'Hospital Vall d'Hebron

Vés a: El Gaudí Centre de Reus celebra els deu anys exposant la maqueta acabada de la Sagrada Família

El Gaudí Centre de Reus celebra els deu anys exposant la maqueta acabada de la Sagrada Família

L'equipament fa una jornada de portes obertes, coincidint amb els 165 anys del naixement de l'arquitecte i la Festa Major

Vés a: Els participants a la macrofesta il·legal en un bosc protegit de Querol abandonen la zona

Els participants a la macrofesta il·legal en un bosc protegit de Querol abandonen la zona

El consistori denuncia que aquesta matinada ha estat més sorollosa i multitudinària que la de dissabte

Agenda

» Del 10/04/2017 al 25/08/2017

Cursos de capgrossos de cartró pedra
 Taller de gegants i capgrossos Ventura & Hosta (C. Ordis, 25, Navata)

» Del 21/01/2017 a l'01/10/2017

Exposició "Empordà industrial"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: