Xavier Borràs | Actualitzat el 03/04/2016 a les 16:36h

«El comú català», quan la pagesia decidia el seu esdevenidor

El llibre de David Algarra, un enginyer informàtic convertit en historiador, que parla de «la història dels que no surten a la història», es presentà a Olot de la mà de l’Ecoxarxa Garrotxa

David Algarra durant la presentació del llibre El comú català. La història dels que no surten a la història. Foto: Montserrat Escayola.


La gira popular de presentació del llibre El comú català. La història dels que no surten a la història va arribar aquest dissabte 2 d’abril a la capital de la Garrotxa, amb la presència de l’autor, David Algarra,  i, també, de l’autor de l’epíleg, el pensador Blai Dalmau que, com a pròleg a l’acte va interpretar —davant el nombrós públic assistent convocat per l’Ecoxarxa Garrotxa, als locals de la CNT d’Olot—, la balada «El món es va capgirar» (sobre la revolta dels Diggers el 1649 a Anglaterra) que ell mateix i Joan Pedragosa van traduir i adaptar al català, una cançó que evoca l’esperit de molts moviments populars resistents a la modernitat.

L’autor del llibre, David Algarra, un enginyer informàtic que va desvetllar la seva consciència arran de la crisi, es va mostrar emocionat i agraït per la rebuda i el suport que està tenint el llibre, de què ja ha fet quasi una dotzena de presentacions. Editat per Potlach (octubre de 2015), es pot descarregar de franc en línia o bé comprar en paper sota demanda i, ben aviat, igualment, adquirir amb qualsevol de les monedes socials que utilitzen les ecoxarxes arreu del territori.



Descobrir la història ocultada per les elits

Algarra va fer una presentació sintètica i pedagògica de la seva obra, que va iniciar ara fa tres anys amb tot de treballs de recerca i estudi sense tenir-ne cap experiència prèvia, però amb un esperit autèntic de recerca de la veritat, especialment quant a la «història dels que no surten a la història» i que les elits i les classes dirigents s’han encarregat d’ocultar, encara més en relació als comuns.

Els comuns, els comunals, eren —tornen a ser en molts indrets de la nostra geografia— les formes d’organització popular en «universitas», assemblees populars, consells oberts…, que van estendre’s arreu de la península Ibèrica, sobretot abans de la romanització i, després, durant l’Alta Edat mitjana i  ben bé fins a principis del segle XVIII, quan la derrota de 1714 va acabar amb els usos i costums que s’havien atorgat els propis ciutadans i que, en el cas català haurien format part intrínseca de les pròpies Constitucions catalanes.
 
Algarra, i també Blai Dalmau, van coincidir en el fet que aquesta època d’autoorganització i l’autogestió dels anomenats béns comunals (rius, forests, prades, molins, fargues, forns…) dibuixa una època de llibertat i d’igualtat que ha estat molt poc estudiada o, majoritàriament, ocultada des de la història oficial. Sortosament, però, ja comença a haver-hi diversos treballs publicats que fan recerca en aquestes mateixes línies i que ens aporten una visió molt diferent pel que fa a les formes de vida catalanes. En aquest sentit Algarra va explicar la seva experiència d’espigolament etnogràfica del Costumari Català de Joan Amades tot afirmant que «des de l’etnografia i, ara, sovint, també, des de l’antropologia es troben moltes pistes sobre aquestes formes de vida».

Blai Dalmau, per la seva banda, va introduir la visió que avui hi ha una «revolució silenciosa», que no surt als mitjans, però que ja comença a ser objecte d’estudi, en relació al retorn d’aquelles assemblees populars i els comuns i que, en certa mesura, estan portant a terme les ecoxarxes. Per a Dalmau, aquestes assemblees populars confederades haurien de ser el fonament de la Catalunya independent. ben allunyats de la visió «estatista» que, de fet, comporta un més del mateix quant al capitalismes: individualisme, consumisme, control de la població i dependència, en summa.

Decisions sota un arbre

«Les assemblees dels comuns se celebraven invariablement sota un arbre i, al final de la trobada, la gent s’ajuntava al voltant d’aquest arbre i ballaven i cantaven», explicà Algarra, que intueix que molta de la repressió que es perpetrà des del Papat i la Inquisició contra el que en deien bruixeria i aquelarres, no eren cap altra cosa que atacs directes cap a aquestes formes de llibertat, d’autoorganització i celebració popular. La història l’escriu qui guanya i té el poder, però aquesta història d’autogovern és fonamentalment oral i se’n serva poca constància documental, com del dret consuetudinari (costums i usos) que representava aquest sistema. Sobreviuen, doncs, com a memòria col·lectiva, centenars d’arbres que donen fe d’una cultura que s’esvaeix com el pi de Can Torres, sota el qual les poblacions dels actuals municipis de Parets, Mollet i Gallecs feien les seves assemblees abans de 1900. (podeu seguir aquest fil en l’article «Els béns comuns, segles de resistència contra lleis i mesures polítiques de privatització»).

Actualment, una part important de les comunitats camperoles de la península Ibèrica mantenen, fins i tot des d’un altre marc jurídic legal (a través de les entitats locals menors; a Catalunya, entitats municipals descentralitzades), la tradició dels consells i els béns comunals com a norma aplicada a la vida quotidiana i el funcionament veïnal. Aquest fet evidencia el fort arrelament d’aquestes pautes i formes de comportament socials. Per a una comunitat agrària, aquest no és un tema menor: la col·lectivització de l’aigua i de les pastures, el repartiment de lots de terra o l’aprofitament dels boscos determinen la seva subsistència. L’interès col·lectiu està per sobre de l’individual. L’individu, com a part del veïnat, es deu a la comunitat i la seva activitat productiva només es pot reproduir i desenvolupar en el seu si, des del consens mutu i a través del consell. Com deia l’historiador Jordi Viñas, «no són les muntanyes que pertanyen als veïns, sinó els veïns que pertanyen a les muntanyes».

Recuperar la memòria col·lectiva

Aquest llibre, doncs, significa la recuperació d’una memòria col·lectiva que semblava haver desaparegut dels annals de la nostra historiografia, ja que durant el segle XIX la burgesia havia escampat «la idea que la història del poble català era tan singular que no coneixia ni els procediments assemblearis ni la propietat col·lectiva», com detalla Félix Rodrigo Mora al «Pròleg».

El llibre d’Algarra s’ocupa d’allò que és popular català, de la saviesa de la gent comuna, dels seus assoliments i realitzacions i és una contribució notable a l’esforç i a la lluita per l’alliberament de Catalunya, més enllà de la politiqueria dels partits polítics. De fet, sorgeix en un context diferent del dels darrers anys, ja que actualment ja comptem amb més estudis, provinents de l’autogestió del saber i del coneixement i no del món acadèmic, sobre la història dels pobles peninsulars.
 

Després de la presentació es va fer un debat viu i enriquidor entre els assistents amb Algarra i Dalmau. Foto: Montserrat Escayola.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 397
Vés a: Els terroristes volien executar a Barcelona un atemptat inspirat en el «modus operandi» de l'11-M

Els terroristes volien executar a Barcelona un atemptat inspirat en el «modus operandi» de l'11-M

Tot i que els autors de l'atac van acabar utilitzant una furgoneta per acabar matant, com en altres atemptats recents, el pla inicial era provocar una gran explosió al centre de Barcelona

Vés a: El clam unànime «No tinc por» de Barcelona omple les portades

El clam unànime «No tinc por» de Barcelona omple les portades

Els atacs a Barcelona i Cambrils, els seus autors i les seves conseqüències, protagonistes

Vés a: Xoc entre militants de partits ultres i antifeixistes al centre de Barcelona

Xoc entre militants de partits ultres i antifeixistes al centre de Barcelona

Dues manifestacions han coincidit a la mateixa hora a la part alta de la Rambla per l'atemptat

Vés a: Els Mossos busquen Younes Abouyaaqoub, darrer fugitiu implicat en els atacs

Els Mossos busquen Younes Abouyaaqoub, darrer fugitiu implicat en els atacs

Tres dels quatre homes que buscava la policia catalana van ser abatuts a Cambrils | De les 12 persones que formaven la cèl·lula, només ell no ha mort ni ha estat detingut

Vés a: Fins a 105 bombones de butà i restes de peròxid de cetona localitzades al xalet ensorrat per l’explosió a Alcanar

Fins a 105 bombones de butà i restes de peròxid de cetona localitzades al xalet ensorrat per l’explosió a Alcanar

Els TEDAX fan una primera detonació controlada per descartar la presència de més artefactes a la zona

Vés a: Tres dels quatre fugitius van ser abatuts a Cambrils

Tres dels quatre fugitius van ser abatuts a Cambrils

Tan sols queda viu un dels joves, Younes Abouyaaqoub, nascut al Marroc fa 22 anys i veí de Ripoll

Vés a: Antoni Comín i Dolors Montserrat visiten les víctimes de Cambrils a l'hospital Joan XXIII

Antoni Comín i Dolors Montserrat visiten les víctimes de Cambrils a l'hospital Joan XXIII

El ministre de Salut i la ministra de Sanitat s'han desplaçat a Tarragona per donar suport als ferits en l'atemptat terrorista d'aquesta matinada

Vés a: VÍDEO Tres detinguts a Ripoll per l'atemptat a Barcelona

VÍDEO Tres detinguts a Ripoll per l'atemptat a Barcelona

El segon detingut és Salh El Karib, d’uns 30 anys, interrogat per haver facilitat bitllets d'avió als sospitosos i proper a Driss Oukabir, el primer arrestat | Agents armats dels Mossos i la Guàrdia Civil han fet diversos escorcolls i han tallat diversos carrers del municipi

Vés a: La connexió ripollesa de l'atemptat a Barcelona

La connexió ripollesa de l'atemptat a Barcelona

Tres dels terroristes detinguts i els atacants abatuts a Cambrils tenen vinculacions amb el Ripollès | Els joves assumien tasques executives i logístiques vinculades a la massacre de Barcelona i estan relacionats amb l'explosió d'Alcanar

Vés a: Lloret activa mesures de prevenció a les zones de vianants després dels atemptats

Lloret activa mesures de prevenció a les zones de vianants després dels atemptats

Els pilons auotmàtics no baixaran si no es té autorització, i es col·locaran tanques de contenció en diversos carrers

Vés a: Els Mossos troben restes d'un segon cadàver a les runes de la casa enfonsada a Alcanar

Els Mossos troben restes d'un segon cadàver a les runes de la casa enfonsada a Alcanar

El forense del cas ha confirmat que les restes humanes localitzades pertanyen a dos individus

Vés a: VÍDEO Guardiola: «La ciutat i el país s'aixecaran i tiraran endavant»

VÍDEO Guardiola: «La ciutat i el país s'aixecaran i tiraran endavant»

L'exentrenador del Barça, ara al Manchester City, ha transmès el seu suport als familiars de les víctimes de l'atemptat de Barcelona

Vés a: Puigdemont a Cambrils: «La millor resposta és la conquesta de la normalitat»

Puigdemont a Cambrils: «La millor resposta és la conquesta de la normalitat»

El president de la Generalitat s'ha desplaçat fins al municipi del Baix Camp i ha volgut visitar el lloc on va tenir lloc l'atemptat terrorista

Agenda

» Del 10/04/2017 al 25/08/2017

Cursos de capgrossos de cartró pedra
 Taller de gegants i capgrossos Ventura & Hosta (C. Ordis, 25, Navata)

» 26/08/2017, 20 h

Concert de Claudio Mansutti (clarinet) i Federica Repini (piano)
 Església de Sant Martí d'Empúries (L'Escala)

» De l'01/07/2017 al 26/08/2017, 22 h

XXIX Festival de Música de Sant Pere Pescador
 Església Parroquial de Sant Pere, Plaça Catalunya i Plaça Major (Sant Pere Pescador)

» 27/08/2017, Matí (11 h) i tarda (16.30 h)

XLV Aplec de la Sardana de Peralada
 Jardins del Castell. En cas de mal temps, es farà al Centre Social. (Peralada)

» Del 04/07/2017 al 29/08/2017, 17 h

Visites guiades al Port Pesquer i a la subhasta de peix
 Port Pesquer (Roses)

» Del 30/06/2017 al 31/08/2017, De 10 a 13.30 h i de 17 a 20.30 h
Els diumenges, altres festius i els dilluns: tancat

XXXV Mostra col·lectiva d'estiu
 Galeria d'Art el Claustre (Rambla, 25, Figueres)

» 01/09/2017, 22 h

Cantada d'havaneres amb el grup Ultramar
 Platja de la Perola (Roses)

» Del 08/09/2017 al 10/09/2017

XXVII Festival Terra de Trobadors
 Diferents espais (Castelló d'Empúries)

» 17/09/2017, Matí i tarda

XXII Fira del Formatge Artesà de Catalunya a Lladó
 Diferents espais (Lladó)

» Del 20/06/2017 al 24/09/2017

Viu el patrimoni. Programa d'activitats als museus, monuments i jaciments
 Reial Monestir de Santes Creus (Pl. de Jaume el Just, s/n, Aiguamúrcia)

» Del 30/06/2017 al 30/09/2017, De dilluns a diumenges: de 10 a 20 h

Exposició "Empúries, la gran empresa arqueològica de Josep Puig i Cadafalch (1908-1923)"
 Conjunt arqueològic d'Empúries (sala d'exposicions temporals) (L'Escala)

» Del 21/01/2017 a l'01/10/2017

Exposició "Empordà industrial"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)

» Del 21/10/2017 al 22/10/2017, Inauguració: divendres dia 14, a les 18 h
Dissabte i diumenge: de 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h

Fira del Vent del Pla de Santa Maria
 Pavelló Poliesportiu (El Pla de Santa Maria)

» Del 07/04/2017 al 31/10/2017, Vegeu l'apartat d'horaris en el web de l'Ecomuseu-Farinera.

Exposició "Empuriabrava, 50 anys"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)

» De l'01/04/2017 al 31/10/2017

Programa de rutes "Indrets Verdaguerians"
 Santuari de la Mare de Déu del Mont (Albanyà)

» Del 18/06/2017 al 28/01/2018, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: d'11 a 14 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte"
 Museu dels Sants (C. Joaquim Vayreda, 9, Olot)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: