Xavier Borràs | Actualitzat el 03/04/2016 a les 16:36h

«El comú català», quan la pagesia decidia el seu esdevenidor

El llibre de David Algarra, un enginyer informàtic convertit en historiador, que parla de «la història dels que no surten a la història», es presentà a Olot de la mà de l’Ecoxarxa Garrotxa

David Algarra durant la presentació del llibre El comú català. La història dels que no surten a la història. Foto: Montserrat Escayola.


La gira popular de presentació del llibre El comú català. La història dels que no surten a la història va arribar aquest dissabte 2 d’abril a la capital de la Garrotxa, amb la presència de l’autor, David Algarra,  i, també, de l’autor de l’epíleg, el pensador Blai Dalmau que, com a pròleg a l’acte va interpretar —davant el nombrós públic assistent convocat per l’Ecoxarxa Garrotxa, als locals de la CNT d’Olot—, la balada «El món es va capgirar» (sobre la revolta dels Diggers el 1649 a Anglaterra) que ell mateix i Joan Pedragosa van traduir i adaptar al català, una cançó que evoca l’esperit de molts moviments populars resistents a la modernitat.

L’autor del llibre, David Algarra, un enginyer informàtic que va desvetllar la seva consciència arran de la crisi, es va mostrar emocionat i agraït per la rebuda i el suport que està tenint el llibre, de què ja ha fet quasi una dotzena de presentacions. Editat per Potlach (octubre de 2015), es pot descarregar de franc en línia o bé comprar en paper sota demanda i, ben aviat, igualment, adquirir amb qualsevol de les monedes socials que utilitzen les ecoxarxes arreu del territori.



Descobrir la història ocultada per les elits

Algarra va fer una presentació sintètica i pedagògica de la seva obra, que va iniciar ara fa tres anys amb tot de treballs de recerca i estudi sense tenir-ne cap experiència prèvia, però amb un esperit autèntic de recerca de la veritat, especialment quant a la «història dels que no surten a la història» i que les elits i les classes dirigents s’han encarregat d’ocultar, encara més en relació als comuns.

Els comuns, els comunals, eren —tornen a ser en molts indrets de la nostra geografia— les formes d’organització popular en «universitas», assemblees populars, consells oberts…, que van estendre’s arreu de la península Ibèrica, sobretot abans de la romanització i, després, durant l’Alta Edat mitjana i  ben bé fins a principis del segle XVIII, quan la derrota de 1714 va acabar amb els usos i costums que s’havien atorgat els propis ciutadans i que, en el cas català haurien format part intrínseca de les pròpies Constitucions catalanes.
 
Algarra, i també Blai Dalmau, van coincidir en el fet que aquesta època d’autoorganització i l’autogestió dels anomenats béns comunals (rius, forests, prades, molins, fargues, forns…) dibuixa una època de llibertat i d’igualtat que ha estat molt poc estudiada o, majoritàriament, ocultada des de la història oficial. Sortosament, però, ja comença a haver-hi diversos treballs publicats que fan recerca en aquestes mateixes línies i que ens aporten una visió molt diferent pel que fa a les formes de vida catalanes. En aquest sentit Algarra va explicar la seva experiència d’espigolament etnogràfica del Costumari Català de Joan Amades tot afirmant que «des de l’etnografia i, ara, sovint, també, des de l’antropologia es troben moltes pistes sobre aquestes formes de vida».

Blai Dalmau, per la seva banda, va introduir la visió que avui hi ha una «revolució silenciosa», que no surt als mitjans, però que ja comença a ser objecte d’estudi, en relació al retorn d’aquelles assemblees populars i els comuns i que, en certa mesura, estan portant a terme les ecoxarxes. Per a Dalmau, aquestes assemblees populars confederades haurien de ser el fonament de la Catalunya independent. ben allunyats de la visió «estatista» que, de fet, comporta un més del mateix quant al capitalismes: individualisme, consumisme, control de la població i dependència, en summa.

Decisions sota un arbre

«Les assemblees dels comuns se celebraven invariablement sota un arbre i, al final de la trobada, la gent s’ajuntava al voltant d’aquest arbre i ballaven i cantaven», explicà Algarra, que intueix que molta de la repressió que es perpetrà des del Papat i la Inquisició contra el que en deien bruixeria i aquelarres, no eren cap altra cosa que atacs directes cap a aquestes formes de llibertat, d’autoorganització i celebració popular. La història l’escriu qui guanya i té el poder, però aquesta història d’autogovern és fonamentalment oral i se’n serva poca constància documental, com del dret consuetudinari (costums i usos) que representava aquest sistema. Sobreviuen, doncs, com a memòria col·lectiva, centenars d’arbres que donen fe d’una cultura que s’esvaeix com el pi de Can Torres, sota el qual les poblacions dels actuals municipis de Parets, Mollet i Gallecs feien les seves assemblees abans de 1900. (podeu seguir aquest fil en l’article «Els béns comuns, segles de resistència contra lleis i mesures polítiques de privatització»).

Actualment, una part important de les comunitats camperoles de la península Ibèrica mantenen, fins i tot des d’un altre marc jurídic legal (a través de les entitats locals menors; a Catalunya, entitats municipals descentralitzades), la tradició dels consells i els béns comunals com a norma aplicada a la vida quotidiana i el funcionament veïnal. Aquest fet evidencia el fort arrelament d’aquestes pautes i formes de comportament socials. Per a una comunitat agrària, aquest no és un tema menor: la col·lectivització de l’aigua i de les pastures, el repartiment de lots de terra o l’aprofitament dels boscos determinen la seva subsistència. L’interès col·lectiu està per sobre de l’individual. L’individu, com a part del veïnat, es deu a la comunitat i la seva activitat productiva només es pot reproduir i desenvolupar en el seu si, des del consens mutu i a través del consell. Com deia l’historiador Jordi Viñas, «no són les muntanyes que pertanyen als veïns, sinó els veïns que pertanyen a les muntanyes».

Recuperar la memòria col·lectiva

Aquest llibre, doncs, significa la recuperació d’una memòria col·lectiva que semblava haver desaparegut dels annals de la nostra historiografia, ja que durant el segle XIX la burgesia havia escampat «la idea que la història del poble català era tan singular que no coneixia ni els procediments assemblearis ni la propietat col·lectiva», com detalla Félix Rodrigo Mora al «Pròleg».

El llibre d’Algarra s’ocupa d’allò que és popular català, de la saviesa de la gent comuna, dels seus assoliments i realitzacions i és una contribució notable a l’esforç i a la lluita per l’alliberament de Catalunya, més enllà de la politiqueria dels partits polítics. De fet, sorgeix en un context diferent del dels darrers anys, ja que actualment ja comptem amb més estudis, provinents de l’autogestió del saber i del coneixement i no del món acadèmic, sobre la història dels pobles peninsulars.
 

Després de la presentació es va fer un debat viu i enriquidor entre els assistents amb Algarra i Dalmau. Foto: Montserrat Escayola.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 425
Vés a: Felip VI avisa que l'«inacceptable intent de secessió» es frenarà amb tots els instruments de l'Estat

Felip VI avisa que l'«inacceptable intent de secessió» es frenarà amb tots els instruments de l'Estat

El rei apel·la a la "democràcia, les regles fonamentals i l'estat de dret" per donar suport a Rajoy en les hores prèvies a l'aplicació de l'article 155 | Jean-Claude Juncker, Donald Tusk i Antonio Tajani fan costat a l'Estat, carreguen contra "l'egoisme nacionalista" i sostenen que canviar fronteres "pot portar als inferns"

Vés a: Transhumància i protesta, entre les cinc propostes per al cap de setmana

Transhumància i protesta, entre les cinc propostes per al cap de setmana

NacióDigital recomana la Fira de la Transhumància, el Festival Protesta, la Festa del Modernisme de la Colònia Güell, el Filmets de Badalona, i l'UtopiaMarkets Il·lustració

Vés a: Rajoy destituirà Puigdemont i tot el Govern amb l'article 155, segons «El País»

Rajoy destituirà Puigdemont i tot el Govern amb l'article 155, segons «El País»

L'estratègia del president del govern espanyol implicaria rellevar el govern català en bloc i nomenar un representant que en centralitzi les tasques de coordinació

Vés a: 24 premis Nobel demanen «mediació i negociació» en el conflicte entre Catalunya i Espanya

24 premis Nobel demanen «mediació i negociació» en el conflicte entre Catalunya i Espanya

En una carta oberta denuncien les escenes de violència i "brutalitat policial" de l'1-O

Vés a: La junta de portaveus reclamarà dilluns la llibertat dels «presos polítics» Sànchez i Cuixart

La junta de portaveus reclamarà dilluns la llibertat dels «presos polítics» Sànchez i Cuixart

JxSí i la CUP registren un text on s'exigeix aturar també el procés contra Trapero i "que s'aturi la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals que estan portant a terme les institucions de l'estat espanyol"

Vés a: La Unió Europea tanca files amb l'Estat i considera una «obligació» el respecte a la llei

La Unió Europea tanca files amb l'Estat i considera una «obligació» el respecte a la llei

Jean-Claude Juncker, Donald Tusk i Antonio Tajani fan costat a Rajoy, carreguen contra "l'egoïsme nacionalista" i sostenen que canviar fronteres "pot portar als inferns" | Mentre el dret no canvia, ha apuntat el president del Parlament Europeu, respectar-lo no és voluntari

Vés a: Els últims aiguats fan aparèixer milers de formigues voladores

Els últims aiguats fan aparèixer milers de formigues voladores

L’aigua i la humitat ha fet que les femelles surten per tal de ser fecundades

Vés a: Discrepàncies pel ritme del 155: la data de les eleccions tensiona el bloc unionista

Discrepàncies pel ritme del 155: la data de les eleccions tensiona el bloc unionista

El PSOE i Ciutadans volen celebrar els comicis el mes de gener, en el període mínim que estableix la llei, mentre que el PP es planteja allargar els terminis

Vés a: ÀUDIO La declaració de Trapero a la jutge: «L'atestat de la Guàrdia Civil sobre l'1-O és en gran part fals»

ÀUDIO La declaració de Trapero a la jutge: «L'atestat de la Guàrdia Civil sobre l'1-O és en gran part fals»

El major dels Mossos d'Esquadra defensa en la segona compareixença per sedició que el cos va "canviar els horaris dels agents per tenir el màxim de gent", com publica l'"ABC"

Vés a: Troben morta la dona de 84 anys de Cervià de Ter desapareguda dimecres

Troben morta la dona de 84 anys de Cervià de Ter desapareguda dimecres

Un motorista ha localitzat el vehicle que conduïa Teresa Nierga, que va caure per un desnivell de set metres a Cornellà de Terri

Vés a: L'obra de Hans​ Van​ Manen inaugura el nou curs de dansa al Centre Cultural Terrassa

L'obra de Hans​ Van​ Manen inaugura el nou curs de dansa al Centre Cultural Terrassa

La peça inaugura la 34a Temporada BBVA, que comptarà amb el Russian State Ballet (25 de novembre) i es clausurarà amb les Estrelles i Solistes de l'Òpera de París (16 de desembre)

Vés a: ERC i PSC trenquen el pacte de govern a Vacarisses amb el rerefons del 155

ERC i PSC trenquen el pacte de govern a Vacarisses amb el rerefons del 155

Les dues regidores socialistes han comunicat a l'alcalde republicà Toni Massana que abandonen el govern, que ara queda en minoria

Agenda

» Del 21/10/2017 al 22/10/2017, Inauguració: divendres dia 14, a les 18 h
Dissabte i diumenge: de 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h

Fira del Vent del Pla de Santa Maria
 Pavelló Poliesportiu (El Pla de Santa Maria)

» Del 07/04/2017 al 31/10/2017, Vegeu l'apartat d'horaris en el web de l'Ecomuseu-Farinera.

Exposició "Empuriabrava, 50 anys"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)

» De l'01/04/2017 al 31/10/2017

Programa de rutes "Indrets Verdaguerians"
 Santuari de la Mare de Déu del Mont (Albanyà)

» Del 18/06/2017 al 28/01/2018, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: d'11 a 14 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte"
 Museu dels Sants (C. Joaquim Vayreda, 9, Olot)

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: