Xavier Borràs | Actualitzat el 20/03/2014 a les 12:45h

El Banc d'Anglaterra reconeix que els diners es creen del no res, com ja advertia Enric Duran

La revelació coincideix amb l'estrena del documental «Retorn», on s'explica què se’n va fer de l’expropiació d’Enric Duran a 39 entitats bancàries l'any 2008

Dues revelacions importants: què se'n va fer dels diners expropiats per Enric Duran, com s'explica al vídeo «Retorn», i un document del Banc d'Anglaterra que revela que els diners es creen del no res. Qui estafa a qui?

Coincidint amb l'estrena virtual del documental Retorn —en què diverses persones i col·lectius expliquen què se'n va fer dels 492.000 euros expropiats per l'activista Enric Duran el 2008—, ahir mateix, a partir d’un article a The Guardian , del pensador i historiador David Graeber, i d’un posterior comunicat de l'economista Susana Martín Belmonte, es va tenir notícia d'un document publicat pel Banc d’Anglaterra la setmana passada que reconeix, finalment, que els diners es creen del no res , en el moment que els usuaris signen contractes de crèdits amb bancs privats i que només és a partir d’aquest fet que es creen els dipòsits i no al contrari.


Com es pot veure al documental Retorn aquesta tesi era, precisament, una de les informacions cabdals que s'havien difós a través d’una cinquantena de xerrades i de videofòrums del documental El diner és deute , en la Marxa pel Decreixement l’any 2008 que, també, s’expressava en l’article que es va publicar massivament en les pp. 2 i 3 de la publicació Crisi . De fet, l’ escrit de la defensa que s'havia de celebrar el febrer de l'any passat contra Enric Duran (pp. 1 a 5), davant l’acusació que li van fer 16 entitats bancàries (de les 39 concernides), ja ho advertia. 

Un extracte del resum inicial que aporta el propi Banc d’Anglaterra en l’inici d’aquest nou document, diu:

«En l’economia moderna, la major part dels diners prenen la forma de dipòsits bancaris. Però, com es creen aquests dipòsits bancaris és sovint incomprès: la principal forma és a través dels prèstecs atorgats pels bancs comercials. Cada vegada que un banc fa un préstec, crea simultàniament un dipòsit corresponent en el compte bancari del prestatari, i per tant crea nou diner.
»La realitat de com es creen els diners avui en dia difereix de la descripció que es troba en alguns textos d’Economia:

  • En lloc dels bancs rebent dipòsits dels estalvis dels consumidors i prestant-los, és a partir del crèdits que es creen els dipòsits.
  • En temps normals, el banc central no fixa la quantitat de diners en circulació, ni són diners del banc central els que es multipliquen en més préstecs i dipòsits.»
     

El document sencer el podeu descarregar en aquest enllaç :

Enric Duran recorda, des del seu web, que «aquest mecanisme de creació de diners no ha format part mai de cap decisió democràtica, ni de cap programa polític, ja que ens va venir d’un imperi postfeudal». Igualment, segons l'activista, un dels impulsors  de la Cooperativa Integral Catalana, cal preguntar-se fins quan «deixarem que el poder a través del seu sistema educatiu i del sistema d’ordenament legal i jurídic, entre d’altres, perpetuïn una mentida que ha quedat d’una manera tan contundent al descobert».

A partir de la revelació del Banc d’Anglaterra, Duran es pregunta com se’l pot continuar acusant d’estafar les entitats bancàries, en relació a uns diners que no existien abans de ser creats en forma de dipòsits en els comptes corrents que li van obrir? I judica com es pot sostenir aquesta acusació «sense tenir en compte que és tot el sistema bancari i és tot el poder econòmic, des de fa segles, el que ha estafat la població i ha fet que s’ensenyessin a les universitats uns mecanismes, com el multiplicador bancari, que només eren una cortina de fum per mantenir el seu privilegi de la creació privada de diner? […] ¿No són, doncs, els bancs els estafadors quan creen cadascun dels contractes de crèdit en frau de llei, per expressar unes condicions contractuals falses que no esmenten que els diners que hem de tornar amb interessos surten del no res?».

A Retorn els activistes i col·lectius donen la cara

Estrenat virtualment aquest dilluns 17 de març, el documental Retorn. Una història que vam construir juntes es presentarà públicament el pròxim dimecres 26 de març a les 19:00 h a AureaSocial (carrer de Sardenya, 263, Barcelona).

Més de cinc anys després de la publicació del diari Crisi, on s’explicava l’expropiació a 39 bancs diferents, d’un total de 492.000 €, un grup d’activistes revelen què se’n va fer dels diners i com ho van viure. «El panorama que ens imposa el sistema actual, la desobediència i la construcció d’alternatives són el motor d’aquesta obra col.lectiva», segons els seus creadors.

El documental es va estrenar virtualment aquest dilluns 17 de març, mitjançant el web www.retorn.net , 6 mesos després del comunicat del passat 17 de setembre de 2013, on l’Enric Duran avançava:

«Avui, tenint en compte que el sistema legal de l’Estat espanyol té una llei que fa prescriure tots els delictes pels quals es pugui demanar menys de 5 anys de presó, quan fa 5 anys que es van dur a terme, puc dir, que aquella acció no hauria estat possible sense totes les persones que hi van contribuir, especialment a través dels diversos processos assemblearis que van permetre decidir col·lectivament el destí de bona part d’aquells fons i l’execució dels projectes sabent l’origen dels diners, i donant-li, per tant, un significat polític revolucionari amb voluntat d’impulsar la construcció d’alternatives al sistema establert que no hauria tingut si només hagués estat una acció individual.
»Potser ara, aprofitant el pas del temps, és més factible que d’altres persones comparteixin la seva experiència de com ho van viure i cap a on es van destinar aquells diversos finançaments.»


En aquest documental més d’una vintena de persones que fins ara s’havien mantingut en silenci, expliquen com van viure els fets «dels quals van tenir coneixement de primera mà abans que es fessin públics», i recorden els projectes i iniciatives als quals es van destinar aquells recursos.

COMENTARIS

+5
-1
No és cert.
Anònim, 20/03/2014 a les 17:44
Jurídicament, això que dieu no és cert. Els diners no els "creen" els bancs, sinó els bancs amb qui li demana el préstec, que passa a tenir un deute igual a la quantitat de diners "creada", cosa que fa que els diners "creats" quedin compensats pel deute "creat". Per tant, el banc no "crea" diners, sinó que dóna crèdit (en el sentit que es creu) que la persona a qui li ha prestat els diners els hi tornarà, i si el particular no acompleix, el banc en pateix les conseqüències, i els hi fa patir al particular.
+1
-4
bancs desacreditats
Anònim, 20/03/2014 a les 17:54
Notícies com aquestes i aquet jovent acctiu donen esperança!
+1
-5
Si és cert
Anònim, 20/03/2014 a les 21:27
El crèdit serveix per pagar a algú ,sòmines .Aquest nou crèdit sempre crea un dipòsit nou.Es a dir,un mitjà de pagament NOU del no res .
+2
-0
Continua no sent veritat.
Anònim, 24/03/2014 a les 10:26
Per molt que em diguis sòmines, continua sense ser veritat. Els diners surten del patrimoni de qui demana el préstec, que passa a tenir un deute per la mateixa quantitat que ha demanat, és a dir, que els diners que el banc posa a nom seu compensen el deute que ara té, i patrimonialment queda igual. Per cert, si a la botiga de sota casa et fien dos quilos de patates i t'ho apunten al compte, també està "creant" diners, exactament el que valen els dos quilos de patates.
+0
-1
I tant que és cert
Anònim, 29/03/2014 a les 00:27
L'activitat financera està desvinculada de l'economia real. La bombolla financera ha consistit en inundar de crèdit el mercat, un crèdit creat del no-res i amplificat de forma continuada. La creació de dipòsits i crèdits del no res ha anat retroalimentant un bucle que ha fet trontollar les bases econòmiques del món.

L'exemple de les patates i la botiga de la cantonada és ideal per copsar que no té res a veure amb el mecanisme pervers dels bancs. En aquest cas parlem d'economia real, d'un bé necessari i de diferents sistemes per a adquirir aquest bé, ja sigui canviant el bé per diners, ja sigui fint-lo per poder pagar-lo més endavant. Però aquí no hi ha creació ficticia de cap bé.


Els bancs centrals son els qui creen els diners en base a la riquesa generada, però els bancs comercials creen diners del no res de forma ficticia.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 377
Vés a: El forat negre de les comissions d'investigació de l'«operació Catalunya»

El forat negre de les comissions d'investigació de l'«operació Catalunya»

PP, PSOE i Ciutadans s'han aliat al Congrés per vetar les compareixences més polèmiques i no indagar en la guerra bruta contra el sobiranisme | A Catalunya, el problema ha estat la negativa dels personatges més rellevants a explicar-se al Parlament per determinar responsabilitats polítiques

Vés a: El Barça B ja és equip de Segona Divisió

El Barça B ja és equip de Segona Divisió

Els de Gerard López completen la feina contra el Racing de Santander

Vés a: VÍDEO: «La guerra bruta ja es gira en contra dels que la van impulsar»

VÍDEO: «La guerra bruta ja es gira en contra dels que la van impulsar»

Ferran Casas, subdirector de NacióDigital, analitza els efectes polítics de l'«operació Catalunya» contra l'independentisme, que el govern del PP no ha volgut que el Parlament i el Congrés investiguin

Vés a: Villarejo, més descansat que acorralat (amb cameo de Doña Croqueta)

Villarejo, més descansat que acorralat (amb cameo de Doña Croqueta)

«Un va tenir la sensació que el tal Villarejo es va quedar més descansat que no pas acorralat, que va dir el que li interessava dir i que de gotes de suor freda pel front li’n van regalimar més aviat poques»

Vés a: «El director de la Policia em va ordenar investigar els Pujol»... i quatre revelacions més de Villarejo a «Salvados»

«El director de la Policia em va ordenar investigar els Pujol»... i quatre revelacions més de Villarejo a «Salvados»

En una entrevista al programa de Jordi Évole a la Sexta, l'excomissari de la Policia Nacional espanyola, ara jubilat, admet que es va desplaçar a Catalunya per investigar la família de l'expresident i s'esplaia sobre la casa reial, el CNI i el PP

Vés a: José Manuel Villarejo: el costat fosc de la policia

José Manuel Villarejo: el costat fosc de la policia

L'excomissari de la Policia Nacional espanyola és el personatge més controvertit de l'escàndol destapat per les converses entre l'exministre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso | El seu nom apareix per primer cop envoltat de polèmica arran de l'"informe Veritas" de 1994 sobre les investigacions del jutge Garzón contra els GAL

Vés a: VÍDEO «Les clavegueres d'Interior», el documental de MediaPro sobre l'«operació Catalunya»

VÍDEO «Les clavegueres d'Interior», el documental de MediaPro sobre l'«operació Catalunya»

Els diputats d'Esquerra i d'Units Podem han demanat reproduir-lo al Congrés quan encara no ha estat emès a cap televisió

Vés a: Els Bombers controlen un incendi en una zona de matolls a Sant Llorenç Savall

Els Bombers controlen un incendi en una zona de matolls a Sant Llorenç Savall

Sis dotacions del cos han treballat per apagar les flames, que han afectat una superfície "reduïda"

Vés a: VÍDEO Els passatgers d'un vol d'AirAsia, aterrits per les brutals sacsejades de l'avió

VÍDEO Els passatgers d'un vol d'AirAsia, aterrits per les brutals sacsejades de l'avió

Els viatgers expliquen que l'aeronau es movia amb la mateixa intensitat que una rentadora | El vol ha sortit aquest diumenge de Perth amb destinació a Kuala Lumpur, però ha acabat tornant a la ciutat australiana

Vés a: Retencions quilomètriques en l'operació tornada de Sant Joan

Retencions quilomètriques en l'operació tornada de Sant Joan

L'AP-7, en direcció Barcelona, és la via on es registren més congestions | La C-31 i la C-65 també presenten trams de circulació lenta

Vés a: Ferit greu un motorista de 45 anys després de patir un accident a Toses

Ferit greu un motorista de 45 anys després de patir un accident a Toses

L'home ha estat evacuat en helicòpter a l'Hospital Vall d'Hebron

Vés a: El Gaudí Centre de Reus celebra els deu anys exposant la maqueta acabada de la Sagrada Família

El Gaudí Centre de Reus celebra els deu anys exposant la maqueta acabada de la Sagrada Família

L'equipament fa una jornada de portes obertes, coincidint amb els 165 anys del naixement de l'arquitecte i la Festa Major

Vés a: Els participants a la macrofesta il·legal en un bosc protegit de Querol abandonen la zona

Els participants a la macrofesta il·legal en un bosc protegit de Querol abandonen la zona

El consistori denuncia que aquesta matinada ha estat més sorollosa i multitudinària que la de dissabte

Agenda

» Del 10/04/2017 al 25/08/2017

Cursos de capgrossos de cartró pedra
 Taller de gegants i capgrossos Ventura & Hosta (C. Ordis, 25, Navata)

» Del 21/01/2017 a l'01/10/2017

Exposició "Empordà industrial"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: