Xavier Borràs | Actualitzat el 20/03/2014 a les 12:45h

El Banc d'Anglaterra reconeix que els diners es creen del no res, com ja advertia Enric Duran

La revelació coincideix amb l'estrena del documental «Retorn», on s'explica què se’n va fer de l’expropiació d’Enric Duran a 39 entitats bancàries l'any 2008

Dues revelacions importants: què se'n va fer dels diners expropiats per Enric Duran, com s'explica al vídeo «Retorn», i un document del Banc d'Anglaterra que revela que els diners es creen del no res. Qui estafa a qui?

Coincidint amb l'estrena virtual del documental Retorn —en què diverses persones i col·lectius expliquen què se'n va fer dels 492.000 euros expropiats per l'activista Enric Duran el 2008—, ahir mateix, a partir d’un article a The Guardian , del pensador i historiador David Graeber, i d’un posterior comunicat de l'economista Susana Martín Belmonte, es va tenir notícia d'un document publicat pel Banc d’Anglaterra la setmana passada que reconeix, finalment, que els diners es creen del no res , en el moment que els usuaris signen contractes de crèdits amb bancs privats i que només és a partir d’aquest fet que es creen els dipòsits i no al contrari.


Com es pot veure al documental Retorn aquesta tesi era, precisament, una de les informacions cabdals que s'havien difós a través d’una cinquantena de xerrades i de videofòrums del documental El diner és deute , en la Marxa pel Decreixement l’any 2008 que, també, s’expressava en l’article que es va publicar massivament en les pp. 2 i 3 de la publicació Crisi . De fet, l’ escrit de la defensa que s'havia de celebrar el febrer de l'any passat contra Enric Duran (pp. 1 a 5), davant l’acusació que li van fer 16 entitats bancàries (de les 39 concernides), ja ho advertia. 

Un extracte del resum inicial que aporta el propi Banc d’Anglaterra en l’inici d’aquest nou document, diu:

«En l’economia moderna, la major part dels diners prenen la forma de dipòsits bancaris. Però, com es creen aquests dipòsits bancaris és sovint incomprès: la principal forma és a través dels prèstecs atorgats pels bancs comercials. Cada vegada que un banc fa un préstec, crea simultàniament un dipòsit corresponent en el compte bancari del prestatari, i per tant crea nou diner.
»La realitat de com es creen els diners avui en dia difereix de la descripció que es troba en alguns textos d’Economia:

  • En lloc dels bancs rebent dipòsits dels estalvis dels consumidors i prestant-los, és a partir del crèdits que es creen els dipòsits.
  • En temps normals, el banc central no fixa la quantitat de diners en circulació, ni són diners del banc central els que es multipliquen en més préstecs i dipòsits.»
     

El document sencer el podeu descarregar en aquest enllaç :

Enric Duran recorda, des del seu web, que «aquest mecanisme de creació de diners no ha format part mai de cap decisió democràtica, ni de cap programa polític, ja que ens va venir d’un imperi postfeudal». Igualment, segons l'activista, un dels impulsors  de la Cooperativa Integral Catalana, cal preguntar-se fins quan «deixarem que el poder a través del seu sistema educatiu i del sistema d’ordenament legal i jurídic, entre d’altres, perpetuïn una mentida que ha quedat d’una manera tan contundent al descobert».

A partir de la revelació del Banc d’Anglaterra, Duran es pregunta com se’l pot continuar acusant d’estafar les entitats bancàries, en relació a uns diners que no existien abans de ser creats en forma de dipòsits en els comptes corrents que li van obrir? I judica com es pot sostenir aquesta acusació «sense tenir en compte que és tot el sistema bancari i és tot el poder econòmic, des de fa segles, el que ha estafat la població i ha fet que s’ensenyessin a les universitats uns mecanismes, com el multiplicador bancari, que només eren una cortina de fum per mantenir el seu privilegi de la creació privada de diner? […] ¿No són, doncs, els bancs els estafadors quan creen cadascun dels contractes de crèdit en frau de llei, per expressar unes condicions contractuals falses que no esmenten que els diners que hem de tornar amb interessos surten del no res?».

A Retorn els activistes i col·lectius donen la cara

Estrenat virtualment aquest dilluns 17 de març, el documental Retorn. Una història que vam construir juntes es presentarà públicament el pròxim dimecres 26 de març a les 19:00 h a AureaSocial (carrer de Sardenya, 263, Barcelona).

Més de cinc anys després de la publicació del diari Crisi, on s’explicava l’expropiació a 39 bancs diferents, d’un total de 492.000 €, un grup d’activistes revelen què se’n va fer dels diners i com ho van viure. «El panorama que ens imposa el sistema actual, la desobediència i la construcció d’alternatives són el motor d’aquesta obra col.lectiva», segons els seus creadors.

El documental es va estrenar virtualment aquest dilluns 17 de març, mitjançant el web www.retorn.net , 6 mesos després del comunicat del passat 17 de setembre de 2013, on l’Enric Duran avançava:

«Avui, tenint en compte que el sistema legal de l’Estat espanyol té una llei que fa prescriure tots els delictes pels quals es pugui demanar menys de 5 anys de presó, quan fa 5 anys que es van dur a terme, puc dir, que aquella acció no hauria estat possible sense totes les persones que hi van contribuir, especialment a través dels diversos processos assemblearis que van permetre decidir col·lectivament el destí de bona part d’aquells fons i l’execució dels projectes sabent l’origen dels diners, i donant-li, per tant, un significat polític revolucionari amb voluntat d’impulsar la construcció d’alternatives al sistema establert que no hauria tingut si només hagués estat una acció individual.
»Potser ara, aprofitant el pas del temps, és més factible que d’altres persones comparteixin la seva experiència de com ho van viure i cap a on es van destinar aquells diversos finançaments.»


En aquest documental més d’una vintena de persones que fins ara s’havien mantingut en silenci, expliquen com van viure els fets «dels quals van tenir coneixement de primera mà abans que es fessin públics», i recorden els projectes i iniciatives als quals es van destinar aquells recursos.

COMENTARIS

+5
-1
No és cert.
Anònim, 20/03/2014 a les 17:44
Jurídicament, això que dieu no és cert. Els diners no els "creen" els bancs, sinó els bancs amb qui li demana el préstec, que passa a tenir un deute igual a la quantitat de diners "creada", cosa que fa que els diners "creats" quedin compensats pel deute "creat". Per tant, el banc no "crea" diners, sinó que dóna crèdit (en el sentit que es creu) que la persona a qui li ha prestat els diners els hi tornarà, i si el particular no acompleix, el banc en pateix les conseqüències, i els hi fa patir al particular.
+1
-4
bancs desacreditats
Anònim, 20/03/2014 a les 17:54
Notícies com aquestes i aquet jovent acctiu donen esperança!
+1
-5
Si és cert
Anònim, 20/03/2014 a les 21:27
El crèdit serveix per pagar a algú ,sòmines .Aquest nou crèdit sempre crea un dipòsit nou.Es a dir,un mitjà de pagament NOU del no res .
+2
-0
Continua no sent veritat.
Anònim, 24/03/2014 a les 10:26
Per molt que em diguis sòmines, continua sense ser veritat. Els diners surten del patrimoni de qui demana el préstec, que passa a tenir un deute per la mateixa quantitat que ha demanat, és a dir, que els diners que el banc posa a nom seu compensen el deute que ara té, i patrimonialment queda igual. Per cert, si a la botiga de sota casa et fien dos quilos de patates i t'ho apunten al compte, també està "creant" diners, exactament el que valen els dos quilos de patates.
+0
-1
I tant que és cert
Anònim, 29/03/2014 a les 00:27
L'activitat financera està desvinculada de l'economia real. La bombolla financera ha consistit en inundar de crèdit el mercat, un crèdit creat del no-res i amplificat de forma continuada. La creació de dipòsits i crèdits del no res ha anat retroalimentant un bucle que ha fet trontollar les bases econòmiques del món.

L'exemple de les patates i la botiga de la cantonada és ideal per copsar que no té res a veure amb el mecanisme pervers dels bancs. En aquest cas parlem d'economia real, d'un bé necessari i de diferents sistemes per a adquirir aquest bé, ja sigui canviant el bé per diners, ja sigui fint-lo per poder pagar-lo més endavant. Però aquí no hi ha creació ficticia de cap bé.


Els bancs centrals son els qui creen els diners en base a la riquesa generada, però els bancs comercials creen diners del no res de forma ficticia.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 353
Vés a: De Zaplana a Aguirre: tot l'aznarisme sota sospita

De Zaplana a Aguirre: tot l'aznarisme sota sospita

Mariano Rajoy, l'únic que resisteix d'aquell primer govern d'Aznar, esperava la dimissió de la líder del partit a Madrid, que aquest dilluns ha renunciat per l'erosió provocada pel cas Ignacio González | Zaplana, ara investigat en el marc de l'"Operació Lezo", és protagonista d'una corrua d'escàndols que esquitxa les figures més importants de l'era daurada del PP

Vés a: TV3 partirà en dos programes els seus matins

TV3 partirà en dos programes els seus matins

La cadena pública cancel·larà l'espai "Els Matins" a partir de setembre i el substituirà per un informatiu i un magazín

Vés a: Zapatero es desentén de la seva Espanya plurinacional

Zapatero es desentén de la seva Espanya plurinacional

Evita defensar la Catalunya nació que sí que va acceptar a l'Estatut mentre era president del govern espanyol | Reivindica ara Susana Díaz com el millor lideratge pel PSOE i defensa l'abstenció dels socialistes per fer Rajoy president

Vés a: El Tribunal d'Arbitratge Esportiu de Catalunya entra en funcionament

El Tribunal d'Arbitratge Esportiu de Catalunya entra en funcionament

El TAEC intentarà ser una alternativa a la via judicial per a federacions, clubs, àrbitres i esportistes

Vés a: L'incòmode passat que arrossega Alberto Ruiz-Gallardón

L'incòmode passat que arrossega Alberto Ruiz-Gallardón

La imatge aparentment "progre" de l'exministre contrasta amb la realitat dels seus lligams franquistes i la gestió a Justícia

Vés a: VIDEOANÀLISI «La regeneració espanyola ha de començar a la dreta»

VIDEOANÀLISI «La regeneració espanyola ha de començar a la dreta»

El subdirector de NacióDigital, Ferran Casas, comenta l'adéu a la política d'Esperanza Aguirre | Rajoy és ja l'únic supervivent del primer govern Aznar

Vés a: Macron agafa el relleu de Sarkozy com a mirall francès del PDECat

Macron agafa el relleu de Sarkozy com a mirall francès del PDECat

Artur Mas, quan va desistir de ser candidat a la Generalitat, es va emmirallar en l'expresident francès pel seu paper en la refundació de la dreta francesa | La coordinadora general de la formació, Marta Pascal, situa el projecte del favorit a la segona volta dels comicis francesos com un "model d'èxit" i admet que "l'observen"

Vés a: Colau rescindeix el contracte de Glòries i s'arrisca a més retards en l'obra

Colau rescindeix el contracte de Glòries i s'arrisca a més retards en l'obra

La decisió no té l'aval de l'oposició, però l'última paraula l'ha tingut el consell d'administració de l'empresa municipal BIMSA, on el govern de BComú i el PSC té majoria | Les obres es paralitzaran el juny durant uns mesos fins a la nova adjudicació dels treballs, els quals l'executiu calcula que s'acabaran a principis del 2020 | La UTE Túnel Glòries assegura que no és responsable dels retards i sobrecostos

Vés a: «Jo vaig destapar la trama Gürtel!»: Aguirre en deu polèmiques frases

«Jo vaig destapar la trama Gürtel!»: Aguirre en deu polèmiques frases

Des de la consideració de Catalunya com a territori no "nacional" fins a afirmar que a les seves llistes hi anava gent que estava "imputada per tonteries", la "lideressa" ha regalat a l'hemeroteca memorables intervencions

Vés a: Manresa, capital de la màgia amb més de 500 il·lusionistes d'arreu del món

Manresa, capital de la màgia amb més de 500 il·lusionistes d'arreu del món

Del 29 de juny al 2 de juliol, les dues sales del Kursaal, el Teatre Conservatori i l'espai de la Plana de l'Om acolliran les gales màgiques, conferències i concursos del congrés, que comptarà amb la presència d'artistes de prestigi internacional

Vés a: Esperanza Aguirre dimiteix per tercer cop

Esperanza Aguirre dimiteix per tercer cop

La portaveu del PP a l'Ajuntament de Madrid comunica al partit que plega del consistori arran de la detenció del seu ex-número dos, Ignacio González, per un escàndol de corrupció | El PP emet un fred comunicat en el qual "respecta" la decisió de plegar d'Aguirre i la reconeix com a una persona "rellevant de l'organització"

Agenda

» Del 13/05/2017 al 14/05/2017, De 10 a 20 h

IX Fira Lactium, Fira de formatge artesà
 Parc de Jaume Balmes (Vic)

» De l'11/02/2017 al 21/05/2017, Acte d'inauguració: el dissabte 11 de febrer a les 12 h

Exposició "El Fluvià, tres comarques i un riu"
 Museu de la Garrotxa (Sala Oberta) (C. de l'Hospici, 8, Olot)

» 21/05/2017, 18 h

Projecció de la pel·lícula Ocells de pas
 Sala La Cate (Rda. del Rector Arolas, 4, Figueres)

» De l'11/03/2017 al 28/05/2017, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Relarts. De la tradició artesana a la innovació contemporània"
 Museu dels Sants (C. de Joaquim Vayreda, 9, Olot)

» Del 24/03/2017 al 06/06/2017, Cada dia: de 10 a 14 h i de 16 a 18 h

Exposició "Jocs i joguines a l'antiguitat"
 Conjunt arqueològic d'Empúries (sala d'exposicions temporals) (L'Escala)

» De l'11/04/2017 a l'11/06/2017, De dimarts a dissabtes: de 10.30 a 13.30 h i de 16 a 18.30 h, diumenges: de 10.30 a 14 h
Pel que fa a d'altres festius i dates especials (Setmana Santa), heu de fer la consulta als Museus de Banyoles.

Exposició "Life Potamo Fauna"
 Museu Darder-Espai d'Interpretació de l'Estany (Pl. dels Estudis, 2, Banyoles)

» Del 28/01/2017 al 18/06/2017, De dimarts a diumenges: de 10 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Donem la benvinguda al llop!"
 Museu dels Volcans (Av. de Santa Coloma, 43 (Parc Nou, Torre Castanys), Olot)

» Del 10/04/2017 al 25/08/2017

Cursos de capgrossos de cartró pedra
 Taller de gegants i capgrossos Ventura & Hosta (C. Ordis, 25, Navata)

» Del 21/01/2017 a l'01/10/2017

Exposició "Empordà industrial"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: