Redacció | Actualitzat el 25/10/2013 a les 11:38h

Nero, sard i llobarro es beneficien de la protecció a les Illes Medes

Segons un estudi de la UB i el CSIC, recuperar poblacions de peixos en una reserva marina és una qüestió de dècades

Fons marins de les Illes Medes. Foto: Josep Clotas i Marta Cunillera.

Més de vint-i-cinc anys després d’haver-se iniciat la protecció a la reserva marina de les illes Medes, les poblacions de nero, sard imperial i llobarro estan pràcticament recuperades, mentre que les del corball estan en fase d’estabilització i les del déntol encara creixen. Aquesta tendència es trenca en el cas de les orades, en declivi dins de l’àrea marina protegida, potser per l’efecte de la pesca als límits de la reserva.

Aquestes són algunes de les conclusions d’un article publicat recentment a la revista PLOS ONE , basat en un seguiment científic de les espècies de peixos d’interès pesquer a la zona de les Medes entre els anys 1992 i 2009. El treball està signat per Bernat Hereu i Miquel Zabala, del Departament d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la UB, i per Antoni Garcia Rubies, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

Aquest és un dels estudis més extensos en una àrea marina protegida de la costa mediterrània i se centra en sis espècies de peixos litorals: el nero ( Epinephelus marginatus ), el déntol ( Dentex dentex ), el llobarro ( Dicentrarchus labrax ), el sard imperial ( Diplodus cervinus ), el corball ( Sciaena umbra ) i l’orada ( Sparus aurata ). Tal com apunta el professor Bernat Hereu, «es tracta de peixos que són bons indicadors de l’efecte reserva perquè són espècies vulnerables a la pesca professional i esportiva, tenen una vida llarga i un hàbitat compartit, i a causa de la protecció, són més abundants dins que fora de l’àrea protegida».

Quin efecte té la protecció a les Medes?

L’estudi compara l’abundància i les mides de diverses espècies vulnerables a la pesca a la reserva marina, a la reserva parcial i a la zona no protegida. Segons els autors, la resposta a l’efecte reserva varia entre espècies. El nero i el sard imperial, de perfil més sedentari, responen positivament a la protecció i s’han recuperat fins a arribar a la capacitat de càrrega del sistema. Ara bé, són espècies que no exporten biomassa i per això l’efecte de la reserva parcial no és tan efectiu. La població de neros, amb indicis de reestructuració, s’expandeix cap a noves àrees dins de la reserva i dóna lloc a l’aparició d’individus de talles més petites. En el cas del déntol, l’efecte de la protecció també és molt clar, encara que no arriba a la capacitat de càrrega, tot i que sembla que hi ha una recuperació general de les poblacions a tota la costa catalana.

L’orada, amenaçada per la pesca

El cas de l’orada és l’excepció ja que la població s’està reduint malgrat les àrees de protecció a l’arxipèlag de les Medes. Aquest fenomen es relacionaria amb el desplaçament de peixos adults de la zona protegida de les Medes a la costa (spillover). «L’orada —apunta Hereu— és una espècie que freqüenta hàbitats diferents. Quan arriba la tardor, forma agregacions per reproduir-se i ser més eficient en aquesta funció. Aquest és un efecte descrit i conegut en altres espècies, i és probable que la sobrepesca de les agregacions de reproducció faci minvar les poblacions d’orada». Segons l’expert, «la reserva marina, tal com està concebuda ara, no és eficient per conservar aquesta espècie». Amb més informació sobre la biologia de l’orada, sobre on es fan les agregacions i en quina època concreta, es podria protegir aquests nuclis de reproducció i afavorir-ne la conservació.

Recuperar les poblacions: un llarg procés

«Si no se n’assegura la protecció —continua l’expert—, la destrucció d’aquestes poblacions és qüestió de pocs dies…»

L’estudi alerta que calen desenes d’anys per recobrar totalment una població de peixos a la Mediterrània, en contrast amb altres treballs que apunten a recuperacions més ràpides. «La recuperació total de les poblacions és un procés molt llarg», explica Bernat Hereu. «Són espècies longeves i només arriben a la recuperació total (capacitat de càrrega) després de molts anys de protecció». Aquesta capacitat de càrrega, descrita també en altres reserves marines de la Mediterrània, depèn de diversos factors del litoral marí: l’hàbitat natural, la profunditat, el substrat, els corrents, la productivitat, etc.

El que es desprèn d’aquest treball, assenyala Antoni Garcia Rubies, és que «les espècies més vulnerables a la pesca requereixen un temps llarg de protecció total per recuperar-se». «Si no se n’assegura la protecció —continua l’expert—, la destrucció d’aquestes poblacions és qüestió de pocs dies. La comparació entre les poblacions protegides i les explotades ens dóna una idea de fins a quin punt aquestes espècies estan exhaurides a les zones obertes a la pesca». Conèixer aquestes dades, doncs, hauria de servir a les administracions per seleccionar les millors zones marines que cal protegir.

Illes Medes: una reserva de gran valor ecològic

Fa més de trenta anys que el Departament d’Ecologia de la UB va iniciar aquests estudis a l’arxipèlag de les Medes, una reserva única en l’àmbit dels ecosistemes marins de la Mediterrània per la seva la riquesa paisatgística i la biodiversitat. En concret, els treballs científics dels experts Joandomènec Ros (UB) i Josep M. Gili (CSIC) van ser el referent per a la creació de l’Àrea Protegida de les Illes Medes el 1983.

Ara, el nou article insisteix en el valor científic dels seguiments a llarg termini per conèixer l’evolució de l’estat ecològic dels ecosistemes marins i avaluar l’efecte de les pertorbacions sobre els sistemes naturals. Segons els autors, per millorar la política actual de gestió del medi natural a les Medes, caldria potenciar el sistema de vigilància per controlar la pesca furtiva, impulsar noves recerques per conèixer millor la biologia de les espècies (agregacions reproductores d’orades i altres espècies, connectivitat entre els diferents hàbitats, etc.) i desenvolupar més estratègies de protecció per a diferents espècies i la biodiversitat del medi natural.

Més informació :

http://www.dicat.csic.es/rdcsic/index.php/ca/

Navega per les etiquetes

peixosnerollobarrosardIlles Medes

COMENTARIS

+3
-0
Vigilancia, si clar !!
Bioleg, 29/10/2013 a les 17:53
No mes vull dir una cosa:

Sense Guardes Pesca-Marítims, no recupararem res de res.

Volem Guardes vigilant la reserva de les illes medas !!!!!

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 377
Vés a: El forat negre de les comissions d'investigació de l'«operació Catalunya»

El forat negre de les comissions d'investigació de l'«operació Catalunya»

PP, PSOE i Ciutadans s'han aliat al Congrés per vetar les compareixences més polèmiques i no indagar en la guerra bruta contra el sobiranisme | A Catalunya, el problema ha estat la negativa dels personatges més rellevants a explicar-se al Parlament per determinar responsabilitats polítiques

Vés a: El Barça B ja és equip de Segona Divisió

El Barça B ja és equip de Segona Divisió

Els de Gerard López completen la feina contra el Racing de Santander

Vés a: VÍDEO: «La guerra bruta ja es gira en contra dels que la van impulsar»

VÍDEO: «La guerra bruta ja es gira en contra dels que la van impulsar»

Ferran Casas, subdirector de NacióDigital, analitza els efectes polítics de l'«operació Catalunya» contra l'independentisme, que el govern del PP no ha volgut que el Parlament i el Congrés investiguin

Vés a: Villarejo, més descansat que acorralat (amb cameo de Doña Croqueta)

Villarejo, més descansat que acorralat (amb cameo de Doña Croqueta)

«Un va tenir la sensació que el tal Villarejo es va quedar més descansat que no pas acorralat, que va dir el que li interessava dir i que de gotes de suor freda pel front li’n van regalimar més aviat poques»

Vés a: «El director de la Policia em va ordenar investigar els Pujol»... i quatre revelacions més de Villarejo a «Salvados»

«El director de la Policia em va ordenar investigar els Pujol»... i quatre revelacions més de Villarejo a «Salvados»

En una entrevista al programa de Jordi Évole a la Sexta, l'excomissari de la Policia Nacional espanyola, ara jubilat, admet que es va desplaçar a Catalunya per investigar la família de l'expresident i s'esplaia sobre la casa reial, el CNI i el PP

Vés a: José Manuel Villarejo: el costat fosc de la policia

José Manuel Villarejo: el costat fosc de la policia

L'excomissari de la Policia Nacional espanyola és el personatge més controvertit de l'escàndol destapat per les converses entre l'exministre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso | El seu nom apareix per primer cop envoltat de polèmica arran de l'"informe Veritas" de 1994 sobre les investigacions del jutge Garzón contra els GAL

Vés a: VÍDEO «Les clavegueres d'Interior», el documental de MediaPro sobre l'«operació Catalunya»

VÍDEO «Les clavegueres d'Interior», el documental de MediaPro sobre l'«operació Catalunya»

Els diputats d'Esquerra i d'Units Podem han demanat reproduir-lo al Congrés quan encara no ha estat emès a cap televisió

Vés a: Els Bombers controlen un incendi en una zona de matolls a Sant Llorenç Savall

Els Bombers controlen un incendi en una zona de matolls a Sant Llorenç Savall

Sis dotacions del cos han treballat per apagar les flames, que han afectat una superfície "reduïda"

Vés a: VÍDEO Els passatgers d'un vol d'AirAsia, aterrits per les brutals sacsejades de l'avió

VÍDEO Els passatgers d'un vol d'AirAsia, aterrits per les brutals sacsejades de l'avió

Els viatgers expliquen que l'aeronau es movia amb la mateixa intensitat que una rentadora | El vol ha sortit aquest diumenge de Perth amb destinació a Kuala Lumpur, però ha acabat tornant a la ciutat australiana

Vés a: Retencions quilomètriques en l'operació tornada de Sant Joan

Retencions quilomètriques en l'operació tornada de Sant Joan

L'AP-7, en direcció Barcelona, és la via on es registren més congestions | La C-31 i la C-65 també presenten trams de circulació lenta

Vés a: Ferit greu un motorista de 45 anys després de patir un accident a Toses

Ferit greu un motorista de 45 anys després de patir un accident a Toses

L'home ha estat evacuat en helicòpter a l'Hospital Vall d'Hebron

Vés a: El Gaudí Centre de Reus celebra els deu anys exposant la maqueta acabada de la Sagrada Família

El Gaudí Centre de Reus celebra els deu anys exposant la maqueta acabada de la Sagrada Família

L'equipament fa una jornada de portes obertes, coincidint amb els 165 anys del naixement de l'arquitecte i la Festa Major

Vés a: Els participants a la macrofesta il·legal en un bosc protegit de Querol abandonen la zona

Els participants a la macrofesta il·legal en un bosc protegit de Querol abandonen la zona

El consistori denuncia que aquesta matinada ha estat més sorollosa i multitudinària que la de dissabte

Agenda

» Del 10/04/2017 al 25/08/2017

Cursos de capgrossos de cartró pedra
 Taller de gegants i capgrossos Ventura & Hosta (C. Ordis, 25, Navata)

» Del 21/01/2017 a l'01/10/2017

Exposició "Empordà industrial"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: