"Les perifèries actuals són un desfet d’elements discordants, disposats en un desordre indesxifrable", explica Toni Sala en un dels capítols del llibre. A la imatge, una pedrera abandonada als afores de Pineda de Mar i el viaducte de l’autopista C-32. Foto: OdP.

El llibre Franges. Els paisatges de la perifèria ja està disponible en versió digital al web de l'Observatori, des d'on se'n poden descarregar tots els capítols. És el tercer volum de la sèrie ‘Reflexions', de la col·lecció "Plecs de Paisatge", i es basa en el seminari homònim celebrat el novembre de 2010 a Olot.

El volum proposa noves formes d'intervenció i de gestió, nous referents paisatgístics, lectures alternatives a les hegemòniques i habituals per a aquests espais. L'objectiu és, tal com recomanen el Conveni europeu del paisatge i la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, que les polítiques públiques no deixin de banda els paisatges perifèrics, que són els paisatges quotidians de milers de persones.

La perifèria no és només el resultat –sovint imprevist i indesitjat- d'un centre que creix i necessita expandir-se on sigui i com sigui. La perifèria és quelcom més que el perímetre d'un centre: és també -i sobretot- un llindar entre diferents realitats territorials –i a voltes mentals- amb un protagonisme cada cop més notable. Per entendre la seva lògica i la seva idiosincràsia calen mirades molt variades, de l'art a la literatura, de la música al cinema, de la fotografia a l'arquitectura, de la geografia a la sociologia, de l'urbanisme a l'ecologia. Per actuar-hi, cal modificar substancialment l'escala espacial i temporal a la qual estem acostumats i entendre que els seus referents socials i simbòlics, inclosos els paisatgístics, són uns altres.

Franges. Els paisatges de la perifèria es pot decarregar sencer, per capítols o, també, es pot adquirir en versió paper per 25 euros al web de l'Observatori.