Xavier Borràs | Actualitzat el 05/11/2012 a les 22:14h

Els fabricants de sal denunciaran Iberpotash per dúmping ambiental

Després de conèixer l'informe de l'Estudi Ramon Folch, que certifica les males pràctiques ambientals que afecten el Bages, afavorides, a més, amb gairebé 300 milions d'euros de l'ACA

El runam salí del Cogulló (Sallent), amenaçador, ha crescut durant els anys de la present dècada del 2000 a un ritme d'unes 5.000 tones diàries, és a dir, d'uns 1,3 milions de tones de residus abocats per any. Probablement es tracta de la muntanya de creixement més ràpid de tota la Terra. Foto: Montsalat.

Els fabricants de sal de tota la península, representats en Afasal (Associació ibèrica de fabricants de sal) han posat el crit al cel després de conèixer, a través dels mitjans i d'un informe de l'Estudi Ramon Folch (ERF) l'impacte ambiental que està causant un dels seus associats al Bages – Iberpotash, filial de la multinacional israeliana IC– i han decidit prendre mesures legals contra el que consideren una possible vulneració de la lleial competència, el que es coneix com a "dúmping ambiental".

El dúmping es basa en la venda de productes al mercat exterior a preus més baixos que els del mercat interior, per a poder fer front als competidors o per a descarregar l'excés d'existències. De fet, les actuacions realment significatives realitzades amb l'objectiu de minimitzar els impactes generats per l'activitat minera d'Iberpotash al Bages han estat fetes i pagades per l'Administració, "que sembla haver actuat subsidiàriament davant la falta de diligència per part del contaminador", conclou l'informe de l'Estudi Ramon Folch. L'estalvi resultant de la falta d'inversió ambiental pot situar Iberpotash en una situació competitiva avantatjosa davant dels seus competidors, especialment europeus, el que podria generar l'anomenat dúmping ambiental, i d'això és queixen ara la resta de fabricants.

Un negoci suportat amb diners públics

En el cas d'Iberpotash, a més, tot això s'hauria fet sense respectar el medi ambient i essent afavorits per gairebé 200 milions d'euros de diner públic invertits per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) amb les actuacions portades a terme per minimitzar la incidència dels runams salins a la comarca del Bages i per millorar la qualitat de les aigües superficials i subterrànies de la conca del riu Llobregat, tal com es pot veure en aquest document de l'ACA fet públic per la Plataforma Prou Sal, que junt amb la Plataforma Montsalat, malden des de fa anys per acabar amb un dels problemes mediambientals més greus en relació amb l'aigua a Catalunya, segons el parer dels experts, que ja ho van fer saber a Alternativas para la gestión del agua en Cataluña. Una visión desde la perspectiva de la nueva cultura del agua (editat per Bakeaz, l'editorial de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua).

A aquests 200 milions d'euros de diner públic, caldrà afegir-ne els 97 M€ pressupostats i previstos per a la construcció del nou col·lector de salmorres, amb què la inversió total de l'Administració catalana passaria dels 300 milions d'euros (sense comptar-hi l'IVA).

Els fabricants de sal en peu de guerra

Afasal es va reunir aquest dilluns  en una assemblea celebrada a Madrid convocada amb caràcter d'urgència i va acordar per unanimitat reservar-se el dret a exercitar, si fossin legítimes i necessàries, totes les accions pertinents en defensa dels seus interessos col·lectius i, en particular, les que poguessin suposar possibles vulneracions del principi de lleial competència perquè, al marge de sospesar mesures, demani assessorament legal especialitzat i, si aquest ho avalés, posi la conducta de l'empresa Iberpotash en coneixement dels organismes i instàncies pertinents en matèria de competència, la Comissió Nacional de la Competència (CNC), sense requerir una nova convocatòria de l'Assemblea General.

Afasal ha pres aquesta decisió després de conèixer, d'una banda, les notícies d'interès i importància per a la producció salinera en un futur immediat aparegudes en diversos mitjans de comunicació en les últimes setmanes en relació amb les activitats d'Iberpotash, que fan al·lusió a possibles múltiples incompliments de la legislació (en particular en matèria de mineria, medi ambient i urbanisme), i, de l'altra, l'informe fet per l'Estudi Ramon Folch i Associats –de reconegut prestigi i especialitzat en temes de medi ambient– en què s'al·ludeix a l'impacte negatiu de l'activitat d'aquesta filial de multinacional israeliana ICL a la comarca del Bages, especialment de l'anomenat Pla Phoenix.

Afasal ha volgut fer pública la seva preocupació pels possibles danys d'imatge que puguin estar afectant al sector i condemnar les pràctiques que podrien no ser respectuoses amb el medi ambient i  que són susceptibles de vulnerar la normativa vigent. L'associació, que és sensible a l'estricte respecte de totes les normes i, en particular, a les que afecten al medi natural i a la producció en condicions sostenibles, manifesta que "ha de defensar els interessos professionals dels seus afiliats i la representació del punt de vista de la indústria de la sal a tots els nivells oficials que afectin, entre d'altres, a la contaminació del medi ambient".

L'anàlisi de l'Estudi Ramon Folch

Segons l'anàlisi de l'Estudi Ramon Folch i Associats (ERF), la situació ambiental actual de la conca hidrogràfica del Bages –iniciada el 1925– està condicionada per una llarga i intensa activitat minera que actualment exerceix l'empresa Iberpotash, filial del grup multinacional ICL, l'única en actiu en aquest territori, que n'explota les potasses.

El material de rebuig de l'activitat extractiva de la potassa, compost bàsicament de clorur sòdic, s'amuntega a l'exterior en comptes de retornar-lo a l'interior de les galeries com s'havia fet a la primera meitat del segle XX. Aquest canvi genera un important impacte ambiental, especialment per l'acumulació de residus salins, les implantacions i lixiviats dels quals generen disfuncions ambientals en el medi, tot i que les legislacions europea, estatal i autonòmica obliguen les empreses extractores a realitzar mesures de minimització i restauració que les limitin al màxim. Durant anys s'han promogut causes judicials de tota mena (administratives i penals a Catalunya i a Brussel·les) per l'incompliment d'aquestes normatives.

L'abril de 2011, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va anul·lar parcialment en primera isntància l'autorització ambiental de l'explotació de la mina de Sallent ja que va considerar que el Pla de Restauració obligatori no era adequat i que la fiança fixada, també obligatòria i prevista per la Llei amb l'objectiu de cobrir els possibles impactes ambientals no resolts, no era proporcional a la situació real existent. De fet, les fiances del Pla de Restauració de 0,7 M€ i 1,1 M€, actualment en vigor, no són, segons l'informe de l'ERF, en absolut suficients, ja que ni tan sols cobreixen el 2,5% dels costos de restauració (sense considerar el manteniment). Segons l'Estudi Ramon Folch caldrien pel cap baix uns 71 milions d'euros, als quals caldria sumar els costos de les mesures correctores i de mitigació d'impactes i els de manteniment posterior, amb què s'arribaria als 100 M€.

L'ambiciós projecte anunciat per Iberpotash, l'anomenat Pla Phoenix, que inclou tant mesures inversores associades a la millora dels processos extractius i productius de potassa (com ara la construcció d'una rampa a la mina de Súria i el tancament de la mina de Sallent), com la construcció d'una o diverses plantes de producció de clorur sòdic (sal), presentades com a solució ambiental o, si més no, com a mesura restauradora dels impactes derivats de l'emmagatzamatge de 62 milions de tones de residus salins.

Segons les conclusions de l'anàlisi efectuada per l'ERF, el Pla Phoenix no es pot considerar una mesura de restauració ni de remei de la situació ambiental actual, severament malmesa, perquè:
  1. No redueix, sinó que incrementa, la massa global dels runams actualment existents en 1,2 milions de tones anuals, el que implicaria la duplicació, vers l'any 2075, dels volums de residus emmagatzemats en l'actualitat.
  2. No preveu l'adequació, reparació o ampliació necessàries del col·lectors d'evacuació de salmorres al mar per compte propi, quan l'actual està en avançat estat de deteriorament i saturació.
  3. No preveu la recuperació immediata i obligatòria del runam de Sallent quan finalitzi l'explotació de la mina que hi és associada, tal com l'obliga la legislació.
El Pla Phoenix, doncs, és vist com un pla inversor de millora dels processos productius però en cap cas no es pot considerar com una mesura ambiental que redueixi els impactes actuals i asseguri la restauració del medi afectat.

La situació ambiental de la conca del Bages, amb la importància estratègica que té el riu Llobregat per a l'abastiment d'aigua a la regió metropolitana de Barcelona, recolza la tesi d'una manca de mesures suficients per part d'Iberpotash que mitiguin i controlin els impactes ambientals, mesures que sí que porten a terme altres empreses explotadores a la Unió Europea, incloses empreses del mateix grup industrial (ICL).

COMENTARIS

+2
-0
Sembla mentida
Saladet, 06/11/2012 a les 14:53
Sembla mentida que una "bola" tan gran, hagi sobreviscut tant de temps amb l'ajuda de la Generalitat i els Ajuntaments, i amb la col·laboració activa dels comitès d'empresa, d'UGT i CC.OO (no així la CGT).

És trist veure com la terra dels teus avis és colgada sota tones de sal, i té un tracte "colonial" per part de l'empresa.

Que cadascú pagui el que li pertoca!!
+2
-0
I l'ACA què hi diu?
L. Serres, 06/11/2012 a les 16:08
I des de l'ACA què hi diuen. Estem parlant de gairebé 300 milions d'euros invertits perquè aquesta empresa faci i desfaci al seu gust. L'ACA encara existeix o ja és una mòmia més del Govern dels Millets?
+1
-0
I no compleix la llei
Raimon, 07/11/2012 a les 09:15
Actualment Iberpotash no compleix l'autorització ambiental els responsables del compliment els hi permeten fa tres anys.
Segueixen salinitzan el Llobregat i no passa res.
El rebut de l'aigua es mes car degut a la salinitzaçio del Llobregat.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 309
Vés a: Els independentistes escocesos de l'SNP s'encaminen cap a una nova victòria

Els independentistes escocesos de l'SNP s'encaminen cap a una nova victòria

Gal·les i Irlanda del Nord també elegeixen aquest dijous els seus parlaments sense grans canvis a la vista | Anglaterra celebra eleccions locals amb l'alcaldia de Londres com a principal batalla | Jeremy Corbyn espera salvar els mobles pels laboristes

Vés a: Un berguedà crea el primer videojoc sobre la Patum

Un berguedà crea el primer videojoc sobre la Patum

Joan Casas ha elaborat el joc de manera autodidacta | Patum Crush incorpora gairebé totes les comparses i s'anirà actualitzant en properes edicions de la festa

Vés a: El Reial Madrid s'imposa al City i serà a la final de la Champions (1-0)

El Reial Madrid s'imposa al City i serà a la final de la Champions (1-0)

Els blancs s'enfrontaran amb l'Atlètic a Milà | Fernando ha marcat en pròpia porta l'únic gol del partit

Vés a: NacióDigital, millor publicació digital a la Nit de les Revistes 2016

NacióDigital, millor publicació digital a la Nit de les Revistes 2016

Karma Peiró, directora del diari, i Jordi Font, director de negoci, han recollit el premi de les mans de Lluís Gendrau, president de l'APPEC

Vés a: ​El ple de Gràcia aprova el canvi de nom de la plaça Joan Carles I per «Cinc d'Oros»

​El ple de Gràcia aprova el canvi de nom de la plaça Joan Carles I per «Cinc d'Oros»

La proposta ha tingut el suport del govern de BComú, i d'ERC, el PSC i la CUP | El ple de l'Eixample la votarà aquest dijous i llavors continuarà la tramitació a l'Ajuntament

Vés a: Mas situa el 26-J com una prova per al futur de Convergència

Mas situa el 26-J com una prova per al futur de Convergència

L'expresident de la Generalitat considera que les urnes són importants en la fase de "renaixement" del partit | Declara que sense CDC "no hi ha independència" | Obre la porta a nous lideratges en el si de la formació

Vés a: John Kasich també es retira i Donald Trump serà el candidat republicà

John Kasich també es retira i Donald Trump serà el candidat republicà

Els republicans afronten ara el repte d’assegurar la majoria a les dues cambres del Congrés amb un presidenciable detestat per dones i minories

Vés a: ​Barcelona repensa el model de mercat amb la reforma de l'Abaceria

​Barcelona repensa el model de mercat amb la reforma de l'Abaceria

L'Ajuntament estudia si el mercat gracienc ha d'incloure supermercat i canvis a l'aparcament | La decisió s'hauria de prendre al setembre i el consistori assegura que la reforma no s'alenteix | Els paradistes esperen haver-se traslladat a la carpa provisional el primer semestre de 2017

Vés a: Ja es torna a pujar a fer petons al Cul de la Lleona de Girona amb una escala «més segura»

Ja es torna a pujar a fer petons al Cul de la Lleona de Girona amb una escala «més segura»

Feia mig any que la columna no tenia els graons de ferro que permetien accedir a l'escultura, després que un turista morís en caure-hi

Vés a: Trau, la música de l'inconscient

Trau, la música de l'inconscient

Pau Torrens i Jordi Bastida són bateria i guitarra del grup de pop "embogit" que està exhibint el seu primer disc "Déu Vos Guard" | "Quan vam guanyar el Sona9, estàvem en un núvol, entre content i trist", expliquen

Vés a: El lliurament dels Jocs Florals 2016 inaugura els actes de Barcelona Poesia

El lliurament dels Jocs Florals 2016 inaugura els actes de Barcelona Poesia

El Verger del Museu Marès concentrarà part de l'activitat de la Setmana Poètica | Eduard Sanhauja Yll, premiat el prestigiós guardó per "Teories del no"

Vés a: Mor Ángel de Andrés López, el popular «Manolo» de «Manos a la obra»

Mor Ángel de Andrés López, el popular «Manolo» de «Manos a la obra»

L'actor, de 64 anys, havia treballat amb Pedro Almodóvar en pel·lícules com "¿Qué he hecho yo para merecer esto?"

Vés a: Dos ferits crítics en una explosió en una empresa a Vilafranca del Penedès

Dos ferits crítics en una explosió en una empresa a Vilafranca del Penedès

S'han desallotjat els treballadors d'una nau del costat com a mesura preventiva | Els Bombers hi han desplaçat tretze dotacions terrestres i tres helicòpters

Agenda
No hi ha cap acte previst a l'agenda
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: