Gabriel Borràs, responsable d'Adaptació de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic. Foto: Arxiu.

La construcció del dipòsit de gas als terrenys d'Iberpotash a Balsareny i la conseqüent captació de salmorres, que pot comportar danys irreparables al cabal ecològic del riu Llobregat –actualment ja molt malmès per la contaminació, especialment la salina– són motiu de preocupació entre la comunitat científica i els experts, com és el cas de Gabriel Borràs .

Borràs, una peça imprescindible en la bona política de l'aigua a Catalunya dels darrers vint anys –no endebades va ser coordinador d'Àrees a l'Agència Catalana de l'Aigua i ara és responsable d'Adaptació de l'Oficina de Canvi Climàtic, comissionat per la pròpia ACA–, opina, en una entrevista publicada al Regió 7 de Manresa , que en relació al projecte de dipòsits de gas natural a Balsareny que no s'acaba d'entendre "com un país que pateix perquè sempre li manca aigua es permet el luxe d'agafar aigua de la Sèquia de Manresa per dissoldre sal i posar dipòsits de gas (…), no cal agafar aigua de la Sèquia que ve de l'alçada de la Baells i que és aigua certament pristil·la".

Per a Borràs, els defensors d'aquestes teories són els mateixos que defensen el transvasament del Roine. "Si ens manca aigua –es pregunta– ens podem permetre el luxe de destinar aigua del Llobregat per dissoldre sal?". Per afrontar aquest problema, segons el seu paper, cal adaptar-se al canvi climàtic, perquè "amagar el cap sota l'ala és fer la política de sempre (…), de fer veure que no passa res".

Hi ha, segons Gabriel Borràs, altres maneres d'explotar les mines que no provoquin l'impacte que han estat provocant des dels anys trenta del segle passat fins ara. Per a ell, és perfectament compatible explotar la potassa i evitar l'impacte sobre la conca del Llobregat. Com? Amb inversió. "Tant de bo –rebla Borràs– la planta de flotació de sal que Iberpotash sembla que té planificada arribi aviat. Seria una via de solució extraordinàriament positiva."