Xavier Borràs | Actualitzat el 09/04/2011 a les 12:34h

Europa podria importar aliments radioactius que el Japó no permet

La nova normativa de la Unió Europea és més permissiva i redueix les exigències sobre els límits de radioactivitat per als aliments importats. Per a determinats fongs, al Japó el seu valor límit de radioactivitat és de 500 Bq/kg i a Europa de 1.250 Bq/kg

La Unió Europea podria permetre importar bolets (com aquests xiitake) que al Japó no es poden menjar. Foto: Arxiu ND.

El món al revés. El que el Japó no permet Europa s'ho passa pel folre d'una normativa d'urgència calcada a la que va decretar després de l'accident de Txernòbil, ara fa vint-i-cinc anys. Per posar-hi un exemple: si una partida de bolets nipons (suposem els populars xiitake) depassa el límit de 500 becquerels per quilo (Bq/kg), al Japó se'n prohibeix la venda, però els europeus ens els podem menjar, perquè el límit establert pot arribar fins als 1.250 Bq/kg.

Així ho constata a La Vanguardia Jordi Ortega, investigador de la Universitat Goethe de Frankfurt, membre del Grup d'Investigiació de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Universitat Carlos III i consultor i col.laborador habitual en qüestions d'energia i canvi climàtic a diverses administracions públiques. 

De fet, el passat 26 de març la Unió Europea, a conseqüència de l'accident nuclear de Fukushima, va establir uns valors límits de radioactivitat per a la importació d'aliments provinents del Japó. Tanmateix, en comptes de reforçar les mesures de seguretat i protecció i imposar noves condicions als pinsos i als aliments originaris o procedents del Japó, la Comissió Europea es treu del calaix un reglament que recull els valors límit i aplicats després de l'accident de Txernòbil, amb el reglament d'emergència EURATOM/3954/1987. La nova normativa és més permissiva i redueix les exigències sobre els límits de radioactivitat per als aliments importats. 

En el cas d'aliments, el valor límit es duplica, fins a 1.250 bequerels per quilo (anteriorment 600 Bq/kg), i per a líquids i lactis se situa en 1.000 Bq/kg (abans 370 Bq/ kg). El decret d'urgència 297/2011 va entrar en vigor el 27 de març i és calcat a la resposta d'emergència radiològica europea generada després de Txernòbil. Llavors, es va haver de ser menys exigent amb els aliments importats perquè aquests productes eren necessaris.

"Actualment, però, no hi ha risc de desproveïment d'aliments a la població, ni emergència, i la decisió de la Comissió Europea només pot provocar excitació, confusió i ansietat", diu Jordi Ortega. Txernòbil estava a les portes d'Europa, mentre que el comerç amb el Japó és marginal, representa el 0,1% dels béns de l'alimentació (9.000 tones), i després del desastre es va reduir encara més.

Així, doncs, el Japó tindrà límits més baixos —més estrictes— que Europa. És a dir, el que no es pot consumir al Japó, s'exportarà? La situació és paradoxal. Per a determinats fongs, al Japó el seu valor límit de radioactivitat és de 500 Bq/kg i a Europa de 1.250 Bq/ kg. Un senglar del sud d'Alemanya al que s'apliquin les mesures per a la radioactivitat de Txernòbil no és apte per al consum, en canvi no es pot rebutjar productes lactis del Japó amb molta més radioactivitat. Com explicar als caçadors que no poden ingerir 600 Bq de Cesi 134 i Cesi 137 per quilogram d'un senglar i sí productes amb el doble de càrrega radioactiva?

No només Euroea es passa de voltes. L'EPA (l'autoritat de seguretat alimentària) nord-americana prepara un augment dràstic en els nivells tolerables de radiació en l'aigua potable, aliments i sòls, amb l'oposició vigorosa de l'associació d'Empleats Públics de Responsabilitat Ambiental (PEER).

L'institut Umweltinstitut München qualifica d'intolerable la decisió europea. Fins i tot, un límit de 500 Bq suposa un risc innecessari per a la salut. Davant la declaració vacil·lant de la Comissió, els crítics sospiten que s'evita possibles pèrdues econòmiques de la indústria de l'alimentació.

En l'emergència radiològica viscuda després de Txernòbil, a Alemanya, depenent d'on es visqués, si a Hessen, a Sarre o a Renania, el món anava bé o estava totalment contaminat. Res causa més estrès que sentir que "no hi ha cap perill", que "tot està sota control", alhora que es prohibeix als nens jugar als parcs. Formava part de la sàtira nuclear —comenta Jordi Ortega.

La Comissió Europea habituada a la seva lenta capacitat de reacció, per una vegada, sense que serveixi de precedent, aplega retrets de signe contrari pe haver actuat de manera precipitada. Aconsegueix superar el govern japonès en la seva malmesa comunicació i pitjor gestió de Fukushima.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

«No es podrà fer un canvi de model energètic sense el territori»

Verònica Kuchinow, presidenta  del Comitè organitzador del
II Congrés Rural Smart Grids , ens explica els continguts i la importància d’aquest esdeveniment. Aquesta trobada tindrà lloc a Lleida els propers 7 i 8 de novembre de 2013 i se centrarà en la relació entre aigua i energia. L’esdeveniment està organitzat pel Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, l’Institut Català d’Energia, Localret i la Fundació del Món Rural.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 168
Vés a: Mascarell convida «als que ens visiten» a conèixer la realitat catalana

Mascarell convida «als que ens visiten» a conèixer la realitat catalana

El conseller de Cultura remarca que Sant Jordi “és una expressió de la pluralitat i diversitat”

Vés a: Sant Jordi reivindicatiu a la Fnac

Sant Jordi reivindicatiu a la Fnac

Els treballadors en vaga agraeixen la solidaritat d'una trentena d'escriptors

Vés a: Santamaría crida Sant Jordi a files

Santamaría crida Sant Jordi a files

La vicepresidenta del govern espanyol aprofita la diada del llibre i la rosa per evidenciar el poder de convocatòria de l'Estat, reunint-se amb els principals editors catalans

Vés a: I l'escriptor descobreix el lector

I l'escriptor descobreix el lector

Els guanyadors dels premis literaris del Grup 62 reflexionen sobre el sentit de la diada de Sant Jordi

Vés a: Mas: «Aquest Sant Jordi oferirem al món com fem les coses»

Mas: «Aquest Sant Jordi oferirem al món com fem les coses»

El president de la Generalitat fa una crida a la Diada per tal de celebrar un “poble que és i té ganes de ser”

Vés a: Sant Jordi, diada d'un país de literatura

Sant Jordi, diada d'un país de literatura

Selecció de cinquanta novetats d'autors catalans per regalar aquest 23 d'abril

Vés a: El color de cada rosa també ens parla... Vols saber-ne el significat?

El color de cada rosa també ens parla... Vols saber-ne el significat?

Durant la Diada de Sant Jordi, veurem roses de molts colors diferents! Tot i que el 90% de les que es vendran seran vermelles... hi ha històricament, un llenguatge no verbal i un significat diferent per cada tonalitat!

Vés a: El Vermut de Reus fa història a Madrid

El Vermut de Reus fa història a Madrid

Aquesta beguda va arribar a la capital espanyola fa 113 anys | La gran incidència entre el públic madrileny va fer proliferar les inscripcions 'Tenemos vermut de Reus' a les portes dels establiments

Agenda
No hi ha cap acte previst a l'agenda
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: