Redacció | Actualitzat el 20/07/2008 a les 11:18h

Conversa amb Odina Capo «El meu pare era l`apòstol del naturisme»

Odina Capo (© 2005, Userda).Nicolas Capo es va casar amb Ramona Perera (1904-1981), filla de les Borges Blanques, que també havia emigrat amb la seva família, a l’Argentina. Es van conèixer al número 20 del carrer de Sors, a Gràcia, i van tenir tres fills: Apolo, que més tard seria metge, Edeina –tots dos ja morts– i Odina, que regenta des de fa divuit anys, junt amb les seves dues filles, el restaurant vegetarià L’Hortet, al carrer del Pintor Fortuny de Barcelona. L’ Odina (Barcelona, 1935), és una dona generosa, viva, vegetariana i naturista des que va néixer, autèntica filla del seu pare, les idees del qual ha seguit i ha intentat propagar de sempre. 

 
Quin record teniu del vostre pare?

El meu pare era tot bondat i esperit, va intentar fer una gran obra per a la humanitat, perquè es pogués regenerar i tornar a la natura viva, a la nostra mare terra… Des que es llevava fins que se n’anava a dormir no tenia cap altra fal·lera que ajudar, ajudar i ajudar la humanitat. No tenia mai un no per a ningú i sempre tenia la porta de casa oberta, fos l’hora que fos, fins i tot per als qui l’atacaven… Era un home transparent, autèntic. Ell, en comptes d’anar amb la túnica i les sandàlies, parlava molt bé i arribava a la gent, tenia aquell magnetisme, la gent se n’enamorava, i l’ambient que ell creava ja era una part important de la curació de la gent que hi confiava. La resta era una experiència, vull dir que no es tractava només de fe, sinó de seguir les instruccions que ell recomanava…, la llimona, els cítrics, els alls, les cebes, la combinació correcta dels aliments…, quan els malalts es curaven es convertien per sempre al naturisme. Diguem-ne que ell removia la piscina que estava bruta i la netejava, això era un procés de crisis curatives i de malestar que, a poc a poc, tornava les persones al seu estat natural. Aquest sistema del meu pare va revolucionar tothom i per això parlava de regeneració, que s’havia de produir en un període de set anys per renovar del tot la sang de l’individu malalt.

Com convencia la gent perquè es fessin naturistes?

La gent no es convencia de seguir-lo perquè digués o manés alguna cosa, sinó simplement observant la naturalitat i la facilitat amb què ell feia les coses. I la meva mare els convencia amb el paladar, amb els banquets vegetarians, que van tenir molta anomenada, de manera que apartava la gent de les carns i de l’alcohol a base de receptes que ella mateixa anava provant. Però el més important, també, és que ell feia el que predicava.

És cert que el vostre pare us va batejar amb suc de taronja?

Sí, així ho va fer i ho va publicar en un escrit que guardo amb especial estima, un escrit que em va fer per felicitar-me el meu quinzè aniversari, el 1950, i que era com una premonició, com una profecia, de tot el que havia de passar després.

Què hi deia, en aquest escrit?

Us ho llegiré… Deia que havia nascut en una casa on «el concepte i l’estigma de la malaltia estava abolit, desterrat, no per obra d’un romanticisme, sinó pel màgic poder de la ciència d’Hipòcrates, l’estendard del qual –que s’anava enfonsant en l’oblit– el va aixecar Louis Kuhne i el van empènyer després els Jaramillo, els Cartón, els Heret, els Alsina, els Castro, els Dulín, els Aventín i els Capo… I tu, Odina, junt amb Apolo i la nostra petita Edeina –els meus germans– el mantindreu sempre, sempre, incòlume i amunt per revindicar-lo davant els aguaits del futur».

Semblava més aviat un testament, no?

Sí, perquè després deia: «Si algun dia la frescor i la ufana de l’ideal naturista s’entelés per la pols de la intolerància i de les concessions, recorda aquest carrer Alcoi –a la Bonanova, on vam néixer–, mil vegades històric, perquè aquí, en aquest cel, en aquest tros de terra, ressorgeix sempre, eternament, com un volcà còsmic de joventut, per socórrer-te en les teves caigudes, com una fada amorosa que t’ensenya la llum del camí únic i vertader, en la tenebrosa nit de la civilització carnívora, les urpades de la qual són mortals i traïdores de la vida (…) Recorda, Odina, que hi ha una llei universal que cal respectar: la vibració de la semblança; ompliràs el buit de la teva vida, el teu complement, l’etern compement del sexe, amb el que tu sentis: si el teu buit és de saviesa, atrauràs saviesa (…), si el vos omplir amb pensaments frívols i banals, atrauràs persones hipòcrites i vicioses. La veu del silenci és la que governarà la teva vida, el que en silenci demanis a la vida o a Déu, això vindrà; la veu del silenci constitueix la teva vida i la pràctica de la teva vida. Recorda sempre això, Odina, el que pensis és el que seràs (…) Quan la teva mare, el teu pare, la teva àvia, els teus germans i tots els teus hagin mort i quedis sola en el món, hi ha una altra àvia, una altra mare, un altre pare, és la Naturalesa i ella no t’abandonarà mai, mai, mai.»

Per què, després de patir l’exili, la presó, el batalló disciplinari…, al vostre pare el van expulsar de Catalunya?

Van venir tots aquests –els envejosos, els franquistes– i van dir que els naturistes eren uns degenerats i uns intrusos!

Què voleu dir?

Hi va haver un metge que va promoure l’expulsió del meu pare de Catalunya el 1952. Era un pretès metge naturista –casat amb la filla d’un conegut industrial de productes dietètics i de règim–, partidari del règim feixista de Franco, que va recollir firmes per denunciar el meu pare per practicar el nudisme i l’«intrusisme». La meva mare sempre havia pensat que va ser com una venjança; deia que poc després d’arribar a Catalunya el meu pare va conèixer aquest industrial de productes de règim i de seguida, aquest home, va veure el «negoci»: «Capo és un home seriós, que atrau la gent, el caso amb la meva filla, li pago la carrera i ja està!». Però el meu pare va dir que no es venia i va anar per les seves. Aleshores, aquest industrial dietista va conèixer l’home que anys més tard, denunciaria el meu pare perquè l’expulsessin: una vilesa, un fet immoral, produït per l’enveja de veure que el meu pare, malgrat tot, després de la guerra encara mantenia una bona clientela i feia nudisme en llocs particulars, és clar. Aquest home és el que es va casar amb la filla de l’industrial dietista i va tenir tres fills, un dels quals –metge– va enfrontar-se amb el seu pare i el va denunciar al col·legi de metges. Crec que el destí, el karma, va fer la seva feina. Aquest home, a més, va quedar-se el despatx del carrer Pelai on passava consulta el meu pare i el va fer beneir pel famós i nefast bisbe Modrego!

Com va ser la seva vida durant l’exili?

Mentre va ser a Perpinyà, la gent d’aquí i els exiliats, sobretot els anarquistes –Frederica Montseny, Diego Ruiz, Puig Elies i d’altres– l’anaven a veure per parlar o per ser tractats per ell. Es feia amb tothom, tant era un escombriaire com un diplomàtic, per exemple Eduard Aunós, o un músic, com Pau Casals, que sempre es veien a Cuixà. Però ell tenia un gran apreci pels anarquistes i per les seves idees, als quals els deia que s’havien d’espiritualitzar més, que això de la violència no era fet per a l’home, i fins i tot els ajudava econòmicament.

Què queda per fer per reivindicar la figura del vostre pare?

M’agradaria molt que algú fes una biografia divulgativa de l’obra i de la vida del meu pare (encara hi ha gent que el van conèixer i que són vius) i que es fes algun centre, potser una fundació, un lloc on la gent pogués aprendre el naturisme, conèixer la figura del meu pare, estudiar, practicar el nudisme, aprendre de cuina vegetariana… També cal que ens tornin tots els seus papers que hi ha Salamanca.

Efectivament, els seus papers (cartes, llibres, revistes, etc.) –requisats a principis de 1939 per la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos amb fins repressius– estan arxivats a la secció Político Social Barcelona, a la caixa 931, de l’anomenat Archivo General de la Guerra Civil, a Salamanca, i hi consten els registres fets a casa seva. Va sorprendre, doncs, que davant la petició feta per Odina Capo perquè se li retornessin els documents espoliats del seu pare –alguns dels quals va reproduir la revista Sàpiens–, el gabinet de Presidència del Govern espanyol manifestés que «no hi havia cap expedient» de Nicolas Capo. 

 
 NICOLAS CAPO, PARE DEL NATURISME «ASSENYAT» (1899-1977)
 
Nicolas Capo Baratta va néixer el 1899 a Laurito, un poble de l’antic Principat de Salern –d’on la catalana Elionor d’Urgell (1410-1438) fou princesa–, situat al sud-oest italià, a la regió de la Campània.

Ramona Perera i Nicolas Capo.Quan només tenia 12 anys, amb el seu pare –que havia quedat vidu– i els seus cinc germans grans, van emigrar cap a l’Uruguai, on ell va restar fins el 1923. Un dia, a la capital d’aquest país sud-americà, va veure un home al carrer —el mític naturista argentí Juan Esteve Dulín– que carregava a l’esquena un sac amb diverses fruites i que repartia fullets sobre el vegetarianisme i predicava les virtuts del naturisme incipient: Capo va quedar embadalit i d’aleshores ençà es convertí a la causa del naturisme, que ell va enriquir amb la Trofologia o Naturisme Integral (nudisme i higienisme intern i extern inclosos), és a dir, la ciència de la combinació dels aliments, i la Trofoteràpia, que aporta la dieta pràctica per regenerar les malalties produïdes per una alimentació incorrecta.

Junt amb el naturòpata pontevedrès José Castro va fundar el 1920 l’Escuela Libre Naturista a Montevideo –amb el suport del ma-teix Dulín i d’O. Z. A. Hanish (fundador de la congregació religiosa Mazdaznan)–, i el 1923 es van embarcar cap a la península Ibèrica. Després d’una breu estada a Vigo, es van instal·lar a Barcelona i van fundar, el 1925, l’Escola Naturotrofològica que el mes d’abril d’aquell mateix any Nicolas Capo va rebatejar amb el nom d’Escola d’Ensenyança Trofològica Naturista Pentalfa, que edità la revista del mateix nom fins ben entrada la Guerra Civil, i que –malgrat els atacs i les enveges de certs sectors medicalitzats– va guanyar tants adeptes i respecte que es va convertir molt aviat en un dels referents més importants del naturisme ibèric.

De fet, l’autor de Trofología práctica (1923) presenta el seu naturisme com el més evolucionat i veritable, profundament arrelat en un cristianisme que ell mateix titlla de «revolucionari», arrelat en la «deessa Natura» i en el seu amor per l’ésser humà. Pentalfa, però, era molt més que una escola, una associació, una revista i un munt de llibres: era un grup heterogeni de gent –grans, joves i petits (també distribuïa gratuïtament la revista per a nens La Manzana de Oro)–, que professaven devoció per qui els havia curat amb llimones, ceba, alls, banys de sol nus i una vida espartana, on el sexe només tenia cabuda per a la procreació. Tots ells es convertien en propagadors de la «veritat» naturista de la Trofologia.

Alguns dels llibres més populars i contínuament reeditats de N. Capo.Les festes, els banquests vegetarians, les trobades al bosc (a la Rabassada, a Sant Miquel del Fai, a les platges catalanes, a l’anomenat Partenó Naturo Nudista de Gavà) reunien gent d’arreu com en un gran aplec familiar, amb actuacions, música, cant, ball i discursos per part de científics i intel·lectuals com el doctor Lucio Álvarez, poetes com Xavier Viura i Genoveva Puig o artistes com el pianista Juli Pons.
 
 
 
Una de les il·lustracions de la revista Pentalfa.Capo es va fer ressò de l’interès que l’adveniment de la República va comportar pel que fa al nudisme, sempre que fos un camí per a la regeneració i el retorn a la natura i no un mer esnobisme. De fet, la revista Pentalfa (1926-1937) va ser, des de finals de 1931, la principal difusora del nudisme en el moviment naturista i lliureculturista, amb tirades setmanals de fins a vint-i-cinc mil exemplars. En esclatar el conflicte bèl·lic Pentalfa va demanar l’ajuda naturista internacional i es va declarar antifeixista, tot distribuint la revista i les diverses publicacions entre les organitzacions d’esquerra i entre els naturistes que eren al front de guerra, a més de dedicar-hi articles de suport.

Per a Capo el feixisme era el passat i l’antifeixisme el Naturisme; va tenir molt bona acollida en els rengles de l’anarquisme català –com demostra el fet que gràcies a la incautació d’una finca per la CNT va poder bastir el Sanatori Naturista de Pentalfa a Montroig el 1937– o l’escrit que va llegir Ramona Perera –l’esposa de Capo– al local de Dones Lliures, a Barcelona, en memòria del malaurat Bonaventura Durrruti.

Nicolas Capo, de peu (segon per l'esquerra), amb els companys de penes al batalló disciplinari de Nanclares de Oca. 
 
 
El 1938 va haver de fugir a l’exili i va ser, com molts altres catalans i catalanes, als camps de concentració francesos (1938-1941), com el d’Argelers, on diversos testimonis el recorden prenent el sol gairebé nu mentre molts d’altres es morien de gana. En tornar d’aquest exili forçat va ser detingut i enviat a un batalló disciplinari a Nanclares de Oca (1941-1944) i en diverses ocasions va haver de visitar la presó Model de Barcelona.

El 1951 va constituir la Penya Vegetariana de Barcelona i la Federació Vegetariana Espanyola, i llavors l’associacionisme naturista –centrat ara, per raons òbvies, només en qüestions alimentàries– va revifar tímidament a Catalunya, fins que un any després, el 6 de novembre de 1952, coincidint amb la celebració del famós Congrés Eucarístic a Barcelona, i per causa d’una denúncia a la policia feta, pel que sembla, per V. L. F. –professor naturista i metge, casat amb una filla de J. S. (amb botigues de productes dietètics arreu), tots dos partidaris i propagandistes del règim franquista–, es va haver d’exiliar a Perpinyà fins el 1967, en què va tornar a Barcelona i va poder participar, el 1968, en el I Congreso Nacional Vegetariano, va reeditar part de la seva ingent obra i va publicar revistes com Trofoterapia i Regenérate, a més de mantenir l’Institut de Trofoteràpia de Barcelona i els caps de setmana amb les seves famoses paelles vegetarianes, que atreien gent amb ganes de conèixer-lo.

Va morir l’abril de 1977 i els anarquistes, als quals durant el seu exili sempre havia ajudat, li van dedicar un sentit record (Espoir, 1 de maig de 1977, Tolosa de Llenguadoc). Just va tras-passar en el moment que a Catalunya –dos anys després de la mort del Dictador– es va produir un esclat de llibertat i una ànsia de coneixement –que ell hauria pogut ajudar a reconstruir– que el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 es va encarregar de frenar. 
 
 

COMENTARIS

+1
-0
CONTACTAR ODINA CAPO
CASALS, 15/02/2017 a les 01:55

MME MAYA CASALS SENORA ODINA CAPO
C / O DUMONT
MAIL BOX NO 8
1O Rue ST YVES estare ontenta recibir noticias tuyas
PARIS 14e
espero estes en perfecto estado de salud : quisiera ir a barcelona a reanudar con tigo ;

antos buenos recuerdos de nona tngo con vos ;

mi mama fallecio papa tambien muy sola y m muchos problemas ; un buen abogado me va a ayudar ;

muy feliz recibir buenas noticias tuyas ;

salud feliz ano nuevo fraternalmente

MAYA CASALS

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 378
Vés a: El concurs per a la compra d'urnes del referèndum queda desert

El concurs per a la compra d'urnes del referèndum queda desert

Les dues empreses que s'havien presentat a la licitació "no han pogut acreditar els requisits per ser homologades"

Vés a: VÍDEO Barcelona, protagonista de la nova novel·la de Dan Brown

VÍDEO Barcelona, protagonista de la nova novel·la de Dan Brown

La Pedrera, la Sagrada Família o el monestir de Montserrat seran escenaris de la nova entrega de l'exitosa saga de l'escriptor nord-americà, que arribarà en català i castellà a les llibreries el pròxim 5 d'octubre

Vés a: Barcelona aposta perquè el tramvia expulsi els cotxes als laterals de la Diagonal

Barcelona aposta perquè el tramvia expulsi els cotxes als laterals de la Diagonal

El govern municipal té fins al novembre per aconseguir l'aval polític al projecte i les obres podrien començar la tardor del 2018 | L'estudi informatiu analitza quatre alternatives i s'inclina per connectar aquest transport en superfície per l'avinguda

Vés a: La Taula del Tercer Sector resoldrà la crisi interna en una assemblea el 13 de juliol

La Taula del Tercer Sector resoldrà la crisi interna en una assemblea el 13 de juliol

Les 35 federacions amb presència a l'organisme decidiran si convoquen unes eleccions anticipades o si promouen una moció de censura contra l'actual president | Oriol Illa no es presentarà a la reelecció en cap dels dos escenaris, segons han confirmat fonts del seu equip a NacióDigital

Vés a: Absolen l'alcalde socialista de les Masies de Voltregà per coaccions i xantatge a la portaveu de CiU

Absolen l'alcalde socialista de les Masies de Voltregà per coaccions i xantatge a la portaveu de CiU

La justícia també arxiva la denúncia de prevaricació i tràfic d'influències contra Sergi Vilamala

Vés a: VÍDEO L'ANC dibuixa un «sí» gegant en un camp de blat del Pla d'Urgell

VÍDEO L'ANC dibuixa un «sí» gegant en un camp de blat del Pla d'Urgell

L'entitat insta els altres territoris a fer accions similars per fer visible el suport a la independència

Vés a: Puigdemont, Tarradellas... i aquella frase a Suárez que continua sent vigent

Puigdemont, Tarradellas... i aquella frase a Suárez que continua sent vigent

El president de la Generalitat inaugura a la Diputació de Barcelona l'exposició que commemora el 40è aniversari del retorn de Josep Tarradellas de l'exili

Vés a: El dramaturg Josep Maria Flotats, investit «honoris causa» per la UAB

El dramaturg Josep Maria Flotats, investit «honoris causa» per la UAB

Ha dedicat el reconeixement a tots els mestres, directors i actors i actrius amb qui ha treballat

Vés a: La carta de Puigdemont arriba al Congrés una setmana i mitja després de l'enviament

La carta de Puigdemont arriba al Congrés una setmana i mitja després de l'enviament

Ana Pastor confirma que l'ha rebuda a través d'una empresa privada i no avança quin serà el sentit de la resposta, tot i que el PP s'oposa a la compareixença del president català si no hi ha una votació

Vés a: Jané i Zoido acorden finalment reunir la junta de seguretat el 10 de juliol

Jané i Zoido acorden finalment reunir la junta de seguretat el 10 de juliol

Una delegació tècnica del Departament d'Interior i una altra del ministeri es van reunir aquest dilluns a la tarda per tancar l'ordre del dia i la data

Vés a: La jutgessa d'Osca fixa el 25 de juliol com a data límit per lliurar a Sixena les obres de Lleida

La jutgessa d'Osca fixa el 25 de juliol com a data límit per lliurar a Sixena les obres de Lleida

La interlocutòria recull que si la Generalitat incompleix l'ordre podria ser acusada d'un delicte de desobediència

Vés a: El Govern optarà per la via que doni «més garanties» per comprar les urnes del referèndum

El Govern optarà per la via que doni «més garanties» per comprar les urnes del referèndum

La consellera de la Presidència, Neus Munté, assegura després del consell executiu que se seguirà endavant amb el procediment, tot i que no concreta els futurs passos | El concurs per adquirir urnes ha quedat desert perquè el Govern no ha homologat les dues empreses que optaven a la distribució

Vés a: Vilanova i la Geltrú torna a omplir-se de Vida

Vilanova i la Geltrú torna a omplir-se de Vida

Del 29 de juny al 2 de juliol, la capital del Garraf acull la quarta edició d'un certamen que acull grans noms catalans i internacionals de l'escena musical | Us oferim una selecció dels 10 concerts imperdibles d'aquests quatre dies de festival

Agenda

» Del 10/04/2017 al 25/08/2017

Cursos de capgrossos de cartró pedra
 Taller de gegants i capgrossos Ventura & Hosta (C. Ordis, 25, Navata)

» Del 21/01/2017 a l'01/10/2017

Exposició "Empordà industrial"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: