ACN | Actualitzat el 18/05/2017 a les 09:40h

Una masia del Solsonès mostra com era l'autosuficiència fa 200 anys

La casa-museu Les Casas de Matamargó consta de 14 espais que donen a conèixer l'estil de vida a pagès al segle XIX

La masia principal de Les Casas de Matamargó, al Solsonès Foto: ACN.


Situada al municipi de Pinós (Solsonès), a prop de la parròquia de Sant Pere de Matamargó, Les Casas de Matamargó és una masia del segle XIV que s'acaba de convertir en un museu per donar a conèixer com era la vida en una casa autosuficient fa 200 anys. Els impulsors del projecte, en Ramon Maria Casas i la Laura Villaró, creuen que, tot i que ja existeixen museus sobre la pagesia a Catalunya, el tret diferencial és que "aquí expliquem com era la vida quotidiana en una casa de pagès, des d'anècdotes de la feina fins a detalls de com vivien". La finca era un referent a la comarca per la seva capacitat de gestionar i produir per si mateixa tots els productes necessaris per sobreviure en una masia allunyada dels grans nuclis de població. Així doncs, segons ha detallat Casas, els habitants es construïen les eines per treballar, cultivaven els aliments, es feien el pa, el vi i l'oli i, fins i tot, tenien una planta embotelladora d'aigua.
Les primeres referències escrites que es tenen de la masia Les Casas de Matamargó daten de l'any 1280 i, al llarg dels segles, l'indret va esdevenir una finca de renom a la comarca del Solsonès per la seva activitat i grandària, amb més de 700 metres quadrats i diferents edificacions. En l'època de més esplendor de la masia, al voltant del segle XIX, hi vivia una quarantena de persones. La casa ha mantingut intacta l'essència del passat i molts dels espais es mantenen tal com eren en el passat.
 

El menjador de la masia de Les Casas de Matamargó amb Ramon Maria Casas i la Laura Villaró Foto: ACN


El projecte, segons ha explicat en una entrevista amb l'ACN el seu impulsor, Ramon Maria Casas, ha consistit en la museïtzació de 14 espais diferents, que permeten veure com era la vida social i familiar en un context rural, però també les tasques del camp o la maquinària que s'emprava en cada època. Així doncs, el visitant fa un recorregut per espais com la premsa, el forn de pa, la ferreria, la capella, el rebost, l'einer o la zona de la matança del porc.
 

Interior de la capella que hi ha integrada a Les Casas de Matamargó Foto: ACN


Alguns elements singulars que es poden trobar al llarg de la visita són una premsa datada de l'any 1849 que, segons Casas, "és de les més grans que es conserven a Catalunya". La peça té 9,2 metres de llargada i està construïda amb sis bigues de fusta, dues de roure i quatre de pi. També destaca la capella dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, amb un retaule barroc, i que té una entrada des de la casa. Aquest, segons Casas, era un fet molt poc habitual i ha relatat que el permís per poder comunicar l'església amb la masia es va haver de demanar a Roma.

L'autosuficiència, clau per sobreviure a les masies aïllades

L'exemple de l'autosuficiència de Les Casas de Matamargó és comú a moltes de les masies aïllades del territori en els segles passats degut a les dificultats per desplaçar-se. La finca es trobava allunyada dels nuclis poblats de les comarques del Solsonès i el Bages i, per tant, pels seus habitants era molt difícil desplaçar-se per anar a comprar els productes bàsics per viure. Davant d'aquest fet, els habitants de la masia havien de gestionar i produir tot allò que necessitaven per viure: des de les eines per treballar, el menjar, la beguda o la llum i l'escalfor.
 

Ramon Maria Casas mostra unes cadires de casament que es col·locaven damunt dels cavalls Foto: ACN


Ramon Maria Casas ha explicat que a la casa hi havia arribat a viure una quarantena de persones i això feia que hi hagués "un entès en cada cosa". Segons Casas, el problema més gran que tenien era els desplaçaments perquè "antigament no es podia agafar el cotxe per anar a comprar" i, per això, "a la casa s'ho feien tot a excepció de la sal, que la portaven de fora". Fins i tot, ha dit Casas, tenien una planta embotelladora d'aigua que van acabar comercialitzant a les farmàcies del país per les propietats medicinals que tenia l'aigua d'una font propera a la finca.

El dia a dia imprès en un dietari

A Les Casas de Matamargó es conserven uns dietaris que s'han anat passant generació rere generació i on hi ha anotat el dia a dia de la vida a la masia, així com també els fets destacats de l'època. Les primeres notes als dietaris es van començar poc després de l'any 1500 i, segons ha explicat Casas, els hereus de la casa "hi reflectien la collita que havien tingut, el temps que havia fet, si havien fet alguna construcció nova a la casa i també les guerres o fets rellevants de l'època". "Una curiositat és que, de cop i volta, veus que canvia la lletra i la primer frase és: 'ahir va morir el meu pare' i llavors és el fill qui continua escrivint", ha destacat Casas.
 

Un dels dietaris que escrivien els propietaris de Les Casas de Matamargó Foto: ACN


 

Navega per les etiquetes

autosuficientcasapagèsmasia

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 377
Vés a: El referèndum divideix els ajuntaments del PSC

El referèndum divideix els ajuntaments del PSC

Els alcaldes socialistes de Terrassa, l'Escala o Blanes no impediran que obrin els col·legis, però d'altres el rebutgen de manera contundent, com el paer Àngel Ros

Vés a: Kilian Jornet guanya la marató del Mont Blanc en el darrer alè

Kilian Jornet guanya la marató del Mont Blanc en el darrer alè

L'atleta català ha deixat enrere en els últims metres Stian Angermund i ha arribat en solitari

Vés a: Tornen les cues a l'aeroport del Prat tot i l'augment d'agents als controls

Tornen les cues a l'aeroport del Prat tot i l'augment d'agents als controls

Diversos usuaris s'han queixat en les últimes 48 hores de llargues esperes a la T2 | La Policia Nacional espanyola reconeix que tornen a estar "saturats"

Vés a: Un incendi descontrolat a Andalusia obliga a desallotjar 2.000 persones

Un incendi descontrolat a Andalusia obliga a desallotjar 2.000 persones

L'exèrcit ha desplegat efectius per ajudar a combatre el foc, que hauria estat provocat

Vés a: Detenen un lladre acusat de 14 robatoris amb força en establiments de Terrassa

Detenen un lladre acusat de 14 robatoris amb força en establiments de Terrassa

El detingut servir el mateix patró d'actuació: aixecava uns 20 centímetres les persianes exteriors dels negocis i s'hi colava

Vés a: El cadàver trobat a Barcelona és el d'Eduard Ardiaca, que va morir tirotejat a Torre-serona

El cadàver trobat a Barcelona és el d'Eduard Ardiaca, que va morir tirotejat a Torre-serona

Els Mossos han trobat diversos casquets de bala a l'obrador de l'empresa | La investigació apunta al mòbil econòmic: Ardiaca devia diners al seu presumpte homicida

Vés a: Dos mossos ferits lleus per evitar atropellar un animal a Perafort

Dos mossos ferits lleus per evitar atropellar un animal a Perafort

El conductor va realitzar una maniobra per esquivar l'animal i el cotxe va topar contra un arbre

Vés a: Quan a Barcelona onejava la bandera nazi

Quan a Barcelona onejava la bandera nazi

Es publica «Nazis a Barcelona. L'esplendor feixista de postguerra (1939-1945)», que mostra la notable presència dels règims de Hitler i Mussolini i desmenteix la neutralitat de Franco | El gendre del «duce» es va propiciar un bany de masses a les Rambles i el braç dret del «führer» buscava el Sant Grial a Montserrat

Vés a: Lúa Coderch, artista, escultora, retratitsta de la (ir)realitat

Lúa Coderch, artista, escultora, retratitsta de la (ir)realitat

«La seva trajectòria avala un treball constant entre la recerca i la creació, amb la concessió de diverses beques. Artista, escultora, experta en realitat i irrealitat, allò que s’ensenya i allò que només s’intueix, el focus o, potser, l’enquadrament»

Vés a: L'explosió d'un camió cisterna provoca almenys 123 morts al Pakistan

L'explosió d'un camió cisterna provoca almenys 123 morts al Pakistan

El vehicle s'ha incendiat després de bolcar i ha sorprès els veïns que en aquell moment estaven recollint gasolina

Vés a: Tal dia com avui de 1852, neix l'arquitecte Antoni Gaudí

Tal dia com avui de 1852, neix l'arquitecte Antoni Gaudí

Un reportatge de TV3 emès el cap de setmana passat mostrava unes imatges inèdites del geni de Reus

Vés a: Txarango, profetes al seu Clownia

Txarango, profetes al seu Clownia

El grup del Ripollès triomfa davant de les 5.000 persones que omplen el festival de Sant Joan de les Abadesses | El certamen torna a fer gala de ser un dels més intergeneracionals i amb més reivindicació política del país

Vés a: L'Escolania de Montserrat, a punt per anar-se'n de gira als Estats Units

L'Escolania de Montserrat, a punt per anar-se'n de gira als Estats Units

Els escolans han fet assajos dos cops al dia aquesta setmana per preparar el seu viatge "més espectacular"

Agenda

» Del 10/04/2017 al 25/08/2017

Cursos de capgrossos de cartró pedra
 Taller de gegants i capgrossos Ventura & Hosta (C. Ordis, 25, Navata)

» Del 21/01/2017 a l'01/10/2017

Exposició "Empordà industrial"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: