ACN / Aguaita.cat | Actualitzat el 09/05/2017 a les 15:36h

L'alarmant regressió del Delta amenaça l'ecosistema de l'Illa de Buda

Els Calaixos de Buda queden comunicats durant mesos amb el mar per la manca crònica de sediments al delta de l'Ebre | El parc natural del delta de l'Ebre actua d'urgència per incomunicar la llacuna després que el temporal de gener trenqués per primer cop la barra de sorra creant un canal

Imatge aèria del trencament de la barra de la platja de Buda amb el canal que comunica el mar i un dels calaixos. Foto: Àlvar Arasa


El temporal del passat gener ha deixat un nou senyal d'alarma sobre la creixent vulnerabilitat de la costa del delta de l'Ebre davant la regressió causada per la manca d'aportacions sedimentàries del riu. El parc natural ha hagut d'actuar d'urgència durant les últimes setmanes per evitar que l'aigua de mar acabe envaint de forma permanent els Calaixos de l'illa de Buda.

El temporal va aconseguir trencar la barra de sorra que separa del mar aquestes llacunes preeminentment d'aigua dolça, obrint un canal d'uns 100 metres d'amplada i uns 80 centímetres de fondària. L'entrada puntual del mar en casos de forta llevantada és un fenomen conegut. Un cop passat el mal temps, l'aigua salada solia retrocedir i abandonava la llacuna. Ara però i, per primer cop, esta part de l'Illa de Buda ha quedat comunicada amb el mar durant més de quatre mesos. El parc ha fet construir un cordó d'uns quatre metres d'ample per ajudar a tancar el canal de forma natural. Una solució provisional que no oculta l'abast del problema.

El trencament va tenir lloc a l'extrem nord de la barra d'entre 100 i 120 metres de profunditat que forma les platges de l'illa de Buda i separa de la costa l'anomenat Calaix de Mar –el Calaix Gran és el situat més a l'interior-. No és estrany, en casos de temporals forts, que l'aigua salada entre en este espai i acabe penetrant temporalment a la llacuna: una situació que acaba remetent per ella mateixa amb el retorn de la calma. Però, per a sorpresa de molts i de forma insòlita fins a l'actualitat, esta vegada no va ser així: la situació s'ha acabat allargant inusualment durant més de quatre mesos, fins que el parc va decidir actuar. "Pensàvem que es tractava del procés natural, que era difícil que es mantingués obert. Però hem vist que no, que va molt a poc a poc", ha reconegut a l'ACN el director del parc, Francesc Vidal. 

El tancament provisional que ha construït el parc, actuació que va abordar –no sense un debat apassionat- la Junta Rectora en la seua última reunió, s'ha executat les últimes setmanes utilitzant sorra procedent de la mateixa zona. Les obres, que ja es troben finalitzades, no han requerit la Declaració d'Impacte Ambiental atès que formen part de la tasca de manteniment dels ecosistemes. El cordó, apunta Vidal, talla la circulació de l'aigua salada a l'interior del calaix i ha d'ajudar a facilitar la sedimentació natural de la barra de sorra. La circulació d'aigua del mar havia netejat de sorra l'interior del canal. "És només una actuació d'ajut a la dinàmica litoral, per evitar la circulació d'aigua i que es puga tancar amb més facilitat. Veurem com evoluciona la dinàmica en una zona que és delicada i molt fràgil", afegeix.

Els Calaixos, unes llacunes litorals de gran valor ambiental, són hàbitats principalment d'aigua dolça per les aportacions que reben del riu directament. Hi habiten plantes com el senill i la bova, macròfits submergits, així com espècies piscícoles com la carpa i la lliça, majoritàriament d'aigua dolça. Aus com les fotges i els ànecs són també habituals en l'espai, per la presència important d'aliment. La reposició de la barra, amb el nou cordó, hauria d'evitar, precisament, que l'entrada temporal d'aigua salada a partir d'esta primavera puga acabar generant canvis en els hàbitats i provocant la mort de fauna i vegetació. Estes espècies poden tornar a recuperar-se, segons Vidal, però no sense un llarg període de recuperació i patiment. Este període de transitorietat és el que realment preocupa al parc natural.

"No tenim aportacions de sorra"

Però més enllà de la preocupació pel manteniment i les conseqüències sobre l'actual ecosistema, el senyal d'alarma que envia clarament el trencament de la barra litoral de Buda és el de l'avenç imparable de la regressió associada a l'aclaparadora reducció d'aportacions sedimentàries del riu Ebre. Vidal exposa que este espai és un "punt dèbil" on gairebé no hi queda sorra perquè es puga anar regenerant amb els embats del mar. "No caldrà un gran temporal perquè es torne a trencar", raona. El geòleg tortosí Àlvar Arasa, ha estudiat el fenomen i no té dubtes sobre les seues causes que l'han produït. "No tenim fonts d'aportació de sorra", sintetitza. L'anomenada deriva litoral, la dinàmica costanera que redistribueix la sorra al llarg de la costa deltaica empenyent perpendicularment des del nord i l'est, ja no troba prou espai material ni espai entre l'illa de Sant Antoni, a la desembocadura, i la bassa de la Tancada. 

El temporal de gener ha permès comprovar un cop més, que molt d'aquest material, amb el trencament de la barra ha arribat a penetrar i redistribuir-se a l'interior de la bassa. Arasa apunta que el gruix de sorra sobre el fang inferior del Delta és només d'un metre i cada cop que el mar hi passa per sobre es va reduint. El trencament doncs, un fenomen "recurrent" amb un o dos temporals amb efectes de consideració al llarg de cada dècada, és el símptoma d'una malaltia molt més greu a mig i llarg termini. "Indica que hi ha poc sediment i que està marxant. El problema és que no arriben gens de partícules", insisteix. És tracta doncs, d'un mal que "no té solució sense l'aportació de sediments com cal". La construcció dels embassaments marca el punt a partir del qual l'arribada dels materials comença a decréixer. Dels 25 milions de tones anuals a principis del segle XX, es va passar als disset milions de mitjans segle passat i s'ha arribat els 0,15 actuals. El geòleg insisteix que cal fer seure a la taula a les hidroelèctriques, propietàries de les concessions d'aigua dels embassaments, i fer-les participar en les mesures necessàries perquè el riu puga tornar a arrossegar sediments. 

Adaptació o solucions dures?

L'escenari actual fa prefigurar als experts un Delta amb una morfologia molt diferent a l'actual: en paral·lel a la possible inundació marina de les zones més baixes –més del 50% de la superfície actual a finals de segle, segons alguns estudis-, la mateixa deriva litoral redistribueix, per manca d'espai, els pocs sediments que arriben a sud i a nord, a les barres del Fangar i el Trabucador i a les entrades de les badies, que amb el temps es podrien acabar transformant en llacunes. El problema ja és conegut i planteja problemes per a la navegació i la circulació d'aigua, tal i com denuncien des de fa anys els musclaires. Entre sectors productius, organitzacions conservacionistes i representants polítics del territori reviu amb força el debat sobre la necessitat d'aplicar mesures toves per adaptar-se als canvis que suposa el nou escenari, agreujat pel canvi climàtic i la crescuda del nivell del mar, o la necessitat de fer-hi front amb obres dures, amb pedra i formigó per intentar aturar este fenomen. L'última reunió de la Junta Rectora del parc natural, segons diverses fonts, va ser una mostra de les divergències gairebé passionals amb les quals, especialment alguns propietaris, sectors productius i polítics, defensen la visió dura. 

Un plantejament, este últim, que els científics i experts continuen posant obertament en dubte. "No són solucions. Al contrari, fan més mal: si posem una pedra de mig metre cúbic sobre la sorra i tirem poal d'aigua, la pedra no és mou i marxa la sorra. L'erosió la pateix sorra. No crec que polderitzar –els pòlders són espais guanyats al mar, per sota del seu nivell, i sovint protegits per estructures de dics o equipats amb sistemes de bombament d'aigua- el delta de l'Ebre sigui la solució. Sota el meu punt de vista ha d'evolucionar", subratlla Arasa. Recorda que s'han posat sobre la taula solucions, com fer una carretera de circumval·lació i abandonar zones afectades per la regressió. "Això sí, els propietaris i la gent del delta de l'Ebre ha de saber que han cotitzat molts anys per l'explotació del Delta i no es pot malvendre este territori: l'administració s'ha de fer càrrec de pagar el que toca a cadascú", tanca.
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 414
Vés a: Els Mossos no accepten el control de l'Estat

Els Mossos no accepten el control de l'Estat

El conseller Joaquim Forn adverteix que aquesta "ingerència" de l'Estat "se salta tots els òrgans" existents per coordinar la seguretat | Afirma que els serveis jurídics d'Interior estudien la resposta i garanteix a la ciutadania que la policia catalana "no renunciarà mai" a exercir les seves competències

Vés a: Núria Picas: «Portar l'estelada no és cap provocació»

Núria Picas: «Portar l'estelada no és cap provocació»

La corredora de curses de muntanya, sempre compromesa amb la independència, no descarta tornar a competir pel primer lloc a l'Ultra Trail del Mont Blanc

Vés a: ​Trapero trasllada als comandaments dels Mossos que no accepta el control de l'Estat

​Trapero trasllada als comandaments dels Mossos que no accepta el control de l'Estat

El conseller Joaquim Forn qualifica la instrucció la mesura d'"ingerència"

Vés a: TV3 canvia la programació per l'actualitat informativa

TV3 canvia la programació per l'actualitat informativa

Durant part de la tarda emetrà simultàniament amb el 324

Vés a: Qui és el coronel de la Guàrdia Civil nomenat per controlar els Mossos?

Qui és el coronel de la Guàrdia Civil nomenat per controlar els Mossos?

Diego Pérez de los Cobos és el director del gabinet de coordinació i estudis de la secretaria d'estat de seguretat i germà de l'expresident del Tribunal Constitucioanl

Vés a: Més de 300 persones juren la bandera espanyola a Figueres a una setmana de l'1-O

Més de 300 persones juren la bandera espanyola a Figueres a una setmana de l'1-O

Les entitats independentistes han respost amb una concentració de protesta

Vés a: Ustrell para els peus a Évole: «Això no t'ho tolero»

Ustrell para els peus a Évole: «Això no t'ho tolero»

El presentador de "Salvados" ha acusat Catalunya Ràdio de realitzar "muntatges manipuladors"

Vés a: Xosé Manuel Beiras: «No podem tolerar que s'imposi el terrorisme d'estat»

Xosé Manuel Beiras: «No podem tolerar que s'imposi el terrorisme d'estat»

Representants d'esquerres d'arreu de l'estat espanyol signen un manifest en defensa del referèndum català i en contra de la "repressió" de l'Estat

Vés a: ​El govern espanyol tindrà dimecres a Catalunya 10.000 agents a punt

​El govern espanyol tindrà dimecres a Catalunya 10.000 agents a punt

El Ministeri de l'Interior preveu que ja disposarà dels 4.000 efectius desplaçats d'altres punts d'Espanya per reforçar la plantilla de la policia i la Guàrdia Civil

Vés a: 129 alcaldes de la Catalunya Nord, contra la «repressió» dels batlles del sud

129 alcaldes de la Catalunya Nord, contra la «repressió» dels batlles del sud

Els primers edils reivindiquen la demanda del poble català a "expressar-se democràticament per mitjà de les urnes el 1er d’octubre vinent"

Vés a: L'Estat anuncia que pren el control dels Mossos

L'Estat anuncia que pren el control dels Mossos

El Ministeri de l'Interior assumeix la "coordinació" de la policia catalana, Guàrdia Civil i policia espanyola a petició de la Fiscalia

Vés a: ​Iceta canvia de discurs i alerta ara de la vulneració de drets fonamentals

​Iceta canvia de discurs i alerta ara de la vulneració de drets fonamentals

El líder del PSC no entén que es prohibeixin actes públics ni que s'acusi de sedició als promotors de manifestacions | Sánchez adverteix Rajoy que les il·legalitats s'han de perseguir però "els drets no es retallen"

Agenda

» Del 20/06/2017 al 24/09/2017

Viu el patrimoni. Programa d'activitats als museus, monuments i jaciments
 Reial Monestir de Santes Creus (Pl. de Jaume el Just, s/n, Aiguamúrcia)

» Del 30/06/2017 al 30/09/2017, De dilluns a diumenges: de 10 a 20 h

Exposició "Empúries, la gran empresa arqueològica de Josep Puig i Cadafalch (1908-1923)"
 Conjunt arqueològic d'Empúries (sala d'exposicions temporals) (L'Escala)

» Del 21/01/2017 a l'01/10/2017

Exposició "Empordà industrial"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)

» Del 21/10/2017 al 22/10/2017, Inauguració: divendres dia 14, a les 18 h
Dissabte i diumenge: de 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h

Fira del Vent del Pla de Santa Maria
 Pavelló Poliesportiu (El Pla de Santa Maria)

» Del 07/04/2017 al 31/10/2017, Vegeu l'apartat d'horaris en el web de l'Ecomuseu-Farinera.

Exposició "Empuriabrava, 50 anys"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)

» De l'01/04/2017 al 31/10/2017

Programa de rutes "Indrets Verdaguerians"
 Santuari de la Mare de Déu del Mont (Albanyà)

» Del 18/06/2017 al 28/01/2018, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: d'11 a 14 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte"
 Museu dels Sants (C. Joaquim Vayreda, 9, Olot)

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: