ACN / Aguaita.cat | Actualitzat el 09/05/2017 a les 15:36h

L'alarmant regressió del Delta amenaça l'ecosistema de l'Illa de Buda

Els Calaixos de Buda queden comunicats durant mesos amb el mar per la manca crònica de sediments al delta de l'Ebre | El parc natural del delta de l'Ebre actua d'urgència per incomunicar la llacuna després que el temporal de gener trenqués per primer cop la barra de sorra creant un canal

Imatge aèria del trencament de la barra de la platja de Buda amb el canal que comunica el mar i un dels calaixos. Foto: Àlvar Arasa


El temporal del passat gener ha deixat un nou senyal d'alarma sobre la creixent vulnerabilitat de la costa del delta de l'Ebre davant la regressió causada per la manca d'aportacions sedimentàries del riu. El parc natural ha hagut d'actuar d'urgència durant les últimes setmanes per evitar que l'aigua de mar acabe envaint de forma permanent els Calaixos de l'illa de Buda.

El temporal va aconseguir trencar la barra de sorra que separa del mar aquestes llacunes preeminentment d'aigua dolça, obrint un canal d'uns 100 metres d'amplada i uns 80 centímetres de fondària. L'entrada puntual del mar en casos de forta llevantada és un fenomen conegut. Un cop passat el mal temps, l'aigua salada solia retrocedir i abandonava la llacuna. Ara però i, per primer cop, esta part de l'Illa de Buda ha quedat comunicada amb el mar durant més de quatre mesos. El parc ha fet construir un cordó d'uns quatre metres d'ample per ajudar a tancar el canal de forma natural. Una solució provisional que no oculta l'abast del problema.

El trencament va tenir lloc a l'extrem nord de la barra d'entre 100 i 120 metres de profunditat que forma les platges de l'illa de Buda i separa de la costa l'anomenat Calaix de Mar –el Calaix Gran és el situat més a l'interior-. No és estrany, en casos de temporals forts, que l'aigua salada entre en este espai i acabe penetrant temporalment a la llacuna: una situació que acaba remetent per ella mateixa amb el retorn de la calma. Però, per a sorpresa de molts i de forma insòlita fins a l'actualitat, esta vegada no va ser així: la situació s'ha acabat allargant inusualment durant més de quatre mesos, fins que el parc va decidir actuar. "Pensàvem que es tractava del procés natural, que era difícil que es mantingués obert. Però hem vist que no, que va molt a poc a poc", ha reconegut a l'ACN el director del parc, Francesc Vidal. 

El tancament provisional que ha construït el parc, actuació que va abordar –no sense un debat apassionat- la Junta Rectora en la seua última reunió, s'ha executat les últimes setmanes utilitzant sorra procedent de la mateixa zona. Les obres, que ja es troben finalitzades, no han requerit la Declaració d'Impacte Ambiental atès que formen part de la tasca de manteniment dels ecosistemes. El cordó, apunta Vidal, talla la circulació de l'aigua salada a l'interior del calaix i ha d'ajudar a facilitar la sedimentació natural de la barra de sorra. La circulació d'aigua del mar havia netejat de sorra l'interior del canal. "És només una actuació d'ajut a la dinàmica litoral, per evitar la circulació d'aigua i que es puga tancar amb més facilitat. Veurem com evoluciona la dinàmica en una zona que és delicada i molt fràgil", afegeix.

Els Calaixos, unes llacunes litorals de gran valor ambiental, són hàbitats principalment d'aigua dolça per les aportacions que reben del riu directament. Hi habiten plantes com el senill i la bova, macròfits submergits, així com espècies piscícoles com la carpa i la lliça, majoritàriament d'aigua dolça. Aus com les fotges i els ànecs són també habituals en l'espai, per la presència important d'aliment. La reposició de la barra, amb el nou cordó, hauria d'evitar, precisament, que l'entrada temporal d'aigua salada a partir d'esta primavera puga acabar generant canvis en els hàbitats i provocant la mort de fauna i vegetació. Estes espècies poden tornar a recuperar-se, segons Vidal, però no sense un llarg període de recuperació i patiment. Este període de transitorietat és el que realment preocupa al parc natural.

"No tenim aportacions de sorra"

Però més enllà de la preocupació pel manteniment i les conseqüències sobre l'actual ecosistema, el senyal d'alarma que envia clarament el trencament de la barra litoral de Buda és el de l'avenç imparable de la regressió associada a l'aclaparadora reducció d'aportacions sedimentàries del riu Ebre. Vidal exposa que este espai és un "punt dèbil" on gairebé no hi queda sorra perquè es puga anar regenerant amb els embats del mar. "No caldrà un gran temporal perquè es torne a trencar", raona. El geòleg tortosí Àlvar Arasa, ha estudiat el fenomen i no té dubtes sobre les seues causes que l'han produït. "No tenim fonts d'aportació de sorra", sintetitza. L'anomenada deriva litoral, la dinàmica costanera que redistribueix la sorra al llarg de la costa deltaica empenyent perpendicularment des del nord i l'est, ja no troba prou espai material ni espai entre l'illa de Sant Antoni, a la desembocadura, i la bassa de la Tancada. 

El temporal de gener ha permès comprovar un cop més, que molt d'aquest material, amb el trencament de la barra ha arribat a penetrar i redistribuir-se a l'interior de la bassa. Arasa apunta que el gruix de sorra sobre el fang inferior del Delta és només d'un metre i cada cop que el mar hi passa per sobre es va reduint. El trencament doncs, un fenomen "recurrent" amb un o dos temporals amb efectes de consideració al llarg de cada dècada, és el símptoma d'una malaltia molt més greu a mig i llarg termini. "Indica que hi ha poc sediment i que està marxant. El problema és que no arriben gens de partícules", insisteix. És tracta doncs, d'un mal que "no té solució sense l'aportació de sediments com cal". La construcció dels embassaments marca el punt a partir del qual l'arribada dels materials comença a decréixer. Dels 25 milions de tones anuals a principis del segle XX, es va passar als disset milions de mitjans segle passat i s'ha arribat els 0,15 actuals. El geòleg insisteix que cal fer seure a la taula a les hidroelèctriques, propietàries de les concessions d'aigua dels embassaments, i fer-les participar en les mesures necessàries perquè el riu puga tornar a arrossegar sediments. 

Adaptació o solucions dures?

L'escenari actual fa prefigurar als experts un Delta amb una morfologia molt diferent a l'actual: en paral·lel a la possible inundació marina de les zones més baixes –més del 50% de la superfície actual a finals de segle, segons alguns estudis-, la mateixa deriva litoral redistribueix, per manca d'espai, els pocs sediments que arriben a sud i a nord, a les barres del Fangar i el Trabucador i a les entrades de les badies, que amb el temps es podrien acabar transformant en llacunes. El problema ja és conegut i planteja problemes per a la navegació i la circulació d'aigua, tal i com denuncien des de fa anys els musclaires. Entre sectors productius, organitzacions conservacionistes i representants polítics del territori reviu amb força el debat sobre la necessitat d'aplicar mesures toves per adaptar-se als canvis que suposa el nou escenari, agreujat pel canvi climàtic i la crescuda del nivell del mar, o la necessitat de fer-hi front amb obres dures, amb pedra i formigó per intentar aturar este fenomen. L'última reunió de la Junta Rectora del parc natural, segons diverses fonts, va ser una mostra de les divergències gairebé passionals amb les quals, especialment alguns propietaris, sectors productius i polítics, defensen la visió dura. 

Un plantejament, este últim, que els científics i experts continuen posant obertament en dubte. "No són solucions. Al contrari, fan més mal: si posem una pedra de mig metre cúbic sobre la sorra i tirem poal d'aigua, la pedra no és mou i marxa la sorra. L'erosió la pateix sorra. No crec que polderitzar –els pòlders són espais guanyats al mar, per sota del seu nivell, i sovint protegits per estructures de dics o equipats amb sistemes de bombament d'aigua- el delta de l'Ebre sigui la solució. Sota el meu punt de vista ha d'evolucionar", subratlla Arasa. Recorda que s'han posat sobre la taula solucions, com fer una carretera de circumval·lació i abandonar zones afectades per la regressió. "Això sí, els propietaris i la gent del delta de l'Ebre ha de saber que han cotitzat molts anys per l'explotació del Delta i no es pot malvendre este territori: l'administració s'ha de fer càrrec de pagar el que toca a cadascú", tanca.
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 363
Vés a: Rajoy respon Puigdemont: rebutja el referèndum i avisa que no trencarà l'«ordre constitucional»

Rajoy respon Puigdemont: rebutja el referèndum i avisa que no trencarà l'«ordre constitucional»

El president espanyol envia una carta al president de la Generalitat i qualifica el pla sobiranista com una "greu amenaça a la convivència"

Vés a: Palamós acollirà el primer festival de Catalunya dedicat a la cobla

Palamós acollirà el primer festival de Catalunya dedicat a la cobla

Cris Juanico presentarà els seus èxits adaptats a l'estil i Roger Mas presentarà nous temes amb la col·laboració de la Cobla de Sant Jordi

Vés a: L'Estat es compromet a limitar les cues a l'aeroport del Prat a 30 minuts de sortida i 45 d'arribada

L'Estat es compromet a limitar les cues a l'aeroport del Prat a 30 minuts de sortida i 45 d'arribada

Millo avança que a principis de juny s'hauran incorporat 144 agents i 50 màquines de verificació | Totes les parts constitueixen una comissió de seguiment

Vés a: Maza va dir a Puigdemont que la fiscalia no és «un actor polític» i només vetlla per «l'estat de dret»

Maza va dir a Puigdemont que la fiscalia no és «un actor polític» i només vetlla per «l'estat de dret»

El fiscal general assegura que en la seva entrevista amb el president de la Generalitat no es va parlar de les investigacions sobre el procés soobiranista

Vés a: VÍDEO «Per què Rajoy no explica els plans secrets per frenar el procés?»

VÍDEO «Per què Rajoy no explica els plans secrets per frenar el procés?»

Oriol March, redactor de Política de NacióDigital, analitza els plans de la Moncloa per aturar la consulta prevista per al setembre

Vés a: El govern de Terrassa frena les protestes dels agents de la Policia Municipal

El govern de Terrassa frena les protestes dels agents de la Policia Municipal

Primers preacords entre les dues parts després d'un any i mig de negociacions i en el moment de més tensió al cos | Els agents, que reivindiquen millores laborals i rebutgen una jornada de 12 hores seguides, tenien previst mobilitzar-se

Vés a: Alerta d'estafes per Internet en el lloguer de pisos a la Costa Brava

Alerta d'estafes per Internet en el lloguer de pisos a la Costa Brava

El col·legi API de Girona ha posat en coneixement dels Mossos d'Esquadra les tres queixes de clients francesos que han rebut

Vés a: El fiscal dels judicis del 9-N i el cas Palau representarà Espanya a Brussel·les

El fiscal dels judicis del 9-N i el cas Palau representarà Espanya a Brussel·les

Emilio Sánchez Ulled deixarà el ministeri públic per exercir de conseller de Justícia en la Representació Permanent d'Espanya davant la Unió Europea

Vés a: L'ANC avisa que l'Estat prepara la «tempesta perfecta» per actuar amb duresa contra el referèndum

L'ANC avisa que l'Estat prepara la «tempesta perfecta» per actuar amb duresa contra el referèndum

El president de l'entitat, Jordi Sànchez, reclama al govern espanyol pactar el referèndum com "l'acte de major intel·ligència política" des del retorn de Tarradellas

Vés a: SORTEIG Vine a la preestrena de «Pàtria», la llegenda d'Otger Cataló i els nou barons de la fama

SORTEIG Vine a la preestrena de «Pàtria», la llegenda d'Otger Cataló i els nou barons de la fama

Sortegem cinc entrades dobles per als lectors de NacióDigital i cinc més per als membres de SocNació

Vés a: Carta al guiri

Carta al guiri

«Si veus molts hotels, moltíssims, no t'estranyis. De fet, pot ser que tu t'allotgis en un d'ells, són acollidors oi? Si t'agrada socialitzar i ets afable, tal vegada t'adonis que de persones que visquin al barri en trobaràs més aviat poques.»

Vés a: El PP es conjura per impedir que es repeteixi el 9-N fent servir tots els mecanismes de l'Estat

El PP es conjura per impedir que es repeteixi el 9-N fent servir tots els mecanismes de l'Estat

La ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, amenaça amb conseqüències legals per a tots aquells que participin en el referèndum | Fabricants d'urnes i els ciutadans que participin en l'operatiu, en el punt de mira del govern espanyol | Levy, vicesecretària del partit, no descarta cap instrument: "No és la força, és la democràcia"

Vés a: Troben una plantació amb més de 3.000 plantes de marihuana a Sabadell

Troben una plantació amb més de 3.000 plantes de marihuana a Sabadell

Els Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb la Policia Municipal, han detingut una persona

Agenda

» De l'11/03/2017 al 28/05/2017, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Relarts. De la tradició artesana a la innovació contemporània"
 Museu dels Sants (C. de Joaquim Vayreda, 9, Olot)

» Del 24/03/2017 al 06/06/2017, Cada dia: de 10 a 14 h i de 16 a 18 h

Exposició "Jocs i joguines a l'antiguitat"
 Conjunt arqueològic d'Empúries (sala d'exposicions temporals) (L'Escala)

» De l'11/04/2017 a l'11/06/2017, De dimarts a dissabtes: de 10.30 a 13.30 h i de 16 a 18.30 h, diumenges: de 10.30 a 14 h
Pel que fa a d'altres festius i dates especials (Setmana Santa), heu de fer la consulta als Museus de Banyoles.

Exposició "Life Potamo Fauna"
 Museu Darder-Espai d'Interpretació de l'Estany (Pl. dels Estudis, 2, Banyoles)

» Del 28/01/2017 al 18/06/2017, De dimarts a diumenges: de 10 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Donem la benvinguda al llop!"
 Museu dels Volcans (Av. de Santa Coloma, 43 (Parc Nou, Torre Castanys), Olot)

» Del 10/04/2017 al 25/08/2017

Cursos de capgrossos de cartró pedra
 Taller de gegants i capgrossos Ventura & Hosta (C. Ordis, 25, Navata)

» Del 21/01/2017 a l'01/10/2017

Exposició "Empordà industrial"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: