Joan Naspleda Feixas. Doctor en ciències biològiques | Actualitzat el 14/04/2017 a les 10:22h

Setmana Santa i les infraestructures del petroli

Un article de Joan Naspleda Feixas, doctor en ciències biològiques

Entrem en una d’aquelles setmanes en què de forma general la gent necessita sortir de la seva rutina i busca opcions que calmin l’agitació del dia a dia. Una opció assequible i molt escollida és agafar el cotxe i anar a buscar verd, “aire pur” i bon menjar, com el que es pot trobar a la Garrotxa. Podríem fer una similitud d’aquesta situació amb una persona que surt de treballar i se’n va al bar a fer traguinyolis per desconnectar de la realitat. Perquè sí, la realitat per molt i moltes, encara que no sigui el modus vivendis de tothom, és que es viu amb estrès, crispació o pressa, i busquem unes vacances ben alliberadores. No hauria de ser alliberador cada dia? Però ara no vull pas donar voltes sobre la nostra dualitat vital dia a dia vs dies festius o vacances.

Un camp de colza, a tocar de Puigpardines, a la Vall d'en Bas (Garrotxa). Foto: Xavier Borràs.



El cas és que aquests dies de setmana santa veurem com les entrades d’Olot i la recta de les Preses-Vall d’en Bas s’omplen de vehicles privats i contaminants, amb turistes que aporten feina i riquesa a les famílies locals vinculades al turisme de manera més o menys directe. A la Garrotxa, el turisme és una activitat econòmica important, amb un model majoritari de turisme familiar, de qualitat, respectuós, lligat a la contemplació i a l’estima del paisatge o la natura. L’etiquetem amb el nom de turisme sostenible, tot i que està en vies de ser-ho perquè, per exemple, li manca la seva relació amb la mobilitat sostenible. Quants turistes vindran amb transport públic, o altres mitjans sostenibles aquesta setmana? De fet, tenen opcions de fer-ho? Poques. El transport compartit i sostenible està a les beceroles i el transport públic està molt lluny de ser efectiu, compatible i pràctic amb horaris personals. Amb aquesta realitat, el turisme suposadament respectuós que visita les valls d’Olot durant els ponts i vacances, arriba majoritàriament amb cotxe privat i, per la pròpia manera de fer humana, s’acosta tant com pot fins al destí final. Pensem per exemple en el pàrquing de can Serra. Veure les entrades d’Olot amb trànsit dens en dies com els de setmana santa és d’aquelles imatges que pressionen l’ambient social i s’utilitzen per justificar el discurs de que cal una variant a Olot i a Les Preses de manera urgent. Però el problema de la mobilitat el tenim cada dia i ben mirat el que veurem per setmana santa és anecdòtic.

Les darreres setmanes, des de la política municipal garrotxina i nacional, hem tornat a sentir a parlar de les infraestructures de mobilitat que s’estan projectant a la Garrotxa que, sota el nom de variants, han de calmar el centre d’Olot; però com va explicitar el conseller de territori i sostenibilitat, Josep Rull, a la trobada que va fer amb el consell d’alcaldes de la Garrotxa, la infraestructura de la variant d’Olot i les Preses-Vall d’en Bas ha de servir per connectar el túnel de Bracons amb l’AP7 i, per tant, no es tracta pas d’una simple variant. La construcció d’aquesta obra hipotecaria la comarca verda que volem esdevenir, i el nostre país, tant fragmentat i mal dissenyat en quant a les infraestructures: es preveu un cost força elevat, el territori es fragmentaria, perdria singularitat i, més tard, podria patir el pas de trànsit internacional, així com el possible establiment d’empreses de baixa qualitat pel nostre territori.

En general, es concep la lògica que la “variant” és una necessitat urgent d’Olot perquè hi ha un problema de mobilitat i el centre d’Olot està massa pressionat; però aquest problema de mobilitat està relacionat amb les necessitats de la nostra manera de funcionar, basada en l’ús del vehicle privat de manera molt individual, i en el transport de mercaderies ineficient, descoordinat, o innecessari. Aquesta és la realitat del nostre dia a dia, i per això podem posar en dubte la lògica estesa sobre tal necessitat urgent i plantejar-nos en quin punt social, econòmic i ambiental ens trobem, quines idees innovadores existeixen que convidin a una major qualitat de vida de les persones, i quins potencials hi ha a les valls d’Olot i la comarca de la Garrotxa.

Malgrat haver-hi problemes ambientals (canvi climàtic, canvi d’usos del sól i contaminació, entre d’altres) i socials (dificultat i precarietat laboral) constatats, el camí majoritari que emprenem la societat garrotxina i catalana és el seguici popular que s’encadena amb el petroli, el canvi climàtic i la contaminació, per molt que hi posem ornaments de sostenibilitat, i encara que sembli exagerada o demagògica l’afirmació. El volum de trànsit moderadament elevat que suporten les actuals infraestructures de les valls d’Olot és la conseqüència dels hàbits personals i del model empresarial i econòmic que domina l’activitat local i global. Alhora, tots coneixem prou bé els efectes negatius que té aquest volum de trànsit per l’ocupació de l’espai (cues, soroll), i l’aire (contaminació local -salut de les persones- i global -canvi climàtic i contaminació-) per exemple; qui més qui menys intuïm la cadena obscura que suposa l’ús de vehicles de combustió amb el mercat energètic i, concretament, amb la indústria del petroli. Per tant, ens podem preguntar: el problema per Olot i voltants és la mancança d’infraestructures o el nostre model de vida encadenat al petroli? Hom pensarà que els dos són problemes i, per tant, els hem de solucionar paral·lelament i de forma progressiva o tansitòria; però hi ha tres fets rellevants que ens indiquen que això pot ser un camí incorrecte: la manca actual de recursos públics per executar l’obra còmodament, la crisi ambiental i social que vivim i la fragilitat del territori garrotxí, ara encara amb possibilitats i grans potencials per ser ben conservat.

Els garrotxins hem de triar: o bé carretera i seguici popular del petroli, o bé un nou model social i econòmic fonamentat en els valors ambientals, l’estalvi, l’eficiència, i la cooperació. Aquest segon model és com a mínim esperançador per la qualitat de vida de les persones i pel planeta, i ja hi ha gestos, ara encara simbòlics, perquè sigui una realitat; però cal fer una reflexió i decidir si volem evocar-nos-hi o que segueixi essent una opció minoritària i simbòlica. Si volem triar el model innovador, hem d’invertir recursos, de manera decidida, cap al transport públic sostenible, la flota de vehicles elèctrics compartits, l’adequació i transformació de carrers i voreres per fer-ho possible, la organització i conversió d’un teixit empresarial basat en la sostenibilitat ambiental i social, la implicació ferma amb el consum responsables, etc. Parlar de la relació entre el consum i la mobilitat comportaria d’una argumentació àmplia, però podem imaginar que els dos àmbits del dia a dia tenen una relació molt estreta perquè la major part de productes que arriben a la nostra comarca ho fan amb vehicles contaminants, amb trajectes llargs o molt llargs i poc optimitzats. Només si la població emprenem decididament aquest camí i si hi destinem recursos de l’administració tindrà lloc el canvi. Reflexionem i triem.

Ara mateix és incoherent que la nostra comarca presumeixi de parc natural, gastronomia de qualitat i turisme sostenible, essent una de les líders en el sector porcí, un mercat amb conseqüències negatives sobre els ecosistemes que, a més, és segurament el sector empresarial que reclama més i majors infraestructures a les valls d’Olot. És incoherent parlar de menjar de qualitat i organitzar fires alimentàries de qualitat, com Orígens, alhora que a Olot creixen les superfícies comercials lligada a la gran indústria alimentària, que va en detriment del petit comerç, l’agroecologia, la biodiversitat i la salut humana, etc. O també és incoherent presumir de vies verdes si la circulació en bici a Olot i comarca, en el dia a dia, és tant precària. Aquests fets indiquen que la política municipal no és valenta en dirigir-se de manera ferma cap a les opcions que ella mateixa promociona, de manera anecdòtica. Però no oblidem que la població en som els grans responsables perquè som els usuaris, els treballadors i els consumidors, i és des del nostre dia a dia que hem d’emprendre el rumb cap a la sostenibilitat real.

Vivim greus problemes ambientals i socials però tenim opcions innovadores per escollir i potencial territorial i social per fer-ho possible. Els 120 milions d’euros que pot valer la carretera projectada es poden fer servir d’una manera més intel·ligent per donar suport a accions contemporànies, per tal d’augmentar la qualitat de vida de la població; per donar suport a un canvi de model social i econòmic, que activi i transformi la indústria, fent-la realment sostenible amb el medi ambient, i a on tots els ciutadans hi siguin útils i necessaris. Una indústria basada en l’artesania i la qualitat, amb tendència cap al residu 0 i la contaminació 0.

A la Garrotxa tenim l’oportunitat de conservar els espais agrícoles que encara hi ha, per esdevenir un parc agrari i natural en tot el seu territori, on es practiqui l’agricultura ecològica i la producció d’alimentació humana de qualitat, a més de la fracció destinada a la ramaderia de qualitat, Podem pensar-hi aquests dies que es faran cues lleugeres a la recta de les Preses i denses a altres llocs del país. Podem fer un canvi de xip per trencar la inèrcia del model actual i, d’aquesta manera, entrar en una dinàmica creativa, de producció original, artesana, ecològica, intel·ligent, humana i cooperativa, de consum conscient i implicat. Aquest canvi ens portarà a una comarca verda i amb qualitat de vida per les persones que hi ha. La variant d’Olot milloraria el trànsit al centre d’Olot, almenys durant uns anys, i connectaria el túnel de Bracons amb l’AP7; però és la solució als nostres problemes de fons? ens portaria prosperitat pel nostre futur o ens escuraria les butxaques i alimentaria la inèrcia de crisi ambiental i social actual? No tinc cap exemple previ que m’asseguri aquest resultat i per tant no hi confio gens. En canvi si que tinc la certesa dels beneficis ambientals i humans que aporta un model innovador, pràctic, creatiu, saludable, etc. Els que anem a peu, en bici i amb transport públic de manera prioritària pels nostres desplaçaments diaris i que, alhora, practiquem el consum conscient (tendència residu 0, contaminació 0, justícia social, etc.) hem comprovat que no només estem contribuint a un model pròsper, sinó que el nostre dia a dia és fàcil i de major qualitat de vida. Un nen estressat no consolida l’aprenentatge perquè només és des d’una actitud tranquil·la i conscient que absorbeix la informació correctament.

Una societat estressada i endeutada com la d’avui tampoc gaudeix profundament l’experiència vital, mentre que una societat basada en la sostenibilitat real augmenta la qualitat de vida. Aquests dies que sortim de la rutina hi podem reflexionar, tot participant en activitats d’oci i vacances sostenibles, amb tendència al residu 0 i la contaminació 0, saludables i socials.
 

COMENTARIS

+0
-0
Prou !!!
Anònim, 16/04/2017 a les 23:59
No volem hipotecar la salut dels nostres fills ni la del territori.(Planeta).
Salut!!!
+0
-0
D'acord, però....
Anònim, 01/06/2017 a les 10:56
Estic completament d'acord amb l'article i tot el que explica l'autor. Però malauradament la gent en general no pensa així. M'explico: Com a ex regidor d'un ajuntament he pogut constatar que la ciutadania en general basicament vol consumir el màxim possible, i no accepta de bon grat limitacions i canvis d'habits. La gent vol omplir carros a les grans superficies comercials, viatjar el màxim possible, comprar el màxim possible de roba, mòbils, tecnologia... i viure al límit. Els ecologistes som a ulls de la majoria de gent, enemics del progrés i partidaris de tornar a l'era de les cavernes (SIC) i per tant la gent no està gens d'acord en reduir el consum, ans al contrari.

Només heu de veure quina ha estat la reacció a la superilla del Poble nou, o l'anunci de posar impostos a la contaminació dels cotxes.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta
Quina és la millor opció per als boscos cremats
      Vots emesos: 428
Vés a: Puigdemont preveu aixecar divendres la suspensió de la independència

Puigdemont preveu aixecar divendres la suspensió de la independència

El president de la Generalitat vol explicar-se al Senat, però manté el rumb i promourà la declaració de l'estat català durant el ple específic del Parlament | El debat del 155 a la cambra alta espanyola coincidirà amb el punt àlgid del procés català, que de moment no passa per la celebració d'eleccions

Vés a: ​Barcelona commemora el centenari de la Revolució Russa amb unes conferències al Born

​Barcelona commemora el centenari de la Revolució Russa amb unes conferències al Born

L'Ajuntament organitza converses i debats sota el títol "La Revolució que va trasbalsar el món"

Vés a: Turull apel·la a l'esperit «pacífic i determinat» del 1977 per defensar l'autogovern

Turull apel·la a l'esperit «pacífic i determinat» del 1977 per defensar l'autogovern

El conseller de la Presidència lamenta que, 40 anys després del retorn de Tarradellas, no hi hagi "diàleg i mediació" per preservar les institucions catalanes

Vés a: «Le Monde» carrega durament contra Puigdemont, TV3 i l'independentisme

«Le Monde» carrega durament contra Puigdemont, TV3 i l'independentisme

El diari francès considera que el president català optar per "l'estratègia de la tensió" i que l'independentisme vol el 155 per reforçar la unitat interna

Vés a: VÍDEO Ovació i gest de suport dels empresaris de la Cecot a Puigdemont

VÍDEO Ovació i gest de suport dels empresaris de la Cecot a Puigdemont

El president de la Generalitat segueix obrint la porta a anar al Senat per explicar la "realitat"

Vés a: Puigdemont, disposat a intentar acords fins al final a través de la «mediació»

Puigdemont, disposat a intentar acords fins al final a través de la «mediació»

El president de la Generalitat segueix obrint la porta a anar al Senat per explicar la "realitat"

Vés a: La patronal Cecot, amb el Govern: «Ens situem democràticament al costat de les institucions catalanes»

La patronal Cecot, amb el Govern: «Ens situem democràticament al costat de les institucions catalanes»

Antoni Abad, president de la patronal del Vallès, assegura que sense la llibertat "no hi ha democràcia"

Vés a: Marató d'actes de l'ANC per explicar el «futur immediat» de Catalunya

Marató d'actes de l'ANC per explicar el «futur immediat» de Catalunya

Se celebraran entre dimarts i dimecres d'aquesta setmana i hi participaran membres del Govern

Vés a: Rebuig al 155 i condemna a les detencions: les línies vermelles dels pactes locals del PDECat

Rebuig al 155 i condemna a les detencions: les línies vermelles dels pactes locals del PDECat

Els nacionalistes reuneixen els càrrecs territorials i els informen que a partir de divendres es replantejaran els pactes amb el PSC si voten a favor de la intervenció de l'autonomia

Vés a: Resistència al 155: mossos, bombers, mestres i periodistes rebutgen la intervenció de l'Estat

Resistència al 155: mossos, bombers, mestres i periodistes rebutgen la intervenció de l'Estat

Sindicats i associacions de treballadors públics dels diferents àmbits mostren la seva oposició a la intervenció anunciada del govern de Mariano Rajoy

Vés a: Les connexions polítiques pesen més per fer negoci a Espanya que a Rússia, Marroc o Iran

Les connexions polítiques pesen més per fer negoci a Espanya que a Rússia, Marroc o Iran

L'Informe Global de Competitivitat indica que els directius espanyols creuen que l'Estat afavoreix aquelles empreses millor connectades | La confiança en els polítics és inferior que a Tailàndia, Uganda, el Congo o Turquia

Vés a: Els sindicats de Mossos s'oposen al 155 i esperen una aplicació «el menys lesiva possible»

Els sindicats de Mossos s'oposen al 155 i esperen una aplicació «el menys lesiva possible»

FEPOL, SPC, SME i USPAC veuen amb recel la intervenció de l'Estat a la policia catalana

Vés a: «Els volem al carrer i entre nosaltres!»: manifest de suport a la llibertat de Sànchez i Cuixart

«Els volem al carrer i entre nosaltres!»: manifest de suport a la llibertat de Sànchez i Cuixart

Fundadors i dirigents de l'ANC impulsen un text en què reclamen que els dos dirigents sobiranistes surtin de la presó

Agenda

» Del 07/04/2017 al 31/10/2017, Vegeu l'apartat d'horaris en el web de l'Ecomuseu-Farinera.

Exposició "Empuriabrava, 50 anys"
 Ecomuseu-Farinera (C. de Sant Francesc, 5, Castelló d'Empúries)

» De l'01/04/2017 al 31/10/2017

Programa de rutes "Indrets Verdaguerians"
 Santuari de la Mare de Déu del Mont (Albanyà)

» Del 18/06/2017 al 28/01/2018, De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes: d'11 a 14 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius: d'11 a 14 h, dilluns: tancat

Exposició "Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte"
 Museu dels Sants (C. Joaquim Vayreda, 9, Olot)

» Del 25/03/2017 al 31/12/2018, De dilluns a divendres: de 12.30 a 13.30 h
Dissabtes i diumenges: de 12 a 14 h

Visites al Criptopòrtic de la Domus dels Mosaics d'Empúries
 Conjunt arqueològic d'Empúries (L'Escala)
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: