La vuitena Jornada Tècnica de l'Arròs ha tingut lloc a la seu d'Arrossaires del Delta de l'Ebre, a Deltebre (Baix Ebre). Foto: Jordi Marsal/ACN.

Adobar els arrossars utilitzant gallinassa pot permetre els pagesos estalviar fins a 43 euros per jornal. Així ho demostra un assaig de l'Estació Experimental de l'Ebre de l'IRTA sobre la viabilitat de l'aplicació d'aquestes dejeccions als camps del Delta. Tot i que, durant aquest primer any de la prova, la producció no ha superat encara els camps amb adobs minerals, com la urea, els investigadors confien que en pròximes campanyes es pugui mobilitzar el nitrogen del terreny i millorar els resultats.

Paral·lelament, l'IRTA treballa també en el registre d'una millora mutacional de la varietat 'bahia' més resistent a la salinitat que les actuals i que incrementa la productivitat entre un 10 i un 15%. Utilitzar dues tones de gallinassa per jornal per adobar els arrossars pot representar fins a 41,8 euros d'estalvi respecte la utilització del compost 27-8-10 o fins a 21,9 euros respecte la urea, unes dades també que poden variar en funció del cost del servei de transport de les dejeccions i el mètode d'aplicació.

La investigadora de l'IRTA, Núria Tomàs, ha valorat com a "prou bons" els resultats del primer any d'experiments amb gallinassa que té lloc a una finca de l'Estació Experimental de l'Ebre. S'han provat, de forma comparativa amb testimonis sense adobar i d'altres amb fertilitzants minerals, els resultats sobre el conreu aplicant quatre dosis diferents de gallinassa, des d'una tona fins a quatre tones per jornal, tenint en compte la variabilitat en la composició de la gallinassa segons el seu origen.

De moment, els assajos no han aconseguit superar la productivitat dels camps adobats amb compostos minerals tradicionals. "L'adob mineral està molt posat al punt i en el cas dels orgànics comencem ara a fer-ho de forma més tècnica perquè fins ara de forma molt tradicional i amb assajos dels propis pagesos. Ara ho fem més científicament, calculant el nitrogen que apliquem, per igualar les produccions", ha puntualitzat.

La gallinassa, concretament, hauria presentat pèrdues de nitrogen, "per volatilització o immobilització" i "no ha pogut ser absorbit per la planta en el primer any". Un aspecte que, confien els investigadors, millorarà de forma natural en campanyes successives equilibrant o superant els nivells de producció respecte els altres compostos. "És una producció competitiva veient que els costos es redueixen força", ha sentenciat Tomàs.

Els resultats d'aquest primer any d'estudi s'han presentat en el marc de la vuitena Jornada Tècnica de l'Arròs que ha tingut lloc aquest dimarts al matí a Deltebre. En aquesta mateixa trobada, la investigadora de l'IRTA, Maria del Mar Català, ha avançat que un projecte de recerca de l'Estació Experimental de l'Ebre està a punt de registrar una "millora mutacional" -no transgènica- de la varietat 'bahia' més resistent a la salinitat i que permet incrementar el rendiment de la planta entre un 10 i un 15% respecte les plantes habituals.

La investigació forma part d'una recerca que entronca amb un projecte europeu que s'ha desenvolupat durant els últims tres anys i, segons Català, podria culminar amb el registre d'aquesta millora varietal l'any vinent. La prova s'ha efectuat en "condicions de molt extremes" i ha donat resultats satisfactoris, superant els estàndards de salinitat. "Al delta de l'Ebre més d'un 90% de la terra és salina, però al posar un pes d'aigua important és renten les sals. El problema seria si no tenim prou aigua, llavors seria del tot necessari dependre d'aquestes varietats", ha subratllat.

De fet, la salinitat del terreny al Delta repercuteix directament en unes pèrdues mitjanes d'entre el 15 i el 20% de la producció d'arròs. "Més que estalviar aigua, busquem mecanismes perquè si es produeix una reducció de la quantitat o empitjora la seva qualitat, puguem tenir solucions. Ens avancem als esdeveniments. Ara tenim una situació bona: la terra és salada però l'aigua és de molt bona qualitat", ha tancat.