El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, al seu despatx del Palau Abària. Foto: Anna Mayor/ACN.

Fa poc més d'un mes que Xavier Pallarès va prendre possessió com a delegat del Govern a les Terres de l'Ebre. En una entrevista amb l'ACN, ha repassat alguns dels projectes pendents al territori, com és el cas del desdoblament de l'Eix de l'Ebre. Tot i destacar que el traspàs de funcions va ser correcte, Pallarès ha retret al seu antecessor en el càrrec, Lluís Salvadó (ERC), que no deixés lligat temes com el de l'arribada dels 10 MEUR del fons de reindustrialització. Sobre la possibilitat que l'Estat es decanti per Ascó per acollir l'MTC, Pallarès deixa clar que el Govern vol que es compleixi l'acord del Parlament.

Amb tot, reclama al govern estatal que, sigui quina sigui, no demori més la decisió. Hores i hores de reunions amb l'obligació de posar-se al dia el més aviat possible i d'entomar tots aquells temes pendents al territori. Així han estat les darreres setmanes de Xavier Pallarès després que, el passat 11 de gener, el Consell Executiu del Govern el nomenés com a delegat a les Terres de l'Ebre. Tot i aquesta tasca de despatx, Pallarès destina dos dies a la setmana a visitar els ajuntaments del territori. En aquestes trobades, els alcaldes el posen al dia sobre els projectes del poble i les seves mancances, principalment econòmiques.

Pallarès ha explicat que un altre dels problemes amb el que s'ha trobat en aquestes reunions amb els alcaldes són els 'famosos convenis'. Segons ha detallat el delegat, d'un any cap aquí 'la norma de la casa' era signar convenis per tirar endavant equipaments, la majoria d'ells sense consignació pressupostària i molts sense haver passat pel registre de la Generalitat. 'Em toca dir que alguns d'ells els executarem, altres els haurem d'ajornar, i altres no podrem fer-los', s'ha lamentat. Un dels exemples és el nou consultori local de Bot, que haurà d'esperar fins a una pròxima legislatura, o les negociacions amb el conseller de Benestar Social i Família perquè concerti deu places d'un nou centre de dia a la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre). 'M'he trobat amb un centre preciós, adequat a l'entorn, de 15 places, però que no té assegurat el concert públic. El posarem en marxa el més aviat possible, igual que ho farem amb la residència de Batea, o el centre de dia d'Horta de Sant Joan (Terra Alta); però desgraciadament no podrem dir a tot que sí', ha insistit.

Una de les primeres accions que els delegats del Govern s'han vist obligats a dur a terme és l'aplicació del pla d'austeritat fixat pel president Mas, amb la conseqüent reducció de despeses. 'Hem de funcionar amb un 30% del pressupost que teníem i això vol dir fer equilibris i canviar hàbits', ha detallat. En aquesta reducció de la despesa, a més de no renovar contractes, Pallarès inclou revisar tots els lloguers d'edificis de les delegacions que el Govern té, principalment a Tortosa i Amposta, i intentar agrupar alguns serveis territorials.

Durant aquestes primeres setmanes al Govern també ha transcendit que no es podran fer tots els instituts-escola que, en un primer moment, el Departament d'Ensenyament havia previst. Ha coincidit que els dos centres que s'ha assegurat la seva construcció són municipis governats per CiU (l'EMD de Jesús i Móra la Nova) i això ha generat un cert malestar, amb una manifestació i dos dies de vaga declarats a Sant Jaume d'Enveja (Montsià). 'És una qüestió de necessitat perquè la població ha crescut, aquest és el criteri. Ja ens agradaria fer-los tots, però no podem assumir-ho', ha afegit.

Unes primeres setmanes de dir 'no' i de plantejar ajornaments de projectes que poden comportar un risc polític, com ha admès el delegat. 'Políticament és molt agosarat i pagarem un cost, però estem disposats a fer-ho pel bé de la ciutadania, perquè més agosarat i arriscat seria que Catalunya fos intervinguda. Hem de prendre decisions que no ens agraden', ha assegurat.

Però durant aquest mes també s'ha trobat amb alguna 'sorpresa' que no s'esperava. Malgrat que el traspàs de funcions amb el seu antecessor, el republicà Lluís Salvadó, va ser cordial, Pallarès ha lamentat que no s'hagués deixat lligat l'arribada dels 10 MEUR del fons de reindustrialització, així com la continuació d'aquest pla. El delegat ha explicat que ha hagut de fer gestions perquè els diners del fons arribin al territori el 31 de març, amb l'objectiu d'executar els projectes previstos, pactats amb els agents socioeconòmics, fins el juny del 2012. Una pla de reindustrialització que havia de tenir continuïtat durant el 2011 però que no s'ha inclòs als pressupostos estatals. 'Ens podem donar cops de cap contra la paret però els diners pel 2011 no hi són. El que hem de fer ara és executar els 10 MEUR i treballar políticament, amb la Generalitat i l'Estat, perquè es doni continuïtat al pla durant el 2012', ha afegit.

Solució pel Canalet

Fent un repàs a algunes de les infraestructures en projecte o pendents al territori, el delegat del Govern destaca el desdoblament de l'Eix de l'Ebre (C-12) com una de les inversions importants que, fins que no estigui acabat el projecte definitiu, no es pot concretar si es veurà afectada per les retallades. 'No sabem de quants diners suposarà', ha manifestat. Amb tot, el que sí que ja ha fet el Govern és donar instruccions als redactors del projecte perquè atenguin les al·legacions que va fer arribar, en el seu dia, l'Ajuntament de Tortosa i els veïns afectats pel tram que travessa el Canalet. 'Estem treballant per veure si el traçat definitiu pot ser el que ens demanden l'Ajuntament i els afectats', ha anunciat Pallarès.

Així mateix, el delegat també ha deixat clar que l'anella viària del Delta es manté com una prioritat del Govern, i tot i no voler avançar dates, s'ha mostrat convençut de poder començar a impulsar el projecte durant l'actual legislatura.

Una altra de les carreteres que ha de ser estratègica pel territori és la futura autovia A-7 o autovia de l'interior, a la que tant l'Ajuntament de Tortosa com el d'Amposta hi ha presentat al·legacions contra el traçat proposat pel Ministeri de Foment. El delegat ha deixat clar que el Govern traslladarà al govern de l'Estat el traçat consensuat al territori l'any 2005. 'Pel que em diuen, l'Estat no té constància del consens territorial i aquí falla alguna cosa. O no comuniquem bé o no portem les solucions que pactem al lloc que les hem de portar', ha lamentat. En aquest sentit, el delegat s'ha compromès a traslladar al conseller Recoder que faci la gestió corresponent amb el Ministeri de Foment perquè s'escolti la veu del territori. 'Jo no sé si abans s'ha fet o no s'ha fet, sembla que no, o si es va fer, algú no es va explicar prou bé o algú no ho va entendre', ha etzibat.

'Que ho diguin ja'

Un dels temes sobre els quals CiU es veurà obligada a posicionar-se de nou serà sobre la ubicació del MTC. I és que el Parlament s'haurà de pronunciar per tercer cop a favor o en contra que la instal·lació s'ubiqui a Catalunya. Pallarès ha deixat clar que, tot i que CiU està a favor de l'energia nuclear, rebutgen el fet que hagi de ser Ascó, i en general Catalunya, qui aculli el cementiri nuclear. Malgrat lamentar les especulacions d'ERC sobre si el tema es va tractar en la reunió Mas-Zapatero, el delegat també ha reclamat al govern de l'Estat que sigui quina sigui la decisió no demori més la tria. 'Si ha de venir que ho diguin ja, i si no ha de venir, que ho diguin ja també, però que prenguin una decisió. Els qui estem en política, hem de prendre decisions', ha manifestat.

Pallarès ha assegurat que el Govern vol que es compleixi l'acord al Parlament, però també ha recordat que la decisió depèn únicament de l'Estat. Si el govern de Madrid apostés per Ascó, el delegat creu que el Govern 'tindrà alguna cosa a dir'. 'Hi haurà, si més no, un cabreig important', ha afegit. Així, ha apuntat també que, independentment del cementiri nuclear, caldrà abordar l'especificitat i complexitat que hi ha a la zona nord de la Ribera d'Ebre. 'Cal fer un pla especial d'industrialització pel municipi d'Ascó i els del costat, i això podria ser a través de la pròpia nuclear, d'un parc científic. Hem de saber buscar-li aspectes positius a la nuclear com en el seu moment va fer Vila-seca amb Port Aventura i la petroquímica', ha concretat.

'Seria greu que no existís un pla de viabilitat del Xerta-Sénia'

Una de les obres que s'han impulsat amb força per part del Govern tripartit ha estat el canal de regadiu Xerta-Sénia. L'obra, però, ha comptat sempre amb el suport de CiU i, és per això, que Pallarès ha volgut deixar clar que mantindran el mateix compromís que havien adoptat des de l'oposició. 'Entenem que el canal és una obra per a regar la plana del Baix Ebre i Montsià i que és una obra que els pagesos fa molt de temps que esperen', ha assegurat. Malgrat tot, i davant la petició de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i el sindicat Unió de Pagesos (UP) de fer una auditoria de l'obra, el delegat reconeix que el cost de l'aigua pel pagès serà elevat però ha avançat que es poden trobar alternatives de finançament. Pallarès ha recordat que quan es va impulsar el reg oriental de la Terra Alta es van plantejar poder fer hipoteques sobre les hectàrees que s'havien de regar. 'Es va canviar el concepte de pagaments pels pagesos i és una de les solucions que podríem tenir en compte per assumir la despesa', ha reflexionat.

Amb tot, el delegat ha deixat clar que volen abordar aquesta infraestructura amb el nou director general de Regsa, tot i refermar-se en què el Govern no té cap intenció d'aturar l'obra. Així, el Govern només es podria replantejar aquesta infraestructura si, d'una banda, els pagesos i ajuntaments de la zona no volguessin el regadiu o, de l'altra, si no hi ha un pla de viabilitat, com denuncien algunes veus. 'El pla de viabilitat hi ha de ser, jo l'he demanat per veure si s'ha fet. M'estranyaria molt que no el hi hagi. Si no el hi hagués, potser tindríem un problema. Em sorprendria molt que no hi fos', ha afegit.

Seguint amb temes d'aigua, Pallarès també ha assegurat que ja li ha traslladat al conseller Recoder que és 'vital' i 'necessari' que el nou Pla hidrològic de conca de l'Ebre inclogui un cabal ecològic pel tram final del riu. En aquest sentit, el delegat ha manifestat que la Generalitat defensarà davant la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) la proposta de cabals aprovada per la Comissió per a la Sostenibilitat.

La prioritat és el Catalunya Sud
Pel que fa a la política de sòl industrial impulsada per l'anterior Govern, Pallarès ha deixat clar que l'aposta de la Generalitat és impulsar el polígon Catalunya Sud, entre Tortosa i l'Aldea, com una prioritat. Així mateix, també posaran en funcionament el polígon del Molló, a la Ribera d'Ebre, que està totalment acabat i que té una ubicació estratègica. Aquell que haurà d'esperar serà el polígon de les Camposines, a la Fatarella (Terra Alta). El delegat s'ha preguntat que 'si tanta prioritat i estratègia era perquè només el van dotar amb 80.000 euros al pressupost?'.

Pallarès ha recordat que són més de 100 hectàrees on encara s'han de portar tots els serveis. 'Avui les prioritats són el Catalunya Sud i el Molló, i la resta seria enganyar a la gent. A Camposines, tenim una reserva de sòl important perquè ja és d'Incasol, per tant si volgués venir una empresa i ubicar-se aquí, ja podríem oferir-los els terrenys, però tirar endavant aquest polígon amb 80.000 euros, és molt complicat', ha reblat.

Altres projectes que planen sobre el territori són els abocadors de bales de residus de l'àrea metropolitana de Barcelona al Pinell de Brai i a Riba-roja d'Ebre. En el cas del Pinell, Pallarès té clar que cal complir el mandat del municipi que es va pronunciar en una consulta majoritàriament en contra. Com en el cas del parc eòlic dels Pesells a Horta de Sant Joan, el delegat veu complicat que aquest abocador pugui tirar endavant. Sobre l'abocador projectat a Riba-roja, Pallarès ha reconegut que encara no ha parlat amb l'alcalde José Luis Aparicio per conèixer l'estat actual del projecte i poder-se pronunciar.

Nomenaments pendents

Tot i que ha estat més tard del que preveia, Pallarès s'ha mostrat satisfet de tenir, en un mes, el primer desplegament dels departaments 'més potents' fets. A excepció d'Agricultura, Salut, Benestar Social i Família, Ensenyament, Empresa i Ocupació, i Cultura ja tenen nomenats i treballant els nous directors de serveis territorials. El nomenament de Pere Vidal a l'àrea d'Agricultura, que també inclou Medi Natural, s'està dilatant més del previst perquè el conseller Pelegrí vol trobar l'encaix als diferents territoris de Catalunya, entre perfils més agraris o amb més coneixements mediambientals, així com, garantir l'equilibri a l'hora d'atorgar càrrecs entre Convergència i Unió.

Pel que fa a Interior, tot i que en un principi la delegació de competències l'assumia el propi Pallarès, la voluntat del conseller Felip Puig és designar un responsable del Departament al territori. 'Possiblement no serà un director de serveis territorials però sí que hi haurà un coordinador o responsable', ha assegurat.