El foc i la gestió de la informació
Si la societat no inverteix més recursos en un territorri perquè suporti les flames, les acabarà patint

Eduard Plana · Cap de l’àrea d’Incendis Forestals i Territori del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya


Reflexions sobre territori, incendis i gestió de la informació

Quan era més més jove desconeixia que la desforestació a l’Amazònia tenia més a veure amb menjar-se una hamburguesa (els boscos es tallen per fer-ne pastures), que no pas amb comprar-se un moble de caoba (què també, però no tant). De fet, la desforestació és l’expressió d’un conjunt de problemàtiques entrelligades que van molt més enllà de la gestió forestal insostenible. Amb els incendis succeeix quelcom semblant, i és, en paraules de l’ecòleg Ramon Folch «un territori desestructurat el que s’esfondra paisatgísticament i es crema». De tot això, aquests dies, no se’n parla gens. És una oportunitat perduda. En canvi, són dies en què la complexitat del fenomen dels incendis forestals queda palesa no només en la vessant tècnica, sinó també en la social, la política i fins i tot la periodística.

Difícilment es criticarà l’operatiu de rescat a les víctimes del terratrèmol d’Haití si després d’una rèplica impredictible algun bomber queda atrapat entre les runes. Doncs quelcom similar va succeir, malauradament, a l’incendi d’Horta de Sant Joan. Tanmateix, està únicament en mans dels experts i professionals fer-ne la valoració adient.

Els que hem estat davant d’un foc d’alta intensitat (perquè no tots els incendis cremen de la mateixa manera ni tots els focs tenen efectes negatius per a l’ecosistema) sabem reconèixer la dificultat de gestionar una emergència d’aquest tipus. Dedicar l’atenció a parts aïllades d’un engranatge on tot està relacionat no només ens portarà a una diagnosi equivocada, sinó també a generar confusió social. En canvi, davant de columnes de foc de desenes de metres o velocitats de propagació superiors al que trigaríem caminant aquella distància, tothom pot intuir que la capacitat d’extinció té un límit.

Per tant, sense modificar la vulnerabilitat del territori (la possibilitat que els incendis esdevinguin grans incendis d’alta intensitat), aquest límit tecnològic representa el nivell de risc que com a societat hem d’assumir. El que toca és preguntar-nos si aquest nivell és acceptable des d’un punt de vista social, econòmic i ecològic. I humà.

Els sociòlegs ens avisen que la imatge que els ciutadans tindrem dels incendis dependrà especialment de les informacions amb què els mitjans de comunicació els han presentat. Les enquestes d’opinió ens mostren que es desconeixen les causes de fons dels grans incendis forestals i que estan relacionades amb l’abandonament de la gestió ramadera, agrícola i forestal del territori, quan aquesta deixa de ser rendible, i amb l’increment del combustible vegetal. També ens diuen que els incendis forestals són el principal problema ambiental percebut per la societat. Enmig d’aquesta elevada preocupació social pel tema, i desconeixement de les dinàmiques al territori que es relacionen amb els incendis, és essencial no instrumentalitzar la informació, fet que dificulta el debat pausat, ens distreu de les qüestions de fons i enrareix l’ambient amb tòpics, com la manca de coordinació, sovint àmpliament superats. Cal apel·lar a un tractament informatiu responsable i professional, independent del clima polític propi d’un període preelectoral.

Especialment davant la tragèdia humana d’aquest incendi, i per respecte als companys que hi van perdre la vida i als seus familiars i amics.

A banda de la gestió de l’emergència, també es parla de l’origen del foc i la via judicial en curs. Novament són els professionals, en aquest cas de les lleis, els que han de continuar fent la seva tasca. Ara bé, una serà la causa de l’origen del foc, i l’altra, la causa que el foc es propagui i es converteixi en un incendi. S’han fet moltes referències al paisatge picassià d’Horta de Sant Joan. Però als quadres hi trobarem feixes cultivades, ramats d’ovelles, pastors, gent que treballava al bosc, en definitiva, "un territori viu, un paisatge sense cendres".

La societat s’ha recordat del poble d’Haití quan li ha caigut una nova desgràcia al damunt. Malauradament, i com denuncien els professionals forestals, només ens recordem dels boscos quan es cremen. Quan analitzem un gran incendi, la causa de la ignició és important, però circumstancial. El que és rellevant és la causa de la propagació. És innocent pensar que sempre podrem evitar totes les ignicions. Finalment, no és el cas d’aquest incendi, però els llamps són una causa natural i sempre tindrem causes accidentals.

S’estan fent esforços molt notoris per reduir el nombre d’ignicions i per reduir la vulnerabilitat del territori. Però manca una aposta més decidida com a societat per mantenir el territori viu, aquell que s’adapta a la pertorbació del foc tan pròpia del nostre clima mediterrani, l’únic que ens garanteix la conservació dels valors del paisatge que tan reclamem. Si com a societat no volem invertir més recursos a disposar d’un territori capaç de suportar el pas de les flames, estem obligant-nos a patir nous grans incendis en un futur. On sempre tindrem uns professionals disposats a donar-ho tot per mirar de controlar-lo. I que es mereixen tota la nostra confiança, respecte, agraïment i admiració.

* Article publicat originalment a El Periódico de Catalunya

Navega per les etiquetes

Terra AltaCentre Tecnològic Forestal de CatalunyaEduard PlanaHorta de Sant Joanincendis

Referències a Internet

Horta Sant Joan

Notícies relacionades

Gran tema: Incendi d'Horta de Sant Joan

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.