RSSHistòria:
Pittsburg crea un G20 com a nou fòrum econòmic mundial que marcarà el pas a la banca
D’ara endavant el “Grup dels 20” serà el fòrum per a la gestió econòmica mundial, amb més protagonisme a les potències emergents com la Xina alhora que posarà en solfa regles més estrictes sobre el capital bancari, aquest és en principi l’esborrany del document final de la cimera.
Pittsburg: Nou fòrum, nova regulació i nou equilibri
El G-20 serà el protagonista durant dos dies a Pittsburg, la ciutat de l’acer. El Grup de les 20 grans economies té tres intencions clares. Primer substituir al G-8 com el principal fòrum de cooperació econòmica internacional, cosa que donaria més pes a les nacions en desenvolupament. En segon terme, marcar el pas de la nova regulació bancària i, en tercer terme, buscar l’equilibri de les noves economies. La tasca és difícil, però més difícil és sortir de la crisi.
Itàlia,immigració i crisi: torna el fascio?
Quins temps aquells quan el llenguatge polític tenia accent italià amb expressions com "pentapartito", "governo balneare" o "governo ponte" que il·luminaven el lèxic polític d'Europa. Però allò bo sempre s'acaba, i ara les tornes canvien i de quina manera. La cambra legislativa italiana ha desenvolupat un paquet legislatiu que qualifica com delicte la immigració clandestina a Itàlia, amplia fins a sis mesos el període de retenció dels indocumentats en centres d'identificació i obliga als ciutadans a delatar-los. És el nou lema de "creure, obeir i combatre" que entonaven els fascio de combattimento quan anaven a buscar insurrectes abans de la Segona Guerra Mundial. Enmig de fortes crítiques per part de la Unió Europea, l'ONU i l'Església catòlica italiana, el Govern de Silvio Berlusconi va sotmetre a vot de confiança tres esmenes incloses dintre del projecte de llei sobre seguretat, que abasten la immigració, la criminalitat i la seguretat ciutadana.
Davos: crisi, polítics i pocs banquers
Davos serà crisi o no serà. L'ambient no es de festa, però com a mínim podran discutir qui neteja la sala. D'aquesta manera, els líders polítics i els bancs centrals dominaran el fòrum anual de Davos que se celebra aquesta setmana, mentre la humiliada elit empresarial queda marginada en l'intent de reactivar l'economia mundial, millorar la seguretat global i frenar el canvi climàtic.AlS més de 40 caps d'Estat i de Govern que assistiran, gairebé el doble de l'any passat, se'ls uniran 36 ministres de Finances i directors de bancs centrals, inclosos els caps de banca central de tot el Grup dels Vuit països més industrialitzats, llevat d'Estats Units.
La crisi del 1973
La guerra de les dues en punt. Anuar el Sadat, successor a Egipte de l’anomenat socialista musulmà, Nàsser, tenia una obsessió: una guerra de revenja contra Israel per la fulminant derrota patida a la “Guerra dels sis dies”. Una guerra llampec lliurada del 5 al 10 de juny de 1967, en la qual Israel va respondre amb precisió suïssa el moviment de tropes egípcies a la península del Sinaí i al bloqueig dels estrets de Tiran, l’entrada al port israelià d’Eliat.
Anuar el Sadat va escollir la festivitat jueva del kippur, a l’octubre de 1973. Els exèrcits de Síria i Egipte van desplegar amb èxit una ofensiva militar als sempre susceptibles territoris del Golan i a la península del Sinaí. Israel, no s’està de braços plegats, i respon amb duresa. La guerra acaba tècnicament al cap de cinc anys amb els Acords de Camp David, sota el bastó dels Estats Units.
Aquesta és la guerra que marca l’inici d’una de les pitjors crisis del món occidental: “la crisi del 73”.
Anuar el Sadat va escollir la festivitat jueva del kippur, a l’octubre de 1973. Els exèrcits de Síria i Egipte van desplegar amb èxit una ofensiva militar als sempre susceptibles territoris del Golan i a la península del Sinaí. Israel, no s’està de braços plegats, i respon amb duresa. La guerra acaba tècnicament al cap de cinc anys amb els Acords de Camp David, sota el bastó dels Estats Units.
Aquesta és la guerra que marca l’inici d’una de les pitjors crisis del món occidental: “la crisi del 73”.
(Foto: General Moshe Daian, i Ariel Sharon, responsables tàctics de la Guerra per la part israeliana)
El crash del 29
Moltes són les comparacions entre la crisi actual i la de 1929. Però és possible comparar-les? Només cal fer un cop d’ull i veure què va passar aquell dijous negre a Wall Street.
Als anys vint del segle passat, tothom podia tenir més o menys clar que el capitalisme estava condemnat a l’eterna plaga bíblica: anys de prosperitat, alça de preus, beneficis i producció i un altra tanda d’anys de depressió econòmica, amb caiguda de preus i atur.
Als anys vint del segle passat, tothom podia tenir més o menys clar que el capitalisme estava condemnat a l’eterna plaga bíblica: anys de prosperitat, alça de preus, beneficis i producció i un altra tanda d’anys de depressió econòmica, amb caiguda de preus i atur.
Però a l’octubre de l’any 29, la frontera dels riscos a assumir es va trencar, marcant la línia entre la confiança il•limitada en el capitalisme liberal, i una nova concepció de l’economia.
Els líders europeus prepararan avui la cimera del G-20 per reformar l'arquitectura financera
Els caps d'Estat i de Govern dels vint-i-set celebren avui una cimera extraordinària a Brussel·les per pactar una posició comuna de la UE de cara a la reunió del G-20 que farà el 15 de novembre a Washington amb l'objectiu de reformar l'arquitectura financera internacional i prevenir l'aparició de noves crisis com l'actual.
La principal proposta de la UE serà reforçar el paper del Fons Monetari Internacional (FMI) i convertir-lo en el guardià de l'estabilitat financera mundial, segons es recull en l'esborrany de conclusions elaborat per la presidència francesa.
Veneçuela i Equador estudien crear una moneda sud-americana per afrontar millor la crisi
Com una clau anglesa que permet solucionar qualsevol problema financer, la creació d'una moneda única arriba a Amèrica Llatina. Una idea que van perfilar ahir el president de Veneçuela, Hugo Chávez, i el seu parell equatorià, Rafael Correa (foto). Es van reunir ahir per reactivar la proposta de Banc del Sud i revisar diversos acords bilaterals, entre els quals destaca la creació d'un Fons d'Inversió Binacional per finançar projectes conjunts en matèries econòmica, alimentària, energètica, de construcció i salut.
En la roda de premsa, realitzada a Puyo, província de Pastaza (a l'est de l'Equador) Correa i Chávez van lamentar que no existeixi un Banc del Sud en aquest moment de crisi econòmica mundial, tot i que aquesta és una proposta que va fer Chávez fa anys tot i que "va caure en el congelador", a causa que diverses nacions es van negar a un acord.
Mor l'expresident de la CEOE José María Cuevas
L'expresident de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials José María Cuevas ha mort aquesta matinada a Madrid als 73 anys a causa d'un edema pulmonar. Amb la seva mort s'acaba una manera i concepte d'entendre l'empresa d'ambit espanyol, centralitzada i políticament molt ancorada a la dreta.
Cuevas va ser un dels fundadors de la patronal i hi va estar al capdavant durant 23 anys fins que va deixar el càrrec per raons de salut el febrer del 2007 a mans de Gerardo Díaz Ferrán. Casat i amb quatre fills, ha signat els principals acords socials dels governs de Felipe González (a partir de 1984), Aznar i del primer executiu de Zapatero.
Cuevas (Madrid, 1935-2008) va accedir a la presidència de la CEOE el 1984 en substitució de Carles Ferrer Salat i en els seus 23 anys de presidència ha aplicat el model de diàleg social que l'ha portat a signar els principals acords laborals de la democràcia. Com a empresari va estar vinculat amb el sector del paper des del consell d'administració d'emrpeses com Pultex Ibérica o Papelera del Mediterráneo. El 1976 ja havia participat en el naixement de l'Organitació de Fabricants de Pastes de Paper. Va presidir la constructora Vallehermoso i el Consell Superior de Cambres de Comerç, i juntament amb Carles Ferrer Salat va impulsar el naixement de la CEOE. Cuevas no es va caracteritzar mai per una aferrissada defensa de la tradicional industria catalana.
Merkel i Brown es reuniran dijous a Londres per discutir reformes econòmiques
El primer ministre britànic, Gordon Brown, i la canceller alemanya, Angela Merkel, es reuniran dijous que ve a Londres per discutir sobre l'economia mundial i les possibles reformes per al mercat financer, segons va informar aquest diumenge un portaveu del primer ministre.
La reunió es produirà com acumulació a la cita de la Unió Europea liderada per França prevista per al 7 de novembre amb la finalitat de preparar la que se celebrarà el 15 de novembre a Washington on participaran els països del G-20 per buscar reformes financeres.
La trobada del G-20 reunirà les economies més avançades del món (G-7) i diverses de les economies emergents, com el Brasil, la Xina, l'Índia i Mèxic.
El portaveu de Brown va afegir que aquesta setmana s'informarà de més detalls sobre la conversa amb Merkel, mentre que un portaveu del govern alemany va declinar confirmar l'entrevista entre els dos líders.
| Següent > |
IDESCAT
Ibex
Panell Diari de la Crisi
Euríbor Mitjana mensual a un any
Història - La crisi dels 80 : El deute extern d'Amèrica Llatina
A la dècada de 1960, els països llatinoamericans van començar a signar onerosos crèdits per desenvolupar les seves indústries nacionals. Préstecs cars que a inicis de la dècada de 1980 va passar factura. El deute extern superava amb escreix 300.000 milions de dòlars nord-americans. I poc després va passar el que havia de passar. L’any 1982 Mèxic es va declarar incapaç de pagar el deute, provocant un prolífic sotrac mundial amb la crisi del deute extern, durant la qual el producte intern brut (PIB) per càpita va caure un 10 per cent als ja de per si castigats països d'Amèrica Llatina .
Veure més noticies
Enquesta
Estalvieu amb la crisi?
7 Fotos
Video
Vídeoentrevista (setembre 2009): Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1980 i 2003.
Deteriorament agut, breu i ultracíclic de tots o de la majoria dels grups d’indicadors financers: tipus d’interès a curt termini, preus dels actius, insolvència comercial i fallides de les institucions financeres. (Raymond Goldsmith)
ACN Economia
Aurea Dicta
"El meu ídol de ficció preferit és Déu"
Hommer Simpson
Ecoimatge, l'economia en imatges
Aquí teniu una ecoimatge molt gràfica. L’artista que l’ha dibuixada és el nord-americà Jess Bachman, un expert de la conceptualització dels fets històrics i socials que ens envolten. Aquest gràfic és una explicació molt plàstica de com s’ha arribat a la crisi. Simple i clar. Veure'l ampliat
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
