Vota
Resultat:
102 vots
Quico Sallés | Actualitzat el 09/02/2010 a les 15:01h

El rating, un escull per la fusió

Segons la normativa del FROB només Caixa Catalunya compliria els requisits per demanar diners del FROB.Les caixes es mostren "absolutament confiades que la fusió passarà l'exàmen de Brussel·les" perquè es compleixen requisits més importants.

Nova pedra al camí de les fusions de les caixes. Una pedra,però que es podrà saltar.
Les normes que regiran les ajudes del Fons de Reordenació Ordenada Bancària, aprovades divendres passat, tenen una exigència que podria ser una barrera de cara la fusió:el rating.

Les entitats que demanin ajuts han de tenir un rating mínim d'A amb perspectiva estable o positiva. Una exigència que ara per ara no compleixen ni la unió de Caixa Sabadell, Terrassa, Girona i Manlleu  ni la de Caixa Laietana i Penedès. Només estaria en disposició d'acudir al fons d'ajuda l'operació de Caixa Catalunya, Manresa i Tarragona, gràcies a que la segona té una qualificació de A2 segons Moody's.

Aquesta conclusió també arriba l'analista Eduardo Segovia en un article a Elconfidencial. Un requisit que busca una caixa de major solidesa, i la manera d'acreditar-ho és tenir un ràting més elevat. De tota manera, les caixes que han encetat el procés no veuen aquesta pedra com insalvable, perquè hi ha altres requisits que permeten una interpretació més relativa d'aquesta exigència.

Segons Dídac Herrero, director general de Caixa Manlleu, en declaracions al Diaridelacrisi.cat, les fusions, i en concret la fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa, Girona i Manlleu "passarà l'exàmen de Brussel·les" perquè es "compleixen amb escreix" els tres requisits primordials.

En primer terme, "cap de les quatre entitats presenta debilitats". En segon lloc, "el coeficient entre la suma de fons propis i reserves genèriques per morositat passen del 6% exigit, - la fusió de Manlleu, Terrassa, Sabadell i Girona és del 7,35%-". I en darrer terme, que l'import demanat al FROB no superi el 2% dels actius ponderats del risc, la fusió de les quatre caixes frega el 1,98%. Ara bé, el que si ens demanarà el Banc d'Espanya és "ni fer una política agressiva de preus mentre s'apliqui el FROB i no encetar cap pla d'expansió, una petició lògica per la mateixa naturalesa del FROB" rebla Herrero.


La normativa del FROB dicta literalment que "per a determinar quines entitats són fonamentalment sòlides per no trobar-se en la situació de debilitat econòmica i financera descrita a l'article 6 del Reial decret llei 9 / 2009, del FROB, a la llum de l'annex de la Comunicació de la Comissió Europea de 5 de desembre de 2008 sobre la recapitalització de les institucions financeres en la crisi actual, considera com a indicador d'un perfil de risc menor una avaluació de crèdit A o superior amb perspectiva estable o positiva de l'entitat en qüestió emesa per una agència de qualificació externa ".

Sense ranting, menys oficines i cura amb l'obra social

Ara bé, aquesta normativa podria ser més laxa. Segons fonts del Banc d'Espanya citades per El Confidencial, aquest indicador no és l'únic que es tindria present  i que el supervisor hauria d'estimar en cada cas quines entitats es troben en situació de fortalesa o debilitat quan no arribin a l'esmentat rating mínim a A. En qualsevol cas, l'incompliment d'aquest requisit es traduirà en unes condicions més dures a canvi dels ajuts, en termes de tancament d'oficines i de dotació a l'obra social.

Més requisits

Si les entitats no poden complir la nota del ranting, el Banc d'Espanya aplicarà altres condicionants com el d'ampliar les provisions genèriques.  Això és, que la supervisió del Banc d'Espanya no hagi detectat debilitats que posin en perill la seva viabilitat, que el core capital (accions o quotes més reserves) més les provisions genèriques abastin un mínim del 6% i que l'import demanat no superi el citat 2% dels actius ponderats per risc, llevat de casos excepcionals.

Fet determinant: el qualificatiu de "fonamentalment sòlides".

El qualificatiu de «fonamentalment sòlides" és clau ja que el Frob només pot reforçar els recursos propis d'entitats que compleixin aquest requisit i emprenguin processos d'integració. En cas que no s'arribin a les xifres o se superin el 2% dels actius ponderats les entitats afectades han de presentar un pla per reforçar els seus recursos propis o bé ser absorbides per una altra caixa que no es trobi en situació de debilitat. En cas contrari, i si la seva situació compromet la seva viabilitat, procedirà la intervenció.

Gairebé cap arriba a la 'A'

Cap de les caixes embrancades en processos de fusió, llevat Caixa Manresa, compleix aquest requisit de ràting mínim. Caixa Catalunya té un rating de BBB + amb perspectiva negativa segons Fitch i Tarragona es troba a BBB segons la mateixa agència. Les salva la petita fent una interpretació generosa de les normes del Froben i acceptem que s'aplica el rating de la millor de les entitats fusionades independentment de la seva mida. Aquesta operació té un altre problema: que la seva demanda de fons de l'FROB es passa del 2% dels actius ponderats per risc, el límit imposat per Brussel.les.

Si ens anem a la segona fusió en marxa de caixes catalanes, cap arriba al grau mínim: les caixes de Sabadell, Girona i Terrassa estan qualificades com a BBB + i Manlleu no té rating. La tercera fusió en curs a Catalunya-encara que molt més incipient-, Laietana i Penedès, tampoc compliria aquest requisit d'accés al FROB. La primera té una qualificació de BBB i la segona, de BBB +.


Navega per les etiquetes

fusió caixes

COMENTARIS

Manresans no badem!
Manresà, 09/02/2010 a les 18:27

Tal com deia fa pocs dies Josep M. Sanclimens a Regió 7, no val a badar.
Consellers de Caixa Manresa, a què jugueu? L'única caixa amb ràting A, la millor de totes les que estan immerses en processos de fusió, perquè s'ha de de comprometre en una fusió que farà desaparèixer l'obra social i una entitat ben gestionada al servei de la Catalunya Central.
Si es porta a terme aquesta fusió, proposo la creació d'una làpida amb el nom de tots els consellers que l'ha feta possible i que sigui instal·lada en un lloc públic de Manresa com a exemple d'un dels episodis transcendentals en la història de la decadència manresana.
quina pena
Anònim, 09/02/2010 a les 22:05

pidolaires i ESTAFADORS. TOTS

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Ibex

Panell Diari de la Crisi

Euríbor Mitjana mensual a un any

Història - La crisi dels 80 : El deute extern d'Amèrica Llatina


     A la dècada de 1960, els països llatinoamericans van començar a signar onerosos crèdits  per desenvolupar les seves indústries nacionals. Préstecs cars que a inicis de la dècada de 1980 va passar factura.  El deute extern superava amb escreix 300.000 milions de dòlars nord-americans. I poc després va passar el que havia de passar. L’any 1982 Mèxic es va declarar incapaç de pagar el deute, provocant un prolífic sotrac mundial amb la crisi del deute extern, durant la qual el producte intern brut (PIB) per càpita va caure un 10 per cent als ja de per si castigats països d'Amèrica Llatina .

Enquesta

Estalvieu amb la crisi?
       Vots emesos: 45

Bloc de fotos

Video

Vídeoentrevista (setembre 2009): Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1980 i 2003.

Aurea Dicta


"El meu ídol de ficció preferit és Déu"

Hommer Simpson

Ecoimatge, l'economia en imatges



Aquí teniu una ecoimatge molt gràfica. L’artista que l’ha dibuixada és el nord-americà Jess Bachman, un expert de la conceptualització dels fets històrics i socials que ens envolten. Aquest gràfic és una explicació molt plàstica de com s’ha arribat a la crisi. Simple i clar. Veure'l ampliat


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: