Vota
Resultat:
43 vots
Quico Sallés | Actualitzat el 04/02/2010 a les 12:12h

El Banco Santander, l'excepció de la crisi

Obté gairebé 9.000 milions d'euros de benefici el 2009, amb una morositat del 3,41%.

 El Banco Santander ha obtingut un benefici atribuït de 8.943 milions d'euros el 2009, sense incloure plusvàlues ni sanejaments extraordinaris, segons la comunicació enviada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Això representa mantenir lleugerament per sobre el resultat del 2008, de 8.876 milions d'euros. Banco Santander ha comunicat també el pagament d'un quart dividend de l'exercici de 2009 per un import íntegre de 0,221826 euros per acció que es pagarà en efectiu a partir de l'1 de maig. Si la Junta aprova aquest pagament, la retribució per acció del 2009 s'haurà situat en 0,60 euros per acció i s'hauran destinat 4.918,6 milions d'euros a retribuir els accionistes, un 2,2% més que el 2008.

El benefici atribuït de l'any s'ha situat en 8.943 milions d'euros, amb un augment de l'1% pel que fa a 2008, i la remuneració total per als accionistes arriba a 4.919 milions, un 2% més, segons que ha informat el banc, que ha afegit que el compromís amb els seus accionistes era repetir ambdós imports.

Banc Santander considera que la fortalesa del compte de resultats que atribueixen al seu model de negoci minorista i a la diversificació, queda palesa pel fet que ha estat capaç d'obtenir durant els dos pitjors anys de la crisi uns beneficis anuals propers als 9.000 milions d'euros. En opinió d'Emilio Botín, president de Banc Santander, 'els resultats de 2009 són els millors de la història del banc, si es tenen en compte les dificultats de l'entorn. Ens hem situat, per segon any consecutiu, en el podi de la banca mundial per beneficis i dividend'.

La morositat del banc se situa en el 3,41%

La morositat de les unitats del grup és del 3,41% en el mercat espanyol, enfront d'una mitjana del 5% de bancs i caixes al novembre. El mateix passa al Regne Unit i a Llatinoamèrica. A fi de 2009, el total de fons per a insolvències del grup puja a 18.497 milions, dels quals 11.770 milions són dotacions específiques i 6.727 milions, genèriques.

Per àrees geogràfiques, Europa Continental genera un benefici atribuït de 5.031 milions (+7%), amb 2.012 milions de la Xarxa Santander Espanya (+5%) com a unitat principal. Regne Unit, per la seva banda, creix un 55% el seu benefici en lliures, que puja a 1.536 milions (1.726 milions d'euros i +38%).

A Llatinoamèrica, el benefici atribuït en dòlars, la seva moneda de gestió, és de 5.331 milions (+11% sense efectes de tipus de canvi), i en euros, 3.833 milions (+6%). La major aportació correspon a Brasil, que guanya 2.167 milions d'euros, seguida per Xile, amb 563 milions d'euros, i Mèxic, amb 495 milions d'euros.

El 48% del benefici del Grup Santander procedeix dels negocis a Europa Continental, un 36% de Llatinoamèrica (un 20% Brasil i un 16% la resta de la regió) i un 16% de Regne Unit .

Creixement centrat en els dipòsits

El creixement de l'activitat continua més focalitzat en els dipòsits que en els crèdits, l'evolució dels quals es ressent per una menor demanda com a conseqüència de la crisi mundial. Els dipòsits creixen un 21% i els crèdits un 9%.

Banc Santander va tancar 2009 amb uns fons gestionats de 1.245.420 milions d'euros i un augment del 7%. D'aquest import, 1.110.529 milions corresponen als actius en balanç, que creixen un 6%. L'import de la inversió creditícia neta del Grup Santander es va situar en 682.551 milions d'euros al tancament de l'any, amb un augment del 9%.
 


Navega per les etiquetes

banco santander

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Ibex

Panell Diari de la Crisi

Euríbor Mitjana mensual a un any

Història - La crisi dels 80 : El deute extern d'Amèrica Llatina


     A la dècada de 1960, els països llatinoamericans van començar a signar onerosos crèdits  per desenvolupar les seves indústries nacionals. Préstecs cars que a inicis de la dècada de 1980 va passar factura.  El deute extern superava amb escreix 300.000 milions de dòlars nord-americans. I poc després va passar el que havia de passar. L’any 1982 Mèxic es va declarar incapaç de pagar el deute, provocant un prolífic sotrac mundial amb la crisi del deute extern, durant la qual el producte intern brut (PIB) per càpita va caure un 10 per cent als ja de per si castigats països d'Amèrica Llatina .

Enquesta

Estalvieu amb la crisi?
       Vots emesos: 43

Bloc de fotos

Video

Vídeoentrevista (setembre 2009): Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1980 i 2003.

Aurea Dicta


"El meu ídol de ficció preferit és Déu"

Hommer Simpson

Ecoimatge, l'economia en imatges



Aquí teniu una ecoimatge molt gràfica. L’artista que l’ha dibuixada és el nord-americà Jess Bachman, un expert de la conceptualització dels fets històrics i socials que ens envolten. Aquest gràfic és una explicació molt plàstica de com s’ha arribat a la crisi. Simple i clar. Veure'l ampliat


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: