Vota
Resultat:
15 vots
Quico Sallés | Actualitzat el 26/11/2009 a les 11:52h

Espanya aporta un terç de l’atur de la Unió Europea



Més de quatre milions de llocs de treball es van perdre a la Unió Europea (UE) des del començament de la crisi financera internacional, un terç dels quals va correspondre a l’Estat espanyol, segons un informe presentat aquesta setmana per la Comissió Europea (CE).

A tota la UE, el nombre de desocupats es va incrementar en 5,7 milions de persones entre l'abril de 2008 i el passat mes d'agost, fins als 21,7 milions, el que suposa el 9,1% de la població activa.

Només durant el període comprès entre agost de 2008, un mes abans de l'esclat de la crisi financera internacional, i agost de 2009, al qual corresponen les últimes dades recollides en l'estudi de la Comissió, uns 4,3 milions de persones van engrossir les files de l'atur a la UE, una pujada del 1,9%.

Espanya va ser, amb diferència, el que més va influir en aquest increment, ja que va acumular el 32% del total de llocs de treball destruïts en els Vint-i-set l'esmentat període.

A continuació es van situar Regne Unit, amb el 15% dels llocs de treballs perduts, i França, amb el 13%.

En el seu informe, que analitza l'evolució de l'ocupació a la UE en l'últim any, la Comissió afirma que els efectes de la crisi financera sobre el mercat laboral s'han pal•liat "relativament" en alguns països gràcies a la reducció de les jornades laborals, entre d'altres fórmules de flexibilització.

 Segons les previsions econòmiques de tardor de la CE, set milions de llocs de treball es perdran en la UE entre 2009 i 2010, i aquest últim any l'atur pujarà al 10,3% en els Vint-i-i al 20,0% a Espanya .


Navega per les etiquetes

aturespanyaueatur, espanya

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Ibex

Panell Diari de la Crisi

Euríbor Mitjana mensual a un any

Història - La crisi dels 80 : El deute extern d'Amèrica Llatina


     A la dècada de 1960, els països llatinoamericans van començar a signar onerosos crèdits  per desenvolupar les seves indústries nacionals. Préstecs cars que a inicis de la dècada de 1980 va passar factura.  El deute extern superava amb escreix 300.000 milions de dòlars nord-americans. I poc després va passar el que havia de passar. L’any 1982 Mèxic es va declarar incapaç de pagar el deute, provocant un prolífic sotrac mundial amb la crisi del deute extern, durant la qual el producte intern brut (PIB) per càpita va caure un 10 per cent als ja de per si castigats països d'Amèrica Llatina .

Enquesta

Estalvieu amb la crisi?
       Vots emesos: 44

Bloc de fotos

Video

Vídeoentrevista (setembre 2009): Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1980 i 2003.

Aurea Dicta


"El meu ídol de ficció preferit és Déu"

Hommer Simpson

Ecoimatge, l'economia en imatges



Aquí teniu una ecoimatge molt gràfica. L’artista que l’ha dibuixada és el nord-americà Jess Bachman, un expert de la conceptualització dels fets històrics i socials que ens envolten. Aquest gràfic és una explicació molt plàstica de com s’ha arribat a la crisi. Simple i clar. Veure'l ampliat


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: