Ús de cookies
TarragonaDiari.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

«La tecnologia només és el mitjà; al final, la intel·ligent és la ciutadania»

Entrevista a Santiago Castellà, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City

| Actualitzat el 09/07/2014 a les 07:00h

 

Quan Tarragona es planteja esdevenir una ciutat intel·ligent i utilitzar els Jocs Mediterranis com una palanca per accelerar totes les seves lògiques de creixement, l’Ajuntament de la ciutat considera que la universitat és l’aliada necessària. La manera de concretar la col·laboració de la URV en el conjunt de la fundació Tarragona Smart Mediterranean City —a part de ser-ne patró— ha estat organitzar la càtedra que serveix per articular tota la participació de la Universitat Rovira i Virgili en el projecte. Així neix la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City, dirigida pel professor de Dret  Internacional Públic, Santiago Castellà.
 
Què fa intel·ligent una ciutat? 
Aquí a Tarragona cada cop parlem més de ciutadania intel·ligent i menys de ciutat intel·ligent, una idea que va néixer molt vinculada al tractament massiu de dades. Quan usem smartphones deixem un rastre que les ciutats poden aprofitar per millorar la gestió i per fer nous serveis, ja que es pot saber per on passa majoritàriament la gent, a quina hora deixa les escombraries, on va a fer esport… Tot això que es diu el Big Data, moltes ciutats les començaven a tractar per buscar millors solucions per la mobilitat o en el tractament de residus. Ara, al voltant de la idea que la tecnologia pot ajudar a la ciutat a funcionar millor s’ha desenvolupat el concepte cities in motion, en el qual ha agafat molta importància el concepte de no aplicar només tecnologies de la comunicació sinó també d’eficiència energètica. En resum, ciutats que amb menys despesa poden fer molt més.
 
I això s’aconsegueix...?
Fent les coses de manera més intel·ligent. Per exemple, utilitzar l’aigua del freàtic, abaixar l’enllumenat dels carrers quan no hi hagi trànsit o recollir els contenidors només quan estiguin plens de residus. Tot un seguit de lògiques que han ajudat a crear un nou concepte d’smart city.
Al final, una smart city estaria formada per tres grans revolucions: l’ecològica, que inclou accions d’estalvi energètic però també d’horts urbans, de taulades verdes, d’incorporar més espais verds a la ciutat o d’utilitzar bicicleta. Penseu que les ciutats més dinàmiques i de referència del món cada cop són més ecològiques, més sostenibles i més eficients.
La segona revolució és democràtica, perquè les possibilitats de participació ara són molt directes. Podem participar en la política en línia i hi ha experiències molt interessants com la del Govern de Londres, on els ciutadans quan tenen o veuen un problema a l’espai públic fan una foto, ho envien i saben a quina hora es resoldrà aquest problema. En aquest sentit estan sortint moltíssims aplicatius.
I la tercera revolució associada és la de l’emprenedoria: desenvolupar APP, aplicatius, pensar noves possibilitats d’utilitzar la ciutat… Això fa que les ciutats es tornin molt més creatives, que la investigació i la recerca tinguin un paper més important i que hi hagi una atracció permanent de talent. Ara una smart city s’explica més amb aquestes lògiques que no només amb tecnologia. La tecnologia és només el mitjà, però, al final, la ciutadania és la intel·ligent, en el sentit de poder fer les coses millor amb menys recursos i que s’incrementi la qualitat de vida dels ciutadans.
 
Quin serà el paper de la càtedra a l’hora d’aplicar tot això?
El que farà serà impulsar que hi hagi projectes parlant amb les empreses, amb les entitats i amb les institucions. Els expliquem que Tarragona està vivint un moment excepcional amb la celebració dels Jocs del 2017, però també perquè té unes potencialitats econòmiques importants, amb un polígon petroquímic associat molt potent, amb patrimoni històric i cultural molt fort… Tot això fa que sigui un espai molt interessant, no només per portar projectes sinó també per presentar-los al conjunt de la Mediterrània. El sud de la Mediterrània d’aquí al 2020 farà un salt impressionant, s’està urbanitzant molt ràpidament, té una població molt jove, un bon teixit universitari, el paper de la dona i de les pimes cada cop és més important, cada cop hi ha més estabilitat democràtica i les ciutats de la Mediterrània necessitaran poliesportius, escoles, hospitals, enllumenat… Segurament Tarragona serà un aparador excel·lent i podrà explicar que ha il·luminat de manera intel·ligent, barata i eficient el patrimoni de Tarragona, un model que després podrà exportar a la resta de ciutats del Mediterrani que tinguin necessitat de fer-ho per atraure turistes. O en temes de mobilitat, per exemple. Sobretot perquè estem parlant de solucions que són més barates i, per a ajuntaments que no són molt rics, representen un estalvi.
A la càtedra també acompanyem els projectes perquè es puguin realitzar, els divulguem a través d’aquesta marca Tarragona vinculada a la intel·ligència, però sobretot volem que el conjunt dels 50 o 60 projectes resultants tinguin coherència i responguin a un model de ciutat que és la que han decidit els tarragonins.
 
Ja n’hem pogut veure algun, de projecte?
Sí. Amb BASF vam fer un aïllament tèrmic al col·legi Cèsar August per tal de millorar l’eficiència energètica del centre. Un altre exemple és que Repsol està dissenyant una línia d’asfalts intel·ligents que capta partícules contaminants, que estan preparats per portar sensors per detectar el tràfic i que absorbeixen bé l’aigua. Igual que aquests, tenim en cartera una trentena de projectes, alguns més vinculats a la recerca com un estudi que fem amb laboratoris d’Alemanya i Àustria de la internet de les coses, com els diferents sensors poden parlar entre ells. 
 
Què hem de fer per convertir-nos en un ciutadà intel·ligent?
Aquesta és una de les nostres grans preocupacions i per això hem posat en marxa diferents fòrums sobre temes de salut, d’eficiència energètica, d’habitatge, etc. També en farem per a joves, amb la intenció de propiciar l’emprenedoria i la creativitat, i per a gent gran, per demostrar-los que les noves tecnologies són una ajuda més que un problema. Constantment estem fent activitats. Tenim una comunitat inspiradora que volem que pensi en la ciutat que li agradaria tenir d’aquí a deu anys per mirar que totes les lògiques ens facin avançar cap a idees disruptives que ens facin avançar cap a ciutats noves i diferents.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

FEU EL VOSTRE COMENTARI



NomTítol Comentari ComprovacióEscriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.



 
 


Nàstic-Lleida: «Joc de trons»

Nàstic-Lleida: «Joc de trons»

El Nàstic, tocat per les baixes en defensa, rep el Lleida Esportiu amb la lluita pel lideratge en joc | El matx, des de les 11:30h, a EsportsdelCamp amb Ràdio Ciutat de Tarragona

Un jugador del Tancat B juvenil, a l'hospital per una batalla campal

Un jugador del Tancat B juvenil, a l'hospital per una batalla campal

El partit entre Amics i Veterans del Pallaresos i el Tancat B se suspèn al minut 81 quan, fruit d'una topada entre dos futbolistes, diverses persones del públic han saltat al camp per agredir els esportistes

«És necessària una actuació integral a la N-420 i no posar més pegats»

«És necessària una actuació integral a la N-420 i no posar més pegats»

L'alcalde de Falset Jordi Puxeu parla sobre el mal estat de la N-420 al seu pas pel Priorat | La solució de Foment de prohibir circular a més 80 km/h «més que temporal sembla que sigui definitiva» diu l'alcalde.

El CD Morell s'assegura seguir líder

Els homes de Joan Anton Pallarès guanyen el Tàrrega i posen pressió al CE Catllar

Plantofada al líder

Plantofada al líder

El CF Pobla de Mafumet perd per sorpresa contra el Gavà, equip que només havia sumat 2 victòries i 2 empats en els darrers 13 matxs

Esforç sense premi

Esforç sense premi

El CBT posa contra les cordes el Guadalajara, força la pròrroga després d'un 55-55 al final del quart parcial, però cau derrotat a la primera pròrroga

La UD Torredembarra entra en una dinàmica positiva

Els torrencs aconsegueixen un triomf de prestigi a Primera Catalana de futbol contra el Viladecans

Mor el fotògraf vallenc Josep Maria Agrafojo

Agrafojo era una persona molt coneguda pels ciutadans de Valls i havia treballat en mitjans com Ona Valls, Sport, Mundo Deportivo o el Diari de Tarragona

Bruixes i comerciants en una fira medieval impulsada pel teatre

Bruixes i comerciants en una fira medieval impulsada pel teatre

Aquest dissabte celebra el seu plat fort i s'acaba diumenge a les deu de la nit

Tarragona ja és ciutat TEDx

Tarragona ja és ciutat TEDx

El TEDx Plaça del Fòrum omple l’Auditori de la Diputació amb xerrades sobre la «conseqüència positiva» dels canvis

La Colla Joves anirà a la Diada de la Mercè

La Colla Joves anirà a la Diada de la Mercè

L'ICUB encara no ho ha confirmat oficialment

Es compleixen cinc anys de les de les consultes sobre la independència

Es compleixen cinc anys de les de les consultes sobre la independència

Les Piles va ser el primer municipi de la Conca que va celebrar la consulta el desembre de 2009 | El 28 de febrer es commemora l'aniversari de les consultes de Montblanc, l'Espluga i Barberà de la Conca

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: