​“Elogi del passat, avís per al futur”

«Josep Roca: Què és més d’aquí, una carinyena plantada fa 2 anys o un chardonnay de fa 30? Tinc la sort de tastar arreu del món i és una grandesa i ho és comprovar que no hem de tastar vins de raïm sinó vins de terra»

| 28/04/2016 a les 09:26h
En un article publicat al Diari ARA l’any 2015, Rafael Argullol reconeixia la seva animadversió a celebrar el pas dels anys. I en feia un paral·lelisme amb una pintura de Hans Baldung per acabar reflexionant magistralment sobre l’harmonia de l’obra: “Decadència com a destí de la plenitud. O bé: la plenitud com antídot de la decadència”. 

He revisat alguns dels seus textos magistrals perquè el sommelier del Celler de Can Roca, Josep Pitu Roca, el va mencionar també a propòsit del pas del temps i de les incerteses que ens fan mirar enrere, en el tast que va dirigir a Mas Marroch en el marc de la V Jornada de Vins de la DO Empordà. Un tast de vins històrics entre icones, referències, punts d’inflexió i records particulars i de joventut del mateix sommelier. “Aquesta és una tarda de privilegi que ens permetrà capbussar-nos en la història d’un territori que és també el pensament d’una generació”, va dir Pitu Roca per afegir tot seguit: “Els vins ens enriqueixen, són un pensament embotellat. Mereixen el nostre respecte i consideració”. 

El seu al·legat inicial convidava a la reflexió i a l’elogi. “La passió pel passat és melangia i és tradició. Tenim tendència a mitificar-lo, el passat, però és important venerar el pas del temps. Tot passat ha tingut passió pel passat. És el paradís perdut”. I després de crear el marc, va fer un repàs per guies de vins internacionals i nacionals dels anys 90 en què a l’Empordà se li reconeixia poc més que l’elaboració de “rosats frescos i lleugers”. També “els llibres poden sentir el pas del temps” va etzibar per acabar assumint part de la responsabilitat que traslladava i compartia amb la sala: “Hem de fer saber que tenim coses extraordinàries a l’Empordà i potser no hem fet prou la feina de mostrar-nos”. Certament, les guies no es corresponen amb la realitat que en Pitu Roca ens va mostrar aquella tarda. “El repte de l’Empordà és Barcelona però també el reconeixement de les guies d’Espanya i d’altres parts del món”, va reblar amb orgull. 
 

I començava després el viatge poètic per dotze referències seleccionades per Roca. “Algunes són alguna cosa més que l’última bóta del racó”, advertia. Amb rigor, pausa, mètode i ritme va dirigir un tast per a 80 professionals del sector que maridaven paraula i tast.

Blanc dels Aspres 2005. Vinyes dels Aspres. Dels primers rencontres de la garnatxa blanca amb la criança. Una bóta valenta, nova, que fa d’abric. Torrats, fruits secs i vainilles. Hi ha equilibri, acidesa, densitat. Hi ha agilitat en boca. És un vi encara reforçat, valent, amb temps per córrer.

Chardonnay 20004. Mas Vida. De vinyes en coster i de varietats que obren el debat. Què és més d’aquí, una carinyena plantada fa 2 anys o un chardonnay de fa 30? Tinc la sort de tastar arreu del món i és una grandesa i ho és comprovar que no hem de tastar vins de raïm sinó vins de terra. Així el vi guanya en interès i personalitat més enllà del fil conductor varietal

Ctònia 2001. Masia Serra. De vinyes de garnatxa blanca plantades el 1961, pas de sis mesos per bóta. Amb pàtina medicinal, volàtil. Fons d’orenga, de maria lluïsa. L’acidesa fa que l’esquelet sigui potent, fusta molt ben integrada, és una brusa enlloc d’un abric. Sensació de sequedat i viscositat amable

Blanc Marinada (dècada dels 90). Celler Cooperatiu d’Espolla. Un cupatge de carinyena blanca i macabeu. “Jo el comprava i el tenia a la carta del restaurant”, reconeix en Pitu Roca. És dolç i àcid a l’hora, un ball en boca. Un vi d’adolescència. “El compràvem amb els amics. Em trobo amb la realitat que m’agradava fa 30 anys i el temps l’ha fet gran. Avui li posaria més punts. El ranci li ha fet bé al vi”. 

“Tenim la capacitat de fer grans vins blancs a l’Empordà. No tenim tant a envejar a Chateauneuf du Pape”


Negre dels Aspres 2001. Vinyes dels Aspres. Garnatxa, carinyena i cabernet sauvignon. És al maridatge del Celler de Can Roca. Té una entrada en boca valenta. És amarg, aposta per salivar. És un vi asserenat però llarg. Brillant. Sabrà passar els anys. 

Vinya Selva del Mar 1998. Mas Estela. Garnatxa negra, syrah i carinyena. “Cal venerar els pagesos savis i la consciencia ecològica a l’Empordà. Avui li diem biodinàmica. Al voltant del raïm no només hi ha vi, també vida”. I aquest és un vi viu i àgil en boca, fricció entre abric i fusta, lluita per trobar l’harmonia i l’equilibri. La fruita que es mostra rebel. “Un vi que fa pensar, fa somriure, mostra un camí fantàstic de futur”. 

Gneis 1999. Masia Serra. Cabernet Sauvignon, Merlot i Garnatxa Negra. “És un vi que es planteja el per què de les coses, és un dels anys més difícils de l’Empordà. Les primeres elaboracions marquen amb contundència fruita i bóta per mantenir-lo al llarg del temps… notes de xocolata. Vida. Harmonia”

Gran Claustre 1993. Castell de Peralada. Cabernet sauvignon, carinyena i merlot. “És manté inalterable. Amb l’assessorament de Josep Lluís Pérez, que replanteja els criteris de qualitat a l’Empordà. Aquí comença l’efervescència creativa, la certesa en el coneixement”. Té una estructura valenta. Amb el pas dels anys no hi ha desintegració, sinó acidesa viva, viscositat. “Va néixer amb la idea de ser gran i avui és més gran que mai”. 

Rigau Ros Gran Reserva 1985. Oliveda. Cabernet sauvignon, garnatxa i carinyena. Servit en màgnum, una de les botes del racó que anuncia a l’inici del tast. “Notes especiades, de caixa de tabac. Un vi amb vivesa”. 

50è aniversari 1981. Celler Cooperatiu d’Espolla. “Aromes intensos, especiats, clau, canyella, pu-ehr… Fisonomia alada amb comí, cúrcuma, molt encisador. Caiguda serena en boca. Riquesa àcida, encara aspror, es manté present. És un exemple interessant i important del pas dels anys del sentit de pertinença, del treball de jardiner”. 

Pitu Roca reivindica l’estil “fets i deixar estar”. Elaboracions altives, orgulloses, convençudes.

Gran Reconsind 1979. Cellers Santamaria. Un vi de garnatxa i carinyena que també és al Celler de Can Roca. “Degradat noble, ambre, acidesa, sucre, frescor. Contundència emmascarada amb la pansa. Sap que han passat els anys, manté una gran dignitat”. Josep Pitu Roca citarà Josep Pla: “Assaboriu el seu sabor únic”.

Moscatell 1993. Celler Martí Fabra. “És un vi que em condueix als orígens, al llibre de Jaume Ciurana Els vins de Catalunya i les classes d’en Puig y Vayreda. Dels primers que servíem al restaurant. Moscatell d’Alexandria”.

I el tast memorable pels últims 50 anys de la DO Empordà acaben amb la mateixa pausa i admiració amb què comença però amb el sentiment d’haver dialogat amb cada ampolla i el seu temps. Sentint encara més respecte pel temps que embotella, però amb divertiment per comprovar si persisteix l’harmonia. “Hem de venerar els qui van ser atrevits en el seu moment, els qui van fer el pas del vi a doll a l’ampolla. L’elogi del passat és un avís per al futur”. 

Citarà Josep Pitu Roca el poeta de la memòria, Baudelaire, per cloure el tast. En el nostre petit país tenim la sort de tenir sommeliers que fan de la paraula un art poètic. Perquè la clau no està en la força dels vins, que també, sinó en la seva manera d’explicar-los amb ànim positiu, valent i atrevit per demostrar el que ha estat, és i serà l’Empordà. “D’aquí a 30 anys, tornarem, amb un exercici de respecte i de veneració com aquest”. 

COMENTARIS

Quines barbaritats es diuen!!!
Manuel Durán Samaranch, 28/04/2016 a les 12:58
+0
-0
Es mes de aquí un nen nascut aquí fa 2 anys que un angles que va venir a viure aquí fa 30 anys!!!
resposta
Ruth Troyano Puig, 04/05/2016 a les 11:37
+1
-0
Ho són tots dos, d'aquí. Com les varietats si expressen el sòl i el paisatge i la cultura on neixen. No?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ruth Troyano
Ruth Troyano Puig (Reus, 1979). Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona; Màster en Planificació i Gestió del Turisme Enològic i Sommelier Professional per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.  

Ha treballat a la Cadena SER-RàdioReus, la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona. Actualment treballa com a periodista freelance gestionant la comunicació d’empreses del món del vi i l’hostaleria. Col·laboradora de varis diaris digitals i de les emissores Ràdio4-RNE i Ona La Torre i del Diari ARA Camp de Tarragona.
Autora del bloc Vi · Moments · Persones
www.ruthtroyano.cat (1r premi concurs BlocDOCat 2012).
Autora del cicle de llibres #retratsdevi (www.retratsdevi.cat), editats per Publicacions URV.
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
01/01/1970
La intervenció del Ministeri d’Hisenda ha bloquejat les partides dels ajuts previstos dins del Programa de Desenvolupament Rural, sanitat vegetal i animal, gestió forestal sostenible i cooperatives, entre d’altres | Així ho ha explicat la consellera Serret a les organitzacions agràries en el marc de la Taula Agrària
01/01/1970
Deu cellers van rebre la visita dels professors suïssos experts en vins en una acció organitzada per l'Institut del Cava per promoure el coneixement dels Caves en aquest important mercat d'exportació
01/01/1970
Aquesta iniciativa promoguda per Pimecava, ha permès reunir en un mateix espai a professionals del sector i a públic final, amb l’objectiu de fer-los descobrir de la mà dels propis elaboradors l’excel·lència dels vins escumosos d’alta qualitat