Empordà

​En clau de tramuntana

«L’Empordà és un paisatge referencial que manté, reforça i desenvolupa la seva identitat. Conegut popularment com a territori d’acollida, l’Empordà gaudeix d’un ric patrimoni històric, cultural i paisatgístic.»

​Ovelles i bombolles

| 07/01/2016 a les 11:33h
I la seva gent el viu, el sent, se l’estima. Se’n sent part. I aquest arrelament es fa especialment palès en els seus vins i la seva gastronomia. També en l’actitud de millora i d’obertura que mou iniciatives privades i públiques i que estan actuant de revulsiu de la comarca. Producte, persones, identitat, discurs, estratègia i visió de conjunt.
Per una part, el relleu generacional en l’àmbit vitivinícola està donant valor al territori, recuperant la seva identitat i dinamitzant la DO Empordà, probablement avui una de les zones vinícoles amb més potencial enoturístic i creixent reconeixement internacional. Per l’altra, la promoció de la identitat gastronòmica que els cuiners i restaurants estan duent a terme amb una oferta basada en el valor del receptari tradicional, amb ingredients de mar i muntanya, i en la qualitat dels productes, molts amb distintiu de denominació d’origen i qualitat, com l’oli i la vedella, a més del vi, per citar-ne només uns. Reflex d’evolució en positiu és també el reconeixement a setze restaurants de la província de Girona amb estrella Michelin. 
 

Alhora, la Diputació de Girona i el Patronat de Turisme Costa Brava – Girona, a partir del Pla Estratègic de Turisme de les Comarques de Girona (2011-2015), està desenvolupant una tasca de promoció de l’Empordà amb l’objectiu definit de “posicionar la Costa Brava i el Pirineu de Girona com a destinació enogastronòmica de referència a escala mundial” a partir d’una oferta diferenciada i de conjunt.
I això és el que atrau al turista: Diferenciació i experiència. I troba: Descoberta de territori mitjançant productes i paisatges agroalimentaris, els seus productors i la seva enogastronomia.  Menjar, beure, divertir-se, aprendre, descansar…  Història, cultura, paisatge, clima, infraestructura turística, gastronomia. Nosaltres hem fet la prova: una jornada de descoberta del paisatge vitícola del Cap de Creus i la gastronomia local al costat d’Anna Espelt i membres de la Confraria de Pescadors de Roses serveix per entendre que l’enoturisme va molt més enllà de visitar cellers i tastar els seus vins.
 

Vins que parlen de territori
“Posem èmfasi en deixar que els vins parlin del terroir (…). Volem transmetre l’essència de l’Empordà fent bons vins que facin pensar i arrenquin somriures”. Tota una declaració d’intencions d’Espelt Viticultors, traslladable a altres cellers dins la Denominació d’Origen Empordà com poden ser La Vinyeta, Arché Pagès, Vinyes dels Aspres, Cellers D’En Guilla, Martín Faixó o Can Sais, per citar-ne uns. Tots aquests han introduït canvis en el tractament de la vinya i en les tècniques d’elaboració, han apostat per les varietats locals i la valorització de vinyes velles, i per produccions més baixes a favor de la qualitat, i comparteixen un profund respecte pel medi i sentit de pertinença al territori.

Anna Espelt, al capdavant del celler que duu el nom familiar, és representativa d’aquesta fornada de joves formats en la vitivinicultura que han trencat amb la gestió de la generació anterior, orientada a obtenir la màxima producció a partir de varietats de gust internacional. “Ens vam adonar que amb les varietats locals podem fer molts bons vins”, afirma segura l’Anna Espelt, enòloga i biòloga de formació, tercera generació d’una nissaga dedicada a la vinya i l’olivera a l’Empordà. “Creiem en la capacitat del raïm per expressar amb precisió el seu origen, i per això ens centrem sobretot en el cultiu de varietats autòctones mediterrànies i empordaneses: lledoner (blanc, negre, roig), carinyena, monestrell, sirà, macabeu i moscatell”.
Escoltar a l’Anna Espelt explicant-te el projecte familiar amb els peus al terra granític de les vinyes de Mas Marés i amb la immensitat del Cap de Creus al davant és sentir l’Empordà. L’Anna parla enèrgicament sobre la filosofia d’Espelt i el projecte de recuperació de la vinya i de l’ecosistema del Parc Natural del Cap de Creus (25 hectàrees de vinya dins una extensió total de 170 hectàrees), “on els Pirineus moren al mar, terra formada per pissarres apedaçades de granits”.  
Precisament, l’Anna Espelt forma equip amb Didier Soto del celler Mas Estela i Paco Martín de Martín Faixó per donar a conèixer el paisatge i la biodiversitat de les vinyes del parc natural del Cap de Creus mitjançant la pionera Associació “Ceps de Cap de Creus”, constituïda el 2014.
 

Apassionada, propera i amb discurs, el relat de l’Anna es dilueix en la tramuntana que bufa suau i et connecta amb aquest vast entorn i el seu “projecte de vida”. “Per fer bons fruits les arrels han de ser profundes” diu tot recordant la Balanguera de Maria del Mar Bonet (“Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar”). Parla de vinya, del cultiu, de la terra, però també d’identitat, d’arrelament subjectiu i de sentiment de pertinença.
Encara sense haver tastat els vins, entenc com mai abans que una copa de vi pugui concentrar el caràcter de tot un territori. Els vins d’Espelt no s’entenen sense els conceptes d’ecologia i de terrer, ja que persegueixen reflectir el lloc d’on provenen: vinyes en sòls de sauló i pissarra, clima mediterrani i tramuntana, varietats autòctones i persones (“qui ho cultiva”). “Tan sols es pot treure el màxim partit de la terra mantenint-la en equilibri i respectant el seu ecosistema. És important saber què cal fer en el moment de plantar, el com adobar, escollir la poda, quin és el moment just per veremar… El nostre futur passa pel cultiu ecològic perquè el vi es fa a la vinya. Aquesta és la saviesa més gran dels bons viticultors. (…) És un repte personal que els sòls siguin molt més rics. L’ecologia dels sòls és clau per a tots”, defensa l’Anna.

I de les vinyes al mar: Cala Pelosa ens rep per tastar els vins Espelt i dinar un suquet de peix en un entorn únic. I aquí, sentint-me part d’aquest relat, de l’entorn i d’aquesta gent, em ve al cap per primera vegada Josep Pla i la seva estesa definició sobre la cuina d’un territori: el seu paisatge posat a la cassola. I també -amb permís- el vi: l’Empordà en una copa. En clau de tramuntana.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Sigrid Guillem
Redacora
Apassionada del sector vinícola i gastronòmic, està especialitzada en comunicació i marketing enològic
Actualment treballa com a freelance.
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Foto: Quico Ortega
Ramon Francas
01/01/1970
Catalunya exporta tres quartes parts del vi que produeix | Els Clàssic Penedès (els escumosos de la DO Penedès) creixen de forma sostinguda | Alemanya, els Estats Units, Bèlgica, el Regne Unit i Japó són els cins principals mercats on Catalunya exporta els seus vins
01/01/1970
Experimenta amb tecnologies en col·laboració amb empreses i universitats per minimitzar la petjada de carboni
01/01/1970
Aquesta primera jornada de promoció va servir també per a inaugurar un dels protagonistes principals en la campanya de promoció del concurs de les garnatxes, l’exposició itinerant Garnatxa Blanca