Projecte​ VRIAACC​

​​El​ ​Projecte​ VRIAACC​ ​crea​ ​ceps​ ​ resistents​ ​a​ ​les plagues​ ​i​ a​mb​ ​una​ ​ maduració​ ​més​ ​tardana

L’objectiu​ ​és​ ​la​ ​disminució​ ​d’aplicacions​ ​de​ ​coure​ ​i​ ​sofre​ ​a​ ​la​ ​vinya​ ​així​ ​com​ ​una reducció​ ​fins​ ​a​ ​un​ ​80%​ ​dels​ ​tractaments​ ​i​ ​l’ús​ ​del​ ​tractor

El​ ​programa​ ​agafa​ ​el​ ​model​ ​dels​ ​PIWI’s​ ​d’Alemanya​ ​on​ ​ja​ ​fa​ ​molts​ ​anys​ ​que​ ​treballen amb​ ​aquest​ ​tipus​ ​de​ ​ceps

Els​ ​tres​ ​cellers​ ​reclamen​ ​un​ ​lideratge​ ​de​ ​l’administració​ ​considerant​ ​que​ ​aquest​ ​és un​ ​“projecte​ ​de​ ​país”

| 23/08/2017 a les 12:14h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Per aprendre'n, Alta Alella, Albet i Noya, Projecte​ VRIAACC, Celler Piñol
Albet i Noya, Alta Alella i Celler Piñol han presentat els primers resultats del projecte de ​vinya experimental amb Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic (VRIAACC)​. Aquesta és una iniciativa que els tres cellers estan portant a terme els darrers 5 anys en col·laboració amb l’obtentor i genetista​ ​suïs​ ​Sr.​ ​Valentin​ ​Blattner​ ​i​ ​té​ ​una​ ​durada​ ​total​ ​d’uns​ ​15​ ​anys.   

El projecte es va presentar dijous passat davant un centenar de persones provinents del món de la viticultura i enologia d’arreu de Catalunya. Els tres cellers van emfatitzar en la necessitat que l’administració agafi les regnes d’aquest projecte: “Estem davant d’un tema que té un abast de país, ens hi van els ceps del futur. França, Itàlia, Alemanya ja ho tenen claríssim i han apostat per aquesta via. Nosaltres no ens podem quedar enrere, però sols no​ ​podem​ ​arribar​ ​gaire​ ​lluny”,​ ​declaren.   

L’objectiu del projecte VRIAACC ​és la investigació en noves plantes de varietats autòctones (de moment es treballa amb Xarel·lo, Macabeu, Parellada, Ull de llebre i Garnatxa negra) que siguin ​resistents aplaguescomaral’oïdiielmíldiuipoderreduir així l’ús del coure i el sofre a la vinya. A part d’aquesta resistència genètica a algunes plagues, les varietats resistents també tenen ​més tolerància a la sequera i poden endarrerir la maduració del raïm entre 2 i 3 setmanes​. La reducció de tractaments a la vinya també portarà altres beneficis pel sòl (menys compactació i menys residus) i tamb pel​ ​medi​ ​ambient​ ​(menys​ ​emissions​ ​de​ ​CO2).  

Les VRIAACC’s agafen el model d’altres països (especialment Alemanya, França i Estats Units) que fa molts anys que treballen amb els anomenats​ PIWI’s (abreviació alemanya per Varietats de Raïm Resistents als Fongs) i que consisteix en una ​hibridació per encreuament​ ​floral​ ​(entre​ ​plantes​ ​d’una​ ​mateixa​ ​espècie​ ​o​ ​interespecífiques).  

Per obtenir aquestes noves varietats (filles de les varietats actuals) s’ha comptat amb la col·laboració de l’obtentor suís ​Valentin Blattner, que al llarg dels darrers 5 anys ha anat fent encreuaments per via sexual entre les varietats autòctones de Catalunya i altres varietats ja resistents. 

No és doncs una mutació genètica sinó una evolució dins la mateixa espècie entre les varietats pròpies i d’altres que contenen les característiques desitjades de resistència als principals fongs, sequera, producció tardana i alta qualitat dels vins​ ​obtinguts.
 

    
QUÈ​ ​ES​ ​BUSCA​ ​AMB​ ​LA​ ​CREACIÓ​ ​DE​ ​VRIAAC’S? 
● Resistència​ ​genètica​ ​​ ​al​ ​míldiu​ ​i​ ​oïdi 
● Resistència​ ​a​ ​botritis​ ​induïda 
● Resistència​ ​a​ ​Drosophila​ ​Suzuki 
● Resistència​ ​a​ ​la​ ​sequera. 
● Endarreriment​ ​en​ ​la​ ​maduració​ ​entre​ ​​ ​2​ ​i​ ​3​ ​setmanes 
● Port​ ​erecte,​ ​pocs​ ​cavalls​ ​i​ ​poques​ ​fulles​ ​vora​ ​el​ ​raïm 

QUÈ​ ​MILLORAREM? 
● Menys​ ​residus​ ​en​ ​els​ ​raïms​ ​i​ ​en​ ​el​ ​vi​ ​final​ ​(coure​ ​i​ ​sofre) 
● Menor​ ​cost​ ​de​ ​producció​ ​(tractaments,​ ​selecció​ ​de​ ​raïm,​ ​fungicides,​ ​espampolat,​ ​no tractar​ ​quan​ ​és​ ​festiu​ ​o​ ​de​ ​nit​ ​) 
● Menys​ ​compactació​ ​del​ ​sòl​ ​(tractar​ ​quan​ ​no​ ​és​ ​moll​ ​) 
● Treball​ ​en​ ​ambient​ ​més​ ​sa​ ​(menys​ ​problemes​ ​respiratoris​ ​i​ ​irritacions​ ​per​ ​la​ ​pols​ ​de sofre) 
● Reduir​ ​les​ ​emissions​ ​de​ ​CO2.​ ​(Estalvi​ ​de​ ​gas-oil) 
● Fugir​ ​dels​ ​efectes​ ​del​ ​canvi​ ​climàtic 
● Aconseguir​ ​més​ ​qualitat​ ​(maduració​ ​en​ ​èpoques​ ​de​ ​més​ ​diferència​ ​tèrmica​ ​dia/nit) 
● Vins​ ​diferenciats​ ​dins​ ​la​ ​tipicitat​ ​(perfils​ ​organolèptics​ ​nous) 
● Menys​ ​pèrdues​ ​per​ ​míldiu,​ ​oïdi​​,​ ​botritis,​ ​drosòphila​ ​suzuki,​ ​sequera,​ ​etc. 

HISTÒRIA​ ​DEL​ ​PROJECTE 
● 1998​ ​​ALBET​ ​I​ ​NOYA​ ​​ ​coneix​ ​les​ ​varietats​ ​PIWI​ ​de​ ​la​ ​mà​ ​del​ ​​Dr.​ ​Pierre​ ​Basler​​ ​i observem​ ​les​ ​primeres​ ​vinyes​ ​a​ ​Chateau​ ​Duvivier​ ​(Provence) 
● 1999​ ​-2006​ ​​ ​​comencem​ ​l'​assaig​ ​a​ ​ALBET​ ​I​ ​NOYA​​ ​d'algunes​ ​de​ ​les​ ​varietats resistents​ ​més​ ​tardanes​ ​recomanades​ ​pel​ ​Dr.​ ​Basler​ ​:​ ​VIDAL,​ ​CHAMBOURCIN​ ​, CHANCELLOR… 
● 1999​ ​​ALTA​ ​ALELLA​ ​comença​ ​assaig​ ​amb​ ​la​ ​varietat​ ​negre​ ​CHAMBOURCIN. 
● 2007​ ​​després​ ​de​ ​8​ ​anys​ ​d'assajos​ ​veiem​ ​que​ ​sols​ ​no​ ​aconseguirem​ ​legalitzar aquestes​ ​varietats.​ ​Assagem​ ​amb​ ​les​ ​millors​ ​varietats​ ​resistents​ ​dins​ ​el​ ​clúster INNOVI 
● 2010​​ ​​ALTA​ ​ALELLA​ ​comença​ ​un​ ​assaig​ ​amb​ ​una​ ​varietat​ ​blanca​ ​ja​ ​resistent​ ​“sense​ ​nom” que​ ​nombra​ ​afectuosament​ ​“IAIA​ ​PEPETA” 
● 2011​​ ​​el​ ​debat​ ​dins​ ​INNOVI​ ​clarifica​ ​que​ ​les​ ​varietats​ ​PIWI,​ ​sols​ ​ha​ ​de​ ​ser​ ​una solució​ ​transitòria​​ ​per​ ​no​ ​caure​ ​als​ ​braços​ ​de​ ​les​ ​varietats​ ​foranes.​ ​​ ​No​ ​volem perdre​ ​el​ ​perfil​ ​dels​ ​nostres​ ​vins. 
● 2012​​ ​El​ ​grup​ ​de​ ​viticultura​ ​d’​ ​INNOVI​ ​obre​ ​dues​ ​vessants​ ​de​ ​recerca:​ ​ASSAIG​ ​DE VARIETATS​ ​EXISTENTS​ ​i​ ​CREACIÓ​ ​DE​ ​VARIETATS​ ​EN​ ​BASE​ ​A​ ​LES AUTÒCTONES. 
● 2013​ ​​​ALBET​ ​I​ ​NOYA,​ ​ALTA​ ​ALELLA​ ​I​ ​CELLER​ ​PIÑOL​ ​es​ ​confirmen​ ​com​ ​a​ ​grup estable​ ​per​ ​a​ ​la​ ​creació​ ​de​ ​varietats​ ​Resistents​ ​i​ ​Autòctones​ ​Adaptades​ ​al​ ​Canvi Climàtic​ ​(VRIAACC) 
● Primavera​ ​​2014​,​ ​es​ ​fan​ ​els​ ​​primers​ ​encreuaments​​ ​entre​ ​varietats​ ​resistents​ ​i autòctones.​ ​A​ ​la​ ​tardor​ ​es​ ​fa​ ​la​ ​primera​ ​plantació​ ​en​ ​hivernacle. 
● 2015​​ ​​Plantació​ ​dels​ ​primers​ ​VRIAACC’s​ ​en​ ​vinya.​ ​​Durant​ ​aquest​ ​tres​ ​anys​ ​no​ ​es fa​ ​cap​ ​tractament​ ​als​ ​ceps​ ​i​ ​se​ ​n’estudia​ ​la​ ​seva​ ​evolució,​ ​a​ ​la​ ​vegada​ ​que​ ​es van​ ​fent​ ​nous encreuaments.
 

També us pot interessar

01/01/1970
Analitzem amb Màrius Fuertes les calories de la cervesa i del suc de taronja | És certa la afirmació "panxa cervesera"?
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
01/01/1970
Després de la suspensió dels actes el passat 19 d'agost pels atemptats de Barcelona i Cambrils, la Nit de Vins de Torroja es durà a terme el 30 de setembre
01/01/1970
Restaurants i enoteques de Manresa se sumen a la celebració de la Festa de la verema del Bages a través d’una nit que marida música en directe, tapes i els vins de la Denominació d’Origen Pla de Bages | La principal novetat d’aquest any es que es farà en dijous i que hi haurà ocasió de tastar a copes els vins de gamma alta | L’Espai Artium d’Artés també se suma a la Nocturna Vinum
01/01/1970
La Confraria del Cava presentarà el dijous 28 de setembre, a les 8 del vespre, els detalls de la iniciativa al Real Cercle Artístic de Barcelona