Empordà

Vista aèria de l'Alt Empordà | Aniol Resclosa, per la DO Empordà

Viatge a l’Empordà que vol transcendir

Ramon Francàs ens radiografia un viatge a l'Empordà on descobreix alguns dels cellers més interessants del país

​La DO Empordà preveu una verema excel·lent lleugerament superior a l’any passat

| 05/09/2017 a les 20:04h
Arxivat a: Cellers, Vinyes d'Olivardots, Arché Pagès, La Vinyeta, DO Empordà, Vinyes dels Aspres, Empordà
Amb una superfície de 1.786 hectàrees inscrites, la producció mitja de la DO Empordà és de 65.000 hl. D'aquesta producció, els vins negres en representen aproximadament el 60%; els rosats, el 17%; els blancs, el 19%, i els vins dolços (les garnatxes i moscatell), el 4% restant. De la producció de vi emparat, se'n comercialitza un 50% embotellat, cosa que representa uns 4 milions d'ampolles anuals. Ara per ara només s’exporta un 15% de la producció empordanesa. L’exportació i obrir-se més a Barcelona són dues de les assignatures pendents. Hi ha 290 viticultors i una cinquantena de cellers en una DO que no acaba de transcendir, que no acaba d’explotar qualitativament parlant.

Una mica com la DO Terra Alta, la DO Empordà és una eterna promesa que no acaba de despuntar del tot. La mentalitat de vins a doll ha marcat totes dues DO’s durant massa temps. Ara, però, sembla que hi hagi una nova dinàmica amb petits cellers, molts d’ells de primera generació, que volen elevar el nivell dels vins marcats per la mediterraneïtat (marinada) i per la tramuntana. Són vins que uneixen mar (Mediterrani) i muntanya pirinenca (Serra de l’Albera). Ja va escriure Joan Maragall que “cap á la part del Pírineu, / vora els serrats y arrán del mar, /s'obre una plana riallera: / és l'Empordà”.

No és una gran DO (en termes de volum) però sí una denominació cridada a emparar alguns dels millors vins del país. El 2013, per primer cop, la DO Empordà va superar els 5 milions d'ampolles venudes en un mateix any (5,4 milions). El creixement és sostingut. L’any 2015 es van vendre 5,6 milions d’ampolles, i 5,8 l’any passat. Cal recordar, però, que l’any 2008 només es van vendre 3,4 milions d’ampolles emparades per la DO Empordà, i que entre el 2005 i el 2015 s’han triplicat les vendes.

Per a copsar què es cou en el nou Empordà he visitat, guiat pel company Ramon Roset -col·laborador d'aquesta casa-, alguns dels epicentres que estan posant al mapa l’Empordà, al marge de les grans companyies i cooperatives. Carinyena negra, lledoner roig (garnatxa roja) i carinyena blanca (incomprensiblement encara no autoritzada) semblen centrar aquesta punta de llança de la DO Empordà que escala pel vèrtex de la piràmide qualitativa.

 

Arché Pagès


El viatge s’iniciava trepitjant vinyes i tastant vins d’Arché Pagès, a Capmany, on són viticultors des de 1894. Hi ha cinc generacions darrere, i des del 2004 elaboren “vins propis de singular personalitat” liderats per Bonfill Arché Pagès. Disposen de 16 hectàrees de vinyes (14 de pròpies) i plantaran properament tres hectàrees més. Ja elaboren 70.000 ampolles. Compren especialment raïm blanc, del qual són deficitaris. Han estat pioners dels escumosos elaborats seguint el mètode ancestral a l’Empordà (m’agrada molt la seva garnatxa espurnejant). Transcendeixen a gran alçada amb vins com la magnífica però escassa carinyana negra Ull de Serp 2013 Finca La Closa. L’entusiasme de Bonfill Arché és molt destacable.

 

Vinyes d'Olivardots 


En terres de gresa al bell mig de turons amb vinyes emparrades en lires, Vinyes d’Olivardots de Capmany és un projecte de Carme Casacuberta, llicenciada en ciències químiques i enòloga, junt amb el seu marit Antoni Pena, enginyer industrial. Ara la seva filla, també enòloga, també s’ha incorporat al projecte. Entre el 2000 i el 2001 van iniciar aquesta aposta, i entre el 2002 i el 2003 van plantar 4 hectàrees de vinyes, amb reg de suport. El celler el van aixecar el 2006. Ara ja tenen 7 hectàrees de vinya i en controlen 10. La seva producció és de 35.000 ampolles. Combinen la criança en bótes de roure i dipòsits d’acer inoxidable amb les gerres ceràmiques. Del tastat a casa seva em quedo amb vins de col·lecció com el Vd’O 6.13 (carinyena blanca de 110 anys plantada en terres sorrenques), el Vd’O 1.12 (fina i elegant carinyena negra en terra de llicorella) o el Vd’O 5.10 (fruitosa i rodona garnatxa jove plantada en terres granítiques i sorrenques).

 

La Vinyeta


La Vinyeta, de Mollet de Peralada, és una explotació total. Fan vins i vinagres, tenen 1.500 gallines que produeixen 100 dotzenes d’ous al dia (amb les clares dels quals clarifiquen els seus Microvins) i arnes amb abelles. També projecten la producció de formatge d’ovella i també s’han endinsat en el món del vi d’agulla elaborat amb llevat característic en l’elaboració de cerveses. L’entusiasme i dedicació de Josep Serra i Marta Pedra (enginyers agrícoles) és admirable. Cap dels dos venia del món vitivinícola. De fet, el pares de Josep són carnissers. Van iniciar el projecte l’any 2002 amb vinyes velles. El 2006 van començar a construir el celler, i el 2007 van treure al mercat les primeres 10.000 ampolles de vi. Ara, i des de fa tres anys, comercialitzen unes 200.000 ampolles. Tenen 8 hectàrees de vinya en propietat, i unes 60 hectàrees més llogades i controlades per ells. No han parat de créixer. De fet, fa 7 anys només tenien 30 gallines. Els seus Microvins de carinyena blanca són excepcionals i mostren com la dúctil varietat s’expressa de diferent manera en inox, bóta de roure o gerra ceràmica (jo em quedo amb la de bóta de roure).

 

Bac de les Ginesteres de Vinyes dels Aspres, a sol i serena

 
Vinyes dels Aspres de Cantallops està situat al celler Can Batlle, casa pairal ja esmentada al segle XVII, on des de sempre s’hi havia fet vi i oli, i fins i tot taps de suro. És un celler-casa que ara acaba d’ampliar-se i on hi va residir alguns estius el gran mestre vilanoví Eduard Toldrà. Van estrenar-se al mercat l’any 2002 amb 4.000 ampolles. Ara ja en venen unes 60.000. Tenen 30 hectàrees de vinyes en propietat i brillen amb el caprici Bac de les Ginesteres: acabada la fermentació, aquest vi dolç es cria en recipients de vidre de 20 litres i s’exposa a la intempèrie, a sol i serena, durant 50 mesos, envellint i evolucionant cap a ranci. M’agrada molt el cremós i rodó Oriol dels Aspres Blanc 2016 (lledoner roig, garnatxa blanca i picapoll) i L’Oriol dels Aspres Rosat 2016 (garnatxa roja i negra) i, sobretot, m’ha cridat l’atenció el Negre dels Aspres 2008 en ampolla de mig litre (garnatxa negra, carinyena negra, cabernet sauvignon i syrah).

 

Mas llunes 


Tanquem el viatge a Mas Llunes de Garriguella. Els seus avantpassats ja treballaven les terres a Garriguella el 1389. A casa seva acostumen a dir que “d’unes vinyes extraordinàries surt un raïm extraordinari. I d’un raïm extraordinari surt un vi excepcional”. Aquesta és la principal raó, diuen, per la que només elaborem vins de vinyes pròpies, algunes amb més de cent anys d’antiguitat. Afegeixen que “quan tens tresors com aquests no hi ha ningú millor que tu mateix per cuidar-los”. Tenen una vuitantena d’hectàrees pròpies, un 55% de les quals a l’Albera. Van sortir al mercat el 2003 i ara ja comercialitzen amb marca pròpia unes 125.000 ampolles. M’ha sorprès molt gratament la seva carinyena blanca de vinyes velles del 2016 criada en ou de ciment i el mateix vi criat en tanc d’inox del 2015, que ja expressa hidrocarburs. També està a gran alçada el clàssic Rhodes 2014 i un estratosfèric vi icona de vella carinyena negra que podrien comercialitzar la propera campanya de Nadal.

John C. Maxwell ja va dir que un líder és aquell que coneix el camí, transita el camí i mostra el camí. També és cert, com va apuntar Henry Thoreau, que l'èxit arriba per a tots aquells que estan ocupats buscant-lo. Per tant, només és qüestió de temps i de perseverança per assolir les màximes cotes en aquesta ascensió cap a la màxima qualitat i cap a transcendir.

També us pot interessar

01/01/1970
Analitzem amb Màrius Fuertes les calories de la cervesa i del suc de taronja | És certa la afirmació "panxa cervesera"?
Ramon Roset | 15 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.