per aprendre'n

Com es fa un tap de suro? Procés de fabricació des de la pela de l'alzina fins al marcatge del tap

Els boscos d'alzina surera afavoreixen la prevenció d'incendis reduint la intensitat i la propagació dels focs

Són també un gran magatzem de CO2, per tant, un gran fre al canvi climàtic

Catalunya fabrica i comercialitza el 80% de taps de l'Estat

L'Alt Empordà vinícola des de l'aire

«The Queen of Cork» o l'art dels taps de suro

| 11/07/2017 a les 13:07h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Per aprendre'n, alzina surera, taps de suro, tap natural, tap sintètic, tap de suro, sureda
Pannes de suro | Institut Català del Suro
Som poc conscients de la importància que té la producció de taps de suro per les suredes de Catalunya. Els principals boscos d'alzina surera es troben a la conca mediterrània, essent Portugal el país que més suro produeix i exporta -el 54% del suro mundial, seguit d'Espanya, amb el 19%-. El sector del suro no només fixa la població al territori donant llocs de treball sinó que també afavoreix la prevenció dels incendis forestals. 
Des de la pela dels arbres, fins al producte final -el tap-, el suro passa per un conjunt d'etapes que es diferencien en funció del tipus de tap que es vulgui produir. Els taps de suro natural es fabriquen a partir de la perforació d'una peça única de suro, en canvi els taps tècnics es fabriquen a través d'un aglomerat de grànuls de suro, al qual se li poden afegir discos de suro natural.

Procés resumit de fabricació d'un tap de suro natural



Procés de producció de taps naturals de suro

Pelar o escorçar l'alzina

Hem d'esperar uns 60 anys per a pelar la primera escorça. Després, es torna a repetir el procés -tornar-la a escorçar- cada 15 anys aproximadament. Després d'una primera bullida i una premsada, s'envien les pannes -les "planxes" d'escorça de l'alzina"- a l'empresa fabricant de taps.

Cocció de pannes
L'empresa fabricant de taps torna a fer una cocció per netejar el suro i convertir-lo en més suau i elàstic. Les pannes -les escorçes de l'alzina-, un cop bullides s'anomenen planxes. Després es deixa reposar entre dues i tres setmanes.

Selecció de planxes i tall
Les planxes són separades per classes en funció de la seva qualitat, que es determina d'acord amb el seu gruix, porositat i aparença. A continuació, es tallen en tires o llesques amb una amplada lleugerament més gran que la longitud del tap a fabricar.

Perforat i assecat
El perforat de les tires de suro es porta a terme amb una broca buida, obtenint així un tap cilíndric en funció dels límits dimensionals desitjats. Tot el sobrant de la fase de perforat s'aprofita posteriorment com a granulat de suro per a la fabricació posterior de productes aglomerats.
  
Selecció de taps
Aquesta operació es porta a terme per separar els taps en classes diferenciades a través de controls automàtics i maquinària amb visió artificial. En molts casos es porta a terme també una selecció manual per determinar les classes definitives.

Rentatge de taps i marcatge
La fase de rentatge de taps consisteix a netejar i desinfectar els mateixos. Després es marquen seguint les indicacions del client per imprimir text i/o logotip en la superfície del tap. El sistema de marcatge pot ser impressió a tinta o bé marcatge a foc -les parts que estaran en contacte amb el vi, mai es marquen amb tinta, sempre amb calor-.

Un cop finalitzat aquest procés, es tracta la superfície del suro amb parafina o silicona per lubricar, facilitar la introducció del tap al coll de l'ampolla, així com la seva posterior extracció, i millorar l'aïllament.

També us pot interessar

01/01/1970
Lauren Mowery, reconeguda periodista experta en vi, va assistir a l'Espai Priorat aquest mateix 2017 i el 13 de juny va publicar una llista dels vins que van cridar-li més l'atenció
01/01/1970
Durant un mes i mig, gairebé 2.300 barcelonins han triat les tres millors pizzes de la ciutat entre un ventall de 20 pizzeries i pizzers seleccionats per l'organització | El certamen ha estat organitzat per les autores del bloc SiamoTutteBlogger.com, Angela Visco i Lucia Marra
01/01/1970
Recomanem 6 grans vins negres per encarar les vaques magres de principis d'any | 6 vins que valen més del que costen

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Foto: Quico Ortega
Ramon Francas
01/01/1970
Catalunya exporta tres quartes parts del vi que produeix | Els Clàssic Penedès (els escumosos de la DO Penedès) creixen de forma sostinguda | Alemanya, els Estats Units, Bèlgica, el Regne Unit i Japó són els cins principals mercats on Catalunya exporta els seus vins
01/01/1970
Experimenta amb tecnologies en col·laboració amb empreses i universitats per minimitzar la petjada de carboni
01/01/1970
Aquesta primera jornada de promoció va servir també per a inaugurar un dels protagonistes principals en la campanya de promoció del concurs de les garnatxes, l’exposició itinerant Garnatxa Blanca