restaurants

Restaurant Matos, Vins amb perquè

Ruta de bars per Girona, 5 locals imprescindibles

Especial: Restaurants
Arxivat a: Gastronomia, Vinos Dulces, Restaurant Matos, Restaurants
Matos és la singular distribuïdora vinosdulces.com i el seu quarter general situat a Vallvidrera, amb degustació des de fa “dos o tres anys” per satisfer els clients. Són vins rars, rars, rars; importats des de sis països europeus, incloent-n’hi alguns de no gaire populars per les seves vinyes, però sense oblidar-se de casa. Matos és, sobretot, José Luis Matos, membre del grup de tast Los Impitoyables. La seva família: Àfrica, la dona, i Anna, la filla, titular d’un ministeri del vi amb 400 propostes en rotació, procedents de més de 65 cellers. I és, també, d’uns mesos ençà, arran de la insistència de la parròquia, el bar de vins i enoteca del 412 de Muntaner, que hi afegeix un “fons d’armari” de vins “més comuns, però superiors”. Els preus hi continuen sent de botiga, no pas de restaurant, però està instal·lat en una antiga boutique de la part alta de Barcelona i baixa de Sant Gervasi (Galvany), s’hi afegeixen menges delicioses, i hi ha tauletes per a confidències i taulassa per a tastos (dos al mes).
 

Foto: Restaurant Matos


“Les enoteques s’acaben convertint en restaurants. Intentem que el protagonista sigui el vi”, remarca l’Anna, que fa quatre anyets que ha entrat al món dels tanins. L’altra Anna (Miquel), que ha treballat a la casa tota una dècada, deixa anar des de la barra: “Això nostre és una visió romàntica del vi”. Durant 13 anys, en exclusiva quasi sempre, la microempresa només ha comercialitzat vins amb relat i elaborats en cellers que el José Luis hagi trepitjat -va començar a visitar-ne fa quatre dècades, per vacances-; la majoria, petits; algun, desaparegut (Martínez Gassiot), i els ha servit a restaurants i a botigues físiques o en línia. I, a Vallvidrera i aquí, a particulars: es tracta de degustar-hi, a copes, els oberts: mitja dotzena de blancs, mitja de negres, un parell d’escumosos i algun de dolç. O la botella adquirida, destapada per cinc euros. Arribeu-hi sense vergonya si no us sona cap etiqueta -“Ja, normal”- i abandoneu-hi zones de confort (les DO típiques) i idees preconcebudes.
 

Foto: Restaurant Matos


I sí: Matos són vins, vins i vins -i tot el que hi ha rere cada referència escollida amb cura-, però també teca. Dins tanta raresa vínica, suren les joies sòlides -i triades amb el mateix rigor- d’una carta canviant curulla de delicadeses fredes maridades: amanides, embotits ibèrics i del país, formatges d’autor de tota la península (amb melmelades), conserves gurmet de peix, i foie, paté, rillettes... Tot, de productors artesanals, incloent-hi el pa de Sant Josep i les postres de Canal. El refinament de maridar i el pragmatisme de matar el cuc de la gana. Que, abans de morir, gaudirà de valent. La tapa estrella, la sardina fumada. El barri és “complicat” -sobre la via Augusta, hi ha “un buit”, constata l’Anna-, si bé hi funcionen bé els sopars i allò que se’n diu, amb pompa tronada, afterwork, o, obviant anglicisme absurd, prendre alguna cosa al vespre: “La gent és molt curiosa. Pregunta molt”. Ah: i no hi demaneu una Coca-Cola. O proveu-ho: demaneu-n’hi una. No n’hi ha.
 

Foto: Restaurant Matos

També us pot interessar

01/01/1970
Analitzem amb Màrius Fuertes les calories de la cervesa i del suc de taronja | És certa la afirmació "panxa cervesera"?
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.