ENTREVISTA

Pere Obrador i Miquel Àngel Cerdà

Entrevista amb Miquel Àngel Cerdà, propietari del celler Ànima Negra

Conversem amb l'enòleg i copropietari, juntament amb Pere Obrador, del celler mallorquí Ànima Negra

La D.O Pla i Llevant i la D.O Binissalem s’adhereixen al Programa Wine in Moderation

| 11/05/2016 a les 08:44h
Arxivat a: Entrevistes, Miquel Àngel Cerdà, Ànima Negra, Vins de la Terra de Mallorca, Mallorca
Després de més de 20 anys d'història d'Ànima Negra, quin balanç en fas?
Fa vint anys i tens la sensació que cada dia és com si tornéssim a començar. Evidentment estem molt orgullosos de la direcció que va prendre la bodega. Una direcció difícil, però com que érem joves, érem arriscats. Probablement ara mateix no sé si la prendríem aquesta decisió, amb fills, amb nens, amb obligacions... Però llavors vam dir, no, no, el camí ha de ser aquest: explorar les possibilitats que tenien les varietats autòctones i explorar amb una viticultura, buscant la qualitat, a veure quina relació real tenien aquestes varietats amb el compromís, la terra i el clima. I ara estem molt contents d'això, perquè tenim uns equilibris naturals que ens permeten fer vins, sense haver-los de tocar massa. I això, és gràcies a aquesta relació d'identificació de segles d'aquestes varietats amb un clima i una terra d'una illa diferent...

Quina és l'evolució que creus que han fet els vins de l'illa?
Crec que els vins de l'illa estan a un nivell bàsic cada vegada més alt. El problema és que aquest compromís amb la nostra personalitat i també amb la personalitat de l'illa, entenc que és un camí difícil i que molta gent no està disposada a seguir. La qualitat del producte, evidentment, cada vegada és millor. La tecnologia amb vint anys ha canviat molt. Però per mi cada vegada més la tecnologia ha d'estar supeditada al concepte. Amb el concepte del vi i amb el concepte d'entendre la terra, és aquí on probablement no ens posem molt d'acord. Però el món del vi també és un món de llibertat, i no hi ha una veritat absoluta. Jo respecto tots els camins que es puguin prendre, sempre que el concepte sigui bo. Per tant, nosaltres tenim el nostre, però no és l'únic, ni el verdader, és el nostre.

Digues-me quatre coses de les varietats autòctones callet, manto negre...
El manto negre és la varietat més massiva, diguem-ne, de les autòctones i està adaptada a diferents zones. Nosaltres tenim manto negre, i els raïms els collim a Binissalem, però també en tenim a la zona de Llevant. En canvi el callet és una varietat que és molt local, les condicions fa que si sembrem callet deu quilòmetres en direcció al centre de l'illa, estem ficant-nos amb problemes. Problemes perquè no arriba el vent de mar, problemes perquè la terra canvia, arriba malament a la maduració. El callet necessita estar on vol estar. Si mous la varietat d'aquestes zones és molt complicat. Però és un valor més afegit a la vinya, perquè quan estem parlant de varietats adaptades a una zona, el callet podríem dir que és una varietat "localíssima".
 

Parla'm una mica de les etiquetes, què us aporta una mica la col·laboració amb el Miquel Barceló?
El Miquel Barceló cap al 2001 va exposar al Louvre, i aquell estiu va venir al celler. Eren els primers anys del Son Negre, ja amb vinyes velles d'aquella època i ell es va emocionar perquè quan era jove havia tastat vins -encara que de molt mala qualitat- amb aquella varietat. I en recordar-li la seva joventut, el va provar i va dir: "osti, jo faig l'etiqueta d'això". I va fer la primera per al Son Negre. I amb el temps s'ha convertit en una tradició, que cada vegada que ve un Son Negre, ell ens fa una etiqueta diferent. Per a nosaltres està bé, perquè en Miquel és amic, és coneixedor de les nostres tradicions, de les nostres maneres d'entendre les coses, que no estan molt lluny de la seva forma d'entendre la pintura tampoc. És una cosa que ha estat voluntat seva fer-ho i a nosaltres ens encanta que ho faci, és la veritat.

Els vins mallorquins són reconeguts a Mallorca?
Els vins de Mallorca cada vegada són més reconeguts a Mallorca. I cada vegada són més reconeguts a Mallorca per la gent estrangera. A Mallorca en molts aspectes tenim un mica de complex d'inferioritat encara. Una illa petita on han passat moltes cultures a sobre, i la tendència és pensar que el que és de fora és millor. Si nosaltres no haguéssim sortit a l'estranger a vendre el nostre vi, fa deu o dotze anys, ens hauria costat més també el reconeixement propi. Forma part del nostre caràcter, no és una crítica, és una manera de ser. Per tant, de vegades els mallorquins reconeixem el que és nostre quan un de fora ens diu que és bo. El que hem de fer és treballar amb humilitat, per després poder comercialitzar amb orgull. Entenc que al nostre país no hi ha una altra opció que buscar quins valors tenim i no despistar-nos pel camí.

Com veus des de Mallorca els vins catalans?
Jo em considero com en Ramon Llull, un català de Mallorca. No els veig com a vins catalans, els veig com a vins propis. Nosaltres hem begut de Priorat, hem begut de Montsant, hem begut influències de Costers del Segre, hem begut influències de Cava...
Al final la gent que vivim del món del vi, la qualitat de la teva feina acaba sent la qualitat de la teva vida, perquè hi dediquem gairebé tot el temps que estem desperts. I a vegades el temps que somiem també. Per tant, baixar un graó de la qualitat a la feina, parlant dels objectius o de les ambicions, acaba sent baixar un graó de la qualitat de la teva vida, i jo personalment no hi estic disposat, per molt que el camí sigui difícil. Que potser no hi arribes? Intentar-ho és tan important com arribar-hi.
 


El teu vi més tot terreny quin és?
El vi més tot terreny és l'ÀN/2. Perquè és del vi que en fem més producció, és el vi que té un preu més assequible, que el coneix més gent, que és a molts països, i és un vi que no necessita un esforç econòmic per tastar-lo. Encara que els nostres vins, els que després alimenten la qualitat de l'ÀN/2, són el Son Negre i l'Ànima. Està clar que són vins de produccions petites i que no es pot viure d'aquests vins, però són el nostre referent, ens fan pujar qualitat, que després podem transportar a l'ÀN/2.

I el vi més intimista?
El Son Negre és un vi molt especial. Són tres vinyes velles i quan surt aquesta cosa de la terra t'emociona. Perquè és la demostració que el vi no el fan les persones. Tu estàs allà d'espectador i una mica de guardià. Però al cap d'un temps dius, ostres, aquí s'ha aconseguit la connexió. I quan això passa, que no passa sempre, la veritat és que et dóna energia per seguir, i a mi em crea una felicitat especial. També em crea una felicitat especial el blanc, el Quíbia, perquè ens ha costat molt de parir-lo. Està treballat amb el premsal i el callet, i ens ha costat deu anys de parir pel que ha costat lligar aquestes 2 varietats. Però de tant en tant la gent et diu que diferent!, que guapo!, i això crea satisfacció. És com els fills, no? Fills guapos, lletjos, tots tenen el seu encant. Tu no pots dir que aquest és més guapo que l'altre, no?

Per anar acabant, on hem d'anar a menjar a Mallorca?
Caram, a casa meva! A casa meva et faig una llengua de bou, uns peus de porc, unes sopes mallorquines... A Mallorca tenim restaurants fantàstics. A Portocolom Sa Sínia o Sa Llotja. Hi ha menjar més casolà a Ca'n Bernat, si xerrem de cuina de peix. A Alcúdia, el Jardín de na Macarena de Castro... és que no vull deixar-me'n cap perquè se m'enfadaran... Però hi ha llocs impressionants, cada vegada més. Ara bé, faríem bé de tornar a cercar la sopa mallorquina o la coca mallorquina, que potser val més que la millor pizza del món... Però suposo que és més fàcil vendre pizzes que vendre la nostra cuina, que necessita més esforç.

Algun projecte nou?
Estem provant d'experimentar amb el blanc amb fusta, que seria un repte interessant... però nosaltres per parir un vi l'hem d'analitzar moltes vegades. Analitzar bé l'ànima, que està en relació amb la natura, entre les plantes, la terra i el clima. El que intentem fer és viure més aquesta relació per poder-la interpretar millor...

També us pot interessar

Ramon Roset | 15 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.