PER APRENDRE'N

La Història del Vi en 40 segons

6000 anys d’història a través de 6 continents resumits en un mapa mundi animat

Infografia del consum de vi al món

| 30/03/2016 a les 17:00h
Arxivat a: Per aprendre'n, Història del vi, Història, Vi

La capçalera Vinepair publica un didàctic resum animat de la història del vi a través d'un mapa mundi amb tecnologia gif. "Com el vi ha colonitzat el món" ("How wine colonized the world") és un repàs per moments cabdals en 6000 anys d'història presentats en titulars que compartim a continuació.

4100 AC El primer celler del qual tenim coneixement és de l’Antiga Armènia. 

3100 AC Egipte i els faraons. Els fenicis en propagaran el consum.
A l’Imperi dels faraons a Egipte ja es consumia vi per ritus cerimonials. Els egipcis entren en contacte amb els jueus i fenicis. Van ser els fenicis que van conrear i elaborar vi i propagar-ne el consum.

1700 AC. El Vi es bevia fa almenys 3.700 anys a l’actual Nord d’Israel. 
Un celler datat pels arqueòlegs amb 3.700 anys d’antiguitat va ser descobert recentment al nord d’Israel.

1200 AC — 539 AC. Els Fenicis comencen a comercialitzar per la conca del Mediterrani. 
El comerç pel Mediterrani també va afavorir el del vi i la presa de contacte i intercanvi entre poblacions. Així, els fenicis van entrar en contacte amb els jueus, els quals van començar a utilitzar el vi per cerimònies religioses.

800 AC L’aixecament de Grècia i la conquesta Helena. 
Els grecs, introduïts al vi pels fenicis, comencen a especialitzar-s'hi. El vi esdevé un símbol pel comerç, la religió i la salut. En honor al vi s’anomena el Déu Dionís. L’expansió grega pel mediterrani comporta la vinícola: la conquesta d’una colònia i el seu assentament anava acompanyat de plantació de vinyes. Així Sicília i el sud d’Itàlia van ser de les primeres colònies dels grecs, i el vi va anar viatjant cap a Roma.

146 AC Roma conquesta Grècia i construeix un imperi. 
Els romans creen el seu Déu Baccus i fan del vi un eix central de la seva cultura, tal com havien fet els grecs. Milloren els sistemes d’elaboració adoptats dels grecs fins al punt de crear una identitat i un producte reconegut. L’expansió de l’Imperi romà per Europa va acompanyada de la plantació de vinya a les actuals França, Alemanya, Itàlia, Portugal, Espanya i països centreeuropeus.

380 L’Imperi Romà adopta el Cristianisme. 
L’Imperi Romà adopta l’església catòlica i el cristianisme, i el vi esdevé part del sagrament. La influència del vi en el Catolicisme fa que l’església Catòlica s’aboqui al conreu i elaboració de vi. Monjos a Itàlia i França comencen a treballar com a viticultors i els processos d’elaboració es perfeccionen. L’expansió de l’Església Catòlica per Europa va així en paral·lel amb la del vi.

1492 — 1600 El vi viatja al Nou Món. 
El vi entra a Mèxic i Brasil i d’allà s’expandeix a tot Sud-amèrica.

1543 Jesuïtes portuguesos arriben al Japó. 
Els Jesuïtes converteixen cap a 100.000 ciutadans japonesos al catolicisme. Alhora introdueixen el vi europeu a la població. El 1587, quan Toyotomi Hideyoshi reunifica Japó, es prohibeix el cristianisme. Cap a 300 anys després, durant la restauració de Meiji i l’obertura a la cultura de l’est, es tornaran a plantra vinyes.

1554 Missioners Espanyols al Nou Món estableixen el primer celler a Xile. 

1556 Missioners espanyols viatgen de Xile a Argentina i s’estableixen a la regió de Mendoza on comencen a conrear vinyes. 

1562 — 1564 El Vi arriba als Estats Units. 
Els Hunguenots –protestants francesos de doctrina calvinista- elaboren vi a Jacksonville, Florida. Aquests opten per cultivar varietats autòctones però al no agradar-los el vi que en treien, deixen d’elaborar-ne al cap de poc.

1608 El francès Samuel de Champlain estableix assentaments francesos permanents al Canadà i funda la ciutat de Quebec. 
Es creu que Norseman Leif Eirikson va conrear raïm el 1001. Un cop fundat Quebec, els jesuïtes fan un intent de conrear varietats europees però acaben optant per les varietats locals.

1619 Els francesos comencen a conrear varietats foranes a Virgínia. 
Els francesos importen esqueixos de ceps francesos i en comencen el conreu a Virgínia.

1659 La Companyia holandesa de l’Est de l’Índia colonitza Sud-àfrica. 
Hi ha una demanda de vi per abastir als navegants que tornen a Europa des de l’Àfrica. Es planten vinyes i es comença a produir vi a Cape Province per cobrir aquesta necessitat. Més endavant els anglesos prendran la colònia.

1769 El missioner Juníper Serra viatja a Califòrnia.
Provinent de Mèxic, l’espanyol obre la primera missió a San Diego i elabora el primer vi de la regió. Les missions s’estendran per tot Califòrnia i els monjos franciscans introdueixen el seu saber en l’elaboració de vi, els quals creen el primer celler a Sonoma el 1805.

1785 Thomas Jefferson és anomenat Ministre de França. 
Jefferson viatja a França i pren contacte amb el vi francès. S’emporta esqueixos cap a Virgínia amb el convenciment que es pot produir el mateix vi als Estats Units.

1788 Una primera flota navega a Austràlia a través de Sud-àfrica. 
Una flota provinent del Regne Unit viatja a Austràlia el 1787 per establir una colònia penal. Durant una parada a Sud-àfrica la flota pren esqueixos de vinya que plantaran a Austràlia.

1832 James Busby és anomenat governador de Nova Zelanda. 
El britànic James Busby establert a Austràlia, considerat el pare de la indústria vinícola australiana, és anomenat governador oficial de Nova Zelanda pel govern britànic. Busby introdueix esqueixos d’Austràlia a Nova Zelanda i el 1836 hi planta la primera vinya.

1848 — 1855 La Febre de l’Or a Califòrnia. 
Americans viatgen cap a la costa oest buscant oportunitats. Sent consumidors de vi, incrementen la demanda del vi que es produïa a Califòrnia però els buscadors d’or també van introduir esqueixos de ceps de la costa est, més indígena a França, i també de Zinfadel, una varietat croata per la qual Califòrnia agafaria nom.

1863 — 1962 El vi elaborat per colons francesos a Algèria viu un moment d’or. 
Tot i que els fenicis hi havien plantat vinyes, l’islamisme en va impedir el seu desenvolupament. Quan França va prendre el control d’Algèria el 1830 hi va començar a replantar vinya. L’elaboració de vi es va disparar quan la fil·loxera va tombar la indústria del vi a França entre els 1860 - 70 s. La producció va arribar als seus màxims a la dècada dels 1930, quan la majoria de vi s’exportava, principalment a la regió francesa del Llenguadoc per cupatges. Quan els francesos cedeixen el control el 1962, la producció comença a caure definitivament.

1870 Immigrants bascos i italians arriben a Uruguai.
Pascual Harriague, un immigrant d’origen francès i basc, planta esqueixos de Tannat, la qual s’arribarà a considerar varietat nacional d’Uruguai.

1980 — 2013 La Xina obre la seva Economia. 
Amb l’obertura de l’economia xinesa al mercat exterior, augmenten les importacions de vi francès al país asiàtic i també les aliances entre francesos i xinesos per plantar-hi vinyes. En 30 anys, paral·lelament al desenvolupament de la població de classe mitjana i alta xinesa, la nació ha crescut convertint-se en un dels consumidors i elaboradors de vi més grans del món.

També us pot interessar

Ramon Roset | 15 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
01/01/1970
El sector del vi se solidaritza amb les víctimes de l'atemptat terrorista de Barcelona | Tot el nostre condol a les víctimes i tots els nostres ànims a les famílies afectades
Ramon Francas
01/01/1970
Les imatges de les càmeres de seguretat van revelar que en 15 dies hauria furtat palets en 11 ocasions amb el mateix modus operandi