OPINIÓ

De peus al decantador

He trepitjat zones, com Toro, on mamen (en tots els sentits) el vi des de petits. Fa enveja. A les ferreteries hi veus aparells per fer-se el vi a casa. A qualsevol bar lleig amb taulell d’acer inoxidable hi ha copes Riedel...

Ruta pels millors bars de vins de Barcelona (I)

| 16/02/2016 a les 17:53h
Arxivat a: Opinió, Empar Moliner, Opinió
Veig cada dia al celler del meu amic com el nom d’una ampolla de vi pot ser definitiu perquè algú la compri. A banda del preu, esclar. Un nom simpàtic i desenfadat fa pensar al consumidor encara poc entrenat que allò deu estar fet amb ganes. Que deu ser “divertit”. No passa a tot arreu, això, esclar. Les etiquetes del vi de Bordeus, per exemple, són clàssiques i si deixessin de ser clàssiques cap de nosaltres (i cap bordelès) ho entendria. Les etiquetes de Bordeus “han” de ser així. Amb aquest toc antigot. 

He trepitjat zones, com Toro, on mamen (en tots els sentits) el vi des de petits. Fa enveja. A les ferreteries hi veus aparells per fer-se el vi a casa. A qualsevol bar lleig amb taulell d’acer inoxidable hi ha copes Riedel (no es concep cap altra idea) i als prestatges, ampolles buides i memorables de la zona. Allà, esclar, tampoc no cal innovar amb els noms de les ampolles de vi, ni amb les etiquetes. Tothom “vol” aquell vi, perquè -com el menjar de casa teva- és el que coneixen i el que els agrada. I és ben de veritat que estimen aquell vi i no cap altre. No els vinguis amb un borgonya o amb algun sirà australià, que no l’entendran. Em direu que simplifico i tindreu raó. Estic parlant, però, de la població “normal”, no pas dels experts o dels que s’hi dediquen. La població “normal” (els avis i els joves, les senyores pones i els senyors pepets) sap el que li agrada, que és allò. Als llocs on això no passa, com a Catalunya, toca buscar-se la vida per fer que els consumidors autòctons vulguin vi autòcton. 
Que sigui bo i ben fet no serveix de gaire, perquè hi ha qui té prejudicis. S’ha de distingir el producte d’alguna manera: amb un nom curiós i una etiqueta boja. Però a més a més, jo diria que és molt important que els viticultors busquin, entre els compradors, les dones. Estic convençuda que el consum de vi català per part de consumidors catalans passa per ensenyar el producte a les dones. 

Tinc amigues que no hi entenen de vi, però, en canvi, el que tenen és molt ganes d’entendre-hi. I tenen una cosa molt important. Un gran nas. Em sorprenc sempre quan faig ensumar copes a dones que no estan ficades en aquest món, perquè noten olors encertadíssims. Deu ser que quan has estat embarassada el teu cos -me’n recordo molt bé- detecta qualsevol olor i l’amplifica. 
“I de què serveix tenir un gran nas? ”em direu. Doncs de molt. L’experiència em diu que quan a algú li has deixat ensumar una copa i en aquesta copa hi ha reconegut la clara punxada d’acupuntura d’una aroma, s’ha rendit i s’ha emocionat. I llavors, té ganes de continuar. 

Si jo manés, dedicaria un pressupost a fer tastos per a dones, com les reunions de tuper ware. Faria classes senzilles però rigoroses, perquè de vegades, als cursos de tast et fa tanta por fer el ridícul que no dius res per por de ficar-te de peus al decantador. Recordo el meu primer curs de tast. El professor deia: “Veieu que aquest vi és més vell?”, i nosaltres, pobres, no vèiem res. “Noteu gust de regalèssia?”, preguntava. I nosaltres no la notàvem. Per notar gust de regalèssia has de tenir molt present el gust de la regalèssia. Si un botiguer munta un curs de tast per a les clientes, tindrà clientes fidels. N’estic convençuda. 

Tot sovint deixo que la meva filla, de vuit anys, ensumi les copes de la taula amb els ulls tancats. Quin és el blanc i quin és el negre? M’ho pot dir. De què sents olor? Primer deia “de vi”. Ara diu moltes coses. Li deixo mullar els llavis per les festes. El vi és aliment. Espero que quan serà gran i vagi als restaurants, quan el cambrer pregunti qui tastarà, ella digui: “Jo”.

També us pot interessar

01/01/1970
Analitzem amb Màrius Fuertes les calories de la cervesa i del suc de taronja | És certa la afirmació "panxa cervesera"?
Ramon Roset | 15 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

COMENTARIS

Encertada, com és habitual
Ricard Zamora Isanda, 18/02/2016 a les 11:10
+0
-1
Hola Empar,
Ho has clavat.
Treballo per 4 cellers catalans, i dos d'ells ens hem presentat al concurs SAKURA Awards del Japó, on tots els jutges tastadors són dones.
Et convido a fer un tast de bons caves de viticultor i Xarel·los a Castellroig · finca Sabaté i Coca juntament amb la Clara Antúnez, la Laura Masramon, la Isabelle Brunet i les que vulguin i puguin ser-hi.
Per posar una data, com t'aniria el proper divendres 22 d'Abril, o si no el divendres 13, dissabte 14 o diumenge 15 de Maig?
TORO
Lluís Barracas, 18/02/2016 a les 22:57
+0
-0
En aquesta comarca castellana cada casa té el seu celler colgat sota terra on fan el vi entre familiars i amics. El plaer de beure les pròpies elaboracions i compartir amistat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
01/01/1970
L'empresa trasllada la seva seu social a La Rioja
01/01/1970
Tornen les copes de cortesia al Teatre Nacional de Catalunya | S'acaba la temporada de Terrats en Cultura
01/01/1970
El curs anirà a càrrec de Frederic Garrido Vilajuana premi Catalunya 2010 de fotografia- Premi Nacional 2013 de fotografia | El taller va dirigit a tots els amants de l’art que vulguin conèixer la fotogràfica contemplativa i que vulguin potenciar la seva creativitat | Tindrà lloc el 28 d'octubre, de les 9.30 a les 19.00 h